Unes imatges en moviment sobre el Sant Jordi a Lleida

Vídeo

I bé, aquí unes imatges del Sant Jordi a la ciutat de Lleida, on tres autors del nostre segell signaven els seus llibres: en Carles Terès, la Dolors Millat i l’Helena Rufat. Aquesta darrera, autora d’Una història d’amor, apareix un moment, a partir del segon 30 del reportatge. No deixa de ser una anècdota, però ens plau penjar-ho aquí!

.

Anuncis

Avui, els de 1984 serem a…

LLEIDA
LicantropiaGeneTBONA

ALACANT

FM103CarrerdepasPresentació de Carrer de pas, d’Octavi Monsonís, a càrrec de Josep M. Escolano (Universitat d’Alacant). A les 20.15 a la Sala Miguel Hernández de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Avinguda de Ramon y Cajal, 4)

 

 

ALGUAIRE

frontalM99RufatPresentació d’Una història d’amor, amb la seva autora Helena Rufat.
Biblioteca Josep Lladonosa (Pl. Peretó, 1), a les 19.00h

 

 

 

I BARCELONA

DOCUMENTA
Avui, a les 20,30h. a la llibreria Documenta, descobriu Alrevés, Rafael Dalmau, LaBreu, Males Herbes, alguns del editors per la parada del DLL. També vindran Minúscula, Raig Verd, Sajalín, Virus i Edicions de 1984: editors artesans, reals. Tradició i noves generacions unides per l’amor a l’edició, la creació literària i les humanitats.

Magnífica ressenya sobre «Una història d’amor», d’Helena Rufat, que signa Josep Camp Arbós a la revista Caràcters

frontalM99RufatUn dels tòpics en el món de la literatura és el fet de considerar que l’obra inicial d’un escriptor acostuma a ser un text poc o gens aconseguit. I per a demostrar-ho, a casa nostra, s’acostuma a posar l’exemple de Mercè Rodoreda, que va rebutjar de ple les quatre primeres novel•les que va publicar i que només en va salvar la cinquena, Aloma, però sotmetent-la a una profunda reelaboració. El mateix podríem dir d’un altre autor emblemàtic com és Salvador Espriu, que va trigar gairebé cinquanta anys a recuperar la seva novel•la El doctor Rip, i duent a terme, com havia fet Rodoreda, un treball de reescriptura molt profund.

El tòpic d’una primera obra imperfecta, desigual, gairebé podríem dir que d’aprenentatge, no es pot aplicar, però, a la novel•la Una història d’amor, d’Helena Rufat. El llibre parteix d’una notícia apareguda als mitjans de comunicació: el trasllat d’una família amb fills a un poble rural, Torsal, per evitar que tanqui l’escola. Un poble que, versemblantment, seria Torrelameu, la vila lleidatana on va néixer l’autora el 1967 i que, en diverses entrevistes, ha assenyalat que la ficció amb què debuta conté un pòsit de records d’infantesa i de joventut. El cert és que l’ambient d’un poble petit —i també opressiu— es troba perfectament reflectit en el text. La història que s’hi exposa, sintètica i d’un marcat caire realista, atrapa el lector des de l’inici. Tenim, d’entrada, dos personatges que són els que portaran el pes del relat i que representen dos mons, l’urbà i el rural, antitètics i en crisi: d’una banda Teresa, una mare soltera amb dos fills, maltractada per la família, i amb greus problemes econòmics, i, de l’altra, Benet Riera, el mossèn del poble, afectat per una malaltia irreversible. Entre ells s’iniciarà una relació d’amistat, de gratitud, de sinceritat, d’interès, d’amor —com s’afirma en el títol— però, i es tracta de remarcar-ho, no d’aquell amor romàntic, sentimental, embafador, digne de la pitjor novel•la rosa. Una relació que desembocarà en un fet, si més no, sorprenent: un matrimoni civil sense la secularització del mossèn i celebrat amb discreció. Al voltant d’aquests dos personatges, i de la història que viuen, Rufat hi incorpora altres personatges que són definits amb cura i precisió: els germans de Benet, Mercè, malaltissa des del seu naixement, i Martí —l’hereu d’una família benestant que, després d’haver consolidat el seu poder durant el franquisme, ha deixat enrere l’època d’esplendor— o el matrimoni sense fills format pel Manel i la Dolors. I Maria, l’amor impossible de Benet, el record del qual travessa les pàgines del llibre. Una novel•la que, temàticament, parla de les febleses i grandeses de la condició humana: estimació, generositat, odi, enveja, por, ambició… No en va la imatge de la llosa familiar dels Riera a la capella de la casa pairal, el Mas Ginesta, ens remet —simbòlicament però també físicament— als secrets amagats per aquesta nissaga durant dècades.

Tan important com la història és la manera com aquesta ens és explicada. Rufat combina, amb habilitat, dues línies argumentals que acaben per confluir: el present, l’any 1984, amb el relat dels lligams entre Teresa i Benet; i el passat, a través del recurs narratiu de la retrospecció, que comença a inicis del segle passat i que ens exposa la trajectòria de la família Riera, falcada amb una intriga sobre la propietat de les seves terres que, tanmateix, no és l’objectiu principal de l’autora. Rufat alterna, per tant, capítols en present i en passat, sense que el lector, en cap moment, arribi a perdre’s. No hi ha dubte, a més, que Rufat és una bona lectora i hi ha passatges del llibre que ens recorden la mà d’un autor de la qualitat i del prestigi de Jaume Cabré: així hi sovintegen paràgrafs iniciats des d’una omnisciència total que acaba per derivar cap a un narrador en primera persona sense que el fil del relat se’n ressenti. Estructuralment paga la pena remarcar la circularitat d’una obra, ben travada, que comença i finalitza amb mateixa escena: un enterrament i la pluja persistent després de la cerimònia. O bé el gust pels detalls, que evidencien una maduració lenta de l’obra: valgui com a exemple el paper que té la funda d’un disc de Ray Charles en el desenllaç del relat i que ja ens era insinuada de bell antuvi. Res, en definitiva, és gratuït en aquesta novel•la. Finalment, cal posar de relleu la prosa sòbria, mesurada, que llisca amb fluïdesa, i amb una notable varietat lèxica, que acaba atrapant el lector no només pel que diu sinó per com ho diu. Una prosa que sembla senzilla però que denota, alhora, una gran sensibilitat.

Tres aspectes —la història, la presentació dels fets i la mateixa escriptura— que donen, en definitiva, valor a un text com Una història d’amor. Una novel•la que conjumina dos aspectes prou difícils de trobar en la literatura catalana actual: qualitat i comercialitat. I que, al mateix temps, revela el talent narratiu d’una escriptora novella de qui esperem, amb interès, futurs lliuraments.

Autors a la graella de sortida: presentacions de la setmana que ve!

DIMARTS 16, A BARCELONA

60milLaie

DIMARTS 16, A GIRONA

FM108ElbanquerEl banquer, de Núria Cadenes. A les 20.00h a la Casa de Cultura (Aula B)

Presentaran l’acte la Núria Cadenes i en Matthew Tree.

 

 

 

DIJOUS 18, A LLEIDA

LicantropiaGeneTBONA

DIJOUS, 18 A ALACANT

Invitació Carrer de pasIEC

Presentació de Carrer de pas, d’Octavi Monsonís, a càrrec de Josep M. Escolano (Universitat d’Alacant). A les 20.15 a la Sala Miguel Hernández de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Avinguda de Ramon y Cajal, 4)

DIJOUS 18, A ALGUAIRE

frontalM99RufatPresentació d’Una història d’amor, amb la seva autora Helena Rufat.

Biblioteca Josep Lladonosa (Pl. Peretó, 1), a les19.00h

 

 

 

DIVENDRES 19, A OLIVA

FM103CarrerdepasPresentació de Carrer de pas, d’Octavi Monsonís, a càrrec de Joan Navarro i Pepa Savall. Biblioteca Municipal d’Oliva, a les 19.30.

 

 

 

DIVENDRES 19, A GANDESA

M102LicantropiaA la Biblioteca Municipal de Gandesa (C/ Asís Garrote, 4), a les 19:00h, es presentarà l’obra Licantropia de Carles Terès. Presenta Artur Quintana (membre de la SF de l’IEC). Amb la participació de l’autor.

 

 

 

DIUMENGE 21, A SANT JOAN DE TÉRMENS

frontalM99RufatA les 18.00 del diumenge, Helena Rufat presentarà la seva novel·la Una història d’amor al Centre Cultural

Helena Rufat i l’operació Borges Blanques. Avui a la ràdio, demà a la biblioteca!

Bon dia! Avui, si sintonitzeu Ràdio Les Borges a les 18.30 (FM107.1) o els enllaceu aquí, podreu escoltar l’Helena Rufat parlar del seu llibre Una història d’amor.

A més, el dijous 11 d’abril presenta el seu llibre a la Biblioteca Marquès d’Olivart, també a les Borges Blanques

rufatborgesblanques