Presentacions de la setmana: Edward Hirsch, Lluís Solà i Raül Garrigasait

Dimecres a les 19.00 a la llibreria La Central (Carrer Mallorca)

Dijous a les 19.30 a la llibreria Laie

 

Divendres, a les 19.30, a la Dòria Llibres de Mataró

«Sòmines, muts i estrafolaris». David Castillo saluda la publicació d’«Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes», d’Edward Hirsch [El Punt Avui]

Font: David Castillo / El Punt Avui

 

No és habitual que les nostres editorials publiquin autors importants de l’àmbit de la poesia. Ens trobem davant l’handicap de no ser prou coneguts, de l’escassa repercussió mediàtica i de la manca d’interès o desaparició progressiva del nostre lector culte. Per aquests motius és un esdeveniment la publicació d’originals com Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes, del nord-americà Edward Hirsch (Chicago, 1950), que Edicions de 1984 presentarà després de les festes, en edició bilingüe i versió conjunta dels poetes Ernest Farrés i Gemma Gorga.

L’edició conté un pròleg de Peter Cole, on precisa el contingut essencial a través d’algunes paraules clau: “En anglès, «càrrega» (burden) és una paraula polisèmica, una cambra de ressonància amb significats diversos. Expressa, en primer lloc, el pes real d’allò que carreguem. Etimològicament, aquest pes (bearing) ens remet a una arrel que suggereix naixement (birth) i, temps ha, en la història de la llengua anglesa, significava la capacitat de càrrega d’un vaixell. En les primeres traduccions de la Bíblia, designa els profetes «elevant-se», una manera de referir-se als seus mots, oracles o visions. En comptabilitat, indica «despeses generals», una part intangible del cost per unitat. Per damunt de tot, implica responsabilitat, imposada per un mateix o pels altres. I, en un sentit addicional, «càrrega» també és la tonada de fons que alena sota la melodia o que esclata en un tema musical. De vegades designa la tornada d’una cançó.” A partir d’aquest reflexió, Cole manifesta que fa més de trenta-cinc anys que els poemes d’Edward Hirsch combinen aquestes dimensions de la càrrega poètica fins a crear un corpus ambiciós i d’allò més estimulant en el context de la poesia nord-americana de final del segle XX i començament del XXI, alimentat per un vigorós sentiment espiritual i temperat per un subtil toc prosòdic. Hirsch combina la reflexió sobre la naturalesa humana, els comportaments inestables, com en el poema “Cançó”, que dedica als “callats, els sòmines, els muts i els estrafolaris, els no plorats!” Són poemes d’impacte, plens de detalls sovint trencadors, amb un to epistolar, de confidència, que mantenen el vincle amb la tradició mentre renoven.

Hi ha poemes impressionants, com el breu que obre el llibre, “El començament de la poesia”: “Les vies dividien el campus en dos / i de nit t’ajeies a la llitera estreta / i escoltaves el xiulet solitari / d’un tren travessant el prat en la foscor.” El següent és una emotiva elegia dedicada al Nobel Joseph Brodsky –també traduït per Edicions de 1984–, on hi ha versos increïbles, com quan parla del “gat blau rus, que procedeix del mar Blanc”, i clou amb “em vaig despertar enmig d’un silenci autoritari. La neu havia ocupat la ciutat”.

Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes és un volum antològic d’un autor molt conegut als Estats Units, que ha publicat alguns poemaris, que han estat supervendes. Un regal.

Novetat editorial: «Història parcial de la meva estupidesa», d’Edward Hirsch. Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga

Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes
Edward Hirsch
Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga
1984Poesia, 17
184 pàgines
16,80 €

Inèdit fins ara al nostre país, Edward Hirsch (Chicago, 1950) és un dels poetes nord-americans més reconeguts de l’actualitat. Atent al valor comunicatiu de la poesia, amic de l’expressió cenyida i essencial, reflexiona sobre la seva pròpia condició humana (il·lustrada, urbana i jueva), sense deixar mai de convertir les vivències en situacions generals que obren al lector la porta a la reflexió sobre si mateix, com si cada poema fos una pausa per pensar una mica. Aquest tret estilístic aparentment simple —la indagació en la quotidianitat de la vida moderna— assoleix tanmateix altes fites de torbament, un desfici quasi filosòfic o religiós que intensifiquen els imprevistos i els arcans d’una existència inaprehensible i plena de matisos. De factura impecable i profunditat extraordinària, la seva poesia traça un itinerari que va de l’hostilitat del destí i els elements exteriors al goig més gran i elemental.

L’antologia que teniu a les mans, que recorre el corpus anterior a Gabriel (2014) i pren com a base The living fire (2010), mostra l’obra d’Edward Hirsch per primer cop traduïda al català.

Edward Hirsch és una de les figures cabdals de la poesia nord-americana dels nostres dies. Nascut a Chicago el 1950, ha estat professor a la Universitat Estatal Wayne i a la Universitat de Houston, col·laborador en diaris i revistes —cal destacar, per la seva popularitat, els articles setmanals sobre poesia a The Washington Post Book World del 2002 al 2005— i actualment és president de la Fundació John Simon Guggenheim de Nova York.

Autor de set poemaris publicats entre els anys 1981 i 2008, va recollir el millor de la seva producció fins aleshores a The living fire (2010). El 2014 va aparèixer la seva darrera obra, Gabriel, un llarg poema elegíac a la mort del seu fill. També ha escrit diversos assaigs literaris, entre els quals destaca How to read a poem and fall in love with poetry (1999), que va esdevenir un supervendes. Ha rebut nombrosos premis, com ara el MacArthur Fellow el 1997.

Aquest volum antològic comprèn una tria significativa de la poesia de Hirsch, per primer cop traduïda al català.

Presentacions de la setmana: Jordi Lara, Raül Garrigasait i Lluís Solà

Demà dimecres, a la Llar del Llibre de Sabadell:

 

Dijous 26 de gener, a l’Ateneu Terrassenc:

 

Divendres 27 de gener, a la Biblioteca de Solsona:

 

Divendres 27 de gener, al Temple Romà de Vic:

«La funció performativa».«La setena funció del llenguatge» de Laurent Binet [La Vanguardia]

Font: Màrius Serra / La Vanguardia / Hotel Dilluns

En l’àmbit creatiu, es donen grans amors i grans odis. Aquests dies de sobredosi lalalandística als cinemes detecto una certa sofisticació en la valoració dels musicals: gent que sempre els ha odiat i, en canvi, reconeix que li ha agradat La La Land. La setmana passada Joaquín Luna va obrir foc explorant aquesta línia amb dues columnes i ha marcat tendència. He de reconèixer que trontolla la meva sòlida reticència a veure musicals filmats i potser acabaré anant al cinema a lalalanditzar-me. Una cosa semblant m’ha passat amb la segona novel·la de Laurent Binet. Detesto els novel·listes que salpebren les seves obres de ficció amb noms de personatges cèlebres, i en canvi m’he divertit com un honoris causa en època de correcció d’exàmens llegint La setena funció del llenguatge (Edicions de 1984). Omplir novel·les de noms il·lustres em sembla un recurs de farsant que posa lluentons a la misèria. Els anglesos anomenen name-dropping aquesta execrable activitat de lluïment: deixar caure noms famosos com si fos una crònica de societat. La manera de combinar realitat i ficció de Binet ja m’havia agradat a la primera novel·la que li vaig llegir sobre l’assassinat del líder nazi Reinhard Heydrich: HHhH (Edicions de 1984).

Ara, hi torna amb una delirant investigació semiòtica sobre la mort de Roland Barthes en un atropellament quan tornava a la universitat, a París. La mort de Barthes dona peu a una desfilada dels seus coetanis, començant per un sòrdid Michael Foucault i passant per Derrida, Kristeva, Todorov, Althusser, Sartre o Eco. La investigació, a voltes delirant, recau en dos personatges de ficció: el policia Jacques Bayard, que no entén ni un borrall de l’univers referencial dels seus investigats, i el jove professor de semiòtica Simon Herzog, una barreja de Watson i Holmes que pren el paper de traductor del policia. Per la novel•la treuen el nas la majoria de cognoms que figuren a la bibliografia de qualsevol tesi doctoral de l’àmbit semiòtic i Binet es permet un munt de private jokes que, sovint, inciten a creure que n’hi ha més dels que detectes. És una novel•la plena de perles. La principal, motor de tota la trama, és especular que Barthes mor atropellat després de descobrir la setena funció del llenguatge, una mena de funció màgica (o performativa) que s’afegeix a les sis funcions descrites per Jakobson. Aquesta funció performativa es dona quan dir les coses implica fer-les, com per exemple un alcalde que diu “us declaro marit i muller” o el senyor feudal quan deia “et faig cavaller” o quan un jutge diu “us condemno”. L’atropellament de Barthes transforma aquesta troballa en una fita que justifica un retrat hilarant, sovint cruel, de la classe intel•lectual que dominà el pensament europeu durant la segona meitat del segle XX mentre, a Silicon Valley, passaven del dit al fet. En realitat, aquesta setena funció performativa tan màgica es podria resumir en la dita “dit i fet”, que els valencians abarroquen, tot desposseint-la de grandesa, amb el seu precipitat “pensat i fet”.

Màrius Serra. La Vanguardia. 21/1/17

Novetat editorial: «Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016), de Lluís Solà

«La llibertat, sigui del signe que sigui, exterior o interior, és un país que cal guanyar. No la podem aconseguir sense lluita i sacrifici»

Lluís Solà, Llibertat i sentit

Llibertat i sentit
Reflexions sobre la condició humana (1999-2016)
Lluís Solà
De bat a bat, 38
PVP: 22,90 €
Pàgines: 702

Aquest llibre es proposa de continuar el diàleg que pensadors, poetes, artistes, homes de ciència, religiosos, pares i mares, fills i filles, homes i dones de totes les èpoques i de tots els llocs, han mantingut i continuen mantenint sobre les qüestions i les preocupacions principals que afecten la condició humana.

L’autor, doncs, que ha anat elaborant aquest llibre durant més de quinze anys, no pretén fixar respostes. Més aviat es proposa de continuar la reflexió sobre el sentit i el valor d’elements que sempre han estat al cor, a la ment i a la boca de l’home. Sobre el sentit i el valor de la llibertat, de la justícia, de la paraula, de l’amor, de l’art, de la poesia, del pensament, de la ciència i, en definitiva, de la vida i de la mort.

No seria desencertat pensar que el centre gravitacional de les reflexions que conté el llibre és la idea o la noció de llibertat. De fet, no hauria de resultar estrany que en un país i en una llengua que mai no han pogut gaudir dels beneficis de la llibertat, el pensament al voltant d’aquesta virtut s’imposi com una necessitat peremptòria.

Lluís Solà (Vic, 1940) ha estat membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre d’Osona de l’Institut del Teatre i el Centre Dramàtic d’Osona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etc. Ha presentat espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Ha estat professor als tres nivells de l’ensenyament, activitat que considera una experiència capital. Durant els anys setanta dirigí la implantació de l’assignatura de llengua catalana a tots els centres d’ensenyament de la comarca d’Osona.

Ha publicat La paraula i el món (2013), assaig sobre diversos autors catalans. Ha traduït textos de Kafka (El castell), Dürrenmatt (Grec busca grega), Beckett (Fi de partida), Handke (La cavalcada sobre el llac de Constança), Pound, Ungaretti, Rimbaud, Pessoa i altres poetes. Ha publicat els volums d’obra poètica De veu en veu I (2001), L’arbre constant II (2003), Al llindar de l’ara III (2010), Entre bellesa i dolor IV (2010) i Poesia completa (2016) i és Premi Nacional de la Crítica (2002).

Presentacions de la setmana: Jordi Lara a Vilafranca i Sant Just, i Jaume Rodri a Castellar del Vallès

DIMECRES, 18 de gener, a l’Odissea de Vilafranca:

DIJOUS, 19 de gener, a l’Espai Cal Gorina de Castellar del Vallès

DIJOUS, 19 de gener, a Cal Llibreter de Sant Just Desvern

 

«Buscant el mot exacte». Valèria Gaillard parla amb Silvana Vogt, autora de «La mecànica de l’aigua»

Font: Valèria Gaillard / El Punt Avui

La llibretera argentina Silvana Vogt debuta amb ‘La mecànica de l’aigua’, una novel·la sobre la relació entre mestre i deixeble escrita originàriament en català

“No volia fer cap autobiografia”, adverteix d’entrada Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969), “niun llibre sobre la immigració”. Aquesta llibretera argentina instal·lada a Barcelona des del 2002 debuta amb La mecànica de l’aigua (Edicions de 1984). Tot i que el 80% –segons l’autora– és ficció, els paral·lelismes són evidents. La protagonista, la Vera, és una jove argentina lletraferida que arriba a la capital catalana amb el seu gos Kantiano per fugir d’un país en descomposició. El corralito fa estralls i ja no pot comprar ni el darrer llibre del seu escriptor de capçalera.

Un cop a la capital catalana, i per una trobada fortuïta a la platja, es veu introduïda en el món de l’edició. Té l’oportunitat de treballar com a lectora per a una editorial prestigiosa dirigida per Eliseu Mussol. El relat de la vida de la Vera i la de l’Eliseu s’alternen en direccions oposades. L’Eliseu és un editor sacsejat per la transformació del món editorial, al mateix temps que pateix un daltabaix personal. “La Vera, en canvi, mira cap al futur.” Vogt no s’amaga que darrere de l’Eliseu Mussol hi ha el que va ser l’editor de Proa durant més de deu anys, Isidor Cònsul, mort el 2009, i és a ell a qui dedica la novel·la. La seva influència va ser crucial: “Em va ensenyar que Catalunya és un poble que estima la seva terra i la seva cultura i això em va xocar perquè jo venia d’un país que no estimava gens i que volia deixar enrere.” Va ser arran de la mort d’Isidor Cònsul que Silvana Vogt va sentir que la història de la novel·la, que planteja com una reflexió sobre com ens relatem i construïm la nostra memòria, li “sortia per les orelles”. I no sortia en argentí, sinó en català. “Era impossible escriure el llibre en una altra llengua perquè no lligava amb la manera de relatar argentina, amb moltes metàfores i frases subordinades.”

En canvi, el català es va presentar com el filtre ideal. “La literatura catalana busca el mot exacte i és molt estructurada, igual que la novel·la, que em va portar gairebé quatre anys de feina”, diu l’autora, que ha estudiat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. Aquí és on la va marcar especialment el mestratge d’Eduard Màrquez. “Ell em va ensenyar a llegir, mentre que Rodrigo Fresán, a escriure.” I justament un altre dels desllorigadors del llibre és la relació mestre-deixeble: “La gran lliçó d’un mestre és aprendre a desobeir.”

Novetat editorial: «Els estranys», de Raül Garrigasait

QUAN EL PASSAT XOCA AMB VIOLÈNCIA AMB EL FUTUR,
ELS TEMPS ES TORNEN ESTRANYS

Els estranys
Raül Garrigasait
isbn 978-84-15835-97-4
Mirmanda, 155
PVP: 17,50 €
Pàgines: 192

L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.

Els estranys és una novel·la que es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.

Després de traduir grecs i alemanys durant força temps, Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va sorprendre els lectors amb un assaig guspirejant, El gos cosmopolita i dos espècimens més. El gust per fondre en una mateixa obra la narració i la reflexió, que ja es manifestava en aquell llibre, l’ha portat a escriure la novel·la que teniu a les mans.

 

 

***

PROPERES PRESENTACIONS D’«ELS ESTRANYS»

DIJOUS, 12 DE GENER, A LA LLIBRERIA LAIE

DIVENDRES, 27 DE GENER, A SOLSONA

Obrim foc! Dues presentacions per començar l’any: Dimecres Jordi Lara a Manresa i dijous Raül Garrigasait a Barcelona.

Dimecres, a les 19.30, a la biblioteca del Casino de Manresa:

Dijous, a les 19.30, a la llibreria Laie de Barcelona, primera presentació d’Els estranys, de Raül Garrigasait.