Edicions de 1984, joiosa editorial protagonista del mes de desembre a la llibreria La Impossible

Estem molt contents de ser l’editorial protagonista del mes de desembre a la llibreria La Impossible. Si la visiteu aquest mes, trobareu 70 llibres del nostre catàleg a la vostra disposició, algun d’ells difícils de trobar atesa la velocitat dels temps moderns.

Recordeu, La Impossible, c/ Provença, 232.

DESEMBRE-EDICIONS-1984

Mentrestant, a la ciutat de Palma…

TargetóPalmaLebihan

Avui a les 19.30, l’Anna Casassas ens parlarà d’«Il·lacions al voltant d’un sabre», de Claudio Magris, a la llibreria NO LLEGIU

La traductora Anna Casassas presentarà Il·lacions al voltant d’un sabre i parlarà del seu autor, Claudio Magris, aquesta tarda a les 19.30 a la llibreria No llegiu (carrer de l’Amistat, 20, Poblenou).

Potser, si s’escau, podrem preguntar-li coses sobre El sopar de cendra, de Giordano Bruno?

Il

LC6SoparCendra

Lamentem anunciar que l’Albert Nolla, que tenia previst venir per parlar de la traducció de La presa de KenzaburÔ Ôe, no podrà assistir a l’acte per causes alienes a la seva voluntat, la de No Llegiu i la nostra. Segur que hi haurà noves oportunitats d’escoltar-lo.

400Presa

«Jo som un mar que el foc eixuga». Josep Lambies parla de la Poesia completa de Blai Bonet, a Time Out

Font: Josep Lambies / Time Out

Es publica la Poesia completa de Blai Bonet, un llibre que té el pes de les coses importants. En Josep Lambies parla amb Nicolau Dols, que n’ha fet l’edició

BlaiBonet400“Blai, desperta!”. Amb aquesta exhortativa comença Pasqua nova, obra de joventut, on hi ha rams de cascavells i magranes d’amor obert. M’explica Nicolau Dols que aquest és un dels poetes que més vegades han escrit el seu nom. “L’etern adolescent”, reitera. Li truco a Mallorca, al seu despatx de la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma. Tinc entre les mans l’edició crítica de la poesia completa de Blai Bonet que ha fet, frec a frec amb Gabriel S. T. Sampol, i que ve amb un pròleg exquisit de Margalida Pons. Són més de mil pàgines que tenen aquell pes únic de les coses importants. M’han fet arribar dues fotografies de principis dels 90, en blanc i negre. Algú les hi va fer a la finca familiar de Santanyí, tapant-se la cara amb un ram de branquillons acabats de collir, passejant els mocassins pel costat d’una figuera de moro. Ecce puer. Així ho escriurà en el seu llibre El jove, casualment –o no tant– un dels últims del corpus. “No és només una qüestió d’ego –segueix Dols–. Aquesta tendresa allargada és la manera que tenia Bonet d’encaixar-se en el món. Aquesta actitud púber tenia una raó de ser: a en Blai sempre li mancava alguna cosa”. L’home inquiet.

No el volem maltractar amb dèbils referències als seus versos. No direm que Bonet és el mar, ni el gos bavós del Déu company, ni el jove Daniel que apareix com un Crist de carns mal tapades a El poder i la verdor. Ell ja el fa, l’exercici de mirar-se —fins i tot hi ha un poema que es diu Blai contemplat—, envoltant-se de nois de slips ajustats, o en banyador, en habitacions inventades d’hotels de Nova York, o de màrtirs que donen la vida abans d’hora per la causa. Jan Palach, immolant-se amb tècnica bonzo a la plaça Venceslau durant la Primavera de Praga. O Jon Paredes, àlies el Txiki, l’etarra. “El patiment de joventut”, aclareix Dols. Una de les meravelles que aporta aquest llibre són els poemes inèdits. N’hi ha prop de setanta, i molts daten dels anys 40, de l’etapa al seminari. “Els vam trobar a l’arxiu de Bernat Vidal Tomàs –exposa Dols–. En Blai li va entregar aquest material. Vidal Tomàs era l’intel·lectual que el va fer abandonar la rigidesa de l’escola mallorquina, ja quasi obsoleta, i el va encaminar cap a estàndards més moderns com la Generació del 27”. Nota mental per a un futur estudi: “Bonet, mestre i deixeble”. De la seva relació com a aprenent amb la poesia de Carles Riba al paper de mentor de poetes en flor com Àlex Susanna i companyia. Ja ho farem. Aquest any estem de sort. Fa quatre dies que els d’El Gall Editor van publicar un volum amb dues de les sèries dels dietaris, Els ulls i La mirada, a cura de Pau Vadell. Amb Nicolau Dols, penjats al telèfon, coincidim que podrien funcionar com una versió off del gruix poètic. O, exposat d’una altra manera, “una via menys abstracta d’acostar-nos als seus mètodes d’observació del món”. És aquí on tot comença. Dèiem que l’adolescència perllongada de Blai Bonet no és un exercici d’egolatria. És una manera de relacionar-se amb l’univers. Rebel, bel·ligerant, però amb aquella ingenuïtat crivellada d’interrogants. És a dir, “desperta, Blai!”.

El «Mars del Carib» de Sergi Pons Codina, en una Carta d’El Velódromo

Escriu en Julià Guillamon, coordinador del projecte Cartes d’El Velódromo:

«Li hem demanat a Sergi Pons Codina, l’autor de Mars del Carib, que ens expliqués la seva novel·la amb tatuatges. A més de novel·lista, en Sergi és tatuador de La Fàbrica. Boxa, el futbol de la U.E. Sant Andreu, birres a tres euros, amor i odi de barri. Tot un món al volant del bar Mars del Carib, del seu amo el Negre, de Blai Roca i dels ganàpies de la seva colla: santa bogeria. El llibre l’ha publicat Edicions de 1984 i és un dels llibres de l’any.»

ponscodina

«La poesia de Blai Bonet: sobre la terra i dalt del cel». Pere Antoni Pons sobre la POESIA COMPLETA de Blai Bonet [Diari Ara]

Font: Pere Antoni Pons / Diari Ara

BlaiBonet400Si fa un any haguéssim elaborat un hit parade amb els projectes editorials més vegades frustrats i més ansiosament esperats de la literatura catalana, la Poesia completa de Blai Bonet ben segur que hauria tret el cap entre el top 3. Després de quinze anys fent tombs per un inquietant purgatori preeditorial, el projecte per fi s’ha concretat, gràcies a la gosadia d’Edicions de 1984 i a la feina dels professors Nicolau Dols i Gabriel de la S.T. Sampol, que han preparat una edició crítica tan solvent com exhaustiva. El volum, una bèstia imponent de 1.374 pàgines, inclou els dotze llibres publicats en vida per Bonet, els dos reculls que va deixar inèdits, “les poesies que són variants prou diferenciades de les poesies d’aquests reculls” i tots els poemes inèdits o publicats esparsos que els curadors han trobat als arxius que han consultat. El llibre, que es completa amb un interessantíssim pròleg de Margalida Pons, posa íntegrament a l’abast dels lectors un dels poetes més personals i influents de la literatura catalana.

Tot i que als llibres inicials de Bonet, Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i Entre el coral i l’espiga (1952), encara s’hi nota l’empremta innocent de l’anomenada Escola Mallorquina o, en el millor dels casos, es veu que són clarament epigonals d’un cert tipus de poesia pura -Guillén, potser Valéry-, ja s’hi perceben una vivor i la força primigènia -germana d’Homer i d’El càntic dels càntics – que seran una constant en la seva obra, sempre eriçada d’energia, bategant de plenitud. És, en qualsevol cas, amb els tres llibres següents – Cant espiritual (1953), Comèdia (1960) i L’evangeli segons un de tants (1967)- que Blai Bonet troba una mirada i una veu inconfusibles, de savi rústic electritzat pel llamp d’una mística radicalment terrenal, amb rampells de profeta apassionat -“He estimat com un segle d’homes imperiosos”- i amb una aclaparadora facilitat per unir estats d’ànim i concepcions existencials aparentment irreconciliables: la religiositat transcendent i el desig eròtic, la malaltia i el vigor, l’angoixa i la gràcia, la comunió amb la naturalesa i la brutalitat de la realitat històrica…

‘No tengueu por’

Referint-se només al tema religiós, Margalida Pons resumeix bé les dualitats -i pluralitats- constitutives de la poesia de Bonet, per a qui el que és sagrat, diu Pons, està sempre “entravessat de suburbial”, i el que és sublim, “empeltat de casolà”. Un exemple seria aquesta apel·lació a Déu: “La teva suavitat de melicotó. / Oh, nosaltres, els agres, no parlam de res més / que de la teva suavitat de melicotó”. O, encara més evident, quan esmenta el “Senyor concret, demòcrata de mot, / que fa municipal l’eternitat”. Més radicals són els poemes -per exemple Crist de Port-Royal, memorable- on exposa una concepció de la religió -“No tengueu por”- enemiga de la submissió nacionalcatòlica i on instiga tots aquells que el llegeixen a una peculiar beatitud revoltada: “La pau no té res a veure amb la tranquil·litat”. Mestre de la sentenciositat, la capacitat de Bonet per generar versos fulminants, plàstics i densos, sembla inexhaurible: “Ningú no té permís per a creure que sigui veritat / el que un carnet d’identitat diu d’una persona”. O encara millor: “L’odi és l’amor del mal”.

Igual com quatre dels seus pares lírics -Whitman, Neruda, Vallejo i Pasolini-, el poeta Blai Bonet és un individu que diu veritats col·lectives. “Jo vaig conèixer abans el pecat que la mar”, es lamenta en un vers que resumeix un temps, un país i una misèria. És, sobretot, als llibres dels 70 i 80, començant per Els fets (1974) i acabant amb Nova York (1991), aquells on Bonet s’implica més en la seva època i més assumeix la veu dels seus coetanis. El resultat és, segons la prologuista, una “tendència a l’escriptura de gran format” i “la concepció del poema com a manifest”. De vegades fulgurant, sempre desbocat, en ocasions simplement verborreic, no és casual que el Bonet dels 70 esmenti sovint Ezra Pound. I no és casual, tampoc, que el millor Bonet reaparegui sota la forma cenyida dels sonets, escrits l’any de la seva mort. Irregular com tothom, però magmàtic i majestuós com pocs, Blai Bonet va ser, i continua sent, un poeta imprescindible.