«Al marge impossible d’una guerra».Carles Santaca escriu sobre «La tercera Catalunya» d’Arnau Gonzàlez al Quaderns d’El País

Font: El País / Carles Santacana

FDB24LaterceraCatalunyaPrimer de tot una obvietat: a totes les guerres civils hi ha dos bàndols. I seguim amb una altra, aquests bàndols poden ser més o menys definits i homogenis, i poden incloure aliances amb configuracions més o menys sòlides. En els darrers anys ha fet fortuna la referència a una tercera Espanya, un concepte que moltes vegades s’ha utilitzat massa alegrement. Tanmateix, és cert que molta gent va viure incòmodament la guerra de 1936-1939, i no només pel que comporten totes les guerres. Hi havia persones que no volien haver de triar perquè se sentien tan allunyades del bàndol franquista com de la nova hegemonia a la zona republicana. Si voleu capbussar-vos en els dubtes i les incomoditats d’alguns catalans catòlics i catalanistes, el llibre d’Arnau Gonzàlez ofereix material a vessar. A través de 234 cartes, els joves Ramon Sugranyes i Carles Eugeni Mascarenyes es despullen per expressar la seva perplexitat davant el que succeïa en els dos bàndols, però sobretot perquè la Catalunya que somiaven es desfeia fins a desaparèixer.

Des de l’exili i mentre la guerra feia el seu curs, els dos joves i alguns altres interlocutors de perfils ideològics similars (Estelrich, Roca i Caball, Cambó i altres) són una extraordinària mostra de la complexitat del conflicte i d’interrelacions que difícilment es podien acomodar en la dialèctica de confrontació pròpia de tot conflicte armat. Pensen que Catalunya viu amenaçada entre els falangistes i els anarquistes, que al seu parer tenen en comú que són aliens a una cultura política catalana. Els prejudicis davant del moviment obrer i la desorientació sobre la complexa realitat de la societat catalana que creuen interpretar els porta fins i tot a creure possible un desembarcament a Empúries, moment en què tots els catalans se’ls afegirien per treure’s de sobre els anarquistes abans no arribessin els falangistes. Com diu Hilari Raguer en un sucós pròleg, aquesta idea no se li hauria acudit ni a un guionista cinematogràfic.

Mentre aquests joves catòlics pensaven en la seva tercera Catalunya, al país real la guerra es feia cada cop més present en la vida quotidiana. I la necessitat de formar un exèrcit republicà anava més enllà dels voluntaristes membres de les primeres columnes. Implicava tothom, i especialment uns joves que no en tots els casos tenien un convenciment ideològic prou ferm. Per això es produí el fenomen dels emboscats: joves que per diversos motius miraven d’escapar de les lleves per enrolar-se a l’exèrcit republicà. És aquest un tema molt interessant i gens estudiat fins ara, de difícil tractament si es valora només des d’una perspectiva política.

[]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s