«Paràbola viva». Francesc Foguet parla sobre l’adaptació teatral de «1984» de Michael Gene Sullivan [Quadern, El País]

Font: Quadern El País / Francesc Foguet

T51984OrwellLa literatura de ciència-ficció ens ha regalat dues grans distòpies del segle XX: Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, i 1984 (1948), de George Orwell. La primera s’inspira en el sistema capitalista dut al paroxisme, mentre que la segona ho fa en el sistema comunista. La suma de totes dues ens ajuda, també, a comprendre millor el segle XXI. Als ulls d’avui, malgrat les mutacions copernicanes viscudes, 1984 segueix essent reveladora per la dissecció parabòlica de les relacions entre el poder i l’individu i, alhora, per l’anàlisi de l’alienació en un sistema que ho devora tot.

Si la novel·la d’Orwell es recrea en la descripció dels detalls d’un món dominat pel Gran Germà, asfixiant i limitat, l’adaptació que per a l’escenari n’ha fet l’actor, director i autor teatral de San Francisco Michael Gene Sullivan, com és lògic, s’estalvia els preàmbuls i va directament al gra. Focalitza l’atenció en el violent interrogatori a Winston Smith pels membres del Partit i per O’Brien, una escena que situa de seguida el lector/espectador al cor d’un règim dogmàtic i totalitari. I ho combina amb recreacions en temps real d’escenes del passat o del diari de Winston, que volen acovardir-lo o desorientar-lo.

Davant de la incitació a l’odi de l’enemic o l’obligació d’obeir el poder a cegues, Winston ha comès el delicte de crear un espai de llibertat, crítica i dissidència. El seu franc albir ha estat capaç d’atorgar crèdit a la paraula, als sentits més bàsics (l’amor) o a les llibertats més elementals (la d’expressió i la de pensament). A més, ha tingut la valentia de somniar i gaudir de la bellesa. O, fins i tot, d’explorar el passat, fet que topa contra la pretensió del Gran Germà de reescriure’l íntegrament per controlar el present i el futur.

Enfront d’un poder omnipresent, que aspira a homogeneïtzar-ho tot, a dominar-ho i manipular-ho tot, i que imposa l’oblit i el revisionisme històric com a arma de submissió, Winston, en tant que súbdit, ha prevaricat, perquè s’ha vist amb cor d’exercir, en la clandestinitat, el dret a la discrepància i a la intimitat. En un doble sentit, profundament humanitzador: la relació amorosa amb Júlia i la recerca intel·lectual. L’una i l’altra, a la fi, traïdes per la violència extrema i el terror, que anorreen Winston.

L’adaptació escènica de 1984 (que el conegut actor i director Tim Robbins va portar a Barcelona el 2009 i que en català ens arriba en versió de l’escriptor Lluís-Anton Baulenas) parteix no tan sols de l’essencialització obligada de la trama, sinó també de l’alternança de temps, espais, veus i impactes, multiplicadors de l’efecte semiòtic de l’espectacle. Així com aquest joc amplificador té una gran força simbolicodramàtica, també la pren l’ús d’elements clau en la novel·la, com ara el diari de Winston, el petjapapers de vidre o el llibre de Goldstein. Des de l’interrogatori, emergeix el passat “culpable” de Winston, que el duu a ser sotmès a tortura, a fi d’humiliar-lo i tornar-lo a la cleda.

Un dels aspectes que, en el món d’avui, adquireix una dimensió més colpidora és la reflexió orwelliana sobre la pèrdua del matís del llenguatge i, en conseqüència, la uniformització de les idees. Un empobriment catastròfic -causat per la “neollengua”- que limita la polisèmia i la pluralitat. La distòpia d’Orwell alerta, en definitiva, sobre les formes que atenyen la manipulació i l’alienació del poder. I també, a despit de les escletxes inevitables dels sistemes totalitaris, ens prevé contra les dificultats de preservar-hi la humanitat essencial.

Anuncis

La vigència esfereïdora del ‘1984’ de George Orwell [Diari Ara]

Font: Diari Ara / A.R.T.

foto_1984

Si George Orwell aixequés el cap, veuria que la realitat ha superat el futur apocalíptic que va imaginar a 1 984 : a l’abril, Mariano Rajoy va oferir un conferència de premsa a través d’una pantalla de plasma i a l’octubre Barack Obama va admetre que els serveis d’intel·ligència nord-americans espien arreu del món.

Fa pocs dies ha transcendit l’execució de l’oncle del líder nord coreà Kim Jong-un, a qui s’ha esborrat de les fotografies oficials. Un altre dels casos, “és el del LAPAO”, diu Víctor Álvaro, el director de la versió teatral de l’obra d’Orwell que avui s’estrena al Teatre Almeria. “Es pot comparar a la neollengua de la novel·la, que implica desposseir la llengua dels seus valors -afegeix-. Ara hi ha un lloc on ja no es parla català, i per tant hi ha menys ciutadans que el parlen”. I malgrat tots aquests exemples, Álvaro ha evitat subratllar els paral·lelismes amb l’actualitat: “Si hi hagués massa referències, el muntatge seria adoctrinador -diu-. Es presenten una sèrie de circumstàncies i cada espectador sabrà que hi ha paral·lelismes brutals amb l’actualitat i podrà arribar a les seves pròpies conclusions”.

L’adaptació teatral de la novel·la d’Orwell que arriba a l’escenari de l’Almeria és la mateixa que l’actor i director nord-americà Tim Robbins va dirigir el 2009 i que es va representar a Barcelona al Teatre Poliorama. “No la vaig poder veure”, adverteix Álvaro.

L’acció del 1984 teatral està concentrada en sis personatges, que ara interpreten Andreu Rifé, Lluís Canet, Savina Figueras, Tono Saló, Frank Capdet i Carles Canut. La versió és concentra en l’últim terç de la novel·la, “quan ja han detingut Winston Smith, el protagonista, i l’estan sotmetent a un interrogatori”, explica Álvaro. “Tot el que ha passat abans -subratlla el director- ho veiem a través de recreacions dels quatre membres del partit que l’estan interrogant, no de flash-backs. Això t’aporta diversos punts de vista d’una mateixa situació, ja que cadascun d’ells té un caràcter diferent”. El muntatge està ambientat en una gran banyera de rajoles, “un lloc ideal per poder torturar i esquarterar i deixar-ho tot net amb un cop de mànega”.

Un bri d’esperança dins el caos

L’altra línia de força de l’adaptació teatral de 1984 és posar l’accent en la història d’amor que el Winston viu amb un altre personatge, la Júlia. “En un món gris, mecanitzat i sòrdid, hi ha un home que de cop i volta sent una cosa diferent, que primer identifica com a odi i que després sembla que és amor, i li donarà forces per poder suportar tot el que li passarà”, diu el director. Els muntatges de la troupe d’Álvaro, la companyia Gataro, tenen un fort vessant de teatre físic. Aquí, en lloc de recrear una gestualitat expressionista, com van fer a El casament dels petitburgesos, de Brecht, han optat per fer un exercici de teatre document: els personatges es desdoblen, poden sortir de l’obra per dir una acotació del text i tornar-se a submergir en el seu personatge i en la densitat del text.

L’adaptació de ‘1984’ arriba també a les llibreries

T51984OrwellJa fa un parell d’anys, Víctor Álvaro i l’escriptor Lluís-Anton Baulenas, que va traduir la novel·la d’Orwell al català, acariciaven la idea de portar 1984 al teatre. Tenien pensat concentrar-la en un sol monòleg, però la sort els va acompanyar i el projecte va créixer amb cinc personatges. Fa un any, Michael Gene Sullivan -actor, director, dramaturg i activista de San Francisco- li va fer arribar a Baulenas l’adaptació de l’obra que va fer per a Tim Robbins perquè volia que tornés a triomfar a Barcelona. Baulenas la va traduir i, coincidint amb l’estrena, arriba a les llibreries el text de la mà d’Edicions de 1984. “L’espectacle està ideat perquè no es faci ús de cap vídeo, càmeres en directe o projeccions. L’èmfasi d’aquesta adaptació no és en la tecnologia, sinó en com els éssers humans esdevenen màquines”, diu Gene Sullivan a la nota introductòria del text.

Novetat editorial: adaptació teatral de «1984», de George Orwell. [trad. Lluís Anton Baulenas]

A menys d’un mes de celebrar el trentè aniversari de la nostra editorial, i coincidint amb la representació teatral de 1984 a l’Almeria teatre de Gràcia (del 18 de desembre al 12 de gener, més informació aquí], presentem l’adaptació teatral…

T51984Orwell1984
George Orwell
Adaptació teatral de Michael Gene Sullivan
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
isbn 978-84-15835-21-9
TeaTre, 5
176 pàgines
15 euros

De versions teatrals de 1984 de George Orwell, n’hi ha un grapat. De fetes pel dramaturg, actor i activista social de San Francisco Michael Gene Sullivan, només n’hi ha una. I és la que, en una posada en escena del conegut actor i director Tim Robbins, va triomfar a Barcelona no fa gaires anys. Va fer-ho en versió original anglesa. El repte de traspassar al català la força i la ràbia d’Orwell tan ben destil·lades per l’eficàcia escènica letal i corprenedora de Michael Gene Sullivan no es podia desaprofitar. Aquí en teniu el resultat.