Martí Sales parla d’«El llogaret» de Faulkner (i el valora amb 5/5 estrelletes) [Time Out]

Font: Time Out / Martí Sales

FM122_ElLlogaretEn una entrevista li comenten que, tot i haver-los llegit dos i tres cops, hi h a gent que no entén els seus llibres. Li pregunten què els diria. Ell respón: «que els llegeixin quatre cops». L’exigència de William Faulkner no és gratuïta: era la que s’aplicava a si mateix. Estava totalment dedicat a la seva professió, obsessionat a fer avançar històries que parlessin de la veritat i del cor dels homes. Cada any rellegia El Quixot, la Bíblia, Dickens, Flaubert, Shakespeare, Dostoievski… S’abeurava a les fonts de la novel·la moderna i va aconseguir inserir-s’hi: va solcar el seu propi món —el comptat de Yoknapatawpha— i va furgar-hi fins al centre de la terra. D’aquell magma creatiu van sortir-ne vint novel·les, una de les quals aquesta, primera part de la trilogia dels Snopes.

Una família de jornalers miserables, els Snopes, arriben a la petita població rural d’una gran finca, el Revolt del Francès. Els Varner són els amos de la majoria de les terres i dels negocis de la zona. El llibre és el relat de l’ascens dels Snopes, que acabaran apoderant-se del llogaret i dels topants fent servir l’enginy, la perfídia i una infatigable capacitat d’introduir-se al moll de l’os dels mecanismes de poder.

Assistim a la construcció d’un petit imperi que, al capdavall, podria ser el país sencer: els totpoderosos Estats Units i els seus ciutadans que poden grimpar com l’escuma gràcies a una ambició sense sostre i unes regles que encara s’estan forjant. El relat de Faulkner, amb el·lipsis, flashbacks, canvis de registre i punt de vista, és la millor manera d’explicar-ho. Un relat objectiu i mastegat, amb pretensions historicistes, no hauria de copsat ni una unça de la veritat que trobem aquí a cada plana. Les tergiversacions de l’oralitat, les mentides, els oblits i les digressions aixequen el país i la seva identitat. Així, a llampegades, coneixem grans personatges, com l’esquiu Flem Snopes o l’Eula Warner, la rodanxona lànguida que fa anar els homes de corcoll; vivim històries d’amor tan intenses com la de l’Ike, i, empesos pel torrent d’aquesta prosa envescada, acabem combregant amb assassins, mestres o venedors de màquines de cosir.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s