La llibretera Fe Fernández escriu sobre L’AUTOMÒBIL CLUB D’EGIPTE, d’Alaa Al Aswani

Font: Fe Fernàndez / Llibres de L’Espolsada

AutomòbilClub400“Si llegeixes literatura, mai seràs un fanàtic” afirma Alaa Al Aswani en aquesta entrevista feta per Ernest Alós a l’autor egipci. No podria estar-hi més d’acord. D’una banda, perquè llegir novel·la et permet posar-te a la pell de tanta gent i viure tantes vides que de cop m’he trobat al Caire dels anys quaranta. De l’altra, novel·les com aquesta et permeten entendre situacions i circumstàncies, parlo de la primavera àrab, parlo del paper dels europeus en la descolonització, dels comportaments dictatorials i de les relacions de vassallatge (les estudiàvem a l’escola quan fèiem l’edat mitjana, transformades i disfressades però continuen vigents)… tot plegat novel·lat en una història que arrenca amb la família d’Abdelassís Hamam, descendent d’una família adinerada de l’Alt Egipte que s’arruïna i es veu obligada a deixar-ho tot per anar a guanyar-se les garrofes al Caire.

Som a l’època dels primers automòbils que només tenen els anglesos, el rei i els nobles. Amb l’afany de trobar-se i intercanviar opinions, disbauxa i vanitat neix l’Automòbil Club d’Egipte, on el nostre protagonista entrarà a treballar com a servent.

“—Mentre els egipcis segueixin fent servir una llengua tan nefasta i estèril no avançaran mai.
—L’àrab clàssic no és ni estèril ni nefast. És una llengua viva i molt rica -vaig respondre de seguida-. I, en qualsevol cas, no és pas la llengua la que manté endarrerit el país, sinó l’ocupació.”

Abdelassís Hamam té com a objectiu l’educació dels seus fills i en especial la de seva filla, per això hi deixa la pell servint a una colla d’ineptes adinerats que exploten tothom que no parli anglès i no sigui blanc.

Així en una estructura coral, l’acció es desenvolupa en dos fronts, un a dins el club i a l’altre a l’exterior de la mà dels membres de la família Hamam que ens porten a la universitat, a la vida nocturna del Caire, a les llars egípcies i a la cuina dels moviments revolucionaris que volen enderrocar la monarquia.

Amb un llenguatge planer i àgil com aquell qui no vol et trobes passant pàgines, 572, amb fruïció i espiant les vides petites dels Hamam, de les vídues dels colonitzadors i de tota una societat que batega. Les novel·les d’Aswani són les de la gent, del trànsit, del bullici del carrer i el mercat. Un retrat que ni el millor pintor podria captar amb tanta intensitat.

Diu Alaa Al Aswani que cal lluitar per la llibertat però que sovint el pa i la gana passen per davant… i ja sé que estem a Egipte en els anys quaranta però mentre llegia no podia sinó sentir l’eco del que s’està coent a casa nostra.

Publicada per Edicions de 1984
Traduïda per Jaume Ferrer Carmona
Il·lustració de la coberta d’Arnal Ballester

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s