Aquest estiu, dos nous títols a la Butxaca

FullSizeRender (87)

Mars del Carib – Sergi Pons Codina

Butxaca 1984, 27

A cada barri hi ha un tuguri amb el millor de cada casa. A la vila de Sant Andreu, passada la Meridiana, aquest forat es diu Mars del Carib, santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials, l’escola de la vida per a en Blai i els seus amics. Que el destí que la vida reserva als habituals del Mars del Carib sigui la presó o el cementiri els importa menys que defensar els colors del Sant Andreu i viure al límit.

Qualsevol intent de posar seny, de lliurar-se a l’amor o a la feina —a la fàbrica, al magatzem—, topa amb la seva frontal desafecció per l’autoritat. El vici marca el camí, i tots els camins porten al bar. I passada la Meridiana, al cor de Sant Andreu, el bar es diu Mars del Carib.

Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979). Fill de Parets del Vallès, on viu i persisteix. Ja de ben jove destaca pel seu amor per la tinta. Viatger incansable: Granollers, el Poble Nou, Santa Coloma, Sant Andreu, Torí… El 2007, coincidint amb el naixement del seu primer fill, dóna un tomb a la seva vida i es concentra en la vida familiar. Lector voraç de les obres de Calders, Fante i Pedro Juan Gutiérrez, entre molts d’altres, l’any 2012 comença a escriure la seva primera novel·la. Ha publicat dues obres, Mars del Carib (2014) i Dies de ratafia (2017), amb èxit de crítica i públic.

Una qüestió personal – Kenzaburô Ôe

Traducció d’Albert Nolla

Butxaca 1984, 28

Una qüestió personal, l’obra més important de Kenzaburô Ôe, ha estat considerada pel The New York Times com «una novel·la quasi perfecta». L’autor tracta un tema universal, difícil i complex servint-se d’unes imatges vives i impactants: ¿com reacciona un pare davant el naixement d’un fill discapacitat? En Bird, el protagonista, és un intel·lectual frustrat que es veu atrapat en un matrimoni fracassat; un jove de vint-i-set anys amb tendències antisocials que més d’una vegada a la vida, quan ha hagut d’afrontar un problema crític, s’ha deixat arrossegar per un mar d’alcohol. Però mai fins ara no ha hagut de fer front a una crisi personal tan greu com la possibilitat de viure per sempre més atrapat per la responsabilitat de tenir un fill malalt. ¿Ha d’abandonar-lo? ¿Gosa matar-lo? La implacable honestedat amb la qual Ôe retrata el protagonista converteix en Bird en un dels personatges més inoblidables de la ficció recent.

Kenzaburô Ôe (Ôse, illa de Shikoku, 1935), guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 1994, és reconegut internacionalment com un dels escriptors més impor-tants i influents de la postguerra. Famós pels seus relats poderosos sobre el bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki i per la seva lluita personal per acceptar la discapacitat mental del seu fill, l’Acadèmia Sueca va elogiar «la seva força poètica [que] crea un món imaginari on la vida i el mite es condensen per formar una imatge desconcertant de la condició humana avui en dia».

 

Anuncis

Synge i la Irlanda del seu temps

Viatges per Irlanda

J. M. Synge

Traducció d’Oriol Ampuero

FM174_Synge

John Millington Synge, un dels més grans dramaturgs irlandesos del segle xx ―i, probablement, el més original­―, va ser, també, un dels escriptors de viatges més fascinants de la centúria. En els seus llibres de viatges va trobar una manera d’escriure sobre Irlanda profundament intuïtiva, però alhora clarament antiromàntica; la lenta desaparició d’aquell món l’imbuïa de malenconia, i, tot i estimar obertament els indrets isolats i la seva gent, renuncià a idealitzar-los. A Connemara, Synge viatjava acompanyat del pintor Jack B. Yeats, germà petit del poeta W. B. Yeats. En canvi, Synge va viatjar sol per Wicklow i l’oest de Kerry. Aquest llibre, publicat originàriament amb el títol de Viatges per Wicklow, l’oest de Kerry i Connemara, va aparèixer el 1910, un any després de la mort de l’autor a trenta-vuit anys.

Unknown

Synge va treballar la llengua com si fos argila i va crear ritmes i frases d’una quietud i una sensualitat sorprenents. En el seu relat d’una Irlanda sota la pressió de la modernitat, donà compte de tot el que subsistia d’un món antic, un món on va trobar tresors que calia conservar. Creà un estil de prosa d’una bellesa perdurable, en acordança amb els indrets remots per on vagarejava. Ja sigui en la seva literatura de viatges o en el seu teatre, Synge continua essent una de les figures amb més talent i més captivadores de la renaixença literària irlandesa.

Del pròleg de Colm Tóibín

L’autor, John Millington Synge

Synge,_John_Millington_-_Ein_Inselbewohner_auf_Inishmaan,_einer_der_Aran-Inseln_im_Westen_Irlands_(Zeno_Fotografie)John Millington Synge va néixer a Rathfarnham, prop de Dublín, el 1871. Entre els seus escrits s’hi troben alguns articles i assaigs sobre literatura celta medieval i sobre el moviment intel·lectual irlandès, però sobretot destaquen les obres teatrals Genets cap a la mar, El joglar del món occidental i Les bodes del llauner, que van ajudar a revolucionar el teatre irlandès i al reconeixement de la llengua i la cultura tradicionals a Irlanda. Les illes Àran, el seu altre gran llibre de viatges, ha estat publicat també en aquesta mateixa col·lecció. Synge va morir a Dublín el 1909.

Un tast de Viatges per Irlanda

«Entre les cases escampades pels turons del comtat de Wicklow m’he trobat molta gent que denota de manera ben singular la influència d’un indret particular. Generalment, aquesta gent viu a tocar de velles carreteres i senders per on no passa gairebé ningú al llarg del dia, i té la vista posada tot l’any en perpètues barreres de bruguerar. En cada estació hi ha forts aiguats, sovint durant una setmana seguida, fins que del sostre de palla cauen gotes tenyides d’un ocre apagat i el trespol de les cases sembla retornar a la naturalesa dels aiguamolls veïns. Després els núvols escampen i a la nit hi ha un temporal esfereïdor provinent del sud-oest —tots els alerços que sobreviuen per aquests verals s’inclinen i es torcen cap al punt on surt el sol de juny—, en què el vent davalla per les estretes fondalades amb el remolí i el brogit encanonat d’un torrent, i s’interromp de tant en tant en sobtats silencis que mantenen l’esperit en tensió. En moments com aquests, la gent s’arrauleix tota la nit a l’escalf d’uns pans de torba i els gossos udolen als camins.»

 Altres obres de Synge publicades a Edicions de 1984

Les illes Àran (Mirmanda, 2 / Traducció d’Artur Quintana i Font)