«Elisabeth Gaskell, la reivindicació dels mons de les dones». Stefano Cingolani sobre Gaskell, autora, entre d’altres, de LA COSINA PHILLIS

Font: Revista Lletres / Stefano Cingolani

Això és com sortir de l’armari! No sols fer pública la meva passió (semiprivada) per la literatura anglesa del segle XIX, sinó poder-ne fins i tot escriure, amb la no massa secreta esperança de poder estendre la meva passió. I Elisabeth Gaskell (1810-1865) és un dels meus autors preferits. Tal vegada no estigui a la mateixa alçada que les germanes Emily i Charlotte Brontë —d’aquesta segona fou una gran admiradora i en va escriure una biografia magnífica, un dels seus llibres més intel·ligents i complexos—, de Charles Dickens —amb el qual compartia la radical problemàtica social i a les revistes del qual va col·laborar sovint—, de George Eliot o de Thomas Hardy. Tal vegada, però, li falta molt poc; tot i això no té ni la mateixa difusió ni el mateix renom, almenys fora del món anglosaxó.

Filla i esposa d’un ministre unitarià (un dels corrents religiosos de caire evangèlic descendents remotament dels puritans —dissenters, en anglès) i, doncs, dona profundament religiosa, passà una bona part de la seva vida a Manchester, en el cor de l’Anglaterra industrial, explotada, miserable i socialment conflictiva. I la crítica social i moral és a la base de les seves cinc novel·les. La seva enorme capacitat narrativa, capaç de fer interessants i entretingudes les situacions més quotidianes i normals, la seva profunda sensibilitat humana i la seva aguda percepció de les problemàtiques socials, especialment les femenines, en un moment de profunds canvis, en fan una narradora d’aquelles els llibres de les quals es comencen i no es deixen fins al final. Entretinguts i inquietants al mateix temps, perquè, malgrat que el seu temps sigui molt distant del nostre, la humanitat és la mateixa i, en el fons, algunes problemàtiques lligades a l’oposició entre homes i dones també. Inquieta també la profunda radicalitat, en certs moments diria revolucionària, que s’amaga sota l’aspecte amable d’una dona assossegada, esposa d’un ministre. Però, en aquells moments, per a una dona, ja el fet d’assumir el protagonisme personal de ser escriptora d’èxit i no escriptora piadosa o didàctica, sinó de novel·la, era una sacsejada de les convencions socials, de la respectabilitat i de la passivitat de la dona que no era proletària i, doncs, havia de fer feines manuals. I molts problemes d’acceptació li va procurar entre la crítica, tan important en l’Anglaterra del segle XIX, la seva narrativa compromesa i sovint escandalosa per a la moral d’aquell temps.

Les dues novel·les breus de les quals parlaré, Cranford, que de fet és una sèrie de relats amb els mateixos personatges, en un segon moment reunits per a formar una unitat, i La Cosina Phillis, no comparteixen el dramatisme urbà o social de les seves novel·les llargues. Això no vol dir que rere unes històries aparentment intranscendents, en el fons poc dramàtiques i plenes de bonhomia, no s’amagui una profunda reflexió humana i dels comportaments, dràsticament crítica amb la situació del seu present.

[…]
CosinaPhillis400La Cosina Phillis [trad. Miquel Casacuberta] és un viatge a un món, en certa mesura idíl·lic,doblement llunyà, tant en el temps com en l’espai interior. I és també un món que està vivint un canvi profund, clarament dividit en dos. D’una banda, el de Phillis, jove, rossa, ulls grisos, cultivada, tímida i silenciosa, filla única i exageradament protegida pel seu pare, Ebenezer Holman, tinent de Hope Farm i agricultor de dilluns a divendres, ministre d’una comunitat dissident els dissabtes i els diumenges, afamat de coneixement fins al punt de ser curiós també per qüestions tecnològiques. Els ritmes calmats de l’any agrari, de les pregàries i dels deures religiosos en ritmen els temps. —La presència constant i central de la Bíblia al món anglès és clarament il·lustrada pel viatge que entre 1836 i 1840 George Borrow, amic dels gitanos i enviat per la Societat Bíblica, va fer a la península Ibèrica per difondre l’Evangeli, llibre absolutament desconegut per la gran massa de població, difusió que el va posar sovint en perill i que el va dur a la presó a causa de l’hostilitat de les autoritats eclesiàstiques, tal com explica en el seu extraordinari La Bíblia en España, publicat l’any 1842.— Phillis és una jove cultivada, perquè en els moments de lleure el seu pare li ensenya llatí per poder llegir Virgili, o italià per poder llegir Dante, a més de la Bíblia.

D’altra banda, hi ha el seu cosí Paul, aprenent d’enginyer, el seu director Holdsworth, enginyer de ferrocarrils, i el pare de Paul, treballador i inventor. El passat i el futur. L’oposició entre els dos mons, sobretot les limitacions del món tecnològic respecte a l’obertura i afany de saber de l’humanista, l’escenifica Paul quan, arribat per primer cop a Hope Farm, mira una lleixa de llibres i, en veure que són Virgili, Cèsar i una gramàtica grega, i que tots duen el nom de Phillis, se n’allunya tant com pot, amb un gest mig de por, mig de repulsió. El drama de Phillis, personatge tan central com silenciós, no rau tant en el desengany amorós que narra la novel·la com en allò que l’espera més enllà dels límits de la narració. Altre cop és Paul que ens posa sobre la pista. Al moment de conèixer la seva cosina es deixa encisar per la seva bellesa i el seu caràcter, però decideix que no se’n pot enamorar, i encara menys casar-s’hi perquè —i ho repeteix més d’un cop— és una noia més alta que ell i que llegeix llibres dels quals mai no ha sentit parlar —fins i tot li agrada discutir-ne!—, i sembla, doncs, més un home que una dona perquè sap llatí i grec. Però el pare de Paul li contesta que no és culpa seva, sinó del seu pare, que és estudiós, i que se n’oblidarà quan tingui filla. Paul li respon que ell voldrà ser més alt i més cultivat que la seva esposa quan en tingui. El drama de Phillis —i diria que de moltes dones encara avui dia— és: trobarà un home —perquè casar-se o tenir un company era i, en part és, un senyal de realització de l’ésser femení— que accepti de ser més baix i més ignorant, o menys intel·ligent, que ella?

Anuncis

«Moviment i fonaments», Ada Castells parla de «La cosina Phillis», d’E. Gaskell, al Cultura/s de La Vanguardia

La prosa senzilla de Gaskell ens porta fins al camp anglès del segle XIX

Gaskellblog

La cosina Phillis és d’aquelles novel•les que provoquen efectes estranys en la memòria. Una es troba un bon dia pensant en les paraules ponderades del pastor Holman, en els dubtes i neguits de la seva filla Phillis, en els progressos del genial senyor Holdsworth. Aquest és el poder de la prosa aparentment senzilla d’Elizabeth Gaskell: fa que ens la fem nostra. La pirueta narrativa encara és més insòlita si tenim en compte que ens està parlant des de l’època victoriana i en ple camp anglès, però ho fa amb tanta naturalitat, amb una llengua tan planera, que aconsegueix l’efecte quixotesc de fer-nos confondre realitat i ficció. Se’ns fica al cervell i ens transporta a Eltham, 1840. Miracle!
La cosina Phillis explica una història d’amor que engega a mig llibre i amb paraules que conviden a continuar llegint: “Ets una persona encantadora! Sí, i també bona; tot i que vas ser la causa de molta tristesa!”. Si a aquestes altures els lectors no sabéssim que als novel•listes els agrada fer males passades als personatges, diríem que res no indicava que es pogués trencar la placidesa de la vida bucòlica que portaven el pastor Holman i els seus a Hope Farm. Ara bé: si no hagués entrat l’amor en un indret tan aparentment inalterable, no tindríem novel•la.

El fet que el conflicte entri tan tard, en una novel•la de 128 pàgines, pot sobtar des de la nostra perspectiva contemporània, però és que Gaskell no té cap pressa. Sap que la importància de tot allò que ens explicarà i que ja sabem -que tenim la mania d’enamorar-nos de qui no toca-no és el més important del seu relat. El que fa és presentar-nos uns personatges molt ben construïts, tant que ens acompanyaran qui sap si per tota la vida. L’encert de l’autora, el que faria que la seva obra fos rellevant en un futur, és que aquests personatges són els constructors involuntaris d’un canvi imparable: estan construint el ferrocarril que irromprà a les vides de tots els grangers de la zona i farà canviar les seves idees, les seves creences, els seus costums, que s’havien mantingut ferms semblava que pels segles dels segles. No en va, els antagonistes principals d’aquesta història són un pastor congregacionasta i un enginyer de ponts i camins en una cruïlla on topen el progrés i la tradició, el moviment i els fonaments, tot allò del que, al cap i a la fi, estem fets tots nosaltres. ADA CASTELLS. Cultura/s, La Vanguardia

«L’art narratiu d’Elizabeth Gaskell», Damià Alou parla de la Gaskell i «La cosina Phillis», al diari Ara

Font: Diari Ara

GaskellblogTot i que gairebé totes les obres més importants d’Elizabeth Gaskell (Londres, 1810 – Holybourne, 1865) han estat traduïdes al castellà, segueix sent la gran desconeguda de la novel·la victoriana, la qual cosa és de lamentar, ja que les seves novel·les són una de les lectures més agraïdes, no perquè fos una autora sensacionalista o s’entregués als baixos instints del lector, sinó perquè poques vegades trobem tanta profusió de vida i veritat com en aquesta mestressa de casa que escrivia a la taula de la cuina de casa seva quan les seves abundants feines domèstiques li deixaven una estona lliure.

Nascuda a principis del segle XIX, el fet que el seu pare fos ministre de l’Església unitariana, una de les més progressistes en la seva actitud cap a les dones, li va permetre tenir una bona educació, cosa poc freqüent en el seu temps. Es va casar jove i va engendrar cinc fills, i potser per això no va debutar a la literatura fins als 38 anys, amb Mary Barton –publicada l’any passat a Alba–, en què descriu l’enfrontament entre els treballadors d’una indústria de Manchester i els propietaris, i que ja avança la temàtica d’una de les seves obres mestres, Norte y sur (Alba, 2005), en què planteja el conflicte entre l’Anglaterra del nord, la de les fàbriques i la pobresa urbana, i la del sud, rural i supersticiosa.

La seva obra més popular fou Cranford (Alba, 2000), una utopia en què la propietat i el govern estan exclusivament en mans de les dones, i en què els homes són una cosa més aviat supèrflua. Va tocar també la novel·la històrica a Los amores de Sylvia (Ediciones del Bronce, 2002), que en l’ambient de les guerres napoleòniques ens mostra una heroïna, la Sylvia del títol, que converteix la seva vida en un desastre per culpa de la seva manca de cultura i instrucció. I és que a banda del conflicte social, un dels temes que més van preocupar a Gaskell fou la necessitat que les dones tinguessin educació, no només pel fet en si, sinó per no caure en el romanticisme betzol que en va portar tantes a la ruïna. Aquest és el tema de la seva novel·la més aconseguida, Hijas y esposas (Alba, 2008), en què enfronta la intel·ligència “il·lustrada” de Molly Gibson, l’heroïna, amb la bellesa buida de Cynthia Kirkpatrick, i aconsegueix un fresc de l’època que poques obres igualen.

La cosina Phillis, la novel·la curta que presenta ara Edicions de 1984 amb una traducció de Miquel Casacuberta que amplifica el fruïment de l’original, ofereix una deliciosa miniatura en què trobem els temes ja esmentats de l’autora anglesa: la fascinació per la instrucció, per la ciència i pel saber –encarnat en la figura de Phillis Holman–, contagiada per l’inesgotable ànsia de coneixements del seu pare. Al seu poble, Eltham, hi arriba un cosí llunyà, Paul Manning, que treballa en la construcció del ferrocarril, i que sentirà una fascinació immediata per la Phillis. El Paul té dinou anys; la Phillis disset. Elizabeth Gaskell ens mostra el creixement emocional dels dos i, sobretot, ens parla d’uns personatges que encarnen la modernitat amb un sentit de progrés que vol deixar enrere els fantasmes de la xerrameca metafísica, com ens diu en aquesta magnífica definició: “Quan un home et parla d’una manera que no entens sobre una cosa que ell no entén, això és la metafísica”.

Poques autores descriuen tan bé la materialitat de l’existència, la contenció britànica a l’hora d’expressar el sentiments, la necessitat que l’home –i en aquest cas, també la dona– sigui l’amo del seu destí, i ens conviden a desconfiar de l’amor, destorb après dels sentiments, i escoltar la raó i la sensatesa, els fonaments d’una societat que ella va imaginar més sàvia i madura que la que tenim ara. Que ningú es perdi aquesta breu joia.

El VII Club de lectura de Fundació Agrupació Mútua comença aquest dilluns amb «La cosina Phillis», d’Elizabeth Gaskell

GaskellblogDilluns 18 febrer a les 10:30 a la Fundació Agrupació Mútua (Gran Via, 619, Barcelona)

Club de lectura sobre La cosina Phillis, d’Elizabeth Gaskell

 

 

Aquest club, dirigit per l’escriptora Ada Castells, promou el gust per la lectura i el debat sobre el sentit dels textos. Afavorirem la comunicació entre les persones, l’adquisició de coneixements, l’estimulació de la creativitat i la imaginació. A les sessions es comentaran els llibres proposats així com qüestions d’estil, els personatges, les reflexions, els sentiments…
PER MÉS INFORMACIÓ, SEGUIU L’ENLLAÇ

«La mala sort de ser sàvia». Vicenç Pagès Jordà sobre «La cosina Phillis», d’Elizabeth Gaskell, al Punt Avui

Font: El Punt Avui

GaskellblogEdicions de 1984 acaba de publicar La cosina Phillis, que comença, com tantes novel·les del segle XIX, amb un jove ambiciós que deixa la llar per aprendre un nou ofici. La diferència és que no serà el protagonista de cap aventura, sinó més aviat el testimoni d’un drama que no tindrà la capacitat d’entendre.

Tant el narrador com la seva cosina són adolescents a l’Anglaterra victoriana. Tots dos són prou ingenus, encara que ella ha llegit més llibres que ell. De fet, a La cosina Phillis no hi ha cap personatge negatiu: el defecte més estès és la ceguesa sentimental. Ningú no s’adona que la cosina s’enamora d’un altre noi, i només el narrador veu com ella pateix, tot i que no ho sap calibrar. L’únic que coneix els sentiments dels personatges, i que pot preveure un desenllaç tràgic, és el lector. Elizabeth Gaskell (1810-1865) va publicar aquesta novel·la curta poc abans de morir.

No és la seva obra més coneguda, però val la pena llegir-la. Més que qualificar-la d’obra mestra, li corresponen adjectius com ara exquisida o deliciosa. També admet lectures contemporànies, o sigui, malicioses. Per exemple, avui dia seria impensable que un jove enamorat abandonés la seva estimada per raons de feina i sense pensar-s’ho dues vegades. Segurament també seria impensable que uns pares no estiguessin al cas que una noia de disset anys ha deixat de ser un infant. Potser cal afegir que la novel·la està ambientada en una granja rural en una època en què la incomunicació física equivalia a l’aïllament moral.

Avui és temptador aproximar-se a La cosina Phillis a través del gènere. A la segona part, un bon jan afirma que la noia és “sàvia… però això és inevitable, és una qüestió de mala sort més que no culpa seva”. Poc després, un altre confessa: “Preferiria ser més alt i saber més coses que la meva dona, quan en tingui.” No és que siguin masclistes cínics, simplement certifiquen que a mitjan segle XIX la intel·ligència femenina era percebuda més aviat com un inconvenient. Com les germanes Brontë, la cosina Phillis va tenir “la mala sort” de ser filla d’un home d’església, és a dir, que va créixer amb llibres a l’abast. Van haver de passar molts anys fins que aquesta anomalia fos assumida per la població. Avui podem endevinar com es devia sentir Elizabeth Gaskell quan adoptava la displicència masculina per retratar una noia que no devia ser gaire diferent d’ella. És lícit que li apliquem la frase amb què Virginia Woolf es referia amb admiració a Jane Austen: “Calia tenir una ment molt serena i poderosa per resistir la temptació de la ràbia.”

Novetat editorial: «La cosina Phillis». Elizabeth Gaskell (per primer cop en català!)

LA CLÀSSICA presenta Elizabeth Gaskell per primera vegada al lector català amb una deliciosa novel·la

GaskellblogLa cosina Phillis
Elizabeth Gaskell
Traducció de Miquel Casacuberta
isbn 978-84-92440-93-1
la clàssica, 2
128 pàgines
14,00 euros

«Per a un noi jove sempre és tot un esdeveniment instal·lar-se a viure pel seu compte. No crec que mai de la vida hagi estat tan cofoi com quan, a disset anys, em vaig asseure a l’habitació cantonera de dalt d’una pastisseria a la ciutat d’Eltham.»

Quan el jove Paul Manning arriba a Eltham per fer d’aprenent de l’enginyer encarregat de construir el ferrocarril, l’envaeix un sentiment d’alegria que es barreja amb el de desolació. Lluny de casa, s’acosta als Holman, uns parents de la seva mare que viuen al camp. La vida pausada que descobreix a Hope Farm, regida per l’oració i les tasques de la granja, i l’amistat que forja amb la seva cosina Phillis, una noieta culta i ingènua que s’enamora de l’amic d’en Paul, l’endinsen en un món nou que el deixa enlluernat.

Ambientada en la dècada de 1840, La cosina Phillis —una petita obra mestra— ens transporta a l’època en què l’arribada del ferrocarril estava provocant canvis profunds en el paisatge anglès. El nou contacte amb el món exterior acabarà modificant per sempre les relacions entre els membres de les tranquil·les comunitats rurals, i La cosina Phillis,una commovedora història sobre la pèrdua de la innocència rural, retrata els efectes d’aquests canvis sobre una noia de poble que, per primera vegada, descobreix l’amor.

Elizabeth GaskellblogElizabeth Cleghorn Gaskell (Londres, 1810 – Holybourne, 1865), nascuda Stevenson i coneguda amb el pseudònim de senyora Gaskell, va ser una novel·lista anglesa de l’època victoriana famosa per les seves descripcions de les condicions de vida de les classes més humils del segle xix i per l’ús d’un llenguatge col·loquial que reflecteix la parla d’aquests personatges. Va començar a escriure tardanament, arran de la mort del seu fill William. Aquest fet, i el canvi de vida que va suposar establir-se a la industrial Manchester en casar-se, van condicionar la seva obra. Va escriure novel·les, com ara Mary Barton (1848), Cranford (1853) i North and South (1855), relats curts i obres de no-ficció, com ara la biografia de Charlotte Brontë, que va publicar l’any 1857. D’entre les seves nouvelles, cal destacar-ne La cosina Phillis (1864), considerada per la crítica la seva obra més reeixida en aquest camp.