«Sense alè», de Josefa Contijoch, Premi Crexells! (El Punt Avui, El País, Vilaweb i Ara)

Dissabte passar es va donar a conèixer la guanyadora del premi Crexells, que aquest any ha recaigut en Sense alè, de Josefa Contijoch. Ens permetem el luxe de penjar aquí quatre de les notícies que han aparegut als mitjans fent-se ressó pel premi:

Un triple premi Crexells / David Castillo / El Punt Avui

El crimen mil veces restituido / Carles Geli / El País

Josefa Contijoch guanya el premi Crexells amb Sense alè / Vilaweb

conticrexellsGuanyar premis després de publicar / Jordi Nopca / Diari Ara

‘Sense alè’, de Josefa Contijoch, acaba de guanyar el premi Crexells. Aquest és un de la vintena de guardons de les lletres catalanes que recompensen una obra literària després de ser publicada o que reconeixen tota una trajectòria

contijochEl recorregut de Sense alè, l’última novel·la de Josefa Contijoch, ha estat del tot imprevisible i dóna un punt d’optimisme a l’ecosistema de les lletres catalanes. Fins que Josep Cots, d’Edicions de 1984, es va decidir a posar-lo en circulació, el llibre havia passat per alguna altra taula d’editor sense que mai s’arribés a pronunciar sobre l’interès en una història que explica, de manera fragmentada i amb exigència, l’efecte que l’assassinat d’una dona provoca en una amiga seva. Deu mesos després que arribés a les llibreries, Sense alè ha estat reconeguda amb tres premis a obra publicada: el Ciutat de Barcelona de literatura catalana va arribar al febrer; el Serra d’Or de narrativa, just després de Sant Jordi, i ahir va rebre el Crexells, una notícia que es va fer pública durant el transcurs d’un dinar a l’Ateneu Barcelonès.

“He anat acumulant una sorpresa rere l’altra –admetia l’escriptora–. Em va sorprendre quan em van editar el llibre, i els reconeixements demostren que hi ha gent que l’ha llegit i que el valora”. Contijoch s’ha imposat a La dona que es va perdre, de Marina Espasa, i a No et miris el riu, de Mònica Batet, publicades per Empúries i Meteora, respectivament.
El Crexells sotmet tres novel·les finalistes a votació dels socis de l’Ateneu Barcelonès, i enguany s’hi han afegit els vots de 35 clubs de lectura del territori. La participació d’aquest any ha estat sensiblement inferior a la de la convocatòria anterior, en què Jo confesso, de Jaume Cabré (Proa), va guanyar L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez (Empúries), per només dos vots de diferència. Els 362 vots de l’any passat s’han convertit en 155 aquest 2013. Si es té en compte que l’Ateneu Barcelonès té actualment uns 3.800 socis, la participació ha estat inferior al 5%.

Les virtuts de l’exigència

Més enllà de les xifres, però, el resultat indica que s’ha optat per distingir un llibre que aposta per allunyar-se de les propostes més ortodoxes (si bé premiar Espasa o Batet hauria anat en la mateixa línia): “La novel·la clàssica està liquidada. Sense alè és volgudament híbrida: hi ha documentació, hi ha poesia, hi ha vivència…

La pròpia memòria és un acte de novel·lació. És per aquest motiu que a partir d’un record que em torturava, una amiga que va ser assassinada, em vaig dedicar a escriure dotze versions del crim –recorda Contijoch–. Ella era una noia de novel·la i la seva mort també ho devia ser. Arriba un moment de la vida en què aboquem als llibres el que recordem, el que hem llegit i el que ens pensem que volem dir. Per això Sense alè és una narració lliure, desbocada, sense control”. A tot això cal afegir-hi que la novel·la trenca un llarg silenci narratiu de l’autora. En aquest sentit, el llibre connecta amb Els dies infinits (Columna, 2001),que havia estat precedida, entre d’altres, per novel·les com Amor congelat i Tòrrida tardor –publicades el 1997 sota el pseudònim Stella Matutina–, La dona liquada (Columna, 1990) i No em dic Raquel (Laia, 1989).

Dotat amb 4.000 euros i una escultura d’Antoni Llena, el Crexells és un dels premis més veterans de les lletres catalanes. Es va convocar per primera vegada el 1928, i deu anys després va entrar en un llarg parèntesi que no es tancaria fins al 1982. Tres dècades després continua al peu del canó, recompensant una novel·la editada durant el curs anterior. El panorama de premis a obres publicades en català és d’una diversitat considerable. N’hi ha una vintena repartits al llarg de l’any. Arrenquen amb els Ciutat de Barcelona i l’Amat Piniella, i continuen amb els premis de la Crítica i els de la revista Serra d’Or. Al juny es fan públics el Lletra d’Or, el Llibreter, el Maria Àngels Anglada i el Crexells.
Hi ha premis que reconeixen tota una trajectòria –és el cas del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Jaume Fuster, el de la Setmana del Llibre en Català– i d’altres que distingeixen poemaris (el Cavall Verd de poesia), assajos (el Cadaqués a Quima Jaume) i traduccions (el Mots Passants, el premi Núvol). Són premis de gran prestigi però que tenen una dotació econòmica en genera lmenys important que els premis a obra inèdita: elmésgenerós és el Premi d’Honor, convocat per Òmnium des del 1969 (15.000 €).

L’ètica dels premis

“És important conservar aquesta ètica referent a la literatura mitjançant premis com aquests –explicava ahir Josefa Contijoch–. Les editorials no busquen la qualitat, busquen la pela. Al darrere d’un premi que dóna una editorial gairebé sempre hi ha raons comercials”. Actualment, bona part dels premis més ben dotats en llengua catalana —el Sant Jordi, el Ramon Llull, el Mercè Rodoreda, el Carlemany, el Vayreda— són publicats en algun dels segells de Grup 62. “La crisi de la literatura es va estenent com una taca d’oli. Les editorials grans són una indústria, cada vegada costa més que s’aposti per autors inèdits. Em fa l’efecte que la subsistència de la literatura és a les mans dels petits”, recordava Contijoch ahir, abans que la periodista i escriptora Ada Castells provés de reconduir aquesta percepció: “Dimarts es va saber el nou premi Sant Joan de novel·la, i ha guanyat un autor desconegut, Àlvar Caixal, que debuta en la ficció amb aquest llibre. Crec que és important que no caiguem en maniqueismes. El sector és molt complex. La concentració editorial pot beneficiar alguns autors”.

Josep Cots, d’Edicions de 1984, va fer la següent valoració de la situació actual: “Hi ha força premis a obra inèdita que encobreixen operacions comercials. Els llibres acostumen a ser de baixa qualitat. Aquests premis tenen molt de ressò i acosten lectors, però de vegades els deceben profundament. A la resta de països hi ha més premis a obra publicada que a obra inèdita. Hi ha uns jurats i uns crítics que fan de sedàs, i les eleccions es fan acompanyades de grans debats que arriben a l’opinió pública.Crecquehauríem de tendir cap aquí”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s