«Immigrants a Suïssa». Carina Farreras parla de «Cap verd» al Cultura/s de La Vanguardia

Font: La Vanguardia, Cultura/s

FM109CapverdCap Verd, així es diu la petita, la mateixa a la qual la directora de l’orfenat li diu «ara seràs una filla; des d’aquí, la vida ja no et queda tan lluny», cosa que li dóna peu a ella a pensar: «Si et vols convertir en filla, no és recomanable destruir totes les esperances quan encara ets al llindar de la porta». Cal mirar d’agafar-se als nous pares coneixent-los al detall, cosa que no li resulta gens fàcil, ja que la seva família és… una mica excèntrica, es miri amb els seus ull o amb els nostres: la mare pren pastilles per a «la desil·lusió» i somia com serà de bonic el seu propi enterrament; l’alegre oncle Toni amaga misteris als armaris, i el iaio viu en una casa al camp entre mosques i manies, es posa i es treu les cames ortopèdiques a plaer, i quan s’enfada es nega a parlar si no menja llet amb galetes primer. I no vol seguir la crida de l’esperit de la seva dona, que l’anima a travessar el Jordà. Tot són personatges estrafolaris però amb molt d’encant. L’escriptora i periodista Monica Cantieni (Thalwill, Suïssa, 1965) els torna versemblants i fascinants. L’autora té una veu original i ressonant amb un llenguatge àgil i ple de bon humor. Hi ha una inspiració, la del seu avi italià, immigrant a Suïssa. La nena, a suggerimient del pare, col·lecciona paraules en capsetes de llumins classificades per «Després», «Sempre», «Futur»… Al principi són paraules boniques com vent, pluja i avió, però aviat n’entren d’altres de més complexes com adopció i expedient —apreses aviat en veure la inquietud que produeix la visita dels serveix socials per comprovar que si la cuiden bé—. I les capses es van omplint amb més inquietuds: excés d’immigració, iniciativa, plebiscit.

L’obra està situada en un cantó alemany suís el 1970, quan el xenòfob James Schwarzenbach, del partit ultraconservador, va impulsar una proposta per expulsar un gran nombre de treballadors estrangers. Aquesta proposta es va sotmetre a referèndum i no va obtenir el suport necessari per aprovar-se, però Schwarzenbach va aconseguir encendre les flames del racisme i es va escampar la por entre els immigrants que van fugir a milers. Aquests fets, que són el teló de fons de la història de Cap verd, s’uneixen amb els relats del iaio sobre com es vivia la Segona Guerra Mundial a la neutral Suïssa.

Anuncis

Un pensament sobre “«Immigrants a Suïssa». Carina Farreras parla de «Cap verd» al Cultura/s de La Vanguardia

  1. Retroenllaç: CAPSES PLENES… | la paraula escrita permaneix...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s