«La torre mestra», de Jennifer Egan, vista per Marta Planes [Llegir en cas d’incendi]

Font: Llegir en cas d’incendi / Marta Planes

FM116LatorremestraL’escriptora americana Jennifer Egan (Chicago, 1962) és encara una desconeguda al nostre país, tot i que amb l’anterior novel·la, El temps és un cabró (Edicions 1984 / Minúscula), va guanyar el Premi Pulitzer el 2011. És autora de diversos llibres encara no traduïts al castellà ni al català, algun d’ells adaptat a la gran pantalla de forma discreta. Les mateixes editorials que van publicar El temps és un cabró (del qual hi havia un projecte per fer una sèrie), segueixen apostant per Egan i ara publiquen La torre mestra (La torre del homenaje en castellà), un joc de nines russes que no es fa visible en tota la seva complexitat fins al final de la novel·la.

Comença amb la història de dos cosins, en Danny i en Howard. En Danny ha estat convidat a un castell que podria ser a Àustria, Alemanya o la República Txeca i que el seu cosí Howard vol convertir en un hotel. La invitació arriba en bon moment per a en Danny, que no té feina ni diners. Quan eren petits, Howard i Danny tenien un joc de fantasia secret anomenat Termina Zeus, a través del qual compartien un món propi. Però a l’adolescència, quan tothom comença a considerar Howard un freaky, Danny vol quedar bé davant de la colla i li gasta una cruel broma que li causa una experiència traumàtica que el condueix a un món de drogues, delinqüència i reformatoris, mentre que en Danny, malgrat que se sent culpable, segueix fent vida normal.

Uns 20 anys més tard, les tornes han canviat. Howard s’ha retirat amb una fortuna mentre que Danny ha fracassat en totes les seves empreses. El castell on s’han reunit els dos cosins és un món a part on res funciona com a l’exterior. Hi ha una piscina amb dos fantasmes bessons ofegats, una torre mestra habitada per l’última descendent de la família propietària del castell… I no hi ha ni telèfons, ni antenes parabòliques ni connexió wi-fi.

De seguida l’autora ens descobreix que qui narra la història és en Ray, un pres que s’ha apuntat a un curs d’escriptura a la presó i comença a sentir alguna cosa per la professora, la Holly. L’autora alterna la història de Danny i Howie al castell amb fragments de la vida d’en Ray a la presó. Hi ha una sèrie d’evidents paral·lelismes, com Ray està tancat a la presó, Danny ho està al castell, ja que tots els intents de sortir-ne l’acaben conduint de nou al punt de partida i així s’estableix una relació constant entre la imaginació i la captivitat (ja sigui psicològica, metafísica o física).

La torre mestra és moltes coses: una novel·la gòtica escrita per un home tancat en una presó de màxima seguretat, una història de com el passat ens marca. Intriga i frustra el lector a parts iguals, que arriba a l’última pàgina sense obtenir les respostes que buscava, com sol passar a la vida real.

Marta Planes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s