El poeta Lluís Solà, sobre «Jesus busca Jesús» de Jaume Rodri.

Font: Lluís Solà

Nota prèvia: demà dijous 9 d’abril, Stefano Puddu i Jaume Rodri presenten el llibre a la biblioteca Núria Albó de La Garriga.

targetó la garriga

 

400JesúsJaume Rodri ha donat molt a moltes causes. Les seves vocacions van des de l’home sempre disposat a lluitar a favor de la llibertat del nostre país fins a l’artista plàstic, al cineasta, al polític, en el sentit més noble de la paraula, al sociòleg i a l’escriptor. Doncs bé, en el llibre que acaba de publicar, Jesús busca Jesús, es troben plenament implicats tots aquests homes, i val a dir que aquesta conjunció era imprescindible. Un dels valors importants d’aquesta obra, un dels seus atractius evidents, és que cadascun d’aquests homes hi aporta el punt de vista i l’experiència corresponent. D’altra banda, la bibliografia de Jaume Rodri demostra que l’interès per la figura de Jesús no és pas superficial. Recordem només el llibre L’evangeli segons Jaume Rodri (l973), que forma part del mateix cercle de preocupacions.

Com el mateix text s’encarrega d’anunciar en el subtítol, l’objectiu fonamental del llibre és la «Crònica d’una recerca perillosa». En efecte, Jesús busca Jesús és una crònica i una investigació, una recerca de fons. Fins i tot una novel·la d’intriga, de lladres i serenos, amb assassinats i personatges que callen el que sembla que saben. Però sobretot és un llibre explosiu, apassionant i fascinant. És explosiu pel terme de la recerca: l’home anomenat Jesús, l’home que, com Sòcrates o Buda, no va escriure res però del qual tants escrits parlen.

És un llibre explosiu en un sentit extern i en un sentit intern. En un sentit extern, qualsevol investigació que hom faci al voltant de l figura de l’home Jesús pot afectar d’una manera important el món occidental. I és que una part decisiva dels nostres valors i de les nostres formes de vida pertany al cristianisme, ens agradi o no. En un sentit intern, moltes persones del món occidental porten més o menys soterrada en algun lloc d’ells la pregunta: però qui era aquest Jesús? L’ona expansiva, doncs, d’una investigació d’aquesta mena és incalculable. Pot arribar a qualsevol lloc, a qualsevol persona. Perquè el que mou de cap a cap aquest llibre és una voluntat i una passió insubornables per poder trobar elements que ens facin menys enigmàtica la figura històrica de Jesús, qualsevol descoberta documentada sobre aquesta figura pot ser explosiva i perillosa. A la mateixa «crònica» de la recerca que l’autor ens explica ens ho deixa prou clar.

L’origen d’aquesta investigació és una intuïció. Aquest sentit o facultat rau entre el pur instint i l’intel·lecte i no refusa el tracte amb cap d’ells. Jaume Rodri, com a bon sociòleg i com a home que toca i vol tocar de peus a terra, escolta la intuïció. Observa la societat de prop i els moviments dels homes i de les dones que té al voltant, veu el seu país, la seva època. Coneix els problemes que l’asssetgen, els té analitzats. La Palestina del temps de Jesús també era una terra ocupada. A partir de l’hel·lenització més o menys forçada per part del successors d’Alexandre el Gran, l’any 63 a.C. esdevé una província més de l’imperi romà. Roma hi vol imposar la seva llei, com a tot arreu. La pregunta que es fa Jaume Rodri és la següent: què passa en un país ocupat? Una pregunta elemental i fonamental. Una pregunta que cal aplicar a l’home Jesús, que fa temps que estudia.

L’observació directa de la realitat política i social contemporània i, en especial, de la realitat hispànica, li ensenya que els països, els pobles, no es deixen sotmetre amb facilitat. Ni ara, doncs, ni abans, com ens narra la història jueva. A la Palestina dels temps de Jesús també hi havia manifestacions, revoltes, lluites. Sobre això disposem de documentació clara i contundent. La connexió d’aquests dos fets encén l’espurna. Quina devia ser l’actitud de Jesús davant l’ocupació romana, cada cop més implacable? Formava part de la resistència? N’era un membre eminent? Estava al marge d’aquesta lluita?

Aquesta és la crònica perillosa que escomet el llibre. Un investigació que s’imposà a l’autor en una data concreta, l’any 1963, durant l’enterrament de la cantant Édith Piaf, com explica Jaume Rodri al començament de l’obra, i que no es clou fins al moment de redactar el text. Són molts anys, doncs, de treballar sobre una hipòtesi. Però la necessitat de saber i les passions importants són així, abassegadores. Durant tots aquests anys Rodri cerca informació, documents, opinions. Recorre les costes del Mediterrani, fa expedicions al desert, parla amb persones de tota mena, passa aventures i perills per trobar suports documentals a la seva pregunta.

Justament el gran atractiu de Jesús cerca Jesús són les diverses capes de què està feta l’obra. La primera i la fonamental, és la de la recerca dels moviments i de les activitats de l’home Jesús. La segona capa són les persones amb qui n’ha parlat: Allende, Castro, Dalí, Xirinacs, Danielou, persones de totes bandes, doncs, en la pintura dels quals Jaume Rodri desplega el seu talent plàstic. La tercera capa són els viatges i els llocs que visita: Egipte, Israel, Palestina, el Sàhara, etcètera. Els incidents, els enigmes, els silencis i els perills reals i palpables apareixen sovint a la ruta de l’autor.

Tot fa pensar, però, que si bé el llibre es clou el 2014, la pregunta que engegà la recerca de Jaume Rodri continua vigent i ben viva, en ell i en la societat occidental. Encara que potser se la facin pocs. No ens podríem pas fer una idea de la societat en què vivim, i de les idees i sentiments que la configuren de fons, si no ens plantegéssim preguntes sobre els orígens dels cristianisme, encara que aquestes preguntes comportin dificultats i perills.

 

«Jesús va liderar la revolta contra els romans» Jordi Vilarrodà parla amb Jaume Rodri, autor de «Jesús busca Jesús»

Font: Jordi Vilarrodà / El 9 Nou

Artista, polític, escriptor, teòleg. El polifacètic Jaume Rodri (Vic, 1940) acaba de publicar Jesús busca Jesús (Ed. de 1984), la història d’una recerca sobre el Jesucrist històric que és també el dibuix del seu propi recorregut vital. Aquest periple l’ha portat a conèixer personatges clau de la història del segle XX, de Fidel Castro a Salvador Allende, passant per Dalí o Le Corbusier.

400Jesús

Ha dit que aquest llibre és com el seu testament vital.Per què?
Va dedicat als meus cinc néts. Parlo d’una època, des que tenia 20 anys fins ara, en què han passat una pila de coses, i potser no s’ha dit tot.Tant en la política com en l’art o la teologia.

L’eix del llibre és la recerca de Jesús, però no el Jesús de la creença, de la fe, sinó el personatge històric?
Exactament. D’un dels personatges històrics més importants del món en més de dos mil anys, amb prou feines se’n sap res. I en canvi, se’n coneix el conte, el que s’ha ornamentat la seva vida. Jo no m’hi he dedicat en exclusiva, però al llarg de trenta anys he anat prenent notes i investigant. Al final, aquest trencaclosques es construeix a partir de la sociologia, no de la història.

Vostè havia estudiat teologia, era sacerdot. Imagino que hi ha un moment en què se separa de l’ensenyament que ha rebut sobre Jesús. Per què?
Perquè em qüestiono el deus ex machina, allò d’inventar el que no pot explicar-se naturalment. No és que jo hagi abandonat res, sinó que a cada època de la meva vida anava caient tota la poètica sobre la vida de Jesús, igual que et cau el mite dels Reis quan ets petit. Al final et queda aquest personatge, un jueu jove mort a la creu que tenia intenció d’alliberar el seu poble i no va reeixir.

La seva hipòtesi és un Jesús que podria haver nascut a prop de Catalunya…
A Narbona! Fa més de dos mil anys, era una de les ciutats més importants de la conca del Mediterrani: tenia port fluvial i port comercial molt rica. Allà hi vivien els exiliats de la Casa de David, de Judea. La meva teoria és que només podia capitanejar la revolta contra els romans aquell qui era l’hereu de la nissaga. I hauria nascut a l’exili. Sobre aquesta hipòtesi comença a voltar tot, com ara que Jesús hauria estudiat a Alexandria i hauria tornat a Judea.

Per alliberar-la dels romans, segons vostè. Un Jesús lluitador?
Exactament. Era el gran líder espiritual, polític –i militar!– per alliberar el seu poble. S’hauria traslladat a l’interior del desert del Sahara, a Tamanrasset, per muntar l’exèrcit que hauria d’alliberar el seu poble. Els romans només clavaven a la creu aquells que eren trobats amb una arma als dits i en una acció de guerra. Això abonaria la tesi d’un Jesús líder de la resistència. I pensi que fa dos mil anys la no violència no existia.

Vostè i altres persones hi fan un viatge, a aquest lloc.
Un viatge llargament esperat… I que va trigar molt a ferse, per circumstàncies personals. El que hi ha a Tamanrasset està relacionat amb els manuscrits de Qumram, els textos antics que la comunitat jueva va amagar en aquestes coves del Mar Mort, on queda constància que són còpia d’uns originals. I els savis situen aquests originals en un monestir enterrat que hi hauria prop de Tamanrasset. Allà es veuria, per exemple, que el Parenostre ja era una gramàtica del poble que quan va viure Jesús feia tres segles que s’utilitzava.

Tan destacat com això és el que vostè explica sobre personatges històrics amb qui parlava de Jesús…
Com es pot imaginar, jo no anava a veure Fidel Castro per demanar-li això. Però les circumstàncies m’hi portaven, i al final de la conversa sobre altres temes, jo els demanava per Jesús.

És colpidora la seva trobada amb Salvador Allende, que ja intueix que morirà al Palacio de la Moneda…
Em va marcar. Érem quatre i ens va dir que sortiria amb els peus per davant d’allà, perquè no volia que morís més gent per ell, i que aniria fins al final.

El famós general Enrique Líster li salva la vida!
Es deia Jesús Líster, i es va canviar el nom per raons òbvies. En un viatge, per poder parlar amb mi, em va obligar a canviar d’avió. L’aparell en què havia d’anar jo es va estavellar, i quan vaig saber-ho, em vaig trobar abraçant-me al Líster en un aeroport. L’última persona amb qui pensava que m’abraçaria!

Amb el famós arquitecte Le Corbusier, però, van acabar molt menys amics…
De joves, érem capcalents. Li vaig dir, després de parlar de Gaudí, que la Sagrada Família era una mona de pasqua. I aquí es va enfadar. En canvi, em va explicar coses interessants, com que havia de fer a Barcelona un projecte que li havia encarregat el president Macià i que no es va concretar. Ah, i de Gaudí també es diu que va enterrar a la cripta de la Sagrada Família un dels tresors càtars.

Jaume Rodri, Joan Pere Le Bihan, Blai Bonet, Walt Whitman i Josefa Contijoch. Presentacions d’aquesta setmana

Dilluns 9 de març

400Jesús

Casa del Llibre (Rambla de Catalunya, 37, Barcelona) / 19.00 h 

Arcadi Oliveres (pacifista i economista), i Arnau Puig (filòsof i artista) presenten Jesús busca Jesús, de Jaume Rodri.

 

 

DB30EscolaNovaAuditori de la Biblioteca de Rubí / 19.00 h.

Joan Pere Le Bihan parla sobre l’escola que volem en el marc del seu llibre Estat nou? Escola nova!

 

 

Dimarts 10 de març

PONSALORDAcartell

 

Dijous, 12 de març

1984PContijoch

A les 19.30 h. a la llibreria Laie (C/ Pau Claris, 85, Barcelona)

Anna Aguilar-Amat, Manuel Carbonell, Lluïsa Julià, Núria Martínez i Ricard Mirabete llegiran i glossaran poemes triats de Baix continu, de Josefa Contijoch.

 

 

Dissabte, 14 de març

BlaiBonet400

A les 12.30 h a Dòria Llibres (C/ Pujol, 9, Mataró)

Vermut poètic i recital de Blai Bonet a càrrec de Jaume C. Pons Alorda

Quatre maneres d’arribar a Jaume Rodri, autor de «Jesús busca jesús»

La primera, naturalment, és llegir el seu llibre.

La segona, escoltant L’oracle d’ahir (Catalunya Ràdio)

La tercera, aquest divendres les 19.30 a la llibreria Badallibres de Cardedeu

targetó cardedeu

La quarta, llegint aquesta entrevista que signa Montserrat Ponsa pel Nació Digital i que reproduïm tot seguit:

Jaume Rodri: «M’he limitat a no perdre el fil de les creences»

No és fàcil parlar de Jaume Rodri, home polifacètic que ho abasta tot. A manera de preàmbul, jo diria que és un compendi de filosofia i lletres, magisteri, dibuix, escultura, cinema, gravat, escriptor, Seminari de Vic, capellà. Inquietuds a redós de l’art, de la religió, de la convivència, de l’amistat, de l’amor, de les relacions humanes, de la mort. Defensor dels Drets d’homes i pobles i, de manera especial i gairebé malaltissa, enamorat de Catalunya, la seva amant, una terra que vol lliure, rica i plena. A més a més, toca el saxo…

—Com et definiries?
—Em defineixen els altres. Jo a penes em conec.

—Tot i que et conec fa ja una pila d’anys, sempre descobreixo en tu noves facetes. Quina em queda encara per descobrir?
—Et queda per descobrir el que pot donar de si l’amistat….

En Jaume Rodri acaba de publicar un llibre insòlit: Jesús busca a Jesús, que va presentar a La Gralla la darrera setmana. Que ningú deixi de llegir-lo, considero necessària una trobada per discutir lo, un cop llegit.

—Jaume, explica què et va portar a la recerca i posterior escriptura d’aquest llibre Jesús busca a Jesús…
—La necessitat d’escriure el meu testament vital.

—Pots raonar-ho? Dius que va sorgir a ran de l’enterrament d’Édith Piaff. Com va ser?
—Va ser a través d’adonar-me, de cop, de la quantitat de creus que hi ha al món.

—Aquesta resposta no és suficient. S’ha acabat aquella recerca amb el descobriment dels “documents” dels quals parles en el llibre?
—Cal llegir atentament les pistes que hi ha entre ratlles.

—No preteneu esbrinar qui te els “documents”? Per què els guarden? Què expliquen que siguin tan perillosos -amb assassinats pel mig-, i no puguin estar a l’abast del món creient? L’Església te por?
—Parlem d’uns documents que explicarien els fonaments del pensament jueu. Parenostres i Benaurances de més de 2.600 anys.

—Tu has estat creient, i capellà convençut. Què et va fer trencar amb les creences?
—Jo no he trencat cap creença. M’he limitat a no perdre el fil de totes elles.

—Per què vas deixar la teva responsabilitat eclesial?
—No acostumo a abandonar els llocs, sempre arribo fins al final. El que ha passat és que m’han expulsat; feia nosa.

—Has començat coses que, de sobte has abandonat, com la política activa, vull dir com a Diputat al Parlament. Motius?
—He buscat la veritat. Més tard he buscat la bellesa. Ara vaig boig buscant la bondat. De totes tres, n’he guardat trossos.

—Pots concretar una mica? No estaves d’acord amb les doctrines?
—No era jo que no hi estava d’acord. Malgrat tot, jo lluitava per transformar la realitat. Però elles, les doctrines, no estaven d’acord amb mi. I em feien fora… amb tota naturalitat. I, quan ja era fora, m’adonava que ja feia temps que havia traspassat la línia.

—Fidel a uns ideals de justícia, de defensa del país Catalunya, com veus el futur, com arribarem al 27-S ?
—El nostre país ja és lliure; només falta el reconeixement de propis i estranys.

—Quan dius estranys vols dir els de més enllà de l’Ebre, que justament ara, desbordat, s’ho vol emportar tot terres enllà?
—Per estranys vull dir els de casa i, els de fora de casa, que són com nosaltres. A part hi ha els enemics i els adversaris.

—Penses que els nostres polítics fan el què correspon en un moment com el que vivim?
—Com de tot, hi ha el que hi ha. I és amb aquests bous que cal llaurar.

—Estàs molt filosòfic… Què passarà?
—El temps i nosaltres passarem. La petja, és el nostre testimoni de pas.

—Pots dibuixar resultats, com acabarà aquest 2015?
—El 2015 serà el que vulguem. L’èpica marcarà la nostra crònica.

—Què tens entre mans que jo no sàpiga?
—Entre mans, un nou escrit: Les set cordes del meu violí. Les 7 cordes del meu violí son els diferents estats civils pels que he transitat, volen o, sense voler: celibat, viudetat…

– La família, pel que em sembla, omple molt el teu temps, oi?
– Els que arriben, els que just acaben d’arribar i els que porten dies al costat, són la companyia i bona part de la raó de ser.

—Com veuria l’amic Xirinacs la situació de Catalunya avui, febrer de 2015?
—No ho sé, però em sembla fàcil d’endevinar: dempeus, agafats de les mans i, en ple combat, fidels.

Novetat editorial: «Jesús busca Jesús. Crònica d’una recerca perillosa», de Jaume Rodri

400JesúsJesús busca Jesús
Crònica d’una recerca perillosa
Jaume Rodri
De Bat a Bat, 32
978-84-15835-54-7
240 pàgines
18 €

Nazaret no existia, en l’època de Jesús. I, per descomptat, res de Reis de l’Orient, res de mare virginal, res de pare putatiu. Res de caminar sobre les aigües.

Jaume Rodri emprèn l’aventura d’investigar la vessant històrica i sociològica de Jesús, primer de manera intuïtiva, després carregant-se de raons, sempre cercant les pistes i parant bé l’orella a les paraules dites a mitja veu per savis que saben de què parlen i saben més del que diuen. La llista de personalitats del segle XX que ha conegut Rodri és llarga, com també ho és la seva heterodòxia i llibertat de pensament.

Però, mentre Rodri intentava resoldre el misteri del Jesús històric, el món seguia girant. El maig del 68, els temps de l’Assemblea de Catalunya, els inicis de la teologia de l’alliberament, les guerrilles llatinoamericanes… ¿Què li passava, aleshores, a en Rodri? El general Líster, xop de whisky, va salvar-lo de morir en un accident aeri a l’aeroport de Moscou. Abans de partir peres amb Le Corbusier per culpa de la Sagrada Família, el famós arquitecte va confessar-li que tenia un projecte a Barcelona. Un Allende melancòlic li anunciava que moriria al Palacio de la Moneda. La policia secreta jordana el perseguia per Jerusalem.

El seguit d’anècdotes a voltes hilarants, d’aquelles que només poden succeir si ets al lloc adequat en el moment oportú, prometen al lector moments i situacions sorprenents.

Jesús busca Jesús és una aventura en dues direccions: la cerca perillosa d’un home que va canviar el món fa dos mil anys, i la narració de la vida atzarosa d’un home d’avui, Jaume Rodri, obstinat a canviar ell mateix el món que l’envolta, des d’una distància irònica, amena i descreguda.

Jaume Rodri, nascut a Vic l’any 1940, és escultor, escriptor i cineasta. De jove, assisteix a classes de pintura i música, escriu textos per a revistes i diaris, estudia teologia i se’n va a estudiar sociologia i gravat a París. Viatja molt. De retorn a Catalunya, participa en política. Va ser membre fundador de l’Assemblea de Catalunya i regidor i diputat durant un temps. Pel que fa a la seva faceta d’escultor, ha dut a terme diverses escultures monumentals entre les quals destaca el Monument a la Independència d’Arenys de Munt. Com a cineasta, ha fet diversos documentals i és coautor del curtmetratge A propòsit de la «Cantata de Santa María de Iquique», que va ser premiat al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Entre altres obres, ha publicat: Poesia armada, L’Evangeli de Jesús segons Jaume Rodri, Setge a l’antievangeli (en col·laboració amb altres autors) i Llibre de proclames.

I aquest dijous, a les 19.30 h, presentació a La Gralla de Granollers!

targetó gralla