La susanna, de la llibreria de Terol Cazarabet, sobre el «Malanyet» de Pere Audí

Ens arriba, via facebook, aquest comentari sobre Malanyet, de Pere Audí, de part de la Susanna, llibretera de la Llibreria Cazarabet, de Terol, i ens agrada molt compartir-lo amb vosaltres!

FM114MalanyetEdicions de 1984 acaba de traure a les llibreries i de penjar a les prestatgeries el llibre MALANYET de l’escriptor tortosí, però sobretot mestre, Pere Audí.. Es tracta d’un llibre que conta històries de la terra i de la gent de la terra que Audí capta i agrada de contar. Així es trasllada i ens trasllada en aquest llibre, d´una construcció narrativa un xic particular, a Malanyet, una barriada de Falset on, com a qualsevol altre lloc, passen coses, però en Audí té el gust i la traça de traslladar-les fins els nostres neguits com a lectors… i ho fa causant un efecte més que significatiu. Es nota que aquest investigador i amant de la història sap el que es fa… mou la història contant diferents històries i prenent com a protagonistes de cadascuna d’aquestes a diferents personatges, sempre ben diferents i diferenciats. Tot contat amb una forta càrrega irònica, tenint en compte que són tots fets documentats, la posada en escena és inventada…això és molt difícil de fer perquè l’escriptor viatja tota l’estona damunt un aram , però en Audí aconsegueix sortir-ne de cadascuna de les dificultats i amb solvència.
En Audí ens mostra com era la vida social en aquell moment, tot envoltats de les peripècies polítiques i sobretot de com eren les respostes humanes i socials de les gents en aquells temps pretèrits, però ben propers. Les conductes i les respostes a les condicions, interrogants i demés neguits que es ficaven damunt la taula no eren com ara les veiem i les entenem ara… pareix mentira com amb una mica més de cent anys ens han influenciat tant a cadascú de nosaltres i a les nostres respostes; en aquells dies la passió per diferents trets eren portades fins on la sang aplegava al riu ; l’amistat, l’enemistat, l’amor, l’odi, la rancúnia…tot estava o a un costat de l´arc de Sant Martí o a l’altre, mai es passejava, o gairebé mai, pels colors del centre…. Així acabem, tots plegats, en aquest barri cap a principi del passat segle…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s