«Influència permanent». Blai Bonet vist per Albert Roig. (Josep Massot, La Vanguardia)

Font: Josep Massot / La Vanguardia

L’obra de Blai Bonet havia caigut en els últims anys en l’oblit editorial fins que Agustí Villaronga va portar al cinema la novel·la El mar el 2000. L’èxit de la seva reedició per Club Editor (2011), va animar altres editors a tornar a publicar títols com Els ulls. La mirada (El Gall Editor, 2014), però quedaven pendents els seus poemes que no han deixat d’influir a creadors de tots els registres.

Albert Roig: “Blai Bonet va ser el meu mestre. Les seves lliçons eren precises, són aquestes: per escriure una novel·la només cal comprarse un boli BIC, el boli BIC tindrà prou tinta per arribar al punt final, si l’apreteu molt fort i amb ganes; la mirada va sempre cap a fora: és desig, ell va ser, amb Vicent Andrés Estellés, un poeta del cos: la lletra és feta d’esperma; ell alternava la poesia i la prosa, després d’un llibre de poesia, escrivia una novel·la o un assaig, i després tornava a escriure poemes, així cada llibre era un estil nou; les frases més brillants, les primeres intuïcions, han d’anar al final del poema; estimeu totes les paraules com una mare estima tots els seus fills, però passa que les paraules són la vostra mare, estimeu les paraules de cada lloc, perquè l’equivalent de l’expressió i del color és la felicitat; sigueu solars : l’olor de la malesa, el mar, els pèls, les pells…”

BlaiBonet400

Demà, whitmaníacs a l’Horiginal. Dijous, Platónov a La Impossible.

Si ahir Walt Whitman i Raymond Roussel van agafar-se de la mà dels seus traductors per anar a recitar a Girona, demà dimecres el vell Walt s’unirà a Pons Alorda & Amics per festejar el seu Fulles d’herba a l’Horiginal.

DIMECRES, a les 20.30 h, a l’Horiginal (Ferlandina, 29)

WHITMAN horiginal

* * *

I el dijous, a la llibreria La Impossible, parlarem amb Miquel Cabal, heroic traductor de La rasa de Platónov. Mirarem d’entendre encara més la bellesa infinita d’aquest text i un autor de qui Stalin deia que era un boig, un canalla i un idiota, i acte seguit que era un geni i un… profeta.

DIJOUS, a les 19.30, a La Impossible (Provença, 232)

RasaImpossible

«Esperant a Jaroslav les vespres de la devastació absoluta». Esplèndida ressenya de Guillem Pufarré sobre AURORA BOREAL, de Drago Jančar [El Temps]

Font: Guillem Pufarré / El Temps

FM126AuroraJoseph Erdman, comercial d’una empresa vienesa, arriba a la ciutat eslovena de Maribor per trobar-se un amic, el Jaroslav, per tal d’ampliar el negoci en la zona dels Balcans. És l’any 1938. El lector que ha llegit la contracoberta sap que aquesta arrancada trivial d’Aurora boreal, la novel·la de Drago Jančar (Maribor, 1948) publicada el 1984, és el bitllet de primera filera per assistir a un salvatge assassinat. I més coses que, si més no, es poden induir de la localització temporal i espacial dels fets.

A la manera d’històries com El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati, l’espera de Jaroslav és el mccguffin al voltant del qual s’estructura la narració. Perquè Jaroslav mai no arriba. I les cartes que Erdman li envia són retornades sistemàticament al seu remitent. Mentrestant, el comercial es relaciona amb un espectre ben ampli de personatges, incloent-hi un rus visionari i un grup de la burgesia local on destaca la presència enlluernadora de la bella Margarida, esposa de Franjo Samsa. I per respecte als lectors verges d’aurores boreals, ja va bé així.

Perquè, consumit aquest primer terç expositiu, amb la substància justa per no defallir, l’obra de Jan ar experimenta una voluptuosa deflagració literària. La tensió va augmentant. La sensació d’estranyesa, de creació d’un món, va creixent. Amb hàbils salts avant i enrere en el temps, amb digressions magistrals, amb canvis en l’eix de la narració, l’autor va subministrant dosis d’informació sobre els personatges i sobre el destí col·lectiu simbolitzat en una aurora boreal auguri, segons algunes cultures, de guerres i successos luctuosos. Un procés de destrucció individual i col·lectiva, on convergiran les diverses manifestacions del mal absolut, la follia i la devastació.

Amb el màxim respecte intel·lectual de l’autor pels lectors que han de refer el trencaclosques sense oxigenar el clima torbador i misteriós. Final climàtic i colpidor que suplica deixar passar uns dies abans de llegir l’il·lustratiu i (massa?) pedagògic epíleg de Simona Šcrabec.

«Blai Bonet, més de mil pàgines de magma poètic». Miquel Àngel Llauger entrevista Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol

Font: Miquel Àngel Llauger / Núvol

Acaba d’aparèixer, publicada per Edicions de 1984, la Poesia Completa de Blai Bonet, que els bons lectors de versos del país fa temps que esperaven. És un sol volum de més de mil pàgines, que ha portat un any de feina als responsables de l’edició, els lletraferits Nicolau Dols i Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol. En parlam amb tots dos.

BlaiBonet400

Per què hem hagut d’esperar tant, a tenir la poesia completa de Blai Bonet?

N.D. Jo el que sé és que a finals de juliol de 2013 vaig rebre una trucada de Josep Cots, d’Edicions de 1984, que m’oferia fer-me càrrec d’aquesta edició. Després de convèncer en Biel de fer-la junts, vaig acceptar. I a mitjan juny de 2014, és a dir, poc abans d’un any més tard, vàrem lliurar la primera versió de la feina. El que jo sé és això, del que havia passat abans no en sé gaire cosa. Sí que hauríem de deixar constància que Carles Rebassa, que està fent feina en l’obra de Blai Bonet i que en un moment anterior havia tingut l’encàrrec d’editar-ne la poesia, ens ha ajudat molt per a la fixació dels Sonets, ja que l’original no es troba a hores d’ara i ell n’havia fet una fotocòpia.

GSTS. El canvi d’editorial responsable ha afavorit que el llibre finalment hagi sortit. Edicions 62 en tenia els drets i els varen deixar caducar, no sabem ben bé per què. Ja hi havia hagut converses amb institucions de les Illes, però la cosa no va quallar.

És molta feina, per haver-la feta en un any…

GSTS. És un volum que inclou els dotze reculls de poemes que Blai Bonet va publicar en vida, dos volums pòstums (Sonets i Albons de Virgili, albons de Biel March), un apartat de versions inèdites de poemes publicats en llibre, un apartat de poesies esparses i inèdites i un d’aparat crític de variants. En total, més de 1.300 pàgines.

CONTINUA LLEGINT A NÚVOL

Permeteu-nos fer un INCÍS. Kenzaburô Ôe i Claudio Magris inauguren una nova col·lecció d’Edicions de 1984!

Permeteu-nos fer un incís. Ens agraden les novel·les torrencials, els volums de poesia completa, ens agrada sentir sobre les mans el pes de la literatura. Però permeteu-nos fer un incís: Som amants també del llibre curt.

Incís és una nova col·lecció de narrativa breu d’Edicions de 1984. Llibres curts de recorregut llarg, petites obres mestres dels millors autors, grans petits obsequis, petites portes per accedir a la gran literatura.

Perquè permeteu-nos un incís: ¿on està escrit que un llibre llarg sigui millor que un llibre curt?

Després de 30 anys, recuperem l’essència del disseny de la primera col·lecció de la nostra editorial —Temps maleïts—, com aquell que fa un incís, o una pausa en el camí.

400Presa

La presa
Claudio
Traducció d’Albert Nolla
isbn 978-84-15835-47-9
Incís, 1
96 pàgines
11 euros

En un poblet aïllat del món, la guerra només s’ensuma quan algun avió enemic sobrevola les muntanyes que l’envolten. Un matí d’estiu, però, quan un d’aquells avions se’ls estavella a prop, la vida pausada d’aquell indret i d’aquella gent de cop es veu trasbalsada per l’arribada d’un presoner, que, convertit en una presa, els pren tota la innocència.

Kenzaburô Ôe (Ôse, illa de Shikoku, 1935), guanyador del premi Nobel de literatura l’any 1994, és reconegut internacionalment com un dels escriptors més importants i influents de la postguerra. D’entre les seves obres, destaca Una qüestió personal, publicada també per Edicions de 1984. La presa, novel·la fundacional del món literari de l’autor, va ser guardonada amb el premi Akutagawa l’any 1958.

Il

Il·lacions al voltant d’un sabre
Claudio Magris
Traducció d’Anna Casassas
isbn 978-84-15835-48-6
Incís, 2
96 pàgines
11 euros

Magris barreja mite i realitat per recuperar la figura de Krasnov i la història dels cosacs a la recerca del somni impossible d’una nova pàtria, quan, al costat dels alemanys, van envair la Càrnia, una regió històrica del Friül, a la tardor del 1944.

Claudio Magris (Trieste, 1939), catedràtic de Literatura Germànica a la Universitat de Trieste, assagista, germanista i traductor. De la seva extensa obra, a Edicions de 1984 hem publicat El Danubi, A cegues, Vostè ja ho entendrà, El viatjar infinit, La història no s’ha acabat. Ètica, política i laïcitat i Alfabets.

«Els jocs entre ment i cervell». Pere Guixà parla d’EL CERVELL DE L’ANDREW, d’E. L. Doctorow. Demà, a la llibreria Documenta, en parlarem amb la Gisela Ruiz!

AndrewDocumenta

Els jocs entre ment i cervel

Doctorow fa pensar aquí en el ‘Pnin’ de Nabokov o en el John Irving tragicòmic

Font: Pere Guixà / El País

El cervell de l’Andrew, el nou llibre del veterà autor nord-americà E. L. Doctorow (Nova York, 1931), és l’exploració a fons del cervell d’un personatge, però sense la pesadesa de molta literatura psicològica. És un monòleg vehement i entretingut, en què Andrew ens mostrarà què n’ha sigut de la seva vida i com ha perdut tota esperança.

Andrew400Qui és Andrew? Un home estirat en un divan, que no amaga l’aversió cap al seu psicòleg, el qual l’escolta amb curiositat. Andrew és depressiu, lúcid, arbitrari, sarcàstic, extravagant, melancòlic. És un home ja madur, un científic cognitiu, que ha treballat en moltes universitats i instituts dels EUA. La seva ment ha perdut el nord. Ha dedicat tota la vida a l’estudi del cervell, i segurament per això sap que, després de jugar-hi a fet i amagar, és molt fàcil extraviar-se.

El que li ha passat a Andrew és molt dramàtic, però ho entomem amb humor, i l’autor no s’està de salpebrar la història tràgica amb gestos excèntrics (fet habitual en l’obra de Doctorow): els pares nans de Briony; l’absurd de la vida gimnàstica i les grans maratons; la nova parella de Martha: un risible cantant d’òpera obsedit per Borís Godunov…

Tot comença quan Andrew va a veure la seva exdona Martha i li lliura Willa, la filla que Andrew ha tingut amb Briony. Així, a Andrew li sembla que tanca genialment un cercle, ja que el fill que va tenir amb Martha va morir de petit, i ara fa poc la jove i atlètica Briony ha mort també, i això ha ensorrat Andrew. Una part important de la novel·la serà la manera com Andrew ens explica l’enamorament amb l’estudiant Briony. La noia feia equilibris en les barres paral·leles i el professor, mentre passejava pel campus, se’n va fascinar.

El viatge per les volutes cerebrals (“fingir és la feina del cervell”, diu Andrew) és com baixar per un tobogan divertit, delirant. Però també pot ser un laberint ansiós, i al final d’aquesta novel·la veurem la tragèdia de l’11-S, els fils que mouen les altes instàncies de poder, l’atzar sacsejant la inestabilitat de les relacions de parella, l’atzucac de la senectut i, al capdavall, no reconèixer-se davant del mirall.

Andrew, bufó genial, desgavell ambulant, que parla d’ell en tercera persona, professa el cinisme en les relacions humanes, però al final el seu nihilisme és un crit de terror per no haver pogut ser acceptat en el clos de la vida normal. La crítica a aquesta vida normal, d’altra banda, es teixeix cap al final de la novel·la amb tons de paròdia sociopolítica, quan Andrew, com una mena de Peter Sellers, accedeix privilegiadament al Despatx Oval.

Doctorow és un autor de tanta jerarquia com Saul Bellow i Philip Roth, i alguna cosa en aquesta novel·la fa pensar també en el Pnin de Nabokov o en les inflexions tragicòmiques de John Irving. Edicions de 1984 ha publicat en els darrers anys força llibres seus. Ragtime (original de 1975), Billy Bathgate (1989) o La gran marxa (2005) són novel·les capitals, panoràmiques, de cert to èpic. El cervell de l’Andrew, amb traducció de Maria Iniesta i Agulló, no és aparentment un novel·la tan ambiciosa, però acaba emmarcant, com en una faula, el jo en crisi dels individus benestants i lúcids dels Estats Units. El llibre es llegeix d’un plegat, gràcies a l’habilitat de Doctorow per no avorrir mai, però és ben segur que estranyarà una mica els lectors de les novel·les que acabem d’esmentar. Al final de l’empirisme de la neurociència, sembla dir-nos Andrew, amb els ulls esbatanats, que tan sols queda el misteri d’allò inaprehensible.

Le Bihan, Doctorow i Walt Whitman. Presentacions d’aquesta setmana arreu del territori!

Avui dimarts, a les 19.30 h., a l’Ateneu Terrassenc, Joan Pere Le Bihan presenta Estat nou? Escola nova! amb Enric Larreula.

20141118_PresentacioEstatNou

Dijous a les 19.00 h., a la llibreria Documenta (Pau Claris, 144), la Gisela Ruiz, bibliotecària, llicenciada en medicina i especialista en ciència cognitiva, recorrerà els plecs del cervell de l’Andrew.

AndrewDocumenta

1984PWhitmanTambé dijous, però a les 19.30 i a la llibreria A peu de Pàgina (C/ Major de Sarrià, 50):

Jaume C. Pons Alorda recita Fulles d’herba, de Walt Whitman

 

 

 

 

 

I finalment, divendres 21 de febrer, Walt Whitman convertit en Jaume C. Pons Alorda visita la biblioteca Estrem i Fa de Falset. El recital comença a les 19.30.

fulles d'herba