«Una història d’amor», d’Helena Rufat, a la revista «Lo pregoner de Bellpuig»

frontalM99RufatEl novembre passat, Helena Rufat, nascuda a Torrelameu però resident a Mollerussa, va publicar la seva primera novel·la, Una història d’amor, que s’ha presentat tant a Barcelona com a Lleida i comarques, es manté encara en la primera línia de les llibreries. En ella, Helena Rufat ens parla de l’ànima humana, dels seus racons més amagats, a través de la Teresa i del Benet, els protagonistes que encarnen sentiments i emocions que hom pot sentir en situacions límit com les que ells viuen: una mare soltera de Barcelona que desitja un millor futur per els seus fills, i un capellà de poble a qui la vida li ha passat sense massa vivències. L’arribada de la Teresa a Torsal, poble fictici però que retrata molt bé la manera de viure i pensar de la ruralia que tots coneixem, trasbalsa aquest petit llogaret. La calma inicial, més aparent que real, es veurà també trencada per la relació entre ambdós protagonistes, que s’hauran d’enfrontar a secrets i, sobretot, a decisions arriscades de cara al futur.

A la vora dels dos protagonistes, no cal oblidar tampoc el ventall de personatges secundaris que hi desfilen, perfectament dibuixats. Tant en Cauets, el mosso-vividor-babau del poble, com la Mercè, germana de Benet, innocent fins a la medul·la, ens desfilen per les pàgines de l’obra com si fossin personatges de pas, però ben al contrari: cadascun d’ells resta en la ment del lector en acabar l’obra perquè hi tenen la seva importància. Igualment són ben retratats el despotisme de Lluís Riera, el cacic, astut i de mala bava; l’esposa, l’Elisenda, una senyorassa hipòcrita i pràctica, i el Martí, amb l’enveja com a leit-motiv vital. Fins i tot està caracteritzat amb èxit i a partir, precisament, de la no-definició, un persontage que, d’entrada, disposa de poc paper: la mare de la Teresa, a Barcelona, és tan insignificant i la seva vida és tan poca cosa, que ella, com a personatge, no té ni nom.

L’entrellat de les històries familiars i personals capta l’atenció del lector des del principi. La novel·la, a més, es fa llegir amb ganes i rapidesa: el llenguatge és sintètic però preciós i estudiat i reviu la riquesa de moltes paraules dels nostres pobles i que ens fan viatjar

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s