L’exitosa novel·la d’Irvin D. Yalom, ara en català

El dia que Nietzsche va plorar arriba a les llibreries dimecres 21 de febrer 
FM169_Nietzsche-Yalom
Venècia, 1882. L’atractiva i apassionada Lou Salomé concerta una misteriosa cita amb el doctor Josef Breuer, un dels pares de la psicoanàlisi, per demanar-li que visiti Friedrich Nietzsche, un filòsof alemany encara desconegut pel gran públic però amb un futur brillant. Nietzsche es troba immers en una greu crisi personal i, aïllat i profundament turmentat, manifesta tendències suïcides.

Influït per les noves teories del seu jove protegit Sigmund Freud, Breuer accepta la perillosa estratègia que Salomé li proposa: psicoanalitzar Nietzsche sense que ell se n’adoni. I, tot i que tem que el seu pacient no pugui trobar el consol en les seves sessions de teràpia, a poc a poc aconsegueix que el filòsof s’enfronti als seus fantasmes. Les trobades esdevenen poderoses partides d’escacs dialèctiques. Però ¿qui és el mestre? ¿Qui cura a qui?

Barrejant magistralment realitat i ficció, Irvin D. Yalom basteix una història que, per boca d’alguns dels grans intel·lectuals del segle xix, ens parla sobre el poder redemptor de l’amistat.

Friedrich Nietzsche i Josef Breuer no es van conèixer. I per descomptat, la psicoteràpia no es va inventar com a resultat d’una trobada inexistent. No obstant això, les circumstàncies de la vida dels personatges principals d’aquesta novel·la estan basades en fets reals i els seus components essencials —l’angoixa de Breuer, la desesperació de Nietzsche, Anna O., Lou Salomé, la relació de Freud amb Breuer, el palpitant embrió de la psicoteràpia corresponen al moment històric de 1882. (…) És molt probable que Nietzsche (de qui he descrit el quadre clínic seguint el vívid esbós biogràfic de Stefan Zweig de 1939) patís migranya severa. Per tal de trobar-hi solució, va visitar-se amb molts metges de tot Europa, de manera que seria fàcil que algú l’hagués convençut de visitar-se amb l’eminent Josef Breuer.

Fragment extert de la Nota de l’autor


Irvin D. Yalom (Washington, 1931), nascut en el si d’una família humil d’origen jueu, és escriptor i professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Als seixanta anys es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit mundial. D’entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, destaquen Lying on the couch (1996) i The Schopenhauer cure (2005). Edicions de 1984 n’ha publicat En el cor de la nit (2008), El problema de Spinoza (2012) i Criatures d’un dia (2015).


Un tast de la novel·la

—¿L’esperança? L’esperança és el pitjor de tots els mals! —va exclamar Nietzsche. En el meu llibre Humà, massa humà, vaig suggerir que, quan es va obrir la caixa de Pandora i se’n van escapar els mals que hi havia tancat Zeus, hi va quedar, sense que ningú ho sabés, un últim mal: l’esperança.
Des de llavors, l’home ha considerat la caixa i els seus continguts esperançadors com un cofre de la bona sort. Però hem oblidat el desig de Zeus que l’home continuï permetent que el turmentin. L’esperança és el pitjor dels mals perquè perllonga el turment.
—El que vol dir, doncs, és que hauria d’avançar-se el
moment de la mort, si es vol.
—Aquesta és una elecció possible, però només tenint un
coneixement ple.
Breuer se sentia triomfant. Havia estat pacient, havia permès que les coses seguissin el seu curs i ara veuria els resultats de la seva estratègia! La discussió es movia precisament en la direcció que desitjava.


Anuncis

«De la psicoteràpia existencial a la literatura didàctica». Adrià Mancebo sobre «Criatures d’un dia», de Yalom [El Temps

Font: Adrià Mancebo / El Temps

Criatures d’un dia és un recull d’històries reals a la consulta del psicòleg Irvin D. Yalom. Un diàleg intens sobre les grans dificultats dels éssers humans en clau literària.

400CriaturesNo és gaire fàcil combinar una professió que requereix grans dosis de temps amb la tasca de l’escriptura per plaer. Si aquesta professió és, a més, la de psicoterapeuta, no serà difícil perfilar les línies generals que marcaran l’escriptura. Però allò que ningú s’espera és el resultat final que es trobarà al davant quan llig a Irvin D. Yalom (Wahington, 1931). D’origen jueu i humil, va obtenir la Càtedra de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Es tracta, a més, d’un reconegut expert en psicoteràpia existencial, que dista de la visió terapèutica clàssica tan sols en la forma, no en el fons. L’objectiu és pràctic: tractar el pacient, extraure’n els problemes i arribar a l’origen emocional. L’enfocament terapèutic és més filosòfic que no pas mèdic i consisteix, per tant, en l’enteniment de l’ésser humà com una evolució constant i amb una relació causa-efecte directa amb el medi ambient.

Criatures d’un dia (Edicions de 1984, trad. Albert Nolla) és un conjunt d’històries íntimes a la consulta del professor Yalom, dissimulades amb noms falsos i detalls erronis per encobrir les identitats dels pacients. Al llibre, l’autor porta la vareta de l’orquestra per guiar el lector amb la mateixa cura que si es trobés assegut al sofà davant seu, mig tombat, amb certa confiança i la mirada clavada al sostre. Agrupa els casos amb coherència sota dos temes transversals, dos reptes que tothom sovint es qüestiona: un és la necessitat esgotadora de donar significat a les nostres vides; i l’altre, com assimilar-ne l’inevitable final.

I per posar en marxa aquesta agosarada tasca, agafa inspiració d’un dels seus autors més estimats, Friedrich Nietzsche, que és alhora un dels teòrics principals de la psicoteràpia existencial. A qui, a més, ha dedicat algun llibre, com El dia que Nietzsche lloró, que el catapultà a la fama als Estats Units. I amb el diàleg i la figura del filòsof omnipresent als relats, construeix les històries sense necessitat de descripcions artificioses ni grans escenaris i amb la legitimitat pressuposada d’escriure sobre casos personals, amb una clara finalitat didàctica.

Crida l’atenció l’edat avançada de l’autor. Yalom compta 81 anys, un fum de vivències associades a tan llarga existència que, malgrat la proximitat de la mort, en cap moment són una càrrega per a l’autor. Així ho confessa ell mateix. Aquella longevitat, que el manté encara a diari a la seva consulta, l’alleugereix de tot sentiment negatiu. Amb una vida agraïda i dedicada a ajudar els altresés capaç de focalitzar i detectar, com pocs, els problemes que emboiren la ment humana. Un espectacle de coneixements al servei de qualsevol interessat, que haja o no haja acudit mai a una sessió de psicoteràpia. Existencial, o d’altres.

David Castillo a El Punt Avui i el traductor de l’obra Albert Nolla a Núvol parlen de «Criatures d’un dia», d’Irvin D. Yalom

Font: David Castillo / El Punt Avui

Tercera obra d’Irvin D. Yalom que Edicions 1984 presenta després d’En el cor de la nit i El problema de Spinoza, totes dues per obrir els ulls. Yalom és un psiquiatre de 85 anys, que a partir dels 60 va decidir combinar la seva experiència en teràpies amb la ficció. El resultat va ser embriagador perquè la profunditat dels casos relatats es combinen amb la perspicàcia en la manera de narrar i de descriure en una simbiosi perfecta. A Criatures d’un dia [traducció d’Albert Nolla], cada conte parteix d’una d’aquestes teràpies, on podrem trobar des d’escriptors amb bloqueig literari a gent que vol canviar la seva vida tenallada pel seu mateix jo.

Sense trencar la confidencialitat dels casos exposats, Yalom aconsegueix un híbrid que no té res a veure amb els llibres d’autoajuda, però sí amb la millor narrativa jueva dels Bellow, Roth, Malamud i companyia. Exemplar!

400Criatures

Albert Nolla / Núvol

Irvin D. Yalom (Washington, 1931) és un eminent psiquiatre nord-americà, autor de diversos llibres acadèmics sobre psicoteràpia existencial. Ja amb seixanta anys, va emprendre la carrera d’escriptor de ficció, en la qual ha obtingut un important èxit de públic i de crítica, amb novel·les com El dia que Nietzsche va plorar, La cura Schopenhauer, En el cor de la nito El problema de Spinoza (les dues darreres, disponibles en català gràcies a Edicions de 1984). Ara, quan ja ha superat la vuitantena, publica Criatures d’un dia, un recull de deu relats en què combina magistralment el seu profund coneixement de la psiquiatria amb una remarcable sensibilitat literària.

Els relats de Criatures d’un dia estan basats en casos reals i exploren de manera minuciosa dos dels problemes eterns a què s’enfronta qualsevol ésser humà: trobar el sentit de la vida i assumir la pròpia mort. Al llarg d’aquests relats, la mirada analítica però també profundament humanista de Yalom ens permet veure de molt a prop no tan sols les pors, les contradiccions i les inseguretats dels pacients que acudeixen a la seva consulta, sinó també les seves alegries i les seves esperances.

Personalment, traduir Criatures d’un dia ha estat una lliçó de vida, i m’ha fet submergir en un món d’emocions profundes i de vegades trasbalsadores. També m’ha permès conèixer de ben a prop el camp de la psicoanàlisi, del qual ho ignorava pràcticament tot. Arran de traduir aquests relats, també he descobert una sèrie ben recomanable com és “En terapia”/”In Treatment”, així com un llibre cabdal de la filosofia estoica, les Meditacions, de Marc Aureli, que m’han meravellat.

Crec que Criatures d’un dia és, doncs, una lectura molt recomanable per a aquells lectors que busquin bones històries amb un alt contingut filosòfic i existencial.

«Criatures d’un dia», d’Irvin D. Yalom, segons el periodista i psicòleg Alberto Díaz Rueda [Serret Blog]

Via el blog de la llibreria Serret, ens arriba aquest comentari del periodista, escriptor i psicòleg Alberto Díaz Rueda, en relació a Criatures d’un dia, d’Irvin D. Yalom.

400Criatures

Alberto Díaz Rueda comenta: un libro muy recomendable no solo desde el punto de vista literario, filosófico o psicológico. También una inspiración para terapeutas profesionales. Es admirable la sagacidad, el respeto y el ingenio del que hace gala Yalom al escribir sobre su práctica clínica.

Si se ha emocionado con El día en que Nietzche lloró, ha paladeado la inteligencia de La cura Schopenhauer o se ha entusiasmado con El problema de Spinoza, va a coger con gran interés los relatos variados de Irvin D. Yalom , reunidos en Criaturas de un día.

Yalom es un psiquiatra norteamericano nacido en Washington en 1931 de familia judía, profesor de Universidad y autor de varios libros sobre terapia. Por cierto, comenzó a escribir novelas a la edad de sesenta años. Ejemplar. En este libro de relatos nos cuenta muchas de sus experiencias clínicas con pacientes interesantísimos, que recuerda un poco los casos descritos por otro gran médico, neurólogo, escritor con muchísimo éxito en nuestro país: Oliver Sacks, autor entre otras maravillas de El hombre que confundió a su esposa con un sombrero, Despertares (que nos cuenta la biografía de este genial individuo), La isla de los ciegos al color, Migrañas, etc. Pues bien, sin llegar a la extensísima producción de Sacks, Yalom lo supera por el lado literario y está un paso por debajo del interés científico de sus libros.

Es además un libro muy recomendable no sólo desde el punto de vista literario, filosófico o psicológico. También es una inspiración para terapeutas profesionales. Es admirable la sagacidad, el respeto y el ingenio del que hace gala Yalom al escribir sobre su práctica clínica. Especialmente significativo es el Epílogo y la «Nota al lector» que el autor coloca al final del libro. La honestidad profesional de Yalom es algo admirable y digna de ser tenida en cuenta como inspiración y modelo a seguir por los muchos psicólogos o psicoanalistas que escriben libros sobre sus pacientes y su práctica en consulta. La reflexión que presenta en las últimas páginas es algo que todos los psicólogos deberíamos admitir como una especie de juramento hipocrático: «Lo más importante que yo, o cualquier otro terapeuta, puede hacer es ofrecer una auténtica relación sanadora de la cual los pacientes puedan extraer lo que necesiten. Nos engañamos a nosotros mismos si pensamos que alguna acción específica, ya sea una interpretación, una sugerencia, un etiquetaje o un consuelo es el factor sanador». Y añade: «Muchas veces los pacientes que aparecen en estos relatos han encontrado el beneficio de la terapia de una manera que yo no hubiera podido prever jamás…ni encontrar en cualquier manual de terapia». Realmente recomendable.

FICHA “CRIATURES D’UN DIA”.- Irvin D. Yalom. Traducción de Albert Nolla.- Ed. de 1984. 269 págs., 17,58 euros.

Novetat editorial: «Criatures d’un dia», d’Irvin D. Yalom

400CriaturesCriatures d’un dia
Irvin D. Yalom
Traducció d’Albert Nolla
Mirmanda, 133
272 pàgines
18,50 euros

En aquest nou recull de relats, Irvin D. Yalom descriu la lluita interna dels éssers humans per assumir els dos grans reptes de l’existència: el de donar significat a la vida i el d’afrontar el seu inevitable final. L’interès de les sessions terapèutiques que Yalom descriu en el llibre, els temes profunds i eterns que hi tracta i l’enginy amb què basteix els seus relats converteixen el recull que el lector té a les mans en una obra literària amb entitat pròpia difícil d’oblidar.

El caràcter, la perspicàcia, l’agilitat i la bellesa de Criatures d’un dia són una declaració radicalment honesta sobre les dificultats de la vida humana, i també una celebració d’alguns dels millors fruits —l’amor, la família i l’amistat— que aquesta vida ens pot donar. Tots som criatures d’un dia, però llegir l’obra de Yalom ens pot ajudar a viure aquest dia que és el nostre en plena felicitat.

Irvin D. Yalom (Washington, 1931), nascut en el si d’una família humil d’origen jueu, és professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford i autor de diversos llibres de psicoteràpia existencial. Tot i que va començar a escriure per explicar els casos clínics dels seus pacients, als seixanta anys es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit tant de crítica com de públic. D’entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, destaquen When Nietzsche Wept (1992), The Schopenhauer Cure (2005), En el cor de la nit (2008) i El problema de Spinoza (2012), aquestes dues darreres publicades també a Edicions de 1984.

«El problema de Spinoza», d’Irvin D Yalom, segons Glòria Farrés [El Punt Avui]

El divendres 25 d’octubre va sortir publicat a El Punt Avui un especial sobre les darreres novetats sobre la figura de Spinoza, signat per la Glòria Farrés. Un dels llibres que menciona és El problema de Spinoza, d’Irvin D. Yalom.

‘El problema de Spinoza’, de Yalom

FM107ElproblemaSpinozaA més de la traducció de l’Ètica de Spinoza, trobem actualment a les llibreries una altra obra, aquesta de caràcter literari i divulgatiu, que ens parla del filòsof jueu. Edicions de 1984 ha publicat la novel·la d’Irvin D. Yalom El problema de Spinoza, traduïda per Carles Miró. Aquesta obra, estructurada en dos temps, un que narra la vida de Spinoza i l’altre la vida de Rosenberg, un nazi jutjat i condemnat a mort a Nuremberg, ens permet una aproximació al filòsof des de la ficció. Yalom, psiquiatre i catedràtic de la Universitat de Stanford, ja havia novel·lat la vida de Niezsche i la de Schopenhauer. La novel·la se centra en el fort cop emocional que devia ser l’excomunió per a Spinoza. A partir de la psicologia moderna mira de reconstruir el món interior del filòsof. L’autor reconeix al pròleg la dificultat d’aquesta empresa. Potser amb la intenció de veure millor, a contrallum, ben delineades, les qualitats filosòfiques i personals de Spinoza, Yalom el contraposa a un jove antisemita: Alfred Rosenberg.

Alfred Rosenberg era el cap de l’ERR, l’equip que s’encarregava de saquejar a favor del Tercer Reich els béns dels jueus. En l’informe que va fer després d’apoderar-se de la biblioteca de Spinoza fa constar: “Conté valuoses primeres obres de gran importància per a l’exploració del problema de Spinoza.” Aquest problema consistia a entendre com l’obra d’un jueu podia haver inspirat autors aris com Goethe, Hegel o Nietzsche. Aprofitant aquest misteri, la novel·la confronta el filòsof de la tolerància i la racionalitat al teòric del nazisme i ideòleg de l’Holocaust. La narració va desgranant les dues vides i contraposa dues actituds vitals antagòniques. La trama aconsegueix un cert suspens, una bona ambientació històrica, interessants explicacions sobre els estudis talmúdics i cabalístics que va rebre Baruch Spinoza, i reflexions sobre la psiquiatria i la psicoanàlisi. De tot això, en surt una novel·la d’idees que atrapa.

Al 2011, John Berger imaginava a El quadern de Bento el contingut d’un quadern d’apunts perdut de Spinoza. Yalom també fantasieja, per bé que hi ha més pretensió històrica. Bona part del que fa dir a Spinoza o a Rosenberg ho extreu de l’obra i la correspondència de Spinoza i de les memòries de Rosenberg, que les va escriure mentre era a la presó durant els judicis de Nuremberg. Cal dir, però, que en algun cas les converses imaginades tenen un caràcter tan deliberadament d’anàlisi psicològica, que no deixen gaire espai al misteri que havia d’envoltar l’esperit de Spinoza. Tot és entenedor, massa clar, tot s’esdevé en un sol pla, sense la fondària que caldria esperar.

El deure de ser feliç

El millor de la novel·la de Yalom probablement és que mostra un Spinoza que entaula una lluita conscient contra les seves passions. De fet, potser una de les coses més valuoses de la filosofia de Spinoza és que ens convida a controlar les passions i a fer l’esforç d’estar alegres. Ens ensenya a valorar el conatus, les ganes de viure, que comporten els afectes actius, positius, ens fa celebrar el valor de l’alegria i el poder de la raó. Jorge Luis Borges, que estimava l’obra de Baruch Spinoza, diu: “Ese pobre hombre, quizá desdichado pero que no quería ser desdichado, que tenía el culto de la felicidad, que creía que debemos ser felices.”

Irvin D. Yalom sobre el descobriment dels diaris de Rosemberg i «El problema de Spinoza».

Diu Irvin D. Yalom, autor, entre d’altres, de El problema de Spinoza:

FM107ElproblemaSpinoza

Un fascinant pas endavant per a la meva novel•la sobre Spinoza. Molts diaris d’arreu del món han publicat un descobriment sorprenent: l’aparició dels diaris personals d’Alfred Rosenberg. Molts de vosaltres m’heu enviat peticions per sol•licitar-me informació.

La meva novel•la, El problema de Spinoza, repassa la vida de dos personatges: Bento Spinoza, al segle XVII, i l’ideòleg nazi Alfred Rosenberg, al segle XX.

En aquesta novel•la, vaig provar de submergir-me en el món de cadascun d’aquests personatges. Vaig introduir un psiquiatra de ficció en la vida d’Alfred Rosenberg i vaig imaginar-me com seria la seva vida interior: era arrogant, estava convençut que tenia una ment excepcional i una gran perspicàcia, sentia constantment el dolor de saber-se no prou estimat per Hitler, que no l’introduïa en el seu cercle íntim malgrat les proves del seu èxit; va vendre un milió de còpies d’un llibre que havia d’oferir les bases psicològiques de les activitats nazis; era l’editor en cap del principal diari nazi; va ser l’encarregat de saquejar totes les propietats dels jueus d’Europa…

I ara han aparegut 400 pàgines manuscrites del seu diari personal, que se suposava que havien estat robades, i és la meva esperança que aviat es publiquin. Naturalment, les espero en un suspens molt gran. Penso que és molt estrany per a un novel•lista, que ha escrit sobre el món íntim d’un personatge, tenir la oportunitat de descobrir si ha estat encertat o no amb les seves especulacions.