«Esperant a Jaroslav les vespres de la devastació absoluta». Esplèndida ressenya de Guillem Pufarré sobre AURORA BOREAL, de Drago Jančar [El Temps]

Font: Guillem Pufarré / El Temps

FM126AuroraJoseph Erdman, comercial d’una empresa vienesa, arriba a la ciutat eslovena de Maribor per trobar-se un amic, el Jaroslav, per tal d’ampliar el negoci en la zona dels Balcans. És l’any 1938. El lector que ha llegit la contracoberta sap que aquesta arrancada trivial d’Aurora boreal, la novel·la de Drago Jančar (Maribor, 1948) publicada el 1984, és el bitllet de primera filera per assistir a un salvatge assassinat. I més coses que, si més no, es poden induir de la localització temporal i espacial dels fets.

A la manera d’històries com El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati, l’espera de Jaroslav és el mccguffin al voltant del qual s’estructura la narració. Perquè Jaroslav mai no arriba. I les cartes que Erdman li envia són retornades sistemàticament al seu remitent. Mentrestant, el comercial es relaciona amb un espectre ben ampli de personatges, incloent-hi un rus visionari i un grup de la burgesia local on destaca la presència enlluernadora de la bella Margarida, esposa de Franjo Samsa. I per respecte als lectors verges d’aurores boreals, ja va bé així.

Perquè, consumit aquest primer terç expositiu, amb la substància justa per no defallir, l’obra de Jan ar experimenta una voluptuosa deflagració literària. La tensió va augmentant. La sensació d’estranyesa, de creació d’un món, va creixent. Amb hàbils salts avant i enrere en el temps, amb digressions magistrals, amb canvis en l’eix de la narració, l’autor va subministrant dosis d’informació sobre els personatges i sobre el destí col·lectiu simbolitzat en una aurora boreal auguri, segons algunes cultures, de guerres i successos luctuosos. Un procés de destrucció individual i col·lectiva, on convergiran les diverses manifestacions del mal absolut, la follia i la devastació.

Amb el màxim respecte intel·lectual de l’autor pels lectors que han de refer el trencaclosques sense oxigenar el clima torbador i misteriós. Final climàtic i colpidor que suplica deixar passar uns dies abans de llegir l’il·lustratiu i (massa?) pedagògic epíleg de Simona Šcrabec.

Anuncis

«L’anunci d’una nova apocalipsi». Joaquim Armengol sobre AURORA BOREAL, de Drago Jančar, al diari Ara

Font: Joaquim Armengol / Diari Ara

FM126AuroraEncara que l’aurora boreal és un gran espectacle de llum, un esclat que tenyeix l’aire de colors bellíssims, l’Aurora boreal de Drago Jancar (Maribor, 1948) no és ben bé això. En realitat és el color de la sang que pinta el cel eslovè, el dolor que arrossega tota l’Europa central, el pes lacerant de la història. És el potent univers de Drago Jancar, la metàfora i el rerefons de la seva inquietant novel·la.

A Aurora boreal la víctima és l’empresari Josef Erdman, un austríac aficionat a l’estudi de la ment humana, a la psicologia, antropologia, telestèsia, psiquiatria, frenologia, esquizofrènia, telepatia… Erdman baixa d’un tren una mica per casualitat en una petita ciutat com és Maribor, a l’espera que arribi un soci de Trieste, el Jaroslav. Però el Jaroslav no arriba i, de mica en mica, mentre reposa en un cau, recorre els carrers, va a tavernes brutes, beu, entra en contacte amb cercles intel·lectuals i polítics, estima, topa i parla amb un munt de gent que van esbossant les traces d’una societat perfectament malalta.

En realitat aquesta malaltia va devastar la cultura europea. Parlo del nacionalisme i l’odi que desplega. En aquest passeig presumptament innocent ens trobem tipus com el Glavina, una ànima que odia arbitràriament; el doctor racial antisemita Bukovski; l’enginyer Samsa; l’inspector Benedicic; l’agitador comunista Jelenc; el geni místic Jondichter; l’amant d’Erdman, la Margarita; la Greta i la Kati… I com sabem prou bé, en una societat emmalaltida qualsevol element estrany esdevé sospitós. I Erdman és un estrany que s’acaba convertint en una mena de vagabund aclaparat pels esdeveniments i la tensió en augment, que va perdent la seva identitat en silenci, engolit per aquesta ciutat on passen coses estranyes i que acaba sent extremament violenta i fascinant, just pel misteri que amaga. Erdman és una víctima a la mercè de les coses. Que potser n’és culpable? El cas és que sempre es troba desvagat i disponible. Sí, en aquest teatre del deliri, l’eco de Kafka batega en el rerefons.

Un futur pertorbador

El que fascina de l’escriptura de Jancar és aquest estil eteri que transpira una mena de laconisme irònic que va arrossegant-te cap al que és desconegut. És una mena de batec constant de tragèdia anunciada que camina cap a un abisme segur. Jancar sembla anunciar un drama a punt de venir, pintant un autèntic retrat de l’Europa central que viu essencialment en el conflicte. El futur és, en aquest sentit, pertorbador, com les ensangonades i espectaculars aurores boreals que sembla que anunciïn una nova apocalipsi. El que és magnífic de la novel·la, però, és que no hi ha cap intenció ideològica, sinó la voluntat de mostrar un present que condensi el dolorós pes de la història europea, del qual és impossible desempallegar-se. Drago Jancar sembla que adverteixi que l’odi nacionalista es desencadena sempre contra un enemic ignorat, contra un desconegut que baixa inconscient en una estació de tren qualsevol. No podem oblidar que aquest odi va culminar en l’incommensurable crim de l’extermini jueu, entre d’altres. I que continua.

Aquesta és una novel·la a favor de la llibertat individual i una permanent denúncia contra els xovinismes radicals i la ignorància. Considereu la seva lectura com un lligam d’intel·ligència i simpatia amb un desconegut.

Francesc Serés recomana AURORA BOREAL, de Drago Jančar. Albert Forns recomana PASTORÀLIA, de George Saunders

Font: Ara / Francesc Serés

FM126AuroraAurora boreal és un llibre que ens dóna una visió molt particular dels canvis que van afectar Europa a mitjans del segle passat –diu Francesc Serés, que a l’octubre publica nou llibre a Quaderns Crema, La pell de la frontera–. Jančar ens dóna una mirada personal, íntima i col·lectiva sobre la guerra, però també sobre la comprensió de l’altre, la incertesa del futur i la por a l’inconegut”.

Font: Literatura barata / Albert Forns

FM124PastoràliaCanviar el sistema, guanyar Barcelona, acabar amb la casta, fer una nova política: vivim temps interessants, que diria l’energumen de la portada de Pastoràlia, i George Saunders podria ser un dels gurus que estem buscant. Us haig de parlar de Pastoràlia, i no només perquè la magnífica foto de portada sigui meva, sinó perquè després de Deu de desembre, Saunders ha tornat amb una altra dosi de literatura antisistema. Cadascun dels seus relats és una bomba al Liceu, un barrabum de dinamita contra les nostres mentalitats ben pensants, és a dir, ben adoctrinades a creure acríticament en les bondats del turbocapitalisme actual. Divertidíssim relats desmuntant el mite del coaching i acarnissades distopies per fer-nos veure com d’absurd i hamsterià és el nostre sistema laboral.

Dilluns vinent, a la nova llibreria Documenta:: J.M. Benet i Jornet, F. Parcerisas, i Simona Škrabec presentaran AURORA BOREAL de Drago Jančar

AuroraDocumenta

 Dilluns 30 de juny, a les 19.00 h., a la nova Documenta (Pau Claris, 144).

Amb Josep Maria Benet i Jornet, Francesc Parcerisas, i Simona Škrabec

FM126AuroraAurora boreal
Drago Jančar
Traducció de Simona Škrabec
isbn 978-84-15835-35-6
Mirmanda, 126
320 pàgines
20,00 euros

Aurora boreal (1984) és la crònica d’una ciutat de frontera que aviat es converteix en una cursa embogida de casualitats, com si fóssim davant d’un autèntic exemple del gènere policíac. Durant el carnaval del 1938, a Maribor es va produir un assassinat salvatge, però a l’autor no li cal explicar el que tots ja sabem d’entrada: el seu relat marca el punt d’inflexió en el qual el món antic perd els seus fonaments. La guerra es va endur, com aquell majestuós riu Drava que travessa la ciutat, tots els ponts, res no va quedar ben bé igual, ni tan sols el valor d’una vida humana. Amb episodis sovint extravagants, Aurora boreal ens posa davant d’una pregunta ineludible: ¿Fins a quin punt les idees predominants d’una època contaminen les persones i les fan incapaces de pensar individualment, de pensar amb ètica?

Drago Jančar (Maribor, 1948) va destacar com un dels opositors més influents al règim comunista de Iugoslàvia. I, com afirma Claudio Magris en l’article que encapçala aquesta edició, «és un escriptor eslovè que reprèn i renova, amb originalitat, la gran tradició de la novel•la centreeuropea». Durant els anys vuitanta va formar part del cercle de Nova revija, que va contribuir decisivament a la independència d’Eslovènia l’any 1991. De la seva producció, cal destacar les novel•les Galiot (1978), Desig burlador (1993), Brunzit dins del cap (1998), Katarina, el paó i el jesuïta (2000) i Arbre sense nom (2008), els reculls de narracions La mirada de l’àngel (1992) i El fantasma de Rovenska (1998), i també el drama El gran vals brillant (1985). Jančar és, alhora, un assagista perspicaç que ha recollit els canvis profunds a l’Europa Central, especialment amb les reflexions reunides en els volums Terra incognita (1989) i Brioni (2002).

AURORA BOREAL, de Drago Jančar. Traducció de Simona Škrabec

«Provocadora i inquietant. Una indagació a fons de l’ànima humana
i la malaltia mortal que va devastar la cultura europea del segle XX.»
Claudio Magris

FM126AuroraAurora boreal
Drago Jančar
Traducció de Simona Škrabec
Mirmanda, 126
320 pàgines
20,00 euros

 

Aurora boreal (1984) és la crònica d’una ciutat de frontera que aviat es converteix en una cursa embogida de casualitats, com si fóssim davant d’un autèntic exemple del gènere policíac. Durant el carnaval del 1938, a Maribor es va produir un assassinat salvatge, però a l’autor no li cal explicar el que tots ja sabem d’entrada: el seu relat marca el punt d’inflexió en el qual el món antic perd els seus fonaments. La guerra es va endur, com aquell majestuós riu Drava que travessa la ciutat, tots els ponts, res no va quedar ben bé igual, ni tan sols el valor d’una vida humana. Amb episodis sovint extravagants, Aurora boreal ens posa davant d’una pregunta ineludible: ¿Fins a quin punt les idees predominants d’una època contaminen les persones i les fan incapaces de pensar individualment, de pensar amb ètica?

Drago Jančar (Maribor, 1948) va destacar com un dels opositors més influents al règim comunista de Iugoslàvia. I, com afirma Claudio Magris en l’article que encapçala aquesta edició, «és un escriptor eslovè que reprèn i renova, amb originalitat, la gran tradició de la novel•la centreeuropea». Durant els anys vuitanta va formar part del cercle de Nova revija, que va contribuir decisivament a la independència d’Eslovènia l’any 1991. De la seva producció, cal destacar les novel·les Galiot (1978), Desig burlador (1993), Brunzit dins del cap (1998), Katarina, el paó i el jesuïta (2000) i Arbre sense nom (2008), els reculls de narracions La mirada de l’àngel (1992) i El fantasma de Rovenska (1998), i també el drama El gran vals brillant (1985). Jančar és, alhora, un assagista perspicaç que ha recollit els canvis profunds a l’Europa Central, especialment amb les reflexions reunides en els volums Terra incognita (1989) i Brioni (2002).