«Hivern amb George Sand», Ada Castells parla d’«Un hivern a Mallorca» al Cultura/s de La Vanguardia

Font: La Vanguardia, Cultura/s / Ada Castells

Hi ha petites joies literàries que en temps de crisi és encara més sorprenent que arribin a les llibreries. Aquest és el cas de la nova traducció d’Un hiver à Majorque, de George Sand, un llibre molt reeditat a l’illa des de la irrupció del turisme de masses. Ara ens arriba, no a la manera de guia avant la lettre, sinó amb un treball inèdit d’Antoni-Lluc Ferrer. Com un investigador privat, el també traductor s’ha dedicat a rastrejar les fonts escrites i orals que van ajudar l’escriptora francesa a completar les seves experiències viscudes a l’illa, entre octubre del 1938 i juliol del 1939. El resultat, poca broma, són 90 pàgines de notes i 18 de bibliografia essencial i d’estudis sobre el llibre.

A més, al volum s’han afegit les cartes que va enviar Sand a diversos corresponsals durant aquella estada, traduïdes per primera vegada al català. A través d’elles descobrim que a la pobra no li sortia l’article que havia de lliurar per a la Revue des Deux Mondes on li demanaven que narrés el seu viatge. Sort que un bon dia de finals del 1840, al pis que compartia amb Frederic Chopin, a Montmartre, va arribar un paquet amb l’àlbum de gravats Souvenirs d’un voyage d’art à l’ île de Majorque, de Joseph-Bonaventure Laurens. Va ser oli en un llum. Gràcies a les imatges pintoresques i al seu pròleg, se li van revifar els records i va descobrir fonts que la van ajudar a completar les seves impressions més personals. Li va sortir, no només un article, sinó tot un senyor llibre que encara fa parlar.

El contrast amb aquestes altres veus va ser providencial perquè si l’escriptora s’hagués deixat guiar només per la seva experiència, els mallorquins encara haurien sortit més mal parats.

Ho veiem en una de les cartes que envia al seu amic Balzac, quan defineix la població com a salvatge i destaca, amb força mala llet, que són cartaginesos per la seva lleialtat i espanyols pel fanatisme. Esclar que també s’entén que, molt bé, no ho portés, si és que és cert que la van perseguir a pedrades pel crim de no anar a missa i menjar carn divendres, tal com explica.

Si la Sand veiés ara l’illa no s’ho podria creure, encara que ella mateixa ja va escriure que dia vindria que fins i tot els més febles i les dones maques podrien desplaçar-se a Palma sense exposar-se a més fatigues ni incomoditats que si anessin a Ginebra. No va dir que totes elles menjarien carn divendres i després ho celebrarien en una discoteca al passeig marítim de Palma, potser perquè això hauria estat massa atrevit, fins i tot per a una ploma tan observadora com la d’aquesta turista high cost que aquest hivern podem rastrejar viatjant per la seva obra.

«Sand, racisme, Mallorca». Albert Ventura sobre «Un hivern a Mallorca», de George Sand [El Singular Digital]

Font: El Singular Digital / Albert Ventura

“Sense cap mena de dubte, el que a parer meu és altament atractiu és el fet que la veu narrativa jugui constantment amb el lector”

George Sand (pseudònim d’Armandine-Aurore-Lucie Dupin, París 1804 – Nohant 1876), una escriptora burgesa i noble francesa, va escriure una obra que neda entre la ficció i la veritat. L’obra que presentem avui és el volum Un hivern a Mallorca, que va seguit de L’epistolari de la turista George Sand. Aquesta traducció i edició va ser mereixedora del 7è premi de traducció Vidal Alcover Ciutat de Tarragona 2006.

Aquesta edició, a cura i traducció d’Antoni Lluc-Ferrer, compta amb una introducció, les dues obres que hem citat anteriorment —i que naturalment són el nucli d’aquest volum—, un extens aparat de notes (fins a un total de 841 notes, pàgs. 361 a 451) i, en darrer terme, bibliografia.

Aquesta obra de Sand té una gran qualitat lingüística, una prosa refinada que sap captivar, però sense cap mena de dubte, el que a parer meu és altament atractiu és el fet que la veu narrativa jugui constantment amb el lector. Sovint, i gràcies al pacte de ficció, podem creure’ns tot el que hi llegim; en aquest cas, però, hem de tindre present que Sand va viatjar de veritat a Mallorca l’hivern de 1838-1839, i que inclou el breu pas —i consegüent descripció— de Barcelona.

Com dèiem, Sand va efectuar una estada amb el seu company Frederic Chopin a l’illa de Mallorca, però a la narració hi ha un joc d’equilibris entre la veritat i la «mentida» literària. Què és cert i què és mentida? És difícil de destriar, però en alguns casos Lluc-Ferrer ha pogut discernir entre veritats i mitges mentides. Tanmateix, i en relació als comentaris que fa, no sé si seria agosarat titllar Sand de classista i de racista, però el que sí que és cert és que Sand i Chopin van conèixer una Mallorca que «[…] van descobrir, admirar, estimar, detestar i escriure a la seva manera […]» (p. 17).

En resum, podem dir que aquest llibre, amb tot el que conté, és el fruit d’una gran tasca esgotadora que ha comportat al traductor moltíssimes hores de dedicació. El resultat final, el volum que Edicions de 1984 ha publicat amb el patrocini de l’Ajuntament de Tarragona, posa una mica més de llum sobre la relació de George Sand amb la Mallorca que, segons tot sembla apuntar, no va podrem conèixer mai de veritat —si és que aquest concepte existeix.

«Antoni-Lluc Ferrer mostra en la seva edició d’‘Un hivern a Mallorca’ els textos plagiats per l’autora». Lluis Bonada, sobre «Un hivern a Mallorca» [El Temps]

Font: El Temps / Lluís Bonada

Antoni-Lluc Ferrer (Palma, 1942), professor de català a la Universitat de Provença (Ais de Provença-Marsella), mostra en la seva edició d’Un hivern a Mallorca, de George Sand, publicada per Edicions de 1984, els textos que l’autora va utilitzar per a completar els records de la seva estada a l’illa, insuficients per a enllestir el llibre tal com pretenia. Aquests textos, que l’autora inclou, poc o molt manipulats, dins del relat, com si fossin una creació seva, estan indicats a la traducció, feta per Antoni-Lluc Ferrer, amb cursiva negreta. El traductor i editor els qualifica de citacions infidels o passatges plagiats.

Es pot donar el cas, per tant, de passatges autobiogràfics que en realitat es tracten d’una autoficció o “mentida literària”. Però gràcies a l’indubtable domini de les tècniques novel·lístiques, l’autora fa creure al lector que li confia les seves experiències mallorquines, quan sovint es limita a resumir-hi les últimes lectures efectuades a París, bo i intercalant-hi els records de turista amb escenes inventades. L’ús de fonts escrites, i també orals, no havia estat mai estudiat, diu Ferrer.

Les fonts de les quals beu l’autora són tres. En primer lloc, el llibre Souvenirs d’un voyage d’art a l’île de Majorque, àlbum de gravats de Joseph-Bonaventura Laurens. Segons Ferrer, aquest volum fa néixer Un hivern a Mallorca perquè sense aquest material –format per monuments i paisatges que havia vist potser sense prestar-hi gaire atenció, i també per d’altres que no havia visitat– no s’hauria vist amb cor d’escriure el llibre. En el pròleg, Laurens cita la que serà la segona font utilitzada per l’autora, el llibre Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses, d’André Grasset de Saint-Saveur. Segons Ferrer, la presència de Laurens i de Grasset de Saint-Saveur en Un hivern a Mallorca queda patent en les nombroses citacions copiades.

La tercera font és, segons Ferrer, la més important i decisiva, i va ser personal. Correspon a l’ajut que li va prestar Josep Tastu, erudit perpinyanès establert a París. La de
Tastu va ser una col·laboració tan decisiva que l’erudit bé mereixeria, diu el filòleg, de ser qualificat d’autor de l’obra, perquè va corregir els errors que va detectar en l’escrit, va assessorar-la sobre les particularitats de la societat illenca i li descobreix temes i personatges històrics que li havien passat per alt. Ho va fer proposant-li el fitxer que sobre el patrimoni cultural català havia elaborat durant les seves recerques efectuades a Catalunya i Mallorca el 1837. D’aquesta manera l’escriptora, que en més d’una ocasió només té temps d’enganxar les fitxes de Tastu al seu manuscrit, comenta Ferrer, esdevé sense pensar-s’ho la divulgadora d’un material aleshores inèdit i destinat als especialistes.

L’edició, a més de la traducció catalana de la novel·la, àmpliament anotada –més de 500 notes–, conté un recull d’una quarantena de cartes de l’època del viatge de l’autora, escrites entre l’octubre de 1838 i el juliol de 1839, epistolari que permet posar en dubte l’autenticitat d’alguns dels episodis més coneguts del llibre.

«Desmontando el mito y las ofensas de ‘Un invierno en Mallorca’», M. Elena Vallés Palma escriu sobre la importància de la recent edició d’«Un hivern a Mallorca»

Font: Diario de Mallorca / M. Elena Vallés Palma

¿Vivió y vio en realidad George Sand todo lo narrado en Un invierno en Mallorca? ¿Es el texto, en puridad, una dura diatriba contra los mallorquines de aquel tiempo? Las respuestas a estas dos preguntas quedan matizadas gracias a la publicación de un volumen que acaba de ver la luz en Edicions de 1984, que ha conseguido reunir por primera vez en un mismo volumen Un hivern a Mallorca y L´epistolari de la turista George Sand. Dos textos –concienzudamente anotados y traducidos por Antoni-Lluc Ferrer– cuya lectura y posterior comparación permiten llegar a la conclusión de “que muchos de los episodios narrados en Un invierno jamás fueron experiencias realmente vividas, sino una intercalación de sus recuerdos de turista con escenas inventadas que confirman su desbordante imaginación”, indica el profesor Ferrer. Una suerte de autoficción o “mentira literaria”. Porque, “¿cómo pudo la autora gala escribir que desde Establiments se oía el mar cuando la zona se encuentra a dos kilómetros de la costa?”, cuestiona Ferrer.

En la introducción a la publicación, el traductor se dedica a desmenuzar con prolijidad las fuentes de las que bebió (“y a veces copió directamente”) la escritora francesa, que hace 175 años –se cumplieron el pasado sábado día 9– llegó junto a Chopin y sus dos hijos a Mallorca. “En gran parte de las páginas, Sand se limitó a resumir las últimas lecturas sobre la isla que acababa de efectuar en París”, detalla. Es decir, “Un invierno es un libro que presupone una laboriosa y febril actividad bibliográfica”. Así, uno de los volúmenes que más sorprendieron e inspiraron a la francesa para la confección de Un invierno es el titulado Souvenirs d´un voyage d´art à l´île de Majorque, un álbum de grabados de Joseph-Bonaventure Laurens. Al abrirlo, frente a los ojos de Sand desfilaron un gran número de monumentos y paisajes mallorquines ilustrados por dicho grabador que le eran familiares. “Algunos de ellos, tal y como confesó más tarde, no los visitó jamás durante su estancia en la isla, un hecho que, sin embargo, no le impidió describirlos en su libro, y todo gracias a esos dibujos”, comenta Ferrer. “Puede decirse que Laurens fue el dibujante francés sin el cual Un invierno en Mallorca jamás habría existido”, abunda.

¿Un coautor?
Además de Sand y Laurens, Ferrer nombra la tercera ´mano´ que intervino en la redacción del libro de marras: Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses (1807) de André Grasset de Saint-Sauveur. La escritora francesa “se limitó a copiar” algunos fragmentos del libro del cónsul de Napoleón (Grasset), “a veces sin acabar de entenderlos”. Por último, la cuarta intervención en Un invierno se la atribuye al erudito de Perpinyà establecido en París Josep Tastu. “Tan decisiva fue su colaboración que bien merecería ser calificado de coautor”, apunta Ferrer en el estudio introductorio de la publicación de Edicions de 1984. “Él corrigió a Sand los errores que detectó en sus escritos y la asesoró sobre las particularidades de la sociedad insular, asimismo le descubrió temas y personajes históricos que le habían pasado desapercibidos como la lengua y la literatura catalanas, la conquista de Mallorca, la aventura en Bellver de Francisco de Aragón o la vida de la beateta Catalina Tomàs, entre muchos otros”.

Por otra parte, el profesor Ferrer matizó también la idea que siempre se ha tenido de que Sand había escrito aquel libro para desairar a los mallorquines, cuando en realidad el objetivo primero “era escribir una publicación por encargo, para ganarse la vida”. “Sand vivía de los libros y tenía un contrato con un editor: tenía que escribir los tres artículos largos que completaban este volumen del que hablamos”, indica. Es decir, la motivación primera de la escritura jamás fue la venganza o la crítica despiadada hacia los isleños.

En cuanto a la recepción posterior de Un invierno en Mallorca, “siempre se ha creído que lo que narró la francesa sobre el comportamiento de los mallorquines hacia ella es verdad, cuando o no es así o, en ocasiones, precisa de muchos matices. Hay que pensar que éste es un volumen escrito de cara a la galería francesa, con unas costumbres opuestas a las propias de la isla [a la que llegó a llamar ´la isla de los simios´]”, agrega. “El libro rezuma patriotismo galo, ideología liberal [España era reaccionaria], y cierta superioridad francesa. Sand nos miró siempre desde esa óptica, además de literaturizar gran parte de los episodios y escenas”, considera el traductor. Tanto es así que Ferrer explica que “cada vez que la autora se encontraba en la isla con algún símbolo del Antiguo Régimen, como por ejemplo un payés, le engarzaba algún tipo de comedieta inventada”, refiere.

Pese a todo lo apuntado por el profesor Antoni-Lluc Ferrer, no puede obviarse que el libro de viajes de Sand –”muy bien escrito en muchos de sus pasajes, pues la autora fue una gran novelista”– forjó un sólido mito sobre el sur primitivo y exótico de la isla. Un tópico recurrente y perdurable en el mundo del turismo cultural y, posteriormente, de masas. “Es la verde Helvecia, bajo el cielo de Calabria, en la solemnidad y el silencio de Oriente”. Así sintetizó Sand en tan recordada y repetida frase el paisaje de Mallorca.

Novetat editorial: «Un hivern a Mallorca» seguit de «L’epistolari de la turista George Sand», de George Sand. Trad. d’Antoni-Lluc Ferrer

Un hivern a Mallorca
seguit de
L’epistolari de la turista George Sand
George Sand
Traducció d’Antoni-Lluc Ferrer
isbn 978-84-15835-20-2
LA CLÀSSICA, 5
480 pàgines
20,00 euros

A la tardor de 1838, George Sand emprèn a París un viatge pel sud d’Europa que havia d’acabar a l’estiu de 1839. En tornar a la seva casa de Nohant (Berry), ha viscut dos-cents vint-i-cinc dies fora de la capital francesa on, el 18 d’octubre de 1838, havia començat la primera etapa del seu llarg periple. Durant aquest temps, ha visitat dos països estrangers (Espanya i Itàlia) i el Midi de França. Més concretament, la primera meitat del seu itinerari l’ha portada de París a Marsella, tot passant per Barcelona i Palma. Inseparables de la seva estada de tres mesos a Mallorca durant l’hivern de 1838-1839 són les dues parts de la present edició, que per primera vegada es recullen en un sol volum.

Un hivern a Mallorca és un llibre que pressuposa una laboriosa i febril activitat bibliogràfica. Gràcies a aquesta utilització de fonts escrites i orals, fins aquí mai estudiada, George Sand aconsegueix una proesa sensacional. Combinant els textos manllevats amb el seu indubtable domini de les tècniques novel•lístiques, arriba a fer creure al lector que li confia les seves experiències viscudes a Mallorca. De fet, i com es podrà comprovar, sovint es limita a resumir-li les últimes lectures que acaba d’efectuar a París, tot intercalant els seus records de turista amb escenes inventades que ens confirmen la seva desbordant imaginació. Com s’opera aquesta formidable transformació?

L’Epistolari que ara posem a l’abast del lector en aquesta edició àmpliament anotada permet de posar en dubte l’autenticitat d’alguns dels episodis més coneguts del llibre. Altrament dit, permet de comprendre el procés de «ficcionalització» que porta el lector a confondre aquests episodis amb preteses «pàgines viscudes». Ara que ja sap que al llarg del present volum freqüentarà les mitges veritats i les mitges mentides, o si així ho estima més, l’art de la manipulació en el qual excel•leix l’autora, convidem el lector a endinsar-s’hi.

George Sand, pseudònim d’Armandine-Aurore-Lucie Dupin, escriptora francesa nascuda a París el 1804 i morta a Nohant el 1876, és autora d’una extensíssima obra. Algunes de les seves obres més conegudes són: Indiana (1832), Valentine (1832), Lélia (1833), Mauprat (1837), L’estany del diable (1846) i Història de la meva vida (1854-55).