«El periple vital de Lila». Ignasi Mena sobre la «Lila» de Marilynne Robinson.

Font: Ignasi Mena / Llegir en cas d’incendi

400LilaAra que la violència religiosa omple portades de diaris i programes de televisió, potser sigui recomanable agafar una mica de perspectiva i separar aquests dos conceptes, fe i violència, que perden per norma general el seu significat en ser convertits en eslògans o consignes reduccionistes. Una opció seria apropar-se a un assaig dens o a la font mateixa de les múltiples fes, és a dir, als textos religiosos. Una altra, i potser la més recomanable, perquè situa la religió en el moll mateix del dia a dia, seria llegir Lila de Marilynne Robinson, la tercera entrada (autònoma) a la sèrie de Gilead.

Centrada en la figura d’una nena de família miserable, recollida per una desconeguda (la Doll), que vaga pel món amb gitanos i que acaba casada amb i embarassada d’un capellà (John Ames, protagonista de Gilead, la primera novel·la de la sèrie), exposa la vivència senzilla i quotidiana d’una religiositat elemental i allunyada de qualsevol tipus de discurs. Indefensa davant d’una civilització (la del seu marit) que no comprèn, i dividida entre la voluntat de creure en tot el que li diuen i la impossibilitat d’acceptar certs dogmes, la Lila expressa d’una manera molt encesa els dubtes religiosos i la manera íntima en què la religió pot acabar definint la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Així com en John Ames a Gilead remetia als capellans de Bernanos i als conflictes amb l’existencialisme (tan europeu i tan ateu) de Sartre o Camus, el periple vital de la Lila remet a una versió femenina i humil de l’enigma de Kaspar Hauser, on el què interessa no és tant el poder transformador de la raó i la cultura sinó les irregularitats de la vida dins d’aquesta raó i aquesta cultura. Des d’aquest aspecte menys dogmàtic es pot entendre que la Robinson té una noció molt contemporània d’allò que significa ser humà (on el cos, la raó i la consciència estan profundament unides) i que a més té presents les incongruències d’una civilització que té tant de refinada com de bàrbara.

El poble de Gilead, on els personatges sobreviuen a l’escassetat i lluiten amb els seus impulsos amorosos i destructors, és al mateix temps escenari i testimoni d’aquests vivències, una terra de ningú desèrtica i buida que també podria acollir al Durtal de Huysmans perseguit pels seus dimonis. Les emocions que exposa la Robinson, però, no són punyents ni busquen l’escàndol fàcil: hi ha un tacte, una senzillesa i una serenor que només podrien venir dels Estats Units.

Per acabar d’entendre i gaudir la complexitat del món que crea la Robinson i del discurs amb què l’articula, el més recomanable seria llegir els tres llibres que conformen la trilogia, però no és imprescindible. Lila és potser el llibre més amè dels tres, i la millor porta d’entrada al món de Gilead.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s