«Pensar l’islam», de Michel Onfray, a la revista Serra d’Or.

Font: X. C. / Serra d’Or

400Pensar islamAquells qui han basat la seva forma de guanyar-se la vida en la participació a les tertúlies que s’emeten a través de les emissores de televisió i la ràdio o en la publicació d’articles d’opinió en mitjans escrits tot sovint acaben esdevenint presos d’allò que algú va batejar molt encertadament com a «políticament correcte». Això és degut fonamentalment a la conjunció de dos factors: construeixen el seu discurs en funció d’allò que pensen que volen escoltar els receptors i, d’altra banda, es dediquen a opinar sobre un tema que només coneixen superficialment. El filòsof francès Michel Onfray fuig totalment d’aquest esquema. Tot i tenir una presència molt activa en els mitjans de comunicació francesos, destaca per expressar opinions que no solament estan fonamentades en un profund coneixement i una gran reflexió sobre el tema, sinó que també les presenta fins i tot quan són contràries al punt de vista majoritari.

Per tant, quan Onfray parla, un bon consell és escoltar-lo i reflexionar sobre allò que diu, tot i que d’entrada ben segur que ens sobta i que, després de rumiar-hi, no hi estiguem gens d’acord. Aquest és un llibre escrit des de la perspectiva d’un ciutadà per a qui l’islam és una qüestió filosòfica i des de la d’un filòsof per a qui l’islam és una qüestió ciutadana, però amb la distància necessària per a no deixar-se dur per l’emoció d’un moment concret. Aquest darrer aspecte és important: el llibre [traduït per Josep Alemany] recull pensaments sorgits després dels atemptats de París del novembre del 2015 i la seva edició a França fou endarrerida per no coincidir amb el primer aniversari d’aquest esdeveniment; així, fou publicat primer a Itàlia, després a Catalunya i, finalment, a França. Per a Onfray, no hem de cercar la causa del terrorisme en l’islam, sinó que és una conseqüència de la nefasta actuació dels països occidentals, que han seguit una política descaradament colonial i islamòfoba. I quina hauria de ser la resposta? No per la via militar, com estem fent, sinó que ens hauríem d’acostar al sector pacifista de l’islam i entendre’ns-hi, en allò que defineix com la creació d’un islam republicà. La solució és pensar en la pau i no en la guerra, que hauria de ser realment l’últim recurs quan tota altra opció no ha funcionat. Ben bé al contrari del que succeeix en l’actualitat.– X.C.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s