Joan-Pere Le Bihan i Edward Hirsch, les presentacions d’aquesta setmana

Divendres 19 de maig, a Premià de Mar

 

Dissabte 20 de maig, a la No Llegiu de Poblenou

Presentacions de la setmana: Edward Hirsch, Lluís Solà i Raül Garrigasait

Dimecres a les 19.00 a la llibreria La Central (Carrer Mallorca)

Dijous a les 19.30 a la llibreria Laie

 

Divendres, a les 19.30, a la Dòria Llibres de Mataró

«Sòmines, muts i estrafolaris». David Castillo saluda la publicació d’«Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes», d’Edward Hirsch [El Punt Avui]

Font: David Castillo / El Punt Avui

 

No és habitual que les nostres editorials publiquin autors importants de l’àmbit de la poesia. Ens trobem davant l’handicap de no ser prou coneguts, de l’escassa repercussió mediàtica i de la manca d’interès o desaparició progressiva del nostre lector culte. Per aquests motius és un esdeveniment la publicació d’originals com Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes, del nord-americà Edward Hirsch (Chicago, 1950), que Edicions de 1984 presentarà després de les festes, en edició bilingüe i versió conjunta dels poetes Ernest Farrés i Gemma Gorga.

L’edició conté un pròleg de Peter Cole, on precisa el contingut essencial a través d’algunes paraules clau: “En anglès, «càrrega» (burden) és una paraula polisèmica, una cambra de ressonància amb significats diversos. Expressa, en primer lloc, el pes real d’allò que carreguem. Etimològicament, aquest pes (bearing) ens remet a una arrel que suggereix naixement (birth) i, temps ha, en la història de la llengua anglesa, significava la capacitat de càrrega d’un vaixell. En les primeres traduccions de la Bíblia, designa els profetes «elevant-se», una manera de referir-se als seus mots, oracles o visions. En comptabilitat, indica «despeses generals», una part intangible del cost per unitat. Per damunt de tot, implica responsabilitat, imposada per un mateix o pels altres. I, en un sentit addicional, «càrrega» també és la tonada de fons que alena sota la melodia o que esclata en un tema musical. De vegades designa la tornada d’una cançó.” A partir d’aquest reflexió, Cole manifesta que fa més de trenta-cinc anys que els poemes d’Edward Hirsch combinen aquestes dimensions de la càrrega poètica fins a crear un corpus ambiciós i d’allò més estimulant en el context de la poesia nord-americana de final del segle XX i començament del XXI, alimentat per un vigorós sentiment espiritual i temperat per un subtil toc prosòdic. Hirsch combina la reflexió sobre la naturalesa humana, els comportaments inestables, com en el poema “Cançó”, que dedica als “callats, els sòmines, els muts i els estrafolaris, els no plorats!” Són poemes d’impacte, plens de detalls sovint trencadors, amb un to epistolar, de confidència, que mantenen el vincle amb la tradició mentre renoven.

Hi ha poemes impressionants, com el breu que obre el llibre, “El començament de la poesia”: “Les vies dividien el campus en dos / i de nit t’ajeies a la llitera estreta / i escoltaves el xiulet solitari / d’un tren travessant el prat en la foscor.” El següent és una emotiva elegia dedicada al Nobel Joseph Brodsky –també traduït per Edicions de 1984–, on hi ha versos increïbles, com quan parla del “gat blau rus, que procedeix del mar Blanc”, i clou amb “em vaig despertar enmig d’un silenci autoritari. La neu havia ocupat la ciutat”.

Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes és un volum antològic d’un autor molt conegut als Estats Units, que ha publicat alguns poemaris, que han estat supervendes. Un regal.

Novetat editorial: «Història parcial de la meva estupidesa», d’Edward Hirsch. Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga

Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes
Edward Hirsch
Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga
1984Poesia, 17
184 pàgines
16,80 €

Inèdit fins ara al nostre país, Edward Hirsch (Chicago, 1950) és un dels poetes nord-americans més reconeguts de l’actualitat. Atent al valor comunicatiu de la poesia, amic de l’expressió cenyida i essencial, reflexiona sobre la seva pròpia condició humana (il·lustrada, urbana i jueva), sense deixar mai de convertir les vivències en situacions generals que obren al lector la porta a la reflexió sobre si mateix, com si cada poema fos una pausa per pensar una mica. Aquest tret estilístic aparentment simple —la indagació en la quotidianitat de la vida moderna— assoleix tanmateix altes fites de torbament, un desfici quasi filosòfic o religiós que intensifiquen els imprevistos i els arcans d’una existència inaprehensible i plena de matisos. De factura impecable i profunditat extraordinària, la seva poesia traça un itinerari que va de l’hostilitat del destí i els elements exteriors al goig més gran i elemental.

L’antologia que teniu a les mans, que recorre el corpus anterior a Gabriel (2014) i pren com a base The living fire (2010), mostra l’obra d’Edward Hirsch per primer cop traduïda al català.

Edward Hirsch és una de les figures cabdals de la poesia nord-americana dels nostres dies. Nascut a Chicago el 1950, ha estat professor a la Universitat Estatal Wayne i a la Universitat de Houston, col·laborador en diaris i revistes —cal destacar, per la seva popularitat, els articles setmanals sobre poesia a The Washington Post Book World del 2002 al 2005— i actualment és president de la Fundació John Simon Guggenheim de Nova York.

Autor de set poemaris publicats entre els anys 1981 i 2008, va recollir el millor de la seva producció fins aleshores a The living fire (2010). El 2014 va aparèixer la seva darrera obra, Gabriel, un llarg poema elegíac a la mort del seu fill. També ha escrit diversos assaigs literaris, entre els quals destaca How to read a poem and fall in love with poetry (1999), que va esdevenir un supervendes. Ha rebut nombrosos premis, com ara el MacArthur Fellow el 1997.

Aquest volum antològic comprèn una tria significativa de la poesia de Hirsch, per primer cop traduïda al català.