«Més que un club i ‘Qatarunya’», Anna Ballbona sobre el Barça i Qatar, i «Qatar. El país més ric del món» [El 9 Esportiu]

Sigui l’Estat, la Qatar Foundation o la companyia aèria, a Qatar l’emir i la seva família són darrere de tot

El partit contra el Granada al Camp Nou va ser el primer en què els socis matiners van veure la inscripció “Qatar Airways” al gol nord. El nom del flamant patrocinador blaugrana al costat del “Més que un club”, que segueix allà. El patrocini de Qatar Airways, continuació natural del de Qatar Foundation, ha portat molta cua. Les crítiques esgrimien que Qatar era una dictadura que discriminava, entre d’altres, dones i homosexuals. Vaja, el que se sap a primer cop d’ull. Els favorables a l’acord la presentaven com una fundació educativa i quasi humanitària.

FDB25QatarDe l’acord de patrocini se n’han sabut després més coses, com si la poca transparència del patrocinador s’encomanés. “A Qatar tot està relacionat, sigui l’Estat o la Qatar Foundation, els Al Thani —la família de l’emir que governa— són darrere tot.” Ho diu el periodista Món Sanromà en el llibre Qatar. El país més ric del món (Edicions de 1984). Si és el més ric vol dir que pot comprar-ho tot. Sanromà va treballar tres anys en una línia aèria a Qatar, s’ha documentat i sap de què parla.

La Qatar Foundation “per l’educació, la ciència i el desenvolupament comunitari” capitaneja tota cosa important que passi al país, com ara l’organització del mundial de futbol del 2022. Guardiola va ser ambaixador de la candidatura de Qatar i va cobrar una xifra astronòmica, segons France Football. Però no es pensin que sóc antiguardiolista. Explica el llibre que Rosell va tenir una empresa de màrqueting que, abans de ser president, va estar al darrere de molts esdeveniments esportius de Qatar i d’una acadèmia esportiva, cercapromeses de tot l’Àfrica. Ara creuen que sóc anti-Barça? Cap problema, Qatar és també propietari del port esportiu Marina Port Tarraco i va estar a punt de comprar Spanair.

Ah, que vaig contra Catalunya? No es pensin, l’emir de Qatar té excel·lents relacions amb el rei Joan Carles, i la candidatura qatariana al mundial, acusada de compra de vots, va rebre el suport espanyol. Hi ha molts estadis per construir a Qatar… Ben mirat, una casa d’apostes sembla un negoci més clar.

El llibre de Sanromà permet entendre, també, les intricades relacions del Barça i Catalunya amb un món global on tot es confon, la dictadura econòmica, la política… Qatar ha creat la influent televisió del món àrab Al Jazeera, Qatar té una de les primeres companyies aèries mundials, Qatar ha mogut fils en el paper dels Germans Musulmans a les primaveres àrabs, Qatar apuja el sou dels funcionaris i militars (un 60% i un 120%, respectivament) per evitar cap revolta interna i l’endemà convoca pseudoeleccions…

Qatar ho compra tot, ho paga tot. Qatar inverteix els seus multimilionaris ingressos del petroli i el gas en “empreses estrangeres que li puguin assegurar beneficis a llarg termini”, com ara Barclays, Iberdrola, Porsche, Harrods, Valentino i el París Saint-Germain. I el Barça.

Anuncis

«Qatar: l’encís de la xeica i el fanatisme del xeic». Ignasi Aragay parla de Qatar i de «Qatar. El país més ric del món», de Món Sanromà [diari Ara]

Font: Diari Ara / Ignasi Aragay

La xeica Mozah Bint Nasser al-Missned, una de les tres esposes de l’emir de Qatar, acaba de comprar el quadre més car de la història en subhasta a Nova York per 106 milions d’euros, un tríptic de Francis Bacon sobre Lucien Freud. Ella és la cara amable del país més ric del món, un règim musulmà dictatorial on algú com Bacon, si fos ciutadà qatarià, tindria molts punts per acabar condemnat a mort. Com a estranger, la seva tendència sexual l’hauria portat probablement en algun moment a triar entre un càstig a base d’assots, pagar una multa o ser expulsat del país. Aquesta setmana també s’ha conegut un informe d’Amnistia Internacional que denuncia el tracte esclavista de molts dels treballadors que estan construint estadis per al Campionat del Món de futbol del 2022.

FDB25QatarPer entendre què passa a l’emirat àrab que patrocina el Barça, per saber com hi sobreviu un homosexual o com hi malviu un treballador immigrant, val la pena llegir Qatar. [El país més ric del món] (Edicions de 1984), una interessantíssima panoràmica escrita pel periodista Món Sanromà, que hi va residir entre els anys 2009 i 2011. Al marge de la seva experiència personal, el text, molt a l’estil del nou periodisme de dades, està a bastament documentat. És gairebé telegràfic. Les dades i els fets parlen per si sols. A l’autor no li cal carregar les tintes en l’adjectivació.

I quines són les dades i els fets rellevants? Doncs que aquest país, independent des del 1971 (abans pertanyia als britànics), més petit que la província de Lleida i amb 1,7 milions d’habitants, és un paradís per a una minoria i un infern per a la gran majoria. Rere el glamur arquitectònic i la modernitat d’aparador, hi ha una societat vigilada per la llei de la xaria islàmica, desigual, racista, masclista i dictatorial. Rere la vistosa aposta per l’excel·lència a través de l’educació i la recerca, hi ha una població autòctona gens meritocràtica, acostumada a treballar poc o gens i a ser servida. Qatar és un laboratori del capitalisme financer descarnat i corrupte, creuat amb el radicalisme religiós encarnat pel xeic d’origen egipci, amic dels Germans Musulmans i protegit de l’emir, Yusuf al-Qaradaui, algú que ha arribat a afirmar: “A través de la història, Al·là s’ha imposat als jueus, a qui va castigar per la seva corrupció. L’últim càstig el va portar a terme Hitler […]. Va aconseguir posar-los al seu lloc”.

«Què s’amaga darrere del vel qatarià?», David Meseguer sobre «Qatar. El país més ric del món» [Llegir en cas d’incendi]

Font: Llegir en cas d’incendi / David Meseguer

FDB25QatarAl Jazeera, l’organització del Mundial de futbol de 2022 o l’esponsorització del Barça són alguns dels elements més coneguts de l’emirat de Qatar arreu del món. Però, darrere d’aquesta projecció exterior també s’amaguen històries d’explotació dels treballadors, de limitació dels drets de la dona i una agenda islamitzadora que intenta difondre a través de potents mitjans de comunicació.

Són aquests elements més foscos i poc coneguts pel gran públic els que el jove periodista i escriptor Món Sanromà (Igualada, 1986) intenta desvetllar i apropar-nos en el seu primer llibre Qatar: El país més ric del món (Edicions de 1984). El passat 15 d’octubre, l’obra va presentar-se a la llibreria barcelonina Altaïr, amb una afluència de públic molt nombrosa i la presència de l’autor i l’escriptora Najat El Hachmi.

Abans d’entrar a desgranar els diferents apartats del llibre, Món Sanromà va explicar com va sorgir la idea d’escruire un llibre sobre l’emirat del Golf Pèrsic. Després d’acabar els estudis universitaris i viure una temporada a Irlanda, el periodista català va trobar feina a Qatar. Va ser llavors quan va conèixer la realitat que s’amagava darrere de les immenses fortunes provinents del comerç del gas i dels enormes i luxosos gratacels de Doha. Allí va fer amistat amb immigrants que treballaven dotze hores diàries a les majestuoses obres de la construcció per un paupèrrim sou de 180 euros al mes. Segons l’autor, “Qatar es projecta a l’exterior amb aires d’un país emprenedor i modern, però darrere amaga històries d’explotació laboral que s’apropen amb el semi-esclavatge”.

Sanromà, va intentar abordar els punts claus que apareixen al seu llibre i que constitueixen els elements claus de la política exterior i creixement del país àrab. Després de parlar de les condicions en què viuen els immigrants que estan construint les infraestructures que acolliran el Mundial de futbol de 2022, va arribar el torn de centrar-se en la poderosa Al Jazeera. El periodista va comentar que “la cadena qatariana és utilitzada amb una doble finalitat: fixar a arreu del món l’agenda que beneficia a Qatar i d’altra banda adoctrinar amb la visió de l’islam que tenen els Germans Musulmans”. Yusuf al- Qaradawi, el clergue sunnita estrella més mediàtic, compta amb un espai de televisió a la cadena qatariana que utilitza com a altaveu dels missatge de la confraria. Aquest posicionament, molt visible a les revoltes àrabs en favor de fer caure els dictadors per instaurar governs islamistes, li ha costat a Al Jazeera molts problemes com el tancament de la seva seu a El Caire després que la junta militar fes fora el president Mohammad Mursi.

Món Sanromà també va abordar el paper de la dona en la societat qatariana. “Malgrat que la dona de l’emir ha aconseguit alguns avanços en aquest àmbit, el paper femení en la societat civil està revelat a un segon pla”, va destacar l’autor. També va parlar de les dones que realitzen tasques domèstiques que són en la seva majoria immigrants. “Aquestes dones també estan en condicions de semi-esclavatge i per un sou molt baix viuen en cor i ànima per als seus amos”.

El llibre també relata com Qatar Foundation organitza tot tipus de reunions, conferències i actes culturals per a promocionar Qatar de cara a l’exterior. L’estratègia del govern qatarià és invertir i ser mecenes de projectes culturals en països on han hagut conflictes o situacions convulses i així ampliar la seva àrea de influència. Respecte al Barça i el patrocini de Qatar Arways, Món Sanromà va advertir que li sembla bé que el Barça tingui acords amb Qatar perquè de fet ell va anar allí per treballar, “però que no vengui el país com quelcom idíl·lic i on es respecten els drets fonamentals”.

En relació a l’esport i el seu poder de projecció exterior, l’escriptor dedica un dels capítols a explicar com Qatar forma des de ben joves a atletes provinents d’altres països per després concedir-los la nacionalitat qatariana i competir defensant els colors de l’emirat. Sens dubte, una obra necessària per conèixer de primera mà què s’amaga darrere d’un dels països més rics del món.

David Meseguer

________

Qatar: El país més ric del món / Món Sanromà / Edicions de 1984 / 1ª edició, 2013 / 192 pàgines / ISBN 9788415835103

Publicat per admin a Actualitat internacional, Llibres

«Qatar. El país més ric del món», de Món Sanromà, vist per la Najat El Hachmi [El Periódico]

Font: El Periódico de Catalunya / Najat El Hachmi

EL PAÍS MÉS ESCLAVISTA

FDB25QatarAl meu poble tenien per costum valorar els diners en funció del seu origen. Hi havia diner net i diner brut. Parlo en passat perquè els valors «occidentals» i moderns propis del capitalisme ja fa dies que van penetrar amb força una societat rural tradicional farta de patir pobresa. El diner net seria el fruit de l’esforç, el treball o com a molt el que es rebi en una generosa donació. El diner brut és el que resulta dels jocs d’atzar, de l’explotació d’altres, de l’avarícia i la gasiveria, de la prostitució o de la utilització dels altres en general o fins i tot dels interessos per préstecs.

Al meu entendre, una societat que vulgui ser realment demòcrata, justa i igualitària s’hauria de preguntar sempre d’on vénen els diners. Agafem el cas del Barça, per exemple, esponsoritzat en aquests moments per la Qatar Fundation. Els diners que el millor equip del món rep d’aquest petit país del Golf, ¿són nets o bruts? Doncs no semblen gaire nets si llegim el llibre de Món Sanromà MoncunillQatar: el país més ric del món, publicat ara per Edicions de 1984. En menys de 200 pàgines el periodista descriu amb una capacitat d’observació envejable la vida, costums i organització d’aquest Emirat que de tan grotesc i irreal sembla tret d’una novel·la de ciència ficció. Però malauradament és un país del tot real que a més serveix de mirall de moltes de les perversions engendrades pel neolliberalisme i la globalització. La més greu de totes és l’esclavatge que pateix més del 90% de la seva població, immigrants. Al Barça ja es va decidir en el seu moment que això no era un obstacle per acceptar el patrocini de la fundació qatariana, però qualsevol culer s’hauria de preguntar si és lícita aquesta aliança. Fora, és clar, que es consideri que el futbol està per damunt de qualsevol altra cosa, incloent-hi els drets humans.

Es pot dir més llarg, però no més clar: «Qatar. El país més ric del món», al Quadern d’El País

FDB25QatarQatar, El país més ric del món, Món Sanromà

La prohibició als treballadors estrangers de sindicar-se, les relacions amb el Barça i Guardiola, la sospitosa protecció a la família, les inversions, la rebotiga del Mundial de Futbol de 2022… Res no s’escapa a l’anàlisi d’aquest periodista, que visquè a Qatar entre 2009 i 2011, cosa que li permet aquesta breu però intensa mirada. Un tipus de llibre necessari per a l’assaig en català.

Dues introduccions al Qatar de Món Sanromà [3/24 i Diari Ara]

El dia 25 de juny 3/24 va emetre un reportatge sobre Qatar. El país més ric del món, que us enllacem aquí.

Aquest reportatge, juntament amb aquesta petita entrevista que transcrivim aquí sota, formen una bonica introducció al llibre de Món Sanromà.

Font: Diari Ara

Món Sanromà: “Hi funciona una maquinària social i legal d’explotació

Periodista i màster en relacions internacionals, entre el 2009 i el 2011 va treballar a Doha com a assistent de vol de Qatar Airways. Acaba de publicar Qatar. El país més ric del món (Edicions 1984).

FDB25QatarCom recorda l’experiència?

És com un Gran Germà. Tens un guàrdia de seguretat a la porta de casa que s’assegura que vas a dormir allà cada dia. Has de demanar permisos per a tot, tens un horari de visites limitat… No pots sortir del país sense un permís especial de l’empresa… No pots canviar de feina. Però els sous són generosos i l’empresa et dóna un bon allotjament i et paga el transport.

Com és la societat qatariana?

És una societat dividida: hi ha els qatarians molt rics i un petit percentatge de treballadors expatriats bàsicament d’Europa i els Estats Units, que en total no passen del 20% de la població. L’altre 80% són els invisibles: els treballadors del subcontinent indi i les Filipines, que viuen en condicions més que precàries. Vénen enganyats i endeutats: treballen a la construcció o en una petroliera i sense adonar-se’n es van endeutant més i més. Treballen entre 10 i 12 hores al dia set dies a la setmana per sous de 200 euros. Si protesten els deporten. Hi ha una maquinària social i legal d’explotació. La llei de l’espònsor fa que la persona que t’ha contractat tingui un control absolut de la teva vida.

Com explica l’expansió internacional de Qatar?

Crec que se senten amenaçats per l’Aràbia Saudita i l’Iran i volen teixir una xarxa d’aliances.