Abel Ramon sobre «Torero d’hivern» de Miquel Adam, a la revista Butxaca.

Font: Abel Ramon / Revista Butxaca

400ToreroSi Borges s’enorgullia de les pàgines que havia llegit, podríem dir que el Miquel Adam escriptor es pot entendre a partir de les pàgines que ha editat. L’escriptor barceloní, foguejat a la xarxa amb el pseudònim de Subal Quinina, va editar fa uns anys Serguei Dovlàtov a Labreu i actualment, des d’Edicions de 1984, publica tots els llibres de George Saunders (the one and only). Ara s’estrena a l’altra banda amb aquest Torero d’hivern.

Dividits en tres seccions, els disset relats d’Adam estan poblats de personatges peripatètics, valents, i fins i tot temeraris: un president d’escala amb tics dictatorials; un home que juga al Civilization moltes hores seguides i desenvolupa un gran sentiment de culpa perquè la seva dona jau al sofà embarassada; un editor que no troba el seu lloc a la Fira de Frankfurt… Entre Pere Calders –sobretot a la tercera part– i Donald Barthelme, els contes de Torero d’hivern són enginy, són estil, són nervi. Es comencen amb un estupor addictiu i s’acaben amb aquella sensació del final dels millors contes. Audàcia. Aire fresc. Quin debut. Visca Miquel Adam!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s