El mes de març és el mes Hans Fallada a la llibreria No Llegiu!

Imatge

hansfalladaA41

Anuncis

Novetat editorial: «El malson», de Hans Fallada. Traducció de Ramon Monton.

«Hans Fallada ofereix en el seu excel·lent llibre El malson un retrat del desànim i l’apatia dels alemanys. Descriu magistralment l’experiència dels últims anys de l’experiència de la guerra, la derrota, l’entrada de les tropes russes, l’intent d’adaptació del món burgès al nou context i la ruïna moral de la població».
Zwiebelfisch

fm152elmalsonEL MALSON
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
Mirmanda, 152
272 pàgines
19,90 euros

Finals d’abril de 1945. Malgrat que la guerra ja s’ha acabat a Europa, el doctor Doll, un pessimista moderat, encara viu tenallat per la por. De nit l’assetgen malsons en els quals ell —i la resta d’Alemanya— malviu al fons d’un immens cràter provocat per una bomba. Per sobre de tot, vol vèncer el dimoni de la culpa col·lectiva, però es veu incapaç d’esmenar cap error des de la seva posició d’alcalde d’una petita ciutat ocupada per l’Exèrcit Roig.

Tractant de fugir de la seva addicció a la morfina —cada dosi representa una petita mort—, es trasllada a Berlín, on intenta refer la seva vida en el caos d’una ciutat agonitzant. Acompanyat de la seva dona, addicta com ell, lluitaran per salvar la vida perseguint la possibilitat de construir un futur millor.

Escrita amb l’energia i la vivor distintives de l’art de Hans Fallada, El malson és un retrat demolidor de l’atmosfera desesperada en què es va sumir l’Alemanya de la postguerra, on la vergonya i la culpa convivien amb la més severa de les misèries.

Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d’adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l’objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l’autor són: Llop entre llops (1937), Sol a Berlín (1947), Aquest cor que et pertany (1939) i L’home que volia arribar lluny (1941).

«Individu ‘versus’ comunitat». Xavier Serrahima parla d’«Aquest cor que et pertany» de Hans Fallada a El Punt Avui

Font: Xavier Serrahima / El Punt Avui

400CorFalladaQue la biodiversitat literària és del tot imprescindible al nostre país ens ho demostren casos com el d’Edicions de 1984, que ens va permetre conèixer un autor tan important com Hans Fallada, que fins llavors només havien pogut degustar a casa nostra els que dominaven la llengua alemanya. Mercès a la traducció de Ramon Monton, vam poder gaudir, entre d’altres, de Llop entre llops i de L’home que volia arribar lluny. Al setembre va afegir-hi Aquest cor que et pertany, obra que, tal com ens explica l’epíleg d’Almut Gieseke, prové d’un encàrrec cinematogràfic, que l’escriptor nascut a Greifswald d’entrada no veié gaire clar, però que, una vegada els productors acceptaren les seves condicions (“treballar sol i […] escriure l’argument per a una pel·lícula en forma de narració o de novel·la”), anà fent a poc a poc seu, fins a palesar que “el seu talent narratiu li permetia explicar històries sobre persones reals fins i tot amb la cotilla d’unes ‘pautes’ imposades”.

D’aquesta manera, portà el guió cap al seu terreny i convertí el que en principi havia d’ésser el retrat de les beneficioses virtuts del règim nacionalsocialista, en contraposició a la inhumanitat del capitalisme nord-americà, o el que és el mateix, sobre la superioritat del poble alemany, en una nova història sobre l’individu. Sobre la persona que, per una o altra raó, és llançada al món sense cap ajuda i ha d’anar fent el seu camí i, al mateix temps, fer-se a ella mateixa: “Me’n vaig anar per por de la meva família. Per por de tornarme algun dia com ells. Per por de no poder arribar mai a ser qui sóc.” El triomf o, almenys, la prevalença de l’individu per damunt de la comunitat; fins i tot, malgrat o en contra de la comunitat. Perquè si Johannes Wiebe, el “molt juvenil i bonhomiós” protagonista del llibre, va avançant, a força d’ensopegades i de caigudes, no és tant perquè el seu país li ofereixi moltes oportunitats, sinó perquè trobarà, en el moment adient, una altra persona, la inoblidable Hanne, que creurà en ell i li farà costat, que li allargarà la mà quan tots la hi retiren: “Ha estat la cosa més meravellosa que m’ha passat mai: que una persona m’hagi defensat com vostè ho ha fet…”

Una noia que combina “un aspecte senzill” amb “un aire de poble”, que treballa en un mercat, en un ambient de pobresa i de contínues limitacions, on regna la llei del més fort, de la selva humana més salvatge, del preocupar-se només d’un mateix, on ella lluu com una estranya joia de bondat i de puresa; com un àngel redemptor caigut directament del cel, que no dubtarà a deixar-ho tot per ell: “La fa feliç que ell n’esperi tant, perquè li agrada molt donar, no faria més que donar.”

Un àngel, això sí, de carn i ossos, abillat a la manera humana, que pateix en pell pròpia el dolor i la injustícia del món terrenal; perquè si el planeta Terra no és ja normalment un lloc gaire adient per a ésser celestials, encara ho fou menys en el període d’entreguerres, arreu, però sobretot a Alemanya, on qualsevol mostra d’humanitat o d’amor pels altres és vista (i criticada) com un, inacceptable i inconvenient, senyal de feblesa.

Però, com sempre ha tingut més que present l’autor alemany, i com posa de manifest en aquesta narració que (tot i que no va poder revisar o refer com segurament hauria convingut, per equiparar-la a les seves obres majors) manté l’aroma i l’essència falladiana, la feblesa no sempre prové de l’interior sinó, com diagnosticà Freud, de l’exterior, de la petja dels altres: “No ets gens feble, això és el que t’han fet creure. Qui insisteix d’aquesta manera a ser ell mateix no pot ser feble.”

Josep Maria Llagostera parla d’«Aquest cor que et pertany», de Hans Fallada, a la web Què Llegeixes

Font: Josep Maria Llagostera / Què Llegeixes 

400CorFalladaUna història d’amor elegant, tendra i inusual entre dues persones del tot diferents: el nen consentit de casa bona que vol saber qui és en realitat i la venedora de mercat que, amb la força indestructible de la seva valentia, aconsegueix fer-lo creure en ell mateix. Seguint l’estructura d’un conte de fades, amb el seu estil inconfusible Fallada posa l’èmfasi narratiu en l’equilibri de forces entre els dos amants, que, acompanyats per uns personatges secundaris magnífics —els bergants Thomas Wiebe i Emil Schaken, la verinosa Gustchen i la dolça Marie Jäckel—, aconsegueixen superar plegats els reptes del seu amor.

Concebuda originalment com un guió cinematogràfic, Fallada aconsegueix obtenir versemblança i realisme gràcies al seu profund coneixement de l’aspecte i la parla de la gent que protagonitza la seva història, tant si es tracta d’un policia de Berlín com si és un metge o un fruiter

Opinió sobre el llibre i/o comentaris:
Em va agradar molt Sol a Berlín, que vaig comentar en aquest mateix espai. Per això quan vaig veure a la llibreria aquest novetat no vaig dubtar gens que seria una bona adquisició. El relat traspua tendresa i generositat i optimisme, amb uns personatges molt ben explicats, tant els principals com els anomenats secundaris. És un cant a la superació personal en front dels condicionants que la vida ens imposa.

Escrita a l’Alemanya durant el predomini del nacionalsocialisme està influïda pel sentiment popular de progrés que se li transmetia a les classes populars. Fallada hi passa de puntetes, fent tant sols un retrat social i contravenint les directrius polítiques de l’època, tal com s’explica a l’epíleg.

L’autor ens ho posa fàcil als lectors, amb un estil aparentment planer i senzill, que de ben segur no ho és tant., destacant les virtuts i els defectes que defineixen els personatges

Novetat editorial: «Aquest cor que et pertany», un nou Hans Fallada!

400CorFalladaAquest cor que et pertany
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
Mirmanda, 138
288 pàgines
17,90 euros

Una història d’amor elegant, tendra i inusual entre dues persones del tot diferents: el nen consentit de casa bona que vol saber qui és en realitat i la venedora de mercat que, amb la força indestructible de la seva valentia, aconsegueix fer-lo creure en ell mateix. Seguint l’estructura d’un conte de fades, amb el seu estil inconfusible Fallada posa l’èmfasi narratiu en l’equilibri de forces entre els dos amants, que, acompanyats per uns personatges secundaris magnífics —els bergants Thomas Wiebe i Emil Schaken, la verinosa Gustchen i la dolça Marie Jäckel—, aconsegueixen superar plegats els reptes del seu amor.

Concebuda originalment com un guió cinematogràfic, Fallada aconsegueix obtenir versemblança i realisme gràcies al seu profund coneixement de l’aspecte i la parla de la gent que protagonitza la seva història, tant si es tracta d’un policia de Berlín com si és un metge o un fruiter.

Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d’adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l’objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l’autor són: Llop entre llops (1937), Sol a Berlín (1947) i L’home que volia arribar lluny, escrita l’any 1941 en un moment difícil i problemàtic per a Fallada i publicada pòstumament l’any 1953.

«L’home que va arribar lluny», de Hans Fallada, segons Xavier Serrahima [Racó de la paraula ]

Fonts: Racó de la paraula (Xavier Serrahima)

Que la literatura creix, es reprodueix i es va enllaçant consecutivament com les baules d’una cadena que comunica el passat, el present i el futur ho demostra l’estimació que sentia Jörg Fauser per un dels seus antecessors, Hans Fallada. Al seu Matèria primera, no tan sols comenta que li agrada d’allò més l’obra del seu predecessor sinó que una frase d’un dels seus diàlegs —“Sembla que faré carrera a la facturació d’equipatges, i el sector cultural no el necessitaré per a res”— fa la impressió d’ésser un subtil homenatge a L’home que volia arribar lluny (Ein Mann will nach oben), publicat per Edicions de 1984, amb més que acurada traducció de Ramon Monton.

FM110HomeFalladaUna nova i més que interessant novel·la d’aquest fins fa no pas gaire desconegut escriptor, un raó més en la seva croada per deixar un fidel testimoni de l’alemanya del seu temps, amb un punt d’arrencada que recorda força la que és possiblement la millor obra d’Honoré de Balzac, Les illusions perdues, on Lucien de Rubempré, un “gran home de províncies”, jove poeta idealista àvid de glòria, es proposa esdevenir l’astre més lluent de la ciutat de les llums.

Protagonitzada per Karl Siebrecht, un jovenet que, en morir el seu pare, es queda “sol al món”, (pàg. 11), en una petita ciutat de províncies, en un “racó de món en què tot es torna estret i petit”, (pàg. 13), sent la necessitat imperiosa de “perdre de vista tot el que ha arruïnat la vida de meu pare”, (pàg. 15), i, sobretot, de no “continuar sent un més durant gaire temps”, (pàg. 110), de convertir-se “en algú, en un home de veritat”, (pàg. 16). O el que és el mateix, d’iniciar una tasca tan arriscada com improbable, “conquerir Berlín!”, (pàg. 79).

No cometrem, per descomptat, la inconvenient errada d’avançar si Karl acaba aconseguint o no el seu objectiu, si és o no capaç de superar les colossals i contínues adversitats —no tan sols econòmiques, sinó també històriques: provar d’enriquir-se en l’època més convulsa i inestable de l’Alemanya del segle XX esdevé una fita ja no complicada, ans hercúlia, pràcticament impossible— que se li oposen per assolir el seu somni. Si Fallada no ho explica de bon inici, senyal que vol que sigui el lector o lectora qui ho descobreixi, al llarg de la seva navegació literària.

A banda que entenc que no era pas aquest l’interès principal de l’autor, sinó, precisament, plantejar si són justificades o raonables les elevadíssimes renúncies que ha d’acceptar qualsevol persona a canvi de pretendre triomfar en la vida; si és admissible considerar que hom ha triomfat quan li ha calgut sacrificar-ho tot, o pràcticament tot, en el seu camí envers l’èxit: “Sabia que havia de tirar endavant i allunyar-se potser per sempre de l’única persona que estimava…, […] que aquesta feina potser li costaria haver de perdre el seu amic i la que considerava com una germana…”, (pàg. 249).

Qüestió que si ja és prou discutible quan al final s’acaba assolint el que hom pretenia, esdevé encara més greu i flagrant per a tots aquells que es queden pel camí; per a tots aquells que —com succeeix en el món de l’esport infantil i juvenil— es sacrifiquen sense acabar obtenint res a canvi.

O, potser, més exactament, la raó de fons de la novel·la és maldar per determinar què significa triomfar. Hipòtesi que podria confirmar el seu subtítol, “Les dones i el somniador”: mentre Karl, el somniador, es capfica en la seva ambició de fer-se un lloc a Berlín, va arraconant no tan sols tot allò que no tingui una relació directa amb el diner i el poder, sinó sobretot les successives dones que el van acompanyant. Començant per Ria, el seu primer amor, que pateix els efectes de la seva decisió de tallar amb les seves arrels, continuant per la magnífica i inoblidable Rieke, seguint per la sempre sorprenent Herta i acabant per l’encisadora Ilse. Sense ésser-ne conscient, ell fa seva una premonitòria declaració de Rieke: “El que no vull és que ningú no em vingui amb històries d’amor, perquè l’amor només porta problemes”, (pàg. 44).

Amb tot, no cal dir-ho, el més rellevant no és pas l’argument o la idea matriu de l’obra, sinó la seva materialització literària: Hans Fallada —aquest Goethe, Dickens, Balzac o Tolstoi trasplantat al segle XX alemany— ens brinda una creació artística de gran mèrit que, per més que no assoleix el cimal de qualitat de Llop entre llops, ens immergeix en un món tan emotiu com versemblant, tan viu com immediatament recognoscible; poblat per uns personatges amb una personalitat i una vida pròpies tan profundament humanes, tan identificables, tan pròximes i tan familiars, que no ens podria doldre més, haver-los de deixar, en cloure aquest imponent llibre —que es llegeix amb una lleugeresa i una velocitat astoradora, tenint en compte el seu volum: 750 pàgines. Obligats a fer-ho, enyorats abans d’hora, no podem evitar de demanar-nos: «Què serà d’ells, sense nosaltres?», però, encara més, «Què serà de nosaltres, sense ells?».

Viatja pel món de llibre en llibre amb Marina Espasa (i Edicions de 1984)!

Font: Diari Ara

Na Marina Espasa ens va oferir ahir diumenge un impressionant viatge pel món a través de les seves diverses literatures, i va ser un goig veure que 1984 representava alguna parada important en el seu recorregut. Us recomanem una lectura atenta de tot el reportatge, però si el temps és el vostre enemic i no us el podeu llegir sencer, us hem preparat un mini-tour-especial-1984. Som-hi doncs!

ESTATS UNITS

FM104Plensdevida[…] Molts lectors descobriran el John Fante escriptor i personatge hipocondríac i neuròtic amb Plens de vida (Ed. de 1984), una crònica divertidíssima del marit d’una dona embarassada i, per tant, disposada a disparar sagetes hormonals a qui gosi portar-li la contrària. ¿Convidar el teu pare a arreglar els desperfectes de la casa les últimes setmanes de l’embaràs de la teva dona és una idea amb futur? Burbank, San Juan, Los Angeles: benvinguts al sol de Califòrnia.

EUROPA / ALEMANYA

FM110HomeFallada[…] Passem a la veïna Alemanya, i als anys de la República de Weimar. Torna Hans Fallada (1893-1947), l’autor de les monumentals Sol a Berlín i Llop entre llops, ara amb L’home que volia arribar lluny (Ed. de 1984 [en castellà el publica Maeva]). La Berlín del període d’entreguerres, els cafès plens de morts de gana ambiciosos que faran el que sigui per sobreviure: una altra manera de conèixer la ciutat de moda.

EUROPA / SUÏSSA

FM109CapverdCap verd (Ed. de 1984 / Pico Verde, Minuscula) ens porta a la Suïssa dels anys setanta. Tota ella és un punt de vista: el d’una nena que desborda imaginació i que és adoptada per una família d’immigrants que no és gens normal. Aprenem paraules amb ella i descobrim els secrets de l’avi Jon o, el que és el mateix, les ferides mal netejades de la guerra. És el primer llibre de la periodista helvèticoalemanya Monica Cantieni (1965).

CATALUNYA / ILLES BALEARS / MATARRANYA

FM108ElbanquerD’ogre a ogre, perquè el protagonista absolut d’El banquer (Ed. de 1984) de Núria Cadenes és un altre monstre. Ambientat a la Mallorca de la primera meitat del s. XX, el llibre és una concatenació de frescos sobre la vida d’un banquer que s’assembla perillosament a Joan March, i que estan escrits amb una qualitat inusual i una llengua que remet directament a Rodoreda, Vilallonga i Biel Mesquida. Una joia estranya.

FM102Licantropia2a[…] De tot un altre tipus de família parla Licantropia (Ed. de 1984), el debut prometedor de Carles Terès. La Pobla de Llobosa és un nom inventat, però el paisatge és el del Matarranya, on un fotògraf i dissenyador nota unes pulsions que l’obliguen a sortir de nit i córrer per la muntanya: no sap que per la seva sang hi corre l’antic deliri de la licantropia, que converteix els homes en llops, i que, lluny de fer por, li ensenyarà a concebre la vida d’una manera més completa.