Novetat editorial: «L’home de mar», de Catherine Poulain. Traducció de Mia Tarradas.

«Catherine Poulain relata la vida d’una dona jove a bord d’un gran pesquer a Alaska, i transporta els lectors a una singular i apassionant història sobre la condició humana»
Le Figaro
«Catherine Poulain navega sota la bandera de Conrad i Jack London, també sota la de Keruac i Lowry»
Les Echos
«Una novel·la brutal i commovedora. Una grandiosa opera prima»
L’Express

400PoulainL’home de mar
Catherine Poulain
Traducció de Mia Tarradas
Mirmanda, 159
352 pàgines
21,90 euros

A Kodiak, als confins del món, ningú no pregunta pel passat i un estrany lligam fraternal s’estableix entre els que embarcaran i sortiran a pescar el bacallà negre, els halibuts o el cranc. La Lili, sense haver pescat mai abans, en formarà part. A canvi, però, de sotmetre’s a les subtils lleis no escrites que regeixen les relacions entre els homes a bord i a la rutina de les jornades de pesca, durant les quals portarà al límit l’endurança del seu cos menut: dormir a terra, la sal que crema la pell, seguir clavant el ganivet al ventre llis dels peixos, fascinar-se pel cor que encara bat i engolir-lo.

A partir de les seves pròpies experiències com a pescadora a Alaska, Catherine Poulain ens ofereix una novel·la èpica que eleva les gestes quotidianes d’éssers marginals a la categoria de mite. Homes herois que planten cara a les onades o que lluiten amb les enormes preses que cal esbudellar quan són a mar; confosos i ingenus quan són a terra, vençuts per l’alcohol i els propis somnis.

200poulainbarcelonaCatherine Poulain (Manosque, 1960) ha treballat en una fàbrica de conserves de peix a Islàndia, de temporera de la fruita a França i al Canadà, de cambrera a Hong Kong i, durant més de deu anys, a bord d’un vaixell de pesca a Alaska. En l’actualitat, s’està entre els Alps de l’Alta Provença i el Médoc, on treballa com a criadora de bestiar i vinicultora. L’home de mar és la seva primera novel·la i va ser nominada al premi Goncourt a la primera novel·la.

Novetat editorial: «Dies de ratafia», la nova novel·la de Sergi Pons Codina

400ratafia

Dies de ratafia
Sergi Pons Codina
Mirmanda, 158
288 pàgines
18,00 euros

En Morell i el seu deixeble Quintana són dos joves intel·lectuals de barra de bar amb inclinacions de jubilat. Buiden ampolles de ratafia mentre l’un dicta a l’altre tot un seguit d’afinades observacions sobre l’actualitat que, amb sort, formaran part de la secció d’opinió del diari El Popular.

Per guanyar-se la vida, en Morell destil·la i posa en circulació clandestinament la seva pròpia ratafia. La seva base d’operacions és un immoble buit que ocupa a condició de custodiar-lo fins que la crisi passi i els preus de l’habitatge tornin a recuperar la indecència.

Sergi Pons Codina posa la picaresca de barri, la postveritat dels diaris, l’alcohol de garrafa, l’humor pel broc gros, la ironia més fina i fins i tot —¿per què no?— una història d’amor al servei de la supervivència d’en Xavier Morell, un pobre diable elevat a la categoria d’heroi del nostre temps.

Sergi-pons-CodinaSergi Pons Codina (Barcelona, 1979). Fill de Parets del Vallès, on viu i persisteix. Ja de ben jove destaca pel seu amor per la tinta. Viatger incansable: Granollers, el Poble Nou, Santa Coloma, Sant Andreu, Torí… El 2007, coincidint amb el naixement del seu primer fill, dóna un tomb a la seva vida i es concentra en la vida familiar. Lector voraç de les obres de Calders, Fante i Pedro Juan Gutiérrez, entre molts d’altres, l’any 2012 comença a escriure, i no para. Mars del Carib va ser la seva primera novel·la, celebrada per la crítica i el públic. Dies de ratafia n’és la segona.

Novetat editorial: «Les memòries perilloses» seguit de «La transferència d’una memòria», de Benjamin Stora amb Alexis Jenni (Traducció de Josep Alemany)

Quin és l’origen de la «lepenització de les mentalitats» que assetja la societat francesa? Vet aquí una de les millors aproximacions escrites sobre aquest fenomen.

400-memoriesperillosesLes memòries perilloses
Seguit de La transferència d’una memòria
Benjamin Stora amb Alexis Jenni
Traducció de Josep Alemany
De Bat a Bat, 39
978-84-16987-05-4
284 pàgines
18,00 €

França és a les portes d’un combat decisiu que pot portar el Front Nacional al poder. El país no ha acabat de fer net amb el seu passat colonial. Ans al contrari, s’ha impregnat del seu imaginari i n’ha format una base ideològica sobre la qual s’ha construït l’FN. Aquesta és la tesi que llançava Benjamin Stora a La transferència d’una memòria. De l’«Algèria francesa» al racisme antiàrab l’any 1999. El seu llibre analitzava les raons històriques per les quals les memòries ferides que els vaixells van transportar d’una riba a l’altra de la Mediterrània el 1962 continuen vives i en tensió a França. Aquest també va ser el tema de la novel·la d’Alexis Jenni, L’art francès de la guerra, premi Goncourt del 2011.

La primera part d’aquest llibre consisteix en els diàlegs que Alexis Jenni i Benjamin Stora van mantenir entre la fi de l’agost del 2014 i el febrer del 2015, que il•luminen amb llum nova la naturalesa dels grans desafiaments que viu França després de l’atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo al gener del 2015 i dels que l’han seguit posteriorment. L’objectiu és entendre com la ideologia anomenada la «lepenització de les mentalitats» s’ha pogut infiltrar en amplis sectors de la societat i de la classe política franceses i contaminar-los fins a esdevenir avui dia un partit que representa quasi un terç de l’electorat francès. A la segona part del llibre s’edita La transferència d’una memòria, que havia anticipat el lloc central d’aquestes qüestions a la França d’avui.

Benjamin Stora (Constantina, 1950) és historiador, professor universitari i autor de diversos llibres sobre Algèria i la història del Magrib. És president del Consell d’Orientació del Museu de la Història de la Immigració.

Alexis Jenni (Lió, 1963) és autor de L’art francès de la guerra, novel·la amb què va guanyar el premi Goncourt l’any 2011. La novel·la es va inspirar parcialment en el debat sobre la «identitat nacional» que va promoure el president Nicolas Sarkozy.

Novetat editorial: «El mar, el mar», d’Iris Murdoch. (Traducció de Laura Baena)

Una obra mestra d’Iris Murdoch

fm157elmarelmarEl mar, el mar
Iris Murdoch
Traducció de Laura Baena
Mirmanda, 157
736 pàgines
20,90 euros

El mar, el mar és la crònica de les obsessions que habiten la ment de Charles Arrowby, un dramaturg egocèntric retirat, tal com les explica ell mateix en les memòries que comença a escriure quan fuig de Londres per buscar la tranquil•litat i la solitud en un petit poble vora el mar, lluny del món del teatre i de la seva tempestuosa vida sentimental.

Tot i la reclusió a la qual es vol forçar, Arrowby topa amb qui va ser el seu primer amor, Mary Hartley Fitch, a qui no veia des que tots dos eren adolescents. A partir d’aquí, s’obsessiona per ella, idealitzant fins a extrems dramàtics la seva antiga relació. Aquest amor del passat i la incapacitat d’Arrowby per reconèixer l’egoisme i la megalomania que s’amaguen sota els seus ideals romàntics són el centre al voltant del qual gira aquesta obra.

En les seves novel·les, Murdoch exposa extensament les motivacions que governen els seus personatges: la vanitat, l’enveja i la crueltat que s’oculten sota les disfresses amb què es mouen pel món. El mar, el mar, una obra fascinant poblada de reflexions, imatges i històries, n’és un exemple paradigmàtic i inoblidable.

200murdochProfessora universitària, filòsofa, narradora i assagista, Iris Murdoch va néixer a Dublín l’any 1919 i va passar la infantesa a Londres. Del 1938 al 1942 va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford, on va aprendre llatí, grec i llengües modernes. Escriptora prolífica, va escriure vint-i-sis novel·les en més de quaranta anys, la darrera de les quals ja assetjada per l’Alzheimer. Murdoch va guanyar el premi Booker l’any 1978 amb El mar, el mar. Va morir l’any 1999 a Oxford.

Novetat editorial: «Professió del pare», de Sorj Chalandon (Trad. Josep Alemany)

400professiopare
Professió del pare

Sorj Chalandon
Traducció de Josep Alemany
Mirmanda, 156
272 pàgines
19,50 euros

Quan a l’escola li demanen quina és la professió del seu pare, l’Émile Choulans vacil·la: ¿paracaigudista? ¿Espia? ¿Professor de judo? ¿Assessor personal del general De Gaulle? Aquestes són, potser, les professions del seu pare. El que és segur és que el petit Émile n’és sempre l’ajudant, el seu fidel camarada.

Inspirada en la seva pròpia infantesa, Sorj Chalandon relata de manera colpidora com la fantasia del nen que va ser fou estalonada pels deliris patològics del seu pare fins a situar-se, tots dos, al caire de la bogeria compartida.

Escrita amb gran sobrietat i a cor obert, aquesta obra explora com la malaltia pot adulterar l’amor d’un pare pel seu fill i com l’adult pot destruir la fragilitat del nen, com el pot deixar a l’empara d’un món tant versemblant com incomprensible.

El lector català descobrirà a Professió del pare una nova faceta de Chalandon, més íntima però tanmateix igual de commovedora i punyent que la que relatava a Retorn a Killybegs o a La quarta paret.

***

I en format butxaca ja podeu trobar…

1984_Butxaca_23

***

chalandon

Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant molt de temps periodista al diari Libération abans d’incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel•les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traître (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel•la de l’Acadèmia Francesa) i La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts). Amb Professió del pare (2015) l’autor va guanyar el Premi Style.

Novetat editorial: «Història parcial de la meva estupidesa», d’Edward Hirsch. Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga

400poesiahirschHistòria parcial de la meva estupidesa i altres poemes
Edward Hirsch
Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga
1984Poesia, 17
184 pàgines
16,80 €

Inèdit fins ara al nostre país, Edward Hirsch (Chicago, 1950) és un dels poetes nord-americans més reconeguts de l’actualitat. Atent al valor comunicatiu de la poesia, amic de l’expressió cenyida i essencial, reflexiona sobre la seva pròpia condició humana (il·lustrada, urbana i jueva), sense deixar mai de convertir les vivències en situacions generals que obren al lector la porta a la reflexió sobre si mateix, com si cada poema fos una pausa per pensar una mica. Aquest tret estilístic aparentment simple —la indagació en la quotidianitat de la vida moderna— assoleix tanmateix altes fites de torbament, un desfici quasi filosòfic o religiós que intensifiquen els imprevistos i els arcans d’una existència inaprehensible i plena de matisos. De factura impecable i profunditat extraordinària, la seva poesia traça un itinerari que va de l’hostilitat del destí i els elements exteriors al goig més gran i elemental.

L’antologia que teniu a les mans, que recorre el corpus anterior a Gabriel (2014) i pren com a base The living fire (2010), mostra l’obra d’Edward Hirsch per primer cop traduïda al català.

200hirschEdward Hirsch és una de les figures cabdals de la poesia nord-americana dels nostres dies. Nascut a Chicago el 1950, ha estat professor a la Universitat Estatal Wayne i a la Universitat de Houston, col·laborador en diaris i revistes —cal destacar, per la seva popularitat, els articles setmanals sobre poesia a The Washington Post Book World del 2002 al 2005— i actualment és president de la Fundació John Simon Guggenheim de Nova York.

Autor de set poemaris publicats entre els anys 1981 i 2008, va recollir el millor de la seva producció fins aleshores a The living fire (2010). El 2014 va aparèixer la seva darrera obra, Gabriel, un llarg poema elegíac a la mort del seu fill. També ha escrit diversos assaigs literaris, entre els quals destaca How to read a poem and fall in love with poetry (1999), que va esdevenir un supervendes. Ha rebut nombrosos premis, com ara el MacArthur Fellow el 1997.

Aquest volum antològic comprèn una tria significativa de la poesia de Hirsch, per primer cop traduïda al català.

Novetat editorial: «Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016), de Lluís Solà

«La llibertat, sigui del signe que sigui, exterior o interior, és un país que cal guanyar. No la podem aconseguir sense lluita i sacrifici»

Lluís Solà, Llibertat i sentit

400llibertatLlibertat i sentit
Reflexions sobre la condició humana (1999-2016)
Lluís Solà
De bat a bat, 38
PVP: 22,90 €
Pàgines: 702

Aquest llibre es proposa de continuar el diàleg que pensadors, poetes, artistes, homes de ciència, religiosos, pares i mares, fills i filles, homes i dones de totes les èpoques i de tots els llocs, han mantingut i continuen mantenint sobre les qüestions i les preocupacions principals que afecten la condició humana.

L’autor, doncs, que ha anat elaborant aquest llibre durant més de quinze anys, no pretén fixar respostes. Més aviat es proposa de continuar la reflexió sobre el sentit i el valor d’elements que sempre han estat al cor, a la ment i a la boca de l’home. Sobre el sentit i el valor de la llibertat, de la justícia, de la paraula, de l’amor, de l’art, de la poesia, del pensament, de la ciència i, en definitiva, de la vida i de la mort.

No seria desencertat pensar que el centre gravitacional de les reflexions que conté el llibre és la idea o la noció de llibertat. De fet, no hauria de resultar estrany que en un país i en una llengua que mai no han pogut gaudir dels beneficis de la llibertat, el pensament al voltant d’aquesta virtut s’imposi com una necessitat peremptòria.

Lluís Solà (Vic, 1940) ha estat membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre d’Osona de l’Institut del Teatre i el Centre Dramàtic d’Osona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etc. Ha presentat espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Ha estat professor als tres nivells de l’ensenyament, activitat que considera una experiència capital. Durant els anys setanta dirigí la implantació de l’assignatura de llengua catalana a tots els centres d’ensenyament de la comarca d’Osona.

Ha publicat La paraula i el món (2013), assaig sobre diversos autors catalans. Ha traduït textos de Kafka (El castell), Dürrenmatt (Grec busca grega), Beckett (Fi de partida), Handke (La cavalcada sobre el llac de Constança), Pound, Ungaretti, Rimbaud, Pessoa i altres poetes. Ha publicat els volums d’obra poètica De veu en veu I (2001), L’arbre constant II (2003), Al llindar de l’ara III (2010), Entre bellesa i dolor IV (2010) i Poesia completa (2016) i és Premi Nacional de la Crítica (2002).