Un altre luxe: Màrius Serra i la Common Decency.

Divendres passat, abans que Xavier Antich publiqués el seu fantàstic article parlant De la decència ordinària, de Bruce Bégout de recent publicació a Edicions de 1984, Màrius Serra escrivia el seu corresponent article sobre el llibre. El pengem aquí amb l’orgull de comprovar que dues de les persones més decents que coneixem s’han fet ressó del llibre, en uns moments com els actuals, on la gent corrent hem de treure el do de pit, atesa la dimissió ètica i moral generalitzada que ens arriba “dels de dalt”.

COMMON DECENCY. Màrius Serra.
Font: La Vanguardia / Hotel Dilluns

FDB22_De_la_decència

Poques vegades un estudi literari ultrapassa els límits acadèmics i pot ser llegit en clau d’actualitat. De la decènce ordinaire de Bruce Bégout ho fa perquè l’actualitat política general ens empeny a sortir cada matí a trenc d’alba a buscar valors entre la fullaraca. Edicions del 1984 acaba de publicar De la decència ordinària en català. Marbot Ediciones ja l’havia publicat en castellà l’any 2010 amb el títol Sobre la decencia común. El professor francès fa un assaig contundent al voltant d’una idea clau en el pensament polític de George Orwell: la common decency, entesa com honestedat, el resultat d’una suma dels valors morals que té interioritzats l’home dels mil noms: anònim, del carrer, ordinari, comú… L’autor de novel·les tan excepcionals com 1984 o La rebel·lió dels animals va decidir desclassar-se i va observar sempre amb admiració la manera d’actuar dels menys afavorits. Potser perquè volia redimir-se d’haver estat alumne d’Eton i membre de la policia imperial a Birmània, dos dels màxims exponents de l’Imperi Britànic. Orwell sempre va estar fora de lloc, però aquesta posició excèntrica va permetre que es passés la vida buscant terceres vies entre els totalitarismes feixista o comunista, tot combatent el discurs dels intel·lectuals orgànics que adoren el poder sense caure en l’antiintel·lectualisme. Avui seria flagell de contertulians i assessors. Escriu Orwell: “La intel·liguèntsia anglesa ha estat contaminada per formes de pensament que en una darrera anàlisi troben el seu origen en Maquiavel. Totes les ideologies de moda els dotze últims anys, el comunisme, el feixisme i el pacifisme són en definitiva formes d’adoració al poder”.

Bégout fa un compendi àgil d’aquesta idea moral que resulta enormement pertinent llegida en l’actual situació de desconcert. Orwell és radical perquè explora els extrems, però mai no s’oblida de contrastar-los. En l’articulisme polític o en obres de no ficció com Homenatge a Catalunya impressiona la combinació inèdita entre una lucidesa pessimista sobre l’estat de les coses i la joia constant de viure. Bégout ho remarca amb citacions precises, sense floritures. Va al gra. Analitza els perills de simplificació moral que comporta confiar-ho tot a la decència ordinària i afina molt quan n’exposa les causes: “A diferència dels bons sentiments, nascuts de la culpabilitat o del penediment, la decència ordinària expressa una vida afectiva ancorada realment en una pràctica social quotidiana, i no desvetlla tants sentiments variables i canviants, sinó un caràcter vital únic i propi”. Aquest caràcter és el veritable antídot a la llei de la selva. Una pràctica quotidiana que l’ascensor social perverteix. Com més es sofistiquen les formes més ferotge és la bèstia selvàtica que s’oculta rere la seda. La idea política central d’Orwell és una crida a la revolució dels homes ordinaris. Què farem? Com deia l’àvia, mala cara quan morirem.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura. 1/3/13

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s