«De la psicoteràpia existencial a la literatura didàctica». Adrià Mancebo sobre «Criatures d’un dia», de Yalom [El Temps

Font: Adrià Mancebo / El Temps

Criatures d’un dia és un recull d’històries reals a la consulta del psicòleg Irvin D. Yalom. Un diàleg intens sobre les grans dificultats dels éssers humans en clau literària.

400CriaturesNo és gaire fàcil combinar una professió que requereix grans dosis de temps amb la tasca de l’escriptura per plaer. Si aquesta professió és, a més, la de psicoterapeuta, no serà difícil perfilar les línies generals que marcaran l’escriptura. Però allò que ningú s’espera és el resultat final que es trobarà al davant quan llig a Irvin D. Yalom (Wahington, 1931). D’origen jueu i humil, va obtenir la Càtedra de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Es tracta, a més, d’un reconegut expert en psicoteràpia existencial, que dista de la visió terapèutica clàssica tan sols en la forma, no en el fons. L’objectiu és pràctic: tractar el pacient, extraure’n els problemes i arribar a l’origen emocional. L’enfocament terapèutic és més filosòfic que no pas mèdic i consisteix, per tant, en l’enteniment de l’ésser humà com una evolució constant i amb una relació causa-efecte directa amb el medi ambient.

Criatures d’un dia (Edicions de 1984, trad. Albert Nolla) és un conjunt d’històries íntimes a la consulta del professor Yalom, dissimulades amb noms falsos i detalls erronis per encobrir les identitats dels pacients. Al llibre, l’autor porta la vareta de l’orquestra per guiar el lector amb la mateixa cura que si es trobés assegut al sofà davant seu, mig tombat, amb certa confiança i la mirada clavada al sostre. Agrupa els casos amb coherència sota dos temes transversals, dos reptes que tothom sovint es qüestiona: un és la necessitat esgotadora de donar significat a les nostres vides; i l’altre, com assimilar-ne l’inevitable final.

I per posar en marxa aquesta agosarada tasca, agafa inspiració d’un dels seus autors més estimats, Friedrich Nietzsche, que és alhora un dels teòrics principals de la psicoteràpia existencial. A qui, a més, ha dedicat algun llibre, com El dia que Nietzsche lloró, que el catapultà a la fama als Estats Units. I amb el diàleg i la figura del filòsof omnipresent als relats, construeix les històries sense necessitat de descripcions artificioses ni grans escenaris i amb la legitimitat pressuposada d’escriure sobre casos personals, amb una clara finalitat didàctica.

Crida l’atenció l’edat avançada de l’autor. Yalom compta 81 anys, un fum de vivències associades a tan llarga existència que, malgrat la proximitat de la mort, en cap moment són una càrrega per a l’autor. Així ho confessa ell mateix. Aquella longevitat, que el manté encara a diari a la seva consulta, l’alleugereix de tot sentiment negatiu. Amb una vida agraïda i dedicada a ajudar els altresés capaç de focalitzar i detectar, com pocs, els problemes que emboiren la ment humana. Un espectacle de coneixements al servei de qualsevol interessat, que haja o no haja acudit mai a una sessió de psicoteràpia. Existencial, o d’altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s