Joan-Pere Le Bihan i Edward Hirsch, les presentacions d’aquesta setmana

Divendres 19 de maig, a Premià de Mar

 

Dissabte 20 de maig, a la No Llegiu de Poblenou

La setmana comença avui!

AVUI, el poeta Lluís Solà presenta la seva Poesia completa a Vic. L’acompanyaran Francesc Codina i Pep Paré. A les 20.00 h al Temple Romà de Vic.

No us perdeu aquesta extensa entrevista que va mantenir Lluís Solà amb Jaume C. Pons Alorda a Núvol!

*

TAMBÉ AVUI, a la llibreria L’Altell de Banyoles, a les 20.00 h: Club de lectura d’El dia que vaig aprendre a volar, amb la seva autora Stefanie Kremser.

*

DEMÀ DIJOUS, a la Llibreria Laie (Barcelona), a les 19.30, Sam Abrams presenten la Poesia completa de Lluís Solà, amb la presència, naturalment, del mateix Solà.

*

DIJOUS, a Mataró, una presentació ben interessant que segur que derivarà en un bon debat. Joan Pere Le Bihan presenta Estat nou? Escola nova! A la seu d’Òmnium, a les 19.30

*

També dijous, però aquest cop a  la sala d’actes del Museu Episcopal de Vic, a les 18.00 h, l’escriptor i traductor Ramon Monton, parlarà de l’obra que va guanyar el darrer Premi Ciutat de Barcelona de traducció: Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.

 Bàrbara Virgil, llicenciada en filologia semítica i professora d’hebreu, impartirà després la conferència «Tresors d’Armènia»

 

*

I finalment, dissabte a les 20.00 h a Girona, Stefanie Kremser, autora d’El dia que vaig aprendre a volar, conversarà amb Imma Monzó i Najat El Hachmi sobre «escriure mares», en el marc del Festival MOT. [Més informació aquí]

Jaume Rodri, Joan Pere Le Bihan, Blai Bonet, Walt Whitman i Josefa Contijoch. Presentacions d’aquesta setmana

Dilluns 9 de març

Casa del Llibre (Rambla de Catalunya, 37, Barcelona) / 19.00 h 

Arcadi Oliveres (pacifista i economista), i Arnau Puig (filòsof i artista) presenten Jesús busca Jesús, de Jaume Rodri.

 

 

Auditori de la Biblioteca de Rubí / 19.00 h.

Joan Pere Le Bihan parla sobre l’escola que volem en el marc del seu llibre Estat nou? Escola nova!

 

 

Dimarts 10 de març

 

Dijous, 12 de març

A les 19.30 h. a la llibreria Laie (C/ Pau Claris, 85, Barcelona)

Anna Aguilar-Amat, Manuel Carbonell, Lluïsa Julià, Núria Martínez i Ricard Mirabete llegiran i glossaran poemes triats de Baix continu, de Josefa Contijoch.

 

 

Dissabte, 14 de març

A les 12.30 h a Dòria Llibres (C/ Pujol, 9, Mataró)

Vermut poètic i recital de Blai Bonet a càrrec de Jaume C. Pons Alorda

La Hble. Sra. Irene Rigau i Joan Pere Le Bihan presenten «Estat nou? Escola nova!» a la Llibreria Alibri, demà 3 de febrer a les 19.00 [Llibreria Alibri]

Setmana farcida de presentacions! Blai Bonet, Alfred Döblin, Joan Pere Le Bihan, Jaume Coll Mariné i Josefa Contijoch

DIMARTS 16

L’editor Josep Cots parlarà dels 30 anys d’Edicions de 1984, l’editorial protagonista del mes a la llibreria La Impossible.

A la llibreria La Impossible (C/ Provença, 232), a les 19.30.

 

 

DIMECRES 17

A l’Horiginal (C/ Ferlandina, 29, davant del MACBA, a les 20.30), gran BlaiBonetada!

i

A la llibreria La Memòria (Plaça de la Vila de Gràcia, 19) a les 19.00:

Xerrada: «Literatura i la Gran Depressió».

Sebastià Bennassar parla de Berlin Alexanderplatz d’Alfred Döblin.

 

 

 

 

 

DIJOUS 18, a Figueres

i

el mateix dia, a Vic

Tertúlia literària amb Biel Barnils i Jaume Coll Mariné entorn Quanta aigua clara als ulls de la veïna.

A les 20.00 h, al Casino de Vic.

 

 

 

 

 

DIVENDRES 19, a Palma

 

DIUMENGE 21, a Manlleu

Presentació de Baix continu.

“Diàleg amb Josefa Contijoch”, amb Noemi Mercader i Stefano Puddu.

Recitarà l’actriu Teresa Matas.

A Can Puget (Plaça Dalt Vila, 3) a les 6 de la tarda.

Edicions de 1984, joiosa editorial protagonista del mes de desembre a la llibreria La Impossible

Estem molt contents de ser l’editorial protagonista del mes de desembre a la llibreria La Impossible. Si la visiteu aquest mes, trobareu 70 llibres del nostre catàleg a la vostra disposició, algun d’ells difícils de trobar atesa la velocitat dels temps moderns.

Recordeu, La Impossible, c/ Provença, 232.

Mentrestant, a la ciutat de Palma…

Le Bihan, Doctorow i Walt Whitman. Presentacions d’aquesta setmana arreu del territori!

Avui dimarts, a les 19.30 h., a l’Ateneu Terrassenc, Joan Pere Le Bihan presenta Estat nou? Escola nova! amb Enric Larreula.

Dijous a les 19.00 h., a la llibreria Documenta (Pau Claris, 144), la Gisela Ruiz, bibliotecària, llicenciada en medicina i especialista en ciència cognitiva, recorrerà els plecs del cervell de l’Andrew.

També dijous, però a les 19.30 i a la llibreria A peu de Pàgina (C/ Major de Sarrià, 50):

Jaume C. Pons Alorda recita Fulles d’herba, de Walt Whitman

 

 

 

 

 

I finalment, divendres 21 de febrer, Walt Whitman convertit en Jaume C. Pons Alorda visita la biblioteca Estrem i Fa de Falset. El recital comença a les 19.30.

Le Bihan, autor d’«ESTAT NOU? ESCOLA NOVA!»: ‘Les llengües no se salven amb estatuts, se salven parlant’ [Entrevista a Vilaweb]

Font: B. Z. / Vilaweb

Joan Pere Le Bihan ha estat el responsable de les escoles nord-catalanes de la Bressola durant més trenta anys. En fa dos que va jubilar-se, després de tota una vida dedicada a l’ensenyament i a fer revifar el català allà on es rega el futur, a les aules. La seva experiència i les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades a la Bressola, les explica ara en el llibre Estat nou? Escola nova! […]. Le Bihan ofereix propostes per estendre l’ús del català a Catalunya; a més, fa una crítica als sistemes educatius europeus –exceptuant Finlàndia– i proposa reptes que cal afrontar amb el canvi de civilització. Uns sistemes, diu, que no han estat capaços d’evolucionar i adaptar-se a la realitat del segle XXI. ‘A la Bressola hi ha hagut molt bons resultats, però no cauen del cel. Si s’hagués gestionat com qualsevol escola pública francesa no hauria tingut mai els resultats que té’, diu Le Bihan en aquesta entrevista.

—Tenim un sistema educatiu caduc?
—La intel·ligència que s’ha d’aplicar a les escoles no ha d’aplicar-se només a l’adquisició de competències, sinó també, i potser sobretot, a la relació social. Trobem uns guetos cada vegada més importants. Aquesta incapacitat educativa de les nostres societats porta el jovent a cercar uns altres valors en uns altres llocs. I crec que la Bressola, en la seva dimensió, dóna solucions que no són elitistes. És una xarxa d’escoles que s’adreça al conjunt de la societat. Quan n’era director vaig voler fer una escola en un dels barris més conflictius de Perpinyà, el barri del Vernet.

—Parleu de la ‘revolució vertical’ com una de les claus de l’èxit de la Bressola. Què és?
—Se suposa que les escoles han de preparar la mainada per a la vida en societat. Vostè i jo tenim evidentment edats diferents i allà on anem és pràcticament una casualitat estar amb algú de la mateixa edat. La gent funciona en permanència en edats diferents. I ves per on, la institució que ha de preparar la mainada per a la vida en societat s’organitza d’una manera que a la societat no existeix: classe horitzontal, amb tots els alumnes de la mateixa edat. Això és una contradicció entre el mitjà i l’objectiu. Cal una adaptació a un nou sistema pedagògic, on els alumnes vagin adquirint competències i l’alumne que en sap més ajudi l’alumne que en sap menys. Sortim de la concurrència que implica la classe horitzontal. Posar tots els alumnes de la mateixa edat en una aula implica, encara que no es digui de manera tàcita, una competició. Sembla la ratlla de sortida d’una cursa: a veure qui arriba primer al final. Quan trenquem aquest esquema, deixa d’haver-hi una cursa i l’objectiu passa a ser l’adquisició de coneixements en el marc de l’ajuda i la solidaritat. Un alumne que ha viscut així dels tres anys fins els onze, com en el cas de la Bressola, acaba tenint una mentalitat completament diferent. I això porta a la solidaritat entre les edats i no al menyspreu.

—Això lliga amb les competències lingüístiques i amb el triomf de la immersió a la Bressola.
—La solidaritat entre les edats és en tot: en les matemàtiques, a l’hora del menjador, i també en la llengua. L’alumne de P-5 que ja sap català perquè fa uns quants anys que és a l’escola l’ensenya al de P-3, que fa poc que hi ha entrat. Això seria impossible de fer si no es trobessin a la mateixa aula. Aquest sistema ha permès a la Bressola una bola de neu lingüística que va creixent. Ja no ensenyes i lluites permanentment per l’ús de la llengua des de P-3 fins a la universitat perquè ja ve donat. La dinàmica mateix del grup d’alumnes, en el marc de la solidaritat esmentada, ho facilita. No dic que el mestre s’hagi d’adormir, ans al contrari, hi ha de treballar i molt, però és una feina factible. S’ha fet i es fa.

—Proposeu, doncs, d’aplicar aquest model al Principat de Catalunya?
—Si a la zona menys catalanoparlant dels Països Catalans, amb l’excepció de l’Alguer, s’ha aconseguit això, amb només un 1% o un 2% de catalanoparlants, hauria de ser més fàcil aconseguir-ho en un territori on encara n’hi ha un 36%, com és a la Catalunya autònoma. S’ha d’aprofitar el coixí que encara existeix abans no s’acabi de destruir. Cal tenir en compte que el coneixement de la llengua ha augmentat, però l’ús, en canvi, continua disminuint. El 2004 hi havia un 46% de catalanoparlants, ara n’hi ha un 36%. Ja estic en contacte amb el departament d’Ensenyament per posar fil a l’agulla i començar a muntar escoles amb aquest model. Hi ha contactes i hi veig un interès, cosa que em fa content. Aquí hauria de ser més fàcil de fer, tot i que veig que al pati de les escoles els catalanoparlants s’integren en castellà. I el pati és el lloc de la vida real.

—Què s’ha fet malament o què s’hauria de fer, doncs?
—S’ha fet el que s’havia de fer, però, com diu Lluís Llach, hem d’anar més lluny. Em refereixo a la revolució vertical. Cal crear escoles amb una organització vertical que permeti la solidaritat entre les diferents edats, l’ajuda a tots els nivells, inclòs el lingüístic. Una escola vertical, amb edats diferents a cada aula, on el noi que en sap ensenyi al que encara no en sap, no només a tenir coneixements de la llengua sinó a fer-la servir habitualment. Fer servir la llengua amb el professor no vol dir que després l’alumne tingui facilitat per a fer-la servir quan juga al pati. Aquest és el problema que tenen la majoria dels alumnes no catalanoparlants a les escoles de Catalunya Sud. Saben català i l’entenen, però no tenen el costum de fer-lo servir i no el parlen amb facilitat. Així no salvarem la llengua. Les llengües no se salven amb estatuts, les llengües se salven parlant.

—El llibre arriba enmig del procés sobiranista, on hi ha obert el debat de com ha de ser el nou país. I una de les qüestions, tot i que s’evita força, és la de llengua i el seu estatus oficial. Quin és el vostre parer?
—Jo estic d’acord amb la companya de la sectorial d’ensenyament de l’ANC Àngels Folch. El català ha de ser la llengua de la República Catalana. Dit això, no crec que aquest sigui el tema principal. Hi pot haver països on la llengua pròpia és la llengua oficial i de fet no es parli. El gaèlic és oficial a Irlanda, però hi he estat unes quantes vegades i, fora de les escoles d’immersió, no n’he sentit parlar. L’oficialitat no ho és tot. La realitat la fan els pobles, això s’ha de treballar a partir d’aquí, i el poble comença amb el conjunt dels alumnes de les escoles, allà on hi ha les arrels del futur. Penso que els partits que defensen la cooficialitat ho fan per electoralisme. Puc entendre per què ho proposen, però crec que és negatiu per a la llengua. Evidentment, sempre s’haurà de permetre que un castellanoparlant s’adreci a l’administració en la seva llengua, i caldrà un període llarg de transició per no causar cap problema a ningú. En tot cas, Catalunya ha de tenir una llengua primera, oficial, que és la seva, la llengua pròpia i preferent.

Dijous a les 19.30, presentació d’«ESTAT NOU? ESCOLA NOVA!», de Joan Pere Le Bihan a l’Espai Vilaweb.

Amb la presència de l’autor del llibre, Joan Pere Le Bihan, Enric Larreula —escriptor i exprofessor de Didàctica de la Llengua de la UAB— i Joaquim Arenas —cap del Servei d’Ensenyament del Català (1983-2013).

Dijous, a les 19.30, a l’Espai Vilaweb (Ferladina, 43, Barcelona)

Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.

En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.

La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.

Enric Larreula Vidal,
escriptor i exprofessor de Didàctica de la Llengua
de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

Joan Pere Le Bihan va néixer a Marsella l’any 1948, fill de mare mallorquina i de pare bretó. Inicialment la seva llengua familiar va ser el francès, però les vacances d’estiu a Mallorca el van portar a parlar en mallorquí en permanència amb la mare. Durant un temps va ser professor de castellà a l’ensenyament francès. L’any 1978 va entrar en contacte a Perpinyà amb les escoles catalanes la Bressola, on va aplicar una nova metodologia d’immersió.

Novetat editorial: «ESTAT NOU? ESCOLA NOVA! Propostes per salvar i estendre l’ús del català», de Joan Pere Le Bihan

Estat nou? Escola nova!
Propostes per salvar i estendre l’ús del català
Joan Pere Le Bihan i Rullan
Pròleg de Joaquim Arenas i Sampera
De Bat a Bat, 30
978-84-15835-42-4
128 pàgines
12 €

 

Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.

En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.

La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.

Enric Larreula Vidal,
escriptor i exprofessor de Didàctica de la Llengua
de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

Joan Pere Le Bihan va néixer a Marsella l’any 1948, fill de mare mallorquina i de pare bretó. Inicialment la seva llengua familiar va ser el francès, però les vacances d’estiu a Mallorca el van portar a parlar en mallorquí en permanència amb la mare. Durant un temps va ser professor de castellà a l’ensenyament francès. L’any 1978 va entrar en contacte a Perpinyà amb les escoles catalanes la Bressola, on va aplicar una nova metodologia d’immersió.