«Esperant a Jaroslav les vespres de la devastació absoluta». Esplèndida ressenya de Guillem Pufarré sobre AURORA BOREAL, de Drago Jančar [El Temps]

Font: Guillem Pufarré / El Temps

FM126AuroraJoseph Erdman, comercial d’una empresa vienesa, arriba a la ciutat eslovena de Maribor per trobar-se un amic, el Jaroslav, per tal d’ampliar el negoci en la zona dels Balcans. És l’any 1938. El lector que ha llegit la contracoberta sap que aquesta arrancada trivial d’Aurora boreal, la novel·la de Drago Jančar (Maribor, 1948) publicada el 1984, és el bitllet de primera filera per assistir a un salvatge assassinat. I més coses que, si més no, es poden induir de la localització temporal i espacial dels fets.

A la manera d’històries com El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati, l’espera de Jaroslav és el mccguffin al voltant del qual s’estructura la narració. Perquè Jaroslav mai no arriba. I les cartes que Erdman li envia són retornades sistemàticament al seu remitent. Mentrestant, el comercial es relaciona amb un espectre ben ampli de personatges, incloent-hi un rus visionari i un grup de la burgesia local on destaca la presència enlluernadora de la bella Margarida, esposa de Franjo Samsa. I per respecte als lectors verges d’aurores boreals, ja va bé així.

Perquè, consumit aquest primer terç expositiu, amb la substància justa per no defallir, l’obra de Jan ar experimenta una voluptuosa deflagració literària. La tensió va augmentant. La sensació d’estranyesa, de creació d’un món, va creixent. Amb hàbils salts avant i enrere en el temps, amb digressions magistrals, amb canvis en l’eix de la narració, l’autor va subministrant dosis d’informació sobre els personatges i sobre el destí col·lectiu simbolitzat en una aurora boreal auguri, segons algunes cultures, de guerres i successos luctuosos. Un procés de destrucció individual i col·lectiva, on convergiran les diverses manifestacions del mal absolut, la follia i la devastació.

Amb el màxim respecte intel·lectual de l’autor pels lectors que han de refer el trencaclosques sense oxigenar el clima torbador i misteriós. Final climàtic i colpidor que suplica deixar passar uns dies abans de llegir l’il·lustratiu i (massa?) pedagògic epíleg de Simona Šcrabec.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s