Cinc estrelles i gran crítica per a PASTORÀLIA. Gemma Casamajó per Time Out

Font: Time Out / Gemma Casamajó

pastoraliallibresetHòstic, hostiqueta, os pedrer, redéu, me cagon los trons! Aquests són els renecs sentits, de gust i de sorpresa que us sortiran quan hàgiu llegit la primera i la darrera pàgina de cada conte de Pastoràlia, de George Saunders (Texas, 1958), que és una obra exceŀlent: tendra i cruel a la vegada, pietosa i despietada alhora, bèstia i delicada al mateix temps. Entre el renec inicial d’aŀlucinació i el final d’admiració, se us posaran els ulls com dos plats de llet i el somriure se us congelarà de cop perquè la de l’autor nordamericà és sàtira de la bona, de la que et fa reflexionar i incomodar després d’haver-te fet somriure. Al davant, una comicitat delirant. Al darrere, sis contes terribles, i el primer, Pastoràlia, que també dóna nom al volum, és gairebé una nouvelle protagonitzada per un neandertal assalariat i explotat que treballa en un parc temàtic de la prehistòria. I –zas, zas!– la crítica al capitalisme salvatge i als abusos de poder i a com els empresaris mortifiquen els treballadors de manera tan cruel com imperceptible, no es fa esperar. S’estén en altres relats i arriba també al descampat en què pot convertirse la família, pixada de relacions malaltisses: “No us amoïneu que aquí no faig servir merda de debò. Només merda imaginària. Molt bé, si ara vingués algú i se us cagués a dins d’aquest magnífic bol de farinetes, ¿què us semblaria?”.

Tots els contes tenen trets en comú i tots són rodons com les taronges. Protagonitzats per personatges esgarrats, patètics i tendres a qui el món s’ha cagat a sobre. Sempre narrats a través del monòleg interior o a través del narrador extern que dóna pista als diàlegs i que adopta el punt de vista dels personatges principals a través de l’estil indirecte lliure, que Saunders broda. Sempre contats, en definitiva, amb la llengua dels pringats, dels carallots, dels desgraciats. I la feina de Yannick Garcia que ja va traduir Deu de desembre, el darrer llibre de l’autor, us farà fotre renecs d’admiració, així com la portada d’Albert Forns, que també us farà renegar de gust si sabeu –busqueu, busqueu…– com ha estat feta, recodony! –Gemma Casamajó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s