«Sense alè», de Josefa Contijoch, Premi de la Crítica Serra d’Or de Novel·la 2013!

Estimats amics i amigues, de nou, volem compartir amb vosaltres el goig que ens fa veure que Sense alè, de Josefa Contijoch ha rebut un premi. Aquest cop el Premi de la Crítica Serra d’Or de Novel•la de 2013.

Amb aquest, ja és el segon premi que rep Sense alè. El primer va ser el premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2012.

contijoch

“Sense alè” és una expressió que equival a anar precipitat,
a corre-cuita, a cremadent. Una persona es pot quedar
sense alè degut a una forta impressió, a un foll desig,
a una gran ànsia que l’empeny a la commoció, a l’impacte
violent, a un respir fosc que presagia passió i febre. Té
a veure amb una inquietud desencaixada, desenfrenada,
desnortada, descarrilada i incontrolable que porta —o
no, però probablement sí— a un fi nal apressat, imprevist,
diguem definitiu.

 

Sense alè, Josefa Contijoch, Edicions de 1984

Octavi Monsonís, autor de «Carrer de pas», a la Fira del Llibre de València

fira valènciaBenvolguts amics,

Octavi Monsonís signarà exemplars del seu llibre Carrer de pas a la Fira del Llibre de València, els dies:

DIMECRES 1 DE MAIG, a la parada de La Traca (stand 28-29), de 12.00 a 15.00 h i de 17.00 a 21.00

i

DIVENDRES 3 DE MAIG, a la parada de Esplai Llibres (stand 45-46), a partir d eles 17.30.

 

 

Martí «Fante» Sales i Blancallum «Joyce» Vidal llegiran «Plens de vida» durant la inauguració de Primera Persona!

FM104PlensdevidaBon dia! Potser us veu perdre la meravellosa lectura que van fer Martí Sales i Blancallum Vidal de fragments escollits de Plens de vida, de John Fante. Va bé, no patiu, no patiu! Dijous 2 de maig  a partir de les 21.30 teniu una nova oportunitat d’escoltar-los, en el marc incomparable de la festa d’inauguració del festival Primera Persona, al bar 3C del CCCB. No seran els únics de llegir, aquí podreu trobar la resta de companys que participaran a la festa!

primera persona

Josep Asensio recomana amb força «El banquer» de Núria Cadenes al Núvol!

Font: El núvol (on podreu llegir les altres lectures recomanades per Asensio)

FM108Elbanquer[…] el meu últim suggeriment és El banquer de Núria Cadenes (Edicions de 1984, 2013). Si el món fos un lloc just, que ja sabem que no ho és, aquesta novel·la li passaria la mà per la cara a qualsevol cosa que hagi escrit Pilar Rahola. De fet, per ser justos, s’hauria d’enfilar a la llista dels més venuts a fi que un dia no gaire llunyà un productor espavilat s’adoni que hi ha material per fer-ne una sèrie. Si abans parlàvem de l’esperit del temps, ara hauríem de mencionar el ritme de la vida com l’element que batega en els retalls de biografia que composen la novel·la. A partir d’una estructura aparentment senzilla, Cadenes aixeca un edifici robust, acabadíssim. La vida del pirata reconvertit en banquer Miquel Lluc, diuen que inspirat en el mallorquí Joan March, té tots els clarobscurs, la grandesa i la malvolença, la gradació de colors que pren una vida exagerada. La gesta de Núria Cadenes va més enllà d’una mera exposició de fets a través d’una prosa exquisida. És aviat per dir-ho, però fa tota la pinta que El banquer suposa un dels pics i possiblement la confirmació del rebrot de la narrativa i, en concret, de la novel·la catalanes, al contrari dels pronòstics que l’enterren si fa no fa cada lustre. En resum, conté més veritat una línia d’aquesta novel·la que l’hemeroteca de La Vanguardia -tot i que això tampoc és tan difícil.

I d’«El cas Wagner»? Què en sabem, d’«El cas Wagner»? Jordi Coromines en parla a Revista de Letras!

Doncs en sabem alguna cosa gràcies a en Jordi Coromines, que va escriure aquest article que reproduïm aquí sota per a Revista de Letras.

Richard nunca se fue: “El cas Wagner”, de Friedich Nietzsche y “Aspectos de Wagner” de Bryan Magee

En este año de conmemoraciones, no está de más recordar una anécdota de 1913. Por aquel entonces se celebraba en todo el mundo el centenario del nacimiento de Richard Wagner. El Liceu aprovechó la efeméride para estrenar en Barcelona Parsifal. La noche fue sonada, y cuentan los periódicos de la época que la anécdota que simbolizó el fenómeno fue la carga extra de trabajo a la que se vieron sometidos los camareros del restaurante Can Marten. Estaba enfrente de las Ramblas y se vio desbordado tras la conclusión del primer acto. Era 31 de diciembre y los asistentes a la Ópera necesitaban cenar. El restaurante no daba abasto, pero enriqueció sus arcas por culpa del genio alemán, muerto en Venecia, otra inspiración, más acicates.

La función terminó a las cinco de la mañana. Una centuria después Richard Wagner levanta pasión y odio, como si fuera imposible ser unánimes con su talento. Parte del debate nace porque la Historia deja cadáveres y el Novecientos fue pródigo en arrastrarlos bajo doctrinas ideológicas con el terror en su impronta. El antisemitismo pasa factura y en el caso del compositor teutón la culpa es compartida entre el tópico y la manipulación hitleriana.

el cas wagner blogLo mismo acaece con Nietzsche, cuyo legado fue trastocado y alterado entre los fanatismos de su hermana y el Tercer Reich. Es bien sabido que ambos hombres alimentaron sus creaciones, más Nietzsche que Wagner, fijándose en el otro, pero la tensión era enorme. El joven catedrático sufría, desde mi humilde punto de vista, un deslumbramiento que le empequeñecía ante el gigante de la obra de arte total. Era una relación de iguales condicionada por complejos, lo que puede apreciarse en El Cas Wagner, libro que escribió el autor de Humano, demasiado humano poco antes de sucumbir a la locura en Turín y que ahora edita en catalán la fantástica Edicions de 1984. Y aquí el adjetivo no rellena, simplemente elogia la labor de una serie de pequeños sellos que arriesgan y perpetúan en esta época escasa de recursos el anhelo de ofrecer en la lengua de Salvat-Papasseït obras de dimensión internacional y europea, algo que sin duda es necesario y comporta una ambición de hacer del catalán un vehículo de alta cultura. ¿Lo es? Sin duda, si bien en ocasiones los porcentajes de publicaciones de los dos idiomas oficiales del país ocultan el hecho, que debería cobrar aún más vigor para no sucumbir al futuro global que vendrá marcado por una serie de koinés hegemónicas.

Si volvemos al Cas Wagner, en él hallaremos un berrinche lírico, la conclusión de una disputa, el compendio de textos de un amor correspondido hasta que la envergadura del maestro precipitó la liberación del alumno, inteligente en grado sumo y por ello dotado para emprender un vuelo libre con un poso de amargura, que es la que denotan sus palabras, donde se recoge la idolatría por Wagner, incomparable en su revolucionaria versatilidad, mezclada con el odio del que se siente desposeído y tiene ganas de proclamar su verdad.

[podeu continuar llegint l’article aquí]

Unes imatges en moviment sobre el Sant Jordi a Lleida

Vídeo

I bé, aquí unes imatges del Sant Jordi a la ciutat de Lleida, on tres autors del nostre segell signaven els seus llibres: en Carles Terès, la Dolors Millat i l’Helena Rufat. Aquesta darrera, autora d’Una història d’amor, apareix un moment, a partir del segon 30 del reportatge. No deixa de ser una anècdota, però ens plau penjar-ho aquí!

.

Núria Cadenes i el seu «El banquer» a El País, edició País Valencià

En dos moments diferents surt la Núria Cadenes a El País, edició del País Valencià. La primera, entre les obres recomanades per Sant Jordi (i la Fira del Llibre de València!).

FM108Elbanquer

Xavier Aliaga recomana, entre d’altres:

El banquer
Núria Cadenes, barcelonina arrelada a València, fa el seu debut en la novel·la amb un llibre agosarat, però ben resolt, inspirat en la biografia del banquer Joan March. Una novel·la magnífica, més coral del que sembla, estructurada a través d’episodis curts, que, curiosament remeten a Calders i a l’obra precedent de Cadenes, el recull de contes AZ. Una mena de mosaic impressionista, amb un tractament lingüístic molt acurat resolt amb perícia i una prosa enrevessada de vegades, però esquitxada de grans moments, que suposa un bon pas endavant en la trajectòria literària de l’autora.

La segona vegada, és per explicar-nos per què escriu, la Nuria Cadenes, entre d’altres.

cadenesllibreria“Ben bé no ho sé, per què escric”, diu Núria Cadenes. “Escric perquè m’agrada, potser per voluntat de deixar alguna cosa, una mica de petjada, perquè és el que sé fer. I també per amor de llengua, diguem-ne”, reflexiona l’escriptora. Núria Cadenes acaba de publicar la novel·la El banquer (Edicions de 1984), amb què s’ha estrenat com a novel·lista i que ha posat a prova aquest “malestar” que comporta la creació literària. “Aquesta sensació estranya que tens quan et neixen els personatges des de la punta dels dits, el nus a l’estómac si, després de qui sap quantes vegades d’escriure i esborrar i escriure i esborrar-imprimir-ratllar-corregir-imprimir-i-torna-a-començar, llegeixes i trobes que sí. Encara que, de fet, no sempre te’n surts. I, malgrat tot, hi tornes”, comenta l’autora sobre el procés creatiu.

Josefa Contijoch, entre les finalistes del Premi Creixells d’enguany!

Ahir, tot fent parada de Sant Jordi, ens va arribar la bona notícia que a l’Ateneu Barcelonès acabaven de nominar la Josefa Contijoch finalista del Premi Creixells de novel·la, juntament amb Marina Espasa i Mònica Batet!

Sense alè, de la Josefa Contijoch, ja va ser mereixedora del premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana.

contijoch

Des d’Edicions de 1984 donem l’enhorabona a la Josefa i a les altres finalistes!