Novetat editorial: «El malson», de Hans Fallada. Traducció de Ramon Monton.

«Hans Fallada ofereix en el seu excel·lent llibre El malson un retrat del desànim i l’apatia dels alemanys. Descriu magistralment l’experiència dels últims anys de l’experiència de la guerra, la derrota, l’entrada de les tropes russes, l’intent d’adaptació del món burgès al nou context i la ruïna moral de la població».
Zwiebelfisch

fm152elmalsonEL MALSON
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
Mirmanda, 152
272 pàgines
19,90 euros

Finals d’abril de 1945. Malgrat que la guerra ja s’ha acabat a Europa, el doctor Doll, un pessimista moderat, encara viu tenallat per la por. De nit l’assetgen malsons en els quals ell —i la resta d’Alemanya— malviu al fons d’un immens cràter provocat per una bomba. Per sobre de tot, vol vèncer el dimoni de la culpa col·lectiva, però es veu incapaç d’esmenar cap error des de la seva posició d’alcalde d’una petita ciutat ocupada per l’Exèrcit Roig.

Tractant de fugir de la seva addicció a la morfina —cada dosi representa una petita mort—, es trasllada a Berlín, on intenta refer la seva vida en el caos d’una ciutat agonitzant. Acompanyat de la seva dona, addicta com ell, lluitaran per salvar la vida perseguint la possibilitat de construir un futur millor.

Escrita amb l’energia i la vivor distintives de l’art de Hans Fallada, El malson és un retrat demolidor de l’atmosfera desesperada en què es va sumir l’Alemanya de la postguerra, on la vergonya i la culpa convivien amb la més severa de les misèries.

Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d’adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l’objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l’autor són: Llop entre llops (1937), Sol a Berlín (1947), Aquest cor que et pertany (1939) i L’home que volia arribar lluny (1941).

Anuncis

Novetat editorial: «Em dic Lucy Barton», Elizabeth Strout. Traducció d’Esther Tallada.

«Un relat escruixidor i tendre, un autèntic regal pels seguidors fervents d’Elizabeth Strout. La seva mirada fa literatura de les coses més senzilles. I de les més esgarrifoses, com el patiment dels infants. Mai no havia llegit res de tan escruixidor sobre les relacions entre mare i filla.»
Sílvia Soler.

«Si no hagués guanyat el Pulitzer amb Olive Kitteridge, aquesta nova novel·la en seria una bona contendent.»
Hanna Beckermann, The Guardian

400BartonEM DIC LUCY BARTON
Elizabeth Strout
Mirmanda 150
ISBN: 978-84-15835-84-4
Pàgines: 224
PVP: 16.80 €

La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.

Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.

Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l’any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Els germans Burgess i Olive Kitteridge, aquesta última guardonada amb el premi Pulitzer 2009 i el premi Llibreter 2010, i totes dues publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara The New Yorker i The New York Times.

En castellà el publica Duomo Ediciones.

*

Atenció, aquest dissabte, a les 12.00, a La Setmana del Llibre en Català

strout

Edicions de 1984 a La Setmana del Llibre en Català

Com cada any, ens trobareu amb tot el nostre catàleg a la Setmana del Llibre en Català, que comença avui. Ens agradarà molt si ens veniu a visitar!

La nostra paradeta és la 34-35.

mapa i logo

 

Les activitats que us proposem són:

DIUMENGE DIA 4 DE SETEMBRE:

–>A partir de les 11.00, Sílvia Alcàntara signarà els seus llibres a la nostra parada (34-35)

ALCANTARAS

 

–> A les 18.30:

mecànica

 

DISSABTE DIA 10 DE SETEMBRE

–> a les 12.00

strout

Novetat editorial: «La mecànica de l’aigua», de Silvana Vogt

«Un relat madur sobre la migració, la vocació i el llegat. És un relat autobiogràfic
inspirat en fets reals però amb ambició de transcendir»
Jordi Carrión

FM151MecànicaAigua
La mecànica de l’aigua
Silvana Vogt
Isbn 978-84-15835-85-1
Mirmanda, 151
17,00 €
192 pàgines

L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part de món no l’ha abandonada.

Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans no sigui massa tard.

La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. Però també tendra. Talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.

silvanaSilvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969) va estudiar filosofia i va fer de periodista radiofònica abans que el daltabaix econòmic del seu país l’empenyés nord enllà, cap a una ciutat desconeguda, però amb rastres literaris. A Barcelona, després de malviure amb diverses feines, es va vincular al món dels llibres treballant de lectora editorial, de columnista en diaris gratuïts i emissores de ràdio i, finalment, de llibretera, a Sant Just Desvern.