«Immigrants a Suïssa». Carina Farreras parla de «Cap verd» al Cultura/s de La Vanguardia

Font: La Vanguardia, Cultura/s

FM109CapverdCap Verd, així es diu la petita, la mateixa a la qual la directora de l’orfenat li diu «ara seràs una filla; des d’aquí, la vida ja no et queda tan lluny», cosa que li dóna peu a ella a pensar: «Si et vols convertir en filla, no és recomanable destruir totes les esperances quan encara ets al llindar de la porta». Cal mirar d’agafar-se als nous pares coneixent-los al detall, cosa que no li resulta gens fàcil, ja que la seva família és… una mica excèntrica, es miri amb els seus ull o amb els nostres: la mare pren pastilles per a «la desil·lusió» i somia com serà de bonic el seu propi enterrament; l’alegre oncle Toni amaga misteris als armaris, i el iaio viu en una casa al camp entre mosques i manies, es posa i es treu les cames ortopèdiques a plaer, i quan s’enfada es nega a parlar si no menja llet amb galetes primer. I no vol seguir la crida de l’esperit de la seva dona, que l’anima a travessar el Jordà. Tot són personatges estrafolaris però amb molt d’encant. L’escriptora i periodista Monica Cantieni (Thalwill, Suïssa, 1965) els torna versemblants i fascinants. L’autora té una veu original i ressonant amb un llenguatge àgil i ple de bon humor. Hi ha una inspiració, la del seu avi italià, immigrant a Suïssa. La nena, a suggerimient del pare, col·lecciona paraules en capsetes de llumins classificades per «Després», «Sempre», «Futur»… Al principi són paraules boniques com vent, pluja i avió, però aviat n’entren d’altres de més complexes com adopció i expedient —apreses aviat en veure la inquietud que produeix la visita dels serveix socials per comprovar que si la cuiden bé—. I les capses es van omplint amb més inquietuds: excés d’immigració, iniciativa, plebiscit.

L’obra està situada en un cantó alemany suís el 1970, quan el xenòfob James Schwarzenbach, del partit ultraconservador, va impulsar una proposta per expulsar un gran nombre de treballadors estrangers. Aquesta proposta es va sotmetre a referèndum i no va obtenir el suport necessari per aprovar-se, però Schwarzenbach va aconseguir encendre les flames del racisme i es va escampar la por entre els immigrants que van fugir a milers. Aquests fets, que són el teló de fons de la història de Cap verd, s’uneixen amb els relats del iaio sobre com es vivia la Segona Guerra Mundial a la neutral Suïssa.

Anuncis

Viatja pel món de llibre en llibre amb Marina Espasa (i Edicions de 1984)!

Font: Diari Ara

Na Marina Espasa ens va oferir ahir diumenge un impressionant viatge pel món a través de les seves diverses literatures, i va ser un goig veure que 1984 representava alguna parada important en el seu recorregut. Us recomanem una lectura atenta de tot el reportatge, però si el temps és el vostre enemic i no us el podeu llegir sencer, us hem preparat un mini-tour-especial-1984. Som-hi doncs!

ESTATS UNITS

FM104Plensdevida[…] Molts lectors descobriran el John Fante escriptor i personatge hipocondríac i neuròtic amb Plens de vida (Ed. de 1984), una crònica divertidíssima del marit d’una dona embarassada i, per tant, disposada a disparar sagetes hormonals a qui gosi portar-li la contrària. ¿Convidar el teu pare a arreglar els desperfectes de la casa les últimes setmanes de l’embaràs de la teva dona és una idea amb futur? Burbank, San Juan, Los Angeles: benvinguts al sol de Califòrnia.

EUROPA / ALEMANYA

FM110HomeFallada[…] Passem a la veïna Alemanya, i als anys de la República de Weimar. Torna Hans Fallada (1893-1947), l’autor de les monumentals Sol a Berlín i Llop entre llops, ara amb L’home que volia arribar lluny (Ed. de 1984 [en castellà el publica Maeva]). La Berlín del període d’entreguerres, els cafès plens de morts de gana ambiciosos que faran el que sigui per sobreviure: una altra manera de conèixer la ciutat de moda.

EUROPA / SUÏSSA

FM109CapverdCap verd (Ed. de 1984 / Pico Verde, Minuscula) ens porta a la Suïssa dels anys setanta. Tota ella és un punt de vista: el d’una nena que desborda imaginació i que és adoptada per una família d’immigrants que no és gens normal. Aprenem paraules amb ella i descobrim els secrets de l’avi Jon o, el que és el mateix, les ferides mal netejades de la guerra. És el primer llibre de la periodista helvèticoalemanya Monica Cantieni (1965).

CATALUNYA / ILLES BALEARS / MATARRANYA

FM108ElbanquerD’ogre a ogre, perquè el protagonista absolut d’El banquer (Ed. de 1984) de Núria Cadenes és un altre monstre. Ambientat a la Mallorca de la primera meitat del s. XX, el llibre és una concatenació de frescos sobre la vida d’un banquer que s’assembla perillosament a Joan March, i que estan escrits amb una qualitat inusual i una llengua que remet directament a Rodoreda, Vilallonga i Biel Mesquida. Una joia estranya.

FM102Licantropia2a[…] De tot un altre tipus de família parla Licantropia (Ed. de 1984), el debut prometedor de Carles Terès. La Pobla de Llobosa és un nom inventat, però el paisatge és el del Matarranya, on un fotògraf i dissenyador nota unes pulsions que l’obliguen a sortir de nit i córrer per la muntanya: no sap que per la seva sang hi corre l’antic deliri de la licantropia, que converteix els homes en llops, i que, lluny de fer por, li ensenyarà a concebre la vida d’una manera més completa.

Novetat editorial: «Cap verd», de Monica Cantieni (traducció de Marta Pera)

FM109CapverdCap verd
Monica Cantieni
Traducció de Marta Pera Cucurell
isbn 978-84-15835-05-9
Mirmanda, 109
224 pàgines
18,00 euros

 

«El meu pare em va comprar a la ciutat per 365 francs suïssos.»

Li diuen «cap verd» i no veu un bou a tres passes. L’atzar de l’adopció l’ha fet anar a parar a una família extravagant d’immigrants. Som a la Suïssa dels anys setanta, i ella ens ho explica, lacònica i imaginativa, fent servir paraules que classifica en capses de mistos. Ens diu com s’aclimata a la seva nova vida i, sense ser-ne del tot conscient, ens fa partícips d’un gran secret: amb una innocència descarada i un llenguatge poètic que impressiona a la vegada que commou, descabdella una història antiga que va marcar a foc la generació d’en Jon, el seu avi adoptiu.

Monica Cantieni (Thalwil, 1965) treballa per a la SRF, la radiotelevisió suïssa. Ha publicat diversos relats en revistes i antologies. Cap verd, la seva primera novel•la, va ser finalista del Premi del Llibre Suís de l’any 2011. Actualment viu entre Wettingen i Viena.

«Monica Cantieni aconsegueix que els lectors adults s’identifiquin amb la seva jove protagonista. […] Escriu en una llengua particular, extremament original, que és a la vegada sensual, tragicòmica i molt directa.»
Berner Zeitung