«Malanyet», un retrat de la societat d’inicis del segle XX al Priorat [Reus Digital]

Font: Reus Digital / Anna Fortuny

El sorgiment de les societats obreres, les revoltes anarquistes, la disgregació del model de la Restauració… tot això són temes que podem trobar fàcilment als llibres d’història contemporània del nostre país. No obstant això, el professor Pere Audí, ens planteja una altra manera de viure la història a través de la seva primera novel·la: ‘Malanyet’. La idea prové de les històries i els relats que no tenien cabuda en el llibre publicat l’any 2010 “Cooperativistes, anarquistes i capellans (1910-1923)”. En aquest volum Audí exposava minuciosament els hàbits, les maneres de pensar i les reaccions de principis del segle XX a la comarca del Priorat, en un treball d’investigació de més de set anys.

La Història de Catalunya sempre s’ha escrit des de la mirada centralista de Barcelona. Ja sigui per la concentració de població o per les sinergies de la societat catalana, sovint les comarques del sud de Catalunya s’han vist obligades a reivindicar la seva visibilitat respecte la capitalitat barcelonina. Per aquest motiu, cada vegada més historiadors, periodistes i escriptors segueixen reclamant el paper de les comarques en la història.

FM114MalanyetDe la mà del professor Pere Audí, es presenta un nou exemple que pot ajudar a construir part de la història d’un país. Amb l’obra Malanyet el tortosí i marçalenc d’adopció, Pere Audí, busca explicar com era la societat de principis del segle XX a la comarca del Priorat. Així, el seu autor assegura que “no intento explicar una història, sinó mostrar com funcionava la societat, el seu dia a dia”.

Malanyet es defineix per si sol com una novel·la de ficció que recull personatges de totes les classes socials i que busca reflectir el període històric comprès entre 1910 i 1923. Audí rebutja la idea de definir-la com una novel·la històrica, ja que “no compta amb l’heroi, l’heroïna i el dolent de torn”. L’autor fa un joc de paraules i prefereix anomenar-la com “una història feta novel·la”. Així ens assegura que es tracta d’una “obra coral que no compta amb uns protagonistes molt clars” i que permetrà apropar fets històrics d’una manera més amena i divertida.

Rerefons històric

Les històries quotidianes que se’ns presenten a Malanyet provenen de fets documentats i d’articles de premsa de l’època. L’any 2010 Pere Audí va publicar ‘Cooperativistes, anarquistes i capellans (1910-1923)’, un treball d’investigació de més de set anys sobre la comarca del Priorat. Amb aquesta publicació va guanyar el premi Jaume Ardèvol i Cabrer en els Jocs Florals de Torroja del Priorat.

Poc després, es va posar a escriure petites històries i anècdotes que no tenien cabuda en el treball històric. Poc a poc, es va adonar que tenia alguna cosa a explicar i que a través d’un to divertit i suspicaç, amb situacions quotidianes i banals, podria fer arribar la història a un públic major. D’aquesta manera, Malanyet es nodreix d’informacions verídiques i de la imaginació de l’autor per mostrar com pensaven els personatges de l’època.

Personatges de tot tipus i color

Cada capítol s’escriu a partir de l’aventura d’un personatge. L’autor ha destacat que “no hi ha ni bons ni dolents, ni llestos ni savis, vaig intentar riure’m de tots i amb tots”. Amb aquestes paraules Pere Audí demostra que intenta posar-se en la pell de tots i cadascun dels seus protagonistes ja siguin de dretes o d’esquerres. Per exemplificar la situació de revolta, l’enfrontament religiós i la misèria, Audí contraposa jornalers, carlins, minyones, capellans i agitadors en l’escenari de Falset i d’altres pobles com Bellmunt i Capçanes.

El nom de Malanyet fa referència a la zona més pobra de la localitat de Falset. Es tracta d’un barri on es podien veure les fortes diferències socials i econòmiques que hi havia entre les classes socials. Per tant, el títol engloba el missatge central de l’obra. Així, Pere Audí ens convida a viure històries com la d’en Narcís, un jove jornaler que té la desgràcia de caure en la latrina que netejava, o la disputa de dos bàndols de persones per decidir si enterraven un difunt a través de l’església o per la litúrgia civil, com ell havia demanat.

La visibilitat del Priorat

Amb aquesta obra Audí també busca aconseguir que la comarca del Priorat tingui més visibilitat. “M’agradaria que la gent conegués el Priorat des de la seva història i es pogués tenir en compte la seva literatura”, ha assegurat. L’autor lamenta que moltes vegades la manca de canals de distribució i de ressò, barren l’expansió i el reconeixement de la comarca. Així, ha destacat la riquesa històrica del territori i ha posat d’exemple que cent anys enrere la població del Priorat era tres vegades més gran que l’actual.

De cara al futur, Pere Audí es planteja poder descriure el període que compren la Dictadura de Primo de Rivera a la comarca del Priorat. Tot i això, l’historiador explica que es tracta d’una tasca “molt difícil”, ja que el tancament de les publicacions catalanistes i anarquistes i, fins i tot, la censura de publicacions catòliques, “impedeixen assabentar-se dels moviments socials”. A més a més, el marçalenc d’adopció també es planteja investigar els inicis del catalanisme al Priorat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s