Núria Cadenes i el seu «El banquer» a El País, edició País Valencià

En dos moments diferents surt la Núria Cadenes a El País, edició del País Valencià. La primera, entre les obres recomanades per Sant Jordi (i la Fira del Llibre de València!).

FM108Elbanquer

Xavier Aliaga recomana, entre d’altres:

El banquer
Núria Cadenes, barcelonina arrelada a València, fa el seu debut en la novel·la amb un llibre agosarat, però ben resolt, inspirat en la biografia del banquer Joan March. Una novel·la magnífica, més coral del que sembla, estructurada a través d’episodis curts, que, curiosament remeten a Calders i a l’obra precedent de Cadenes, el recull de contes AZ. Una mena de mosaic impressionista, amb un tractament lingüístic molt acurat resolt amb perícia i una prosa enrevessada de vegades, però esquitxada de grans moments, que suposa un bon pas endavant en la trajectòria literària de l’autora.

La segona vegada, és per explicar-nos per què escriu, la Nuria Cadenes, entre d’altres.

cadenesllibreria“Ben bé no ho sé, per què escric”, diu Núria Cadenes. “Escric perquè m’agrada, potser per voluntat de deixar alguna cosa, una mica de petjada, perquè és el que sé fer. I també per amor de llengua, diguem-ne”, reflexiona l’escriptora. Núria Cadenes acaba de publicar la novel·la El banquer (Edicions de 1984), amb què s’ha estrenat com a novel·lista i que ha posat a prova aquest “malestar” que comporta la creació literària. “Aquesta sensació estranya que tens quan et neixen els personatges des de la punta dels dits, el nus a l’estómac si, després de qui sap quantes vegades d’escriure i esborrar i escriure i esborrar-imprimir-ratllar-corregir-imprimir-i-torna-a-començar, llegeixes i trobes que sí. Encara que, de fet, no sempre te’n surts. I, malgrat tot, hi tornes”, comenta l’autora sobre el procés creatiu.

Anuncis

Jordi Llavina proposa «Seixanta mil paraules», de Manel Subirats, als Matins en xarxa.

FM106SeixantamilMalgrat ser un programa d’abans de Sant Jordi —això és, en el món de llibre, una eternitat—, no volem deixar de fer-nos ressó d’aquest comentari de Jordi Llavina sobre Seixanta mil paraules, de Manel Subirats.

Cliqueu aquest enllaç per escoltar el programa!

Josefa Contijoch, entre les finalistes del Premi Creixells d’enguany!

Ahir, tot fent parada de Sant Jordi, ens va arribar la bona notícia que a l’Ateneu Barcelonès acabaven de nominar la Josefa Contijoch finalista del Premi Creixells de novel·la, juntament amb Marina Espasa i Mònica Batet!

Sense alè, de la Josefa Contijoch, ja va ser mereixedora del premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana.

contijoch

Des d’Edicions de 1984 donem l’enhorabona a la Josefa i a les altres finalistes!

Una presentació ben especial de «Licantropia»! Aquest dijous, a Alcanyís!

Ens omple d’un goig especial anunciar aquesta presentació de Licantropia, perquè es fa a Alcanyís. I mira, això ens agrada!

terés alcanyis

PRESENTACIÓN LIBRO
El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.

El libro, escrito en catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.

El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.

Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.

La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.

La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO ( Espacio de Creación Artística ) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.

Les «Seixanta mil paraules» de Manel Subirats, a Imagina Ràdio, de Tortosa

FM106SeixantamilManel Subirats parla del seu Seixanta mil paraules, al programa El club de la paraula, d’Imagina Ràdio de Tortosa.

Aquí teniu l’enllaç (a partir del minut 50:15)

Recordeu que Subirats signarà els seus llibres a la llibreria La 2 de Viladrich, de 16.00 a 18.00, demà, diada de Sant Jordi!

Viatja pel món de llibre en llibre amb Marina Espasa (i Edicions de 1984)!

Font: Diari Ara

Na Marina Espasa ens va oferir ahir diumenge un impressionant viatge pel món a través de les seves diverses literatures, i va ser un goig veure que 1984 representava alguna parada important en el seu recorregut. Us recomanem una lectura atenta de tot el reportatge, però si el temps és el vostre enemic i no us el podeu llegir sencer, us hem preparat un mini-tour-especial-1984. Som-hi doncs!

ESTATS UNITS

FM104Plensdevida[…] Molts lectors descobriran el John Fante escriptor i personatge hipocondríac i neuròtic amb Plens de vida (Ed. de 1984), una crònica divertidíssima del marit d’una dona embarassada i, per tant, disposada a disparar sagetes hormonals a qui gosi portar-li la contrària. ¿Convidar el teu pare a arreglar els desperfectes de la casa les últimes setmanes de l’embaràs de la teva dona és una idea amb futur? Burbank, San Juan, Los Angeles: benvinguts al sol de Califòrnia.

EUROPA / ALEMANYA

FM110HomeFallada[…] Passem a la veïna Alemanya, i als anys de la República de Weimar. Torna Hans Fallada (1893-1947), l’autor de les monumentals Sol a Berlín i Llop entre llops, ara amb L’home que volia arribar lluny (Ed. de 1984 [en castellà el publica Maeva]). La Berlín del període d’entreguerres, els cafès plens de morts de gana ambiciosos que faran el que sigui per sobreviure: una altra manera de conèixer la ciutat de moda.

EUROPA / SUÏSSA

FM109CapverdCap verd (Ed. de 1984 / Pico Verde, Minuscula) ens porta a la Suïssa dels anys setanta. Tota ella és un punt de vista: el d’una nena que desborda imaginació i que és adoptada per una família d’immigrants que no és gens normal. Aprenem paraules amb ella i descobrim els secrets de l’avi Jon o, el que és el mateix, les ferides mal netejades de la guerra. És el primer llibre de la periodista helvèticoalemanya Monica Cantieni (1965).

CATALUNYA / ILLES BALEARS / MATARRANYA

FM108ElbanquerD’ogre a ogre, perquè el protagonista absolut d’El banquer (Ed. de 1984) de Núria Cadenes és un altre monstre. Ambientat a la Mallorca de la primera meitat del s. XX, el llibre és una concatenació de frescos sobre la vida d’un banquer que s’assembla perillosament a Joan March, i que estan escrits amb una qualitat inusual i una llengua que remet directament a Rodoreda, Vilallonga i Biel Mesquida. Una joia estranya.

FM102Licantropia2a[…] De tot un altre tipus de família parla Licantropia (Ed. de 1984), el debut prometedor de Carles Terès. La Pobla de Llobosa és un nom inventat, però el paisatge és el del Matarranya, on un fotògraf i dissenyador nota unes pulsions que l’obliguen a sortir de nit i córrer per la muntanya: no sap que per la seva sang hi corre l’antic deliri de la licantropia, que converteix els homes en llops, i que, lluny de fer por, li ensenyarà a concebre la vida d’una manera més completa.

«Un Nobel profètic». Els «Poemes escollits» de Joseph Brodsky, al diari El Punt Avui!

Font: El Punt Avui / Lluís Llort

brodskyavui

De tant en tant, les nostres editorials ens donen obres de fons, llibres que serveixen per avançar. Aquest és el cas del poeta rus Joseph Brodsky, premi Nobel del 1987. Nascut a Leningrad el 1940, el jove escriptor va haver de patir els rigors de la dictadura soviètica, que després de fer-lo passar per la presó, el va condemnar per parasitisme, el va enviar a un camp de treball i, finalment, el va expulsar de la URSS el 1972. Paradoxalment, va ser un poeta comunista, W.H. Auden, qui li va donar més suport i el va ajudar a establir-se als Estats Units, on va ser l’únic poeta llorejat no nascut a Amèrica.

FP6BrodskyTal com va recordar Sam Abrams el dia de la presentació de Poemes escollits, en una superba versió del rus i de l’anglès de Judit Díaz Barneda, “entre els poetes premi Nobel dels últims trenta anys Octavio Paz, Seamus Heaney i Dereck Walcott hi havia coincidència en assenyalar Brodsky com el més inspirat”.
L’edició coincideix amb el breu volum autobiogràfic En una cambra i mitja, que ha publicat la Universitat de València, en versió d’Anna Torcal i Salvador Company. Dividit en tres seccions, que el mateix poeta va fixar en l’edició americana, Barneda ha buscar els originals russos i ha consultat les versions en anglès que havien fet el mateix Brodsky o traductors de la seva confiança. “La traducció a una tercera llengua, en el nostre cas al català, té l’avantatge de minimitzar la possibilitat d’ensopegar amb punts foscos a l’hora d’interpretar el sentit del text i té un inconvenient que no existeix quan s’agafa una única llengua de partida: els dos originals sovint no coincideixen, ja sigui per ajustar-se a les necessitats formals de l’anglès, o bé perquè l’autor tria substituir conceptes culturalment foscos.” L’esforç ha comportat quatre anys de feina fins arribar a destí. Brodsky s’expressava amb sarcasme quan deia que al seu país et podien matar per escriure poesia. És una afirmació que rememora el prologuista David Castillo quan afirma que els seus poemes eren a vida o mort. També recorda els temes dels poemes, des d’amants adorades o aptes per als retrets, Venècia, Roma, records del temps perdut, animals personificats i molt sentiment concentrat, fins i tot la profecia que no veuria el nou segle, com en un poema del 1989: “El segle acabarà aviat. Però abans ho faré jo.” I així va ser perquè va morir a Nova York el 1996. Va ser enterrat a Venècia, a cinc metres d’Ezra Pound.