Les FULLES D’HERBA de Walt Whitman i la LICANTROPIA de Carles Terès, a la tele!

Ahir dos llibres del nostre segell van convertir-se en imatges en moviment i van fer pampalluguejar les pantalles: Fulles d’herba, de Walt Whitman, i Licantropia, de Carles Terès.

Fulles d’herba va cloure el programa Via llibre de Canal 33 (no us perdeu el crit final de Jaume C. Pons Alorda, representant de Whitman a la terra i el seu traductor al català)

ponsalorda tv3

Endavant vídeo!

D’altra banda, la gent de Terrícoles (BTV) van llegir-se Licantropia de Carles Terès, i els va agradar tant que van voler conèixer el seu autor. Fruit d’aquesta trobada neix aquesta entrevista.

terés btv

Endavant, vídeo!

 

Coses extraordinàries que passaran a partir de demà [AGENDA]

Demà dijous, a la Llibreria La Impossible, Sam Abrams i Laura Borràs presentaran respectivament Fulles d’herba (Walt Whitman) i El llogaret (William Faulkner). Una porta d’entrada excepcional a dues obres monumentals!

ImpossibleLlogaretWhitman

Divendres, a la Biblioteca de Falset, Pere Audí, autor de Malanyet, presenta una de les obres finalistes al Premi Crexells d’enguany, Licantropia, de Carles Terès.

LicantropiaFalset (2)

El dissabte, a les 18.30, no us perdeu Jaume C. Pons Alorda presentant i recitant la seva traducció de Fulles d’herba, de Walt Whitman. Serà a la llibreria de Poblenou No llegiu. No us ho perdeu!

WaltWhitmanNOLLEGIU

I diumenge, pels volts de les 22.30 i per acabar la setmana, us recomanem molt fort que no us perdeu la llarga entrevista que els companys de Via Llibre (Canal 33) van fer-li a Sorj Chalandon, autor de Retorn a Killybegs, aprofitant la seva estada a Barcelona. 12 minuts que prometen ser memorables!

sorjtv3

«Licantropia», de Carles Terès, vista per Sílvia Maians [blog A recer d’un baobab]

Font: A recer d’un baobab / Sílvia Maians

Resum

Licantropia inventa una llegenda gòtica de misteri, protagonitzada per éssers amb particularitats llobunes, que s’inicia al segle XVII, amb les desventures del Mossèn Magí missioner que recorre els racons més feréstecs del Matarranya, i s’estén fins a l’actualitat.

Comentari

FM102Licantropia2aVal a dir que mai hem tingut un misteri de tal envergadura tant a prop de casa. Si exceptuem els “dips” de Joan Perucho, vagant entre Morella i Gandesa, hauríem de desplaçar-nos a la Transilvània del segle XIX per a trobar un indret tant inquietant i uns hostes tan aparentment normals i alhora tan terrorífics coms els que es troba Mossèn Magí, personatge que està més a prop del Jonathan Harker de Bran Stoker que de l’Antoni de Montpalau de Perucho.

Un aspecte que m’ha interessat especialment de la novel·la ha estat el lèxic acurat que maneja l’autor. És remarcable l’ús que ha fet del català estàndard i dels diferents dialectes locals, posant en boca de cada personatge el seu dialecte natural segons el territori del que prové. Visc al territori on té lloc la narració (territori fronterer de gran riquesa i alhora gran complexitat lingüística), i sé que ha fet un gran treball de camp i d’investigació en aquest aspecte. També m’han encantat l’estil específic del primer capítol, utilitzant un vocabulari actual però de reminiscències arcaico-rurals que ens transporten al segle XVII (el dedins i el defora, fogasses, casalicis, enraonies i maltempsades, calcers i piuladisses, bosquines inconegudes…..).

La resta de la novel·la té com a protagonista en Llorenç, un xicot de Barcelona instal·lat al poble Aragonès d’on prové la seva família materna. En Llorenç es mourà entre les àrees d’influència de Tortosa, Alcanyís i Morella, investigant els seus orígens i alguns fets estranys esdevinguts darrerament al poble. Ubicant la trama en aquest triangle màgic on conflueixen sense pudor Tarragona, Castelló i Terol, Carles Terès ens mostra un territori sense límits provincials rellevants, ni diferències geogràfiques, ni conflictes idiomàtics. Amb excepció d’un parell de reflexions sobre incongruències entre llengua i administració, ens dóna a entendre que la rutina dels habitants d’aquestes terres discorre al marge de diferències polítiques.

La novel.la es llegeix d’una tirada, enganxa i manté l’interès fins al final. Tot i així la història que es narra és complexa i els nusos familiars que desemboquen en l’epíleg també. Ha tingut l’encert, tal i com passa a la vida real, de deixar uns quants caps per lligar(la foto de l’Agustí nen, qui era realment la Mahtab, l’origen de la raça maleïda), la qual cosa augmenta la intriga i la implicació del lector amb la història. Com a lectora mai m’ha agradat que m’ho donin tot mastegat. Jo també valoro la suggestió per sobre la descripció detallada a voltes excessiva com passa a American Psycho de Bret Easton Ellis, per posar un exemple.

També he d’agrair a Carles Terès les referències gòtiques, tant explícites com implícites (Lovecraft, Roger Corman, Perucho, Stoker, la nit de Walpurgis… formen part de l’imaginari de la nostra generació), tot i que m’ha interessat molt més l’enfoc pseudocientífic de la licantropia. Crec que la historia té un to realista, quotidià, proper al dia a dia de qualsevol parella moderna. Per això em semblen molt més adients els arguments biològicament plausibles de la malaltia dels enllobats, que no pas les apuntacions fantàstico-gòtiques amb aire de “dejà vu” de les doctrines més o menys peregrines que regeixen la vida dels enllobats.

Resumint, Licantropia és una bona novel·la, de trama sorprenent i insòlita en el nostre entorn i que paga la pena llegir-la, parlar-ne i recomanar-la.

Aquesta setmana, activitats a dojo d’Octavi Monsonís, Carles Terés i Pere Audí

Dijous 14 de novembre

FM103CarrerdepasOctavi Monsonís, autor de Carrer de pas, presenta el llibre a la llibreria La Traca de Benimaclet (C/ Enrique Navarro, 15), a les 19 hores. El presentarà Joan Navarro.

 

 

M102LicantropiaPer la seva banda, Carles Terés i el llibreter Octavi Serret seran al Born de Barcelona per participar en la taula rodona «Fora Muralles: la novel·la històrica que no passa per Barcelona». Terés parlarà de la seva novel·la Licantropia, la qual, si be no és gaire històrica, sí molt “fora muralles”. A les 16.00, al Born Centre Cultural (Barcelona)

 

 

Divendres 15 de novembre

M102LicantropiaDins del marc de les X Jornades Culturals de la Comarca del Matarranya, Carles Terés presenta Licantropia a Calaceit. Al Saló de Plens de l’ajuntament de Calaceit, divendres 15 a les 19h.

 

 

FM103CarrerdepasLectura dramatitzada de Carrer de pas (Octavi Monsonís) a càrrec de l’actor Pep Marí a la llibreria Les Paraules (Avinguda del Camí Nou, 15, Benetússer), a les 19’30 hores.

 

 

 

I finalment, el diumenge 17 de novembre...

malanyet masroig

«Homes i llops», excel·lent ressenya de Juli Capilla de «Licantropia», de Carles Terès

Font: “Quadern de les idees, les arts i les lletres” de Sabadell, el núm. 191, juliol-agost 2013 / Juli Capilla

FM102Licantropia2aLicantropia és un llibre ben curiós; i diferent, si tenim en compte el panorama narratiu nostrat. Per la temàtica i per la llengua, aquesta és una novel.la singular. La conversió de l’home en llop (licantropia) és un motiu que no ha estat gaire sovintejat pels nostres autors. Jo diria que és un tema gairebé inédit a casa nostra. Tot i aixó, Cartes Terès el tracta amb molta dignitat. Encara més, hi palesa uns dots excel·lents com a escriptor de ficció. Sense excessos ni extravagàncies, hi configura una trama d’una solvència exemplar; d’una veracitat que fa que ens creguem la història que ens conta.

La novel·la comença L’any 1759, quan mossèn Magí Camprubí i Selma arriba una nit a La Pobla de Llobosa, al Matarranya, amb la missió encomanada de guarir deL mal del llop la família del baró Torrent de Prats. L’inici és colpidor, gairebé cinematográfic; res a envejar a l’ambientació amb què Jean-Jacques Annaud va revestir la cèlebre novel·la d’Umberto Eco. De sobte, però, a partir del segon capítol, el narrador ens porta a l’actualitat, al si de dues famílies, de Capçades, també del Matarranya, sobre les quals plana una maledicció ancestral, i monstruosa; un secret transmès amb recel de generació en generació, per bé que no a tots els seus membres.

A la novel·la, en Llorenç i la Laura, que en són protagonistes, i parella, ignoren fins a quin punt són portadors de la malaltia -un d’ells, fins i tot ni ho sospita; i també si l’altre s’hi ensuma alguna cosa. A aquest joc psicològic entre tots dos, que centra el gruix de la história, cal afegir-hi les indagacions d’en Llorenç entorn del misteri. Aquest reconstrueix a poc a poc el trencaclosques de la trama a partir d’alguns testimonis vius, de les fotografies sobreexposades que fa, d’unes cartes familiars antigues, de la mort en estranyes circumstáncies de l’Agustí, el germá de la Laura, i de la lectura d’un llibre escrit… pel mateix mossén Camprubí! La trama, peró, només la completem al final. D’aquesta manera, el narrador se’n surt amb perícia dels perills de dosificació a deshora que assetgen aquesta mena d’històries, i aconsegueix, així, mantenir-hi el suspens -l’alè del lector-, i l’interès, fins a la darrera pàgina. No era fácil, aixó. I, tanmateix, Carles Terès hi reïx amb gran habilitat. El resultat n’és una novel·la apreciable, molt ben estructurada, que mostra un domini del gènere sense parió.

No debades, Terès és un bon coneixedor del gènere. El seu alter ego, en Llorenç, ho explicita a les clares: “Sempre li havien agradat, com a divertiment, els temes paranormals i els relats de terror. Precisament, Howard Phillips Lovecraft havia estat l’autor de capçalera de la seva adolescència”.

Carles Terés administra amb intel·ligència els arguments de la novel·la i, a més, ens els presenta amb un domini lingüístic ben ferm, emprant-hi l’estándard per al fil narratiu, i el dialecte matarranyí per als personatges que són d’aquella contrada fronterera de la llengua. Aquesta combinació de registres no és gens decorativa, ni respon a un afany d’exhibició exòtica per part de l’autor, sinó que més aviat és un recurs pertinent, perqué fa més creïble la novel·la, més vius els personatges, i dignifica la llengua pròpia, majoritària, de la gent d’una comarca que, per bé que allunyada dels centres de poder -i de cultura-, la sentim ben nostra. Per als filòlegs, i per als que tenim vel·leïtats dialectals, el llibre és, també en aquest sentit, una joia.

Licontropia és la primera novel·la publicada per Cartes Terès, dissenyador gráfic nascut a Barcelona que fa ja una pila d’anys que es va instal·lar a la Franja, d’on procedeix la seua família. A banda d’aquesta òpera prima novel·lística, l’autor ha col.laborat en revistes com ara La Comarca, Temps de Franja, Cavall Fort i Sorolla’t, on ha publicat articles i contes. Aquest bagatge li ha proporcionat no poques eines narratives i la pràctica de l’escriptura, que ara ha invertit sàviament en la seua novel·la. Terès és un autor a tenir molt en compte.

Juli Capilla (València, 197o) és llicenciat en Filologia catalana a la Universitat de València i exerceix com a corrector lingüístic i d’estil, traductor, periodista i escriptor. Ha dirigit les revistes Caràcters i Espai del llibre, i col·labora en diverses publicacions: El Temps, L’Espill, El Punt… Els seus poemaris han obtingut premis com el Vila de Lloseta 2006 o L’lbn Jafadja 2OO8, el darrer dels quals és Raspall (Premi Ciutat de València Roís de Corella de poesia 2009). També té narrativa publicada i és un cronista habitual d’internet, on el seu darrer bloc s’anomena Entre línies.

Tres presentacions d’agost.

Benvolguts, nosaltres tanquem la paradeta fins el dia 1 de setembre. Fa de mal dir, però una part de nosaltres vol que s’acabin ràpid les vacances per poder presentar-vos els llibres que anem cuinant a foc lent i que podreu llegir en la represa, al setembre.

De moment, però, us suggerim tres presentacions per aquest agost:

3 d’AGOST, Carles Terès i el seu Licantropia, a Mont-roig (20.00h, Saló d’actes de l’ajuntament)

terès presentacio agost

8 d’AGOST, Núria Cadenes i el seu El banquer, a les 20.30 a la llibreria Cucut de Torroella de Montgrí.

cadenes cucut

17 d’AGOST, Carles Terès i el seu Licantropia, a ALCAMPELL

FM102Licantropia2aA les 22.30, al Parc de Santa Margarita. Tertúlia: «Licantropia: L’autèntica història de l’home llop a les nostres terres»

 

 

 

Bones vacances a tothom! Fins setembre!

Aquest divendres i dissabte, la «Licantropia» s’estén per la Conca de Barberà i el Berguedà

En efecte, dues presentacions de Licantropia, de Carles Terès per aquest cap de setmana!

M102LicantropiaDivendres a L’Espluga de Francolí

al Museu de Vida Rural d’Esplugues de Francolí (Mireu com s’hi va) S’encarregarà de conduir l’acte el naturalista i especialista en llops Josep Maria Massip i Gibert, que ja ho va fer amb excel·lència i enorme interès a la Llibreria 22 de Girona (veure vídeo). Amb la presència, és clar, de Carles Terès.

L’endemà Dissabte a la Llibreria4cantons de Berga:

LICOBERGA

Quirze Grifell i Carles Terès, a les 19.00 a la Llibreria4cantons de Berga (Passeig Indústira, 29)