«Fut» de Jim Dodge. El recordeu? Jordi Sellarés l’ha descobert recentment, i en parla al seu blog.

Font: Especulacions d’un Neanderthal / Jordi Sellarés

futHeus aquí una petita joia que vaig trobar-me a la biblioteca del barri. Un d’aquells llibres que només llegir-te’n 30 pàgines ja saps que, malgrat la seva brevetat (poc més de 80 pàgines), et deixarà una profunda petja. I és que aquest Fut és una nouvelle o conte llarg, una faula moderna per a adults que difícilment pot no agradar.

Per no estendre’m molt. A Fut (1983) se’ns parla d’una peculiar família que viu en un ranxo apartat. Jake Santee, un vell de 99 anys, addicte als jocs d’atzar, alcohòlic i amb una ètica de treball més aviat laxa (li agrada poc, o gens, treballar) que creu que és immortal després de tornar-se addicte al whisky que ell mateix destil·la, anomenat El vell sospir de la mort (la recepta del qual va ser-li transmesa per un indi moribund). En Menut, el seu nét, a qui Jake adoptà després que el nen quedés orfe als 4 anys; ara, un noi alt i fort, amb un cor tan gran com ell mateix, estudiant brillant però que l’únic passatemps del qual és construir fossats i tanques al perímetre de la granja i donar caça al seu arxienemic, un porc senglar anomenat Callat. I un ànec femella de 10 kilograms, anomenat Fut, d’un caràcter obstinat, intransigent i que menja com una aspiradora, que imposa ordre i respecte a la llar familiar només amb la seva presència vigilant.

Amb aquest combo, Jim Dodge ens narra una meravellosa història sobre l’amor i l’amistat entre la joventut i la senectut, l’ajuda mútua per superar els problemes quotidians, i també aquells que poden adquirir caires més transcendentals, el compartir una vida i un espai molt peculiar entre dues personalitats molt diferents, amb òptiques i actituds molt marcades: tranquil·la i radicalment positiva per part de Menut, indòmita i bergant per part de l’avi, enemic acèrrim de les institucions i les autoritats imposades. I tot plegat amb un sentit de l’humor molt fi i honest, influències del realisme màgic i del naturalisme, però mantenint un segell propi, provinent, segurament, de les pròpies vivències i experiència de l’autor. Jim Dodge (1945), peculiar personatge dins de la literatura nord-americana, fill d’una família vinculada a les forces aèries, visqué després en una comuna autosuficient a Califòrnia, on treballà de pastor, llenyataire, agricultor, teixidor d’alfombres, jugador professional, professor i educador ambiental, apart de reconegut psiconauta i poeta. Un personatge, em definitiva, que ha viscut (i viu) al marge del ramat, i que s’ha vinculat sovint als moviments contraculturals americans a partir dels seixanta, com els hippies, la generació beat i l’ecologisme.

Aquesta petita GRAN història, d’una simplicitat summament imaginativa (si és que això és possible) i d’una rabiosa positivitat (que li dóna mil, o deu-mil, patades a tots els llibres d’autoajuda junts), et fa sentir les sensacions més agudes (tendresa, empatia, però també tensió, sorpresa o tristesa) mentre et dibuixa un somriure perenne a la cara, que no s’esborra fins que arribes al punt i final pensant que és una de les històries més recomanables que hom ha pogut llegir en molt de temps.

Aquesta magnífica edició de butxaca va acompanyada d’una extensa i profunda entrevista de l’escriptor i periodista català Kiko Amat a Jim Dodge, que val la pena per conèixer una mica millor les vivències i opinions d’aquest curiós però absolutament recomanable i admirable escriptor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s