Actes d’aquest cap de setmana: AVUI, Fira del llibre Ebrenc amb Carles Terès, DIUMENGE, 1984 es planta a Bellprat!

10a_fira_llibre_ebren_ok_20Avui, a les 18.30 h, a Mòra d’Ebre, en el marc de la Fira del Llibre Ebrenc, a la carpa de la Fira: 1r espai multimèdia de presentacions de llibres ebrencs. Presentació i conducció a càrrec de l’escriptor Jordi Llavina. A continuació, entre d’altres autors, Carles Terès, autor de Licantropia, signarà exemplars del seu llibre.

 

6FiraBellpratDiumenge, els de 1984 agafem els trepans i anem a exposar —i a vendre!— títols del nostre catàleg a Bellprat, que organitza la seva 6a Fira del Llibre vell i novetats editorials.

És una excusrioneta, però segur que valdrà molt la pena!

Anuncis

Dies de ràdio! «La tercera Catalunya» a L’oracle / «Mà a les fosques» al Lecturàlia [Catalunya Ràdio]

FDB24LaterceraCatalunyaXavier Graset conversa amb l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, autor del llibre La tercera Catalunya (1936-1940), a L’oracle de Catalunya Ràdio

 

 

FM105MàalesfosquesMàrius Serra atroga 4L (de cinc), a Mà a les fosques, de Jaume Serra, a l’espai Lecturàlia dels matins de Catalunya Ràdio

Novetat editorial. «Qatar. El país més ric del món», de Món Sanromà

Un excel•lent reportatge sobre el poder i les condicions de vida al país més ric del món, des d’Al Jazeera a la Qatar Foundation…

FDB25QatarQatar. El país més ric del món
Món Sanromà Moncunill
isbn 978-84-15835-10-3
De bat a bat, 25
192 pàgines
15,00 euros

Fa només deu anys ningú coneixia Qatar. De cop i volta, tothom parla d’aquest petit país àrab que ha causat un impacte tan gran no només als països occidentals, sinó a tot el món. Qui viu als gratacels enmig del desert? Per què Qatar té tant d’interès en el Barça i en Catalunya? D’on surten els diners de la Qatar Foundation, Qatar Airways o Al Jazeera?

Qatar té tots els punts per convertir-se en la joia de la corona del món àrab i els seus governants —autoritaris— ja tenen un full de ruta per aconseguir-ho. El país ofereix una imatge moderna, organitzant el Mundial de Futbol de 2022 o fent grans inversions en educació i cultura, però Qatar també té una cara oculta…

Món Sanromà Moncunill (Igualada, 1986) és periodista i té un Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament. Entre els anys 2009, 2010 i 2011 va treballar per a una línia aèria a Qatar, cosa que li va permetre escriure aquest llibre i viatjar per tot el món. Entre altres llocs, també ha treballat al diari Regió 7, a Televisió de Catalunya i a l’Institut Català Internacional per la Pau.

«Ciutadà Lluc», una crítica literària de Ricard Ruíz Garzón sobre «El banquer», de Núria Cadenes

CIUTADÀ LLUC

Una crítica literària de Ricard Ruíz Garzón
Quadern, El País 30 de maig de 2013

banquergarzonRealment importa, a l’hora de valorar el Ciutadà Kane d’Orson Welles, la biografia real del magnat William Randolph Hearst? ¿Importa comparar el Hearst oficial amb Charles Foster Kane, saber si el personatge tenia més d’ell o de Welles, mirar de trobar-ne el rosebud primigeni? ¿O potser importa més valorar com va enfocar els flashbacks el cineasta, com jugava amb el so i la llum, com va preparar, per dir-ho sense spoilers, l’efecte final del trineu? Són preguntes amb trampa, és clar, ja superades per la història. Al capdavall, Welles o Kane són avui dia més coneguts que Hearst, i tanmateix, a la gent encara la fascina saber que rosebud, capollet de rosa, també és el terme íntim que Hearst emprava per referir-se al clítoris de la seva amant, l’actriu Marion Davies.

FM108ElbanquerTot plegat, a escala local, serveix bé de marc per introduir El banquer, obra hereva de Ciutadà Kane que es troba entre les més notables de la temporada. Segona novel•la de la periodista, llibretera i activista Núria Cadenes (Barcelona, 1970), l’obra ha estat sucosament saludada als mitjans perquè, rere l’ambiciós Miquel Lluc que la protagonitza, tothom hi ha vist la vida del mallorquí Joan March, creador de la Banca March i conegut com “el banquer de Franco”. I certament, la novel•la s’hi inspira de forma clara, tant en fets com en detalls (els fragments en cursiva, per exemple, provenen de cartes, documents i discursos de March i el seu entorn). Si es considera, a més, que per passar de March a Lluc només cal un dissimulat canvi d’apòstol, que el malnom Verga esdevé fàcilment Tralla i que la immensa majoria d’episodis i personatges són de reconeixement immediat (des de la dona Leonor Servera Melis, en el llibre Virgínia Benimeli, fins a l’assassinat del fill del soci històric, un Rafael Garau convertit en Tomeu Ribó), no és estrany que algunes lectures d’El banquer es puguin veure condicionades pel pes de la història.

Per molt que March pugui ser, a la seva manera, el Hearst de Ses Illes, per valorar bé la novel•la de Cadenes cal però pensar en el Kane mallorquí. Deixar de banda el roman à clef, el joc biogràfic i la recreació d’episodis, i buscar els moviments de càmera. Perquè és aquí, oh sorpresa, on la troballa passa del llibre a l’autora, de l’argument al realitzador. I no, Cadenes no utilitza com Welles el flashback, però altera la linealitat amb un altre recurs estructural: la fragmentació de la trama. Dividida en 134 escenes de no més de dues o tres pàgines, la novel•la es converteix així en un calidoscopi que salta d’un personatge a un altre, sovint sense que se’n sàpiga al principi la identitat. L’autora, en conseqüència, no retrata el banquer Lluc, sinó que convida el lector a construir-lo, rodoredianament, a partir de miralls trencats. Gràcies a això, i sense necessitat d’incloure-hi ni una data, El banquer deixa de ser la història d’un home i es transforma en la d’una època i una forma de vida, abandona l’esquer d’un individu ambiciós però oblidable i esdevé una ambiciosa i memorable reflexió sobre la intimitat del poder i la corrupció.

No és aquest l’únic recurs de Cadenes que fa reeixir la narració. Entre els estilístics, destaca l’elecció del mallorquí per a bona part de l’obra, un extraordinari trompe l’oeil lingüístic tenint en compte que l’autora és barcelonina i resideix al País Valencià. I també, per no entrar en les influències de la Vida privada de Sagarra o la citada Rodoreda, l’aposta per la caricatura a partir d’animals i plantes, una constant descriptiva que comença amb “els plançons” del primer capítol i acaba amb la “moixa pelada” del darrer, entre moments que van des de les lloques, els galls, les guilles, les rates, els lloros i els porcs humans que passegen per la pàgina 10 fins als “ulls de fura” del mateix Lluc o els “braços de salze” de la dona. No s’hi val a badar, però: malgrat aquesta petita venjança i saber que l’autora es troba ideològicament a anys llum del personatge recreat, hi haurà qui aposti per la síndrome d’Estocolm. No serà mala manera d’arribar a la conclusió: entre fantasmes, amants i lledoners, El banquer acaba compadint-se per la solitud del monstre, la qual cosa, pur rosebud, permet humanitzar el protagonista, reforçar la novel•la i consagrar una autora que ja és, i si no el temps ho dirà, pura projecció.

Els «Poemes escollits» de Joseph Brodsky a Sabadell i a la tele del Garraf

Benvolguts,

ahir vam anar a Sabadell a presentar Poemes escollits de Joseph Brodsky Quina meravella, el petit recital que ens va oferir en Josep Pedrals! Podria semblar, fins i tot, que Brodsky hagués escrit els seus poemes expressament per a què els traduís la Judit Díaz, els presentés David Castillo i els llegís Josep Pedrals!

llarllibreFa unes setmanes, vam presentar el llibre a Vilanova, i us deixem aquest enllaç amb el vídeo que en va fer la Televisió del Garraf. Malauradament, no sabem per quins set sous, aquest blog no ens ho deixa penjar directament!

«La colla de Maritain». Jordi Amat parla de «La tercera Catalunya», d’Arnau Gonzàlez Vilalta [Cultura/s, La Vanguardia]

Font: Cultura/s, La Vanguardia, Jordi Amat

fototerceravanguardiaA mesura que Andrés Trapiello ha madurat Las armas y las letras -el clàssic sobre els literats durant la guerra civil-, una nòmina de figures singular ha anat guanyant protagonisme: aquells que, fidels a la República, van conservar la independència de judici a l’hora d’explicar el drama que patien. Són els representants d’un sector desemparat, dues vegades derrotats: homes i dones de l’anomenada “Tercera Espana” que havia tingut com a paradigma a Salvador de Madariaga i que avui tenen a Manuel Chaves Nogales com a portaveu clarivident.

Aquesta Espanya impossible la van encarnar, per una banda, comptats liberals i, per l’altra, catòlics exemplars que van tenir prou coratge per no empassar-se l’espúria justificació d’un cop d’estat transformat en croada. Arnau Gonzàlez ha construït un llibre que rescata la peripècia desconeguda de dos representants d’una de les vari-ants d’aquesta “Tercera Espana”: la “Tercera Catalunya” dels catòlics Ramon Sugranyes de Franch i Carles Eugeni Mascarenyes. L’assaig reconstrueix com es va desplegar l’amistat entre aquests acadèmics prometedors, nascuts l’any 1911, que abans de l’esclat del conflicte i durant el seu inici van orbitar entorn de La Lliga i l’omnipresent Joan Estelrich. A banda d’un pròleg doctrinal d’Hilari Raguer sobre la “Tercera Catalunya”, el llibre s’estructura en dues parts clarament diferenciades: la segona és l’edició de 234 cartes creuades entre els protagonistes i secundaris destacats (sobretot Estelrich i la colla del catòlic progressista Jaques Maritain: Luigi Sturzo, Alfredo Mendizàbal, Carles Cardo…) mentre que la primera és l’aprofundida crònica, fonamentada sobretot en les cartes, de com els exiliats de 1936 que foren Sugranyes i Mascarenyes van transformar la seva preocupació per la situació en la qual els semblava que quedaria Catalunya en successius projectes fallits: des d’imaginar una invasió des d’Empúries per imposar una contrarevolució catòlica enfront del caos anarquista fins a treballar a favor de la creació de comitès que buscaren la mediació internacional per acordar un final de la tragèdia (i, ja posats, la independència i, per reblar el clau, l’eliminació xenòfoba “dels murcianos”).

L’intercanvi epistolar d’aquests grafòmans, un a Ginebra i l’altre buscant-se la vida per França, es pot llegir des de perspectives complementàries. La més íntima, la teràpia emocional; destaca, en aquest sentit, la crisi que Sugranyes patí perquè la seva promesa volia que tornés a Espanya per lluitar amb els franquistes. Una de més significativa des del punt de vista polític és aquella que permet veure com aquests catalanistes es van allunyar del pragmatisme social dels lligaires -la solució Cambó- per anar construint successives posicions pròpies que els situarien o entre els dos bàndols o decantats cap els republicans.

FDB24LaterceraCatalunyaPerò el més valuós de tot plegat, allò que difícilment registraran els milers de monografies sobre la guerra, és el relat moral que batega a les pàgines del llibre: les quimeres per la pau i la llibertat d’aquells amics donaren forma a un dipòsit moral sense efectivitat, però són la prova que en plena barbàrie no es va extingir una esperança de convivència (més o menys) digna.

Joan Carles Girbés recomana «El banquer» de Núria Cadenes a «Levante EMV»

Joan Carles Girbés, editor (re)actiu, escriu el que segueix sobre El banquer, de Núria Cadenes, al diari Levante. Si visteu l’enllaç que ha penjat el seu blog, prodeu llegir algunes de les tantes frases del llibre que merexen ser subratllades.

EL PREU DE L’AMBICIÓ

FM108ElbanquerÉs poc habitual trobar una obra narrativa tan desbordant de geni com El banquer. L’autora, Núria Cadenes, admet en les entrevistes promocionals que va quedar seduïda per la figura de Joan March arran d’un reportatge per al setmanari El Temps. Va escorcollar en la trajectòria de qui anomenaven “el banquer de Franco” i va saber detectar-hi (i aquesta és una de les grans troballes de la novel·la) la matèria primera per bastir un personatge literari atemporal i universalitzable.

Amb March com a model inspirador (a la novel·la es transfigura en Miquel Lluc), Cadenes ens ofereix una novel·la de gran intensitat estructurada en capítols breus. D’aquesta manera, el lector segueix el fil argumental a partir d’escenes punyents que l’ajuden a resseguir el reguerol de víctimes que l’ambició infinita del protagonista deixa en el camí.

“Tothom té un preu. I qui no el té és que no el val.” Contrabandista, pirata, espia, empresari sense escrúpols i finalment banquer, Miquel Lluc treballa entre tenebres perquè és la foscor mateixa. En aquests temps de crisi financera, El banquer ens ajuda a posar cara i ulls i veu als poderosos que mouen els fils del nostre present. I ens exposa sense embuts la misèria moral que guia les seues accions.