Alfred Mondria parla sobre A L’OEST DE ROMA, de John Fante (trad. Martí Sales), al blog Trapezi

Font: Alfred Mondria / Trapezi

OestRoma400De vegades com a retret, i en altres com un encés elogi, a molts autors se’ls ha remarcat que tots els seus llibres giren al voltant de la mateixa novel·la. Per a John Fante, qualsevol tema i inspiració queden atrapats per la força gravitatòria —i el dens boscatge— de la família. “Érem un clan arrauxat i imprevisible, amb tendència a prendre decisions precipitades i a patir remordiments terribles”. Enmig de la cridòria, desconfiança i sarcasmes dels fills, el protagonista d’A l’oest de Roma, l’escriptor i guionista Henry Molise —ben entrat en la cinquantena—, descobreix en un gos vagabund el company i confident idoni que no troba entre els seus. Un gos llanut i abúlic, feliç sota la pluja i amb una libido veritablement impulsiva: aquest animal amb el nom d’Idiota desfermarà els llaços i també la ira volcànica de la bel·licosa congregació dels Molise.

John Fante és procliu a l’espontaneïtat i certa tendència a les digressions capritxoses provocades pel record, seqüències apedaçades de memòria i recuperades per la incontenible necessitat d’un xarraire captiu de la seua història familiar. El to de melangia i de farsa es combina també amb descripcions més reposades, construïdes amb adjectius i comparacions que destaquen amb un petit espurneig en una prosa on domina el diàleg i la narració vivaç.

“¿On era la devoció i l’obediència al pare, tan italianes, on era l’amor tribal per la llar?”. I és que Henry Molise, quan esclata un conflicte amb els fills, no pot deixar de pensar en son pare ja mort, un paleta buscabregues i crapulós, depredador sexual i addicte a les timbes de pòquer, personatge clau de La germandat del raïm. Egoista i tirànic, sí, però a qui preferia veure’l arrogant i amenaçador que no en els moments que abaixava la guàrdia i sucumbia a la llàgrima fàcil. En A l’oest de Roma assistim a l’excitant existència d’un escriptor: fer la compra, tancar-se en un despatx un dia esplendorós de platja, batalles amb la dona i els fills. Ara bé, sentimental i primari, John Fante no pot entendre la vida d’una altra manera que en la permanent guerra civil que és la família.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s