«Temporada de vells entranyables». Albert Forns parla de John Fante al seu blog de Time Out

Font: Literatura barata / Albert Forns

Aquesta tardor he encadenat diverses lectures amb vells entranyables. De jove no ho era gens, d’escoltar-me a la gent gran. “Consells de vells, caga’t en ells”, que deien a casa. Però a mesura que he anat creixent he trobat la gràcia al que expliquen els avis, al saber vital i lingüístic que acumulen, a aquest deixar-se anar del “no tinc res a perdre”, d’engaltar-la tal com bé, de no callar-se res. Que d’acord, emprenya quan se’t colen a plaça fent-se els ximplets, però en general la seva murrieria sempre és un pou de saber. I ara ja sóc jo qui tendeix a propiciar que garlin, i m’ho faig venir perquè les sobretaules s’allarguin i mai falti el moscatell.

fantesLes primeres lectures amb vell carismàtic de la temporada han estat els dos Fantes que acaba de traduir Edicions de 1984, Plens de vida i La germandat del raïm, dos llibres tan bons que els he hagut de devorar seguits. De fet va ser un vell alcohòlic entranyable, Charles Bukowski, qui va descobrir al món John Fante, i ara és un vell alcohòlic entranyable, en Nick, o sigui en Nick Fante, l’alterego del pare de l’autor, qui m’hi ha enganxat a mi.

Plens de vida en teoria va d’un matrimoni que espera un fill (el traductor, Martí Sales, i la poeta Blancallum Vidal van fer-ne una lectura fabulosa al Festival Primera Persona), i alguns han arribat a destacar que la història de’n John i la Joyce retrata l’embaràs des de la banda del marit d’una manera excepcional (WTF, què pot saber el marit d’estar embarassat?), però per mi el protagonista absolut de la història és l’avi Nick, que cap a mitja novel·la s’instal·la a casa de l’escriptor per arreglar-li el terra de la cuina i durant tota l’estada els fot de sidral en sidral. Només el viatge en tren des del poble fins a Los Angeles ja és antològic, 20 pàgines per emmarcar –amb taques de llàgrimes de tant que rius– on l’avi, begut, s’entesta a fer passar el fill per un esclavista desconsiderat, i aconsegueix fer plorar de pena tot el vagó amb els sopars de duro que s’inventa.

La germandat del raïm és encara millor, perquè el personatge de Nick Fante no és secundari sinó protagonista absolut. Una relliscada de l’avi en qüestió provoca que la mare de Fante se’n vulgui divorciar (Déu me’n guard! Però si són italians!), i durant el viatge de l’escriptor a San Elmo per posar pau entre l’octogenari matrimoni coneixerem les trifulgues d’aquest esbojarrat italià i la seva colla d’avis faldillers i alcohòlics, un rat pack tronat que es passa el dia jugant a pòquer i bevent l’infecte chianti californià, un vi d’aquest que venen en garrafes, tirat de preu, un Don Simon de Napa Valley només apte pels italians jubilats.

[SEGUIU LLEGINT AQUÍ]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s