Avui, a les 19.30, «Malanyet» visita Reus!!

«Mars del Carib», «Retorn a Killybegs» i «Malanyet», entre les 10 recomanacions de Sant Jordi de la llibreria La Ciutat Invisible!

Font: La Ciutat Invisible

Mars del Carib
Sergi Pons Codina. Edicions de 1984.

Aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les que podem llegir aquest Sant Jordi. Si ja estaves fart de les narratives ensucrades de certa literatura catalana, aquí tens una bona plantofada literària, hilarant, lisèrgica, alcohòlica, destripada i punki. I molt, molt, molt divertida. Amb un estil senzill, aquesta novel·la és com un cop de puny directa a la cara de la moralitat ben pensant. Un bar ronyós de Sant Andreu, el Mars del Carib, i tota la colla de descerebrats que li donen vida, serà l’epicentre de la teva perdició. Al llegir-lo, recomanem posar-vos el cinturó de seguretat perquè provoca esclats insospitats de riure acompanyats de bots delirants i quasi epilèptics.

Segurament, no rèiem tant des del Rompepistas de Kiko Amat!

Retorn a Killibeg
Sorj Chalandon. Edicions de 1984.

Prosa contundent, afilada i directa en una novel·la que tracta sobre l’ambivalència de la figura del traïdor. Tyron Meehan és irlandès i des de ben petit es veu arrossegat pel corrent tumultuós del riu del conflicte armat a l’illa verda. Des de l’inici sabem de la seva condició però fins al final no en sabrem els detalls. Atrapat en una sòrdida trama que es va embolicant com una tela d’aranya sobre el cos del protagonista com si fos una mosca que, impotent, espera ser caçada.

Novel·la molt recomanable i trepidant de la primera fins a l’última pàgina.

Malanyet
Pere Audí. Edicions de 1984.

Fins ara coneixíem a Pere Audí Ferrer per la seva recerca sobre cooperativisme obrer al Priorat, i la publicació, entre d’altres llibres, de “Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1920-1923)”. Ara l’autor s’ha centrat en traslladar tot aquell mon a la literatura, una manera de presentar la recerca històrica d’una forma més comestible i, a saber, més lleugera. Malanyet és un barri de Falset amb una composició social arquetípica de principis del XX, amb una lluita de classes omnipresent i quotidianitzada. Cada capítol porta el nom d’un personatge, del que se’n desprèn una particular visió de la realitat i la suma de tots constitueix un relat calidoscòpic amb un escenari per excel·lència, la cooperativa del poble. La majoria són fets històrics documentats, tot i que la posada en escena és ficcionada.

 

La susanna, de la llibreria de Terol Cazarabet, sobre el «Malanyet» de Pere Audí

Ens arriba, via facebook, aquest comentari sobre Malanyet, de Pere Audí, de part de la Susanna, llibretera de la Llibreria Cazarabet, de Terol, i ens agrada molt compartir-lo amb vosaltres!

Edicions de 1984 acaba de traure a les llibreries i de penjar a les prestatgeries el llibre MALANYET de l’escriptor tortosí, però sobretot mestre, Pere Audí.. Es tracta d’un llibre que conta històries de la terra i de la gent de la terra que Audí capta i agrada de contar. Així es trasllada i ens trasllada en aquest llibre, d´una construcció narrativa un xic particular, a Malanyet, una barriada de Falset on, com a qualsevol altre lloc, passen coses, però en Audí té el gust i la traça de traslladar-les fins els nostres neguits com a lectors… i ho fa causant un efecte més que significatiu. Es nota que aquest investigador i amant de la història sap el que es fa… mou la història contant diferents històries i prenent com a protagonistes de cadascuna d’aquestes a diferents personatges, sempre ben diferents i diferenciats. Tot contat amb una forta càrrega irònica, tenint en compte que són tots fets documentats, la posada en escena és inventada…això és molt difícil de fer perquè l’escriptor viatja tota l’estona damunt un aram , però en Audí aconsegueix sortir-ne de cadascuna de les dificultats i amb solvència.
En Audí ens mostra com era la vida social en aquell moment, tot envoltats de les peripècies polítiques i sobretot de com eren les respostes humanes i socials de les gents en aquells temps pretèrits, però ben propers. Les conductes i les respostes a les condicions, interrogants i demés neguits que es ficaven damunt la taula no eren com ara les veiem i les entenem ara… pareix mentira com amb una mica més de cent anys ens han influenciat tant a cadascú de nosaltres i a les nostres respostes; en aquells dies la passió per diferents trets eren portades fins on la sang aplegava al riu ; l’amistat, l’enemistat, l’amor, l’odi, la rancúnia…tot estava o a un costat de l´arc de Sant Martí o a l’altre, mai es passejava, o gairebé mai, pels colors del centre…. Així acabem, tots plegats, en aquest barri cap a principi del passat segle…

Aquest dijous, DUES (2) presentacions: a Granollers, «Mars del Carib», a Barcelona «Malanyet»

DIJOUS A GRANOLLERS: Mars del Carib, de Sergi Pons Codina

DIJOUS A BARCELONA, Malanyet, de Pere Audí

Lluís Bonada entrevista l’autor de «Malanyet» Pere Audí [El Temps]

Font: El Temps / Lluís Bonada

Pere Audí Ferrer (Tortosa, Baix Ebre, 1956), mestre i historiador, compta amb diversos estudis publicats sobre el cooperativisme i els conflictes socials al Priorat, i ara publica a les Edicions de 1984 la seva primera novel·la, Malanyet.

—Heu titulat la novel·la amb el nom d’un barri marginal de Falset, però la novel·la és la crònica social i política del Falset dels anys deu i vint del segle passat, no només del barri.
—Sí, i la comarca. Perquè dins de la comarca hi havia espais tan importants des del punt de vista social, laboral i econòmic, com les mines de Bellmunt.
—Als amos d’aquestes mines, llegeixo, els deien matavalencians. Per què?
—És cert. Ho he trobat a la premsa. És un dels elements verídics de la novel·la. Per què? No ho he acabat d’escatir. L’explicació deu ser que tant a les mines de Bellmunt com a les del Molar hi havia un alt índex de sinistralitat i que una part important de la mà d’obra devia venir del sud de la comarca. A partir d’una sèrie de vagues, cap al 1919-1920 els amos van portar mà d’obra de fora.
—Heu triat, com a títol, el nom del barri de Malanyet per la connotació negativa del topònim? El lector hi trobarà ressons de mal any, i que el topònim n’és un diminutiu.
—Vaig veure que les cases que pagaven menys contribució urbana eren les del barri del Malanyet, menys d’una cinquena part de la del carrer principal. Això dóna idea de les profundes diferències socials i econòmiques que hi havia al poble. I com que aquestes diferències se situen a la base de la novel·la, vaig triar el nom com a símbol. I també, en part, perquè per als que no són de la zona no remet a res, és una paraula incògnita, desconeguda.
—Però no ve de mal any?
—No ho sap ningú, no n’he trobat cap explicació. De fet tampoc no l’he buscada, perquè a vegades els orígens dels noms van per uns viaranys tan estranys…
—La novel·la està formada per relats tancats, titulats amb el nom d’un personatge. Però no sempre aquests personatges el protagonitzen, serveixen només per a engegar-lo.
—Sí, no necessàriament el personatge n’és el protagonista, a vegades és l’excusa per a donar entrada a espais narratius o temes com la fil·loxera.
—La novel·la no s’hauria pogut escriure sense la recerca històrica. Quan treballàveu d’historiador ja pensàveu en la novel·la?
—No. Moltes de les històries recollides durant els set anys d’investigació van quedar descartades per manca d’espai o per massa anecdòtiques, però em bullien pel cap. I la millor manera de donar-los sortida vaig pensar que seria convertir-les en relats. I així va ser, vaig començar amb un conte i després vaig seguir i quan en tenia sis o set, que van sortir amb molta facilitat, vaig fer un esquema dels punts que volia tractar i vaig escriure’n la resta. El llibre surt, doncs, de les ganes d’explicar més coses de les que havia explicat, coses reals, arrodonides, però, a vegades, amb la ficció. I en un to gens seriós, bo i buscant sempre un toc d’humor.
—Sense dramatisme.
—Just. D’entrada els relats ja no em van sortir dramàtics i després vaig pensar que calia mantenir aquesta línia.
—El Falset dels anys 1910 i 1920 és un reflex, políticament parlant, de la Catalunya d’aquella època, demostra el llibre.
—En efecte. El Priorat, tot i estar allunyat de Reus i de Barcelona, no és el cul del món. El 1904 ja hi ha una primera cooperativa de consum a la comarca i l’any següent, una segona. Darrere de les dues trobem el mateix personatge, Cristóbal de Litrán, un dels marmessors de Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i maçó. A la novel·la no el faig sortir, però sí altres maçons com els de Cornudella, que van existir de veritat. A finals del XIX, a Lloar, un poble de 627 habitants, un grup de 80 persones signa davant notari que volen ser enterrats pel civil. És un fet bastant significatiu. Al Priorat el republicanisme, l’anticlericalisme, són importants, i s’enfronten amb el carlisme, molt present encara. La societat estava molt polaritzada, sobretot en qüestió religiosa, i això ho constata, la novel·la.

«Tot narrant pel broc gros». Molt bona ressenya de «Malanyet», de Pere Audí, signada per Jordi Capdevila [El Punt Avui]

Font: El Punt Avui / Jordi Capdevila

Sense miraments ni contemplacions aboca Pere Audí les històries dels personatges que pul·lulen a la novel·la Malanyet, un retrat de la vida i miracles del Priorat en els convulsos anys de l’inici del segle XX. Una visió sucosa, divertida i amb prou mala llet que explica les alegries, somnis, frustracions i tristeses d’una societat rural que lluitava per sobreviure en els anys més misèrrims de la ruralia a causa de la fil·loxera.

Pere Audí confessa que va “xalar de veritat” escrivint el llibre. És lògic quan es parteix d’una trama simple, agraïda i sense floritures: fer el retrat d’una quarantena de personatges que s’entrecreuen per anar conformant una història tan esbojarrada com creïble de l’atmosfera que respirava aquell llogaret fa només un segle. I ho fa amb tres trumfos adients per perfilar el relat: un treball de documentació d’anys i anys, amb una motxilla de dos llibres d’assajos històrics de la comarca; una habilitat enginyosa per mostrar els trets essencials dels personatges que retrata; i un llenguatge d’època que introdueix el lector dins del temps i l’ambient que explica.

El ball narratiu és dansat per personatges que saben marcar el ritme en cada moment. I són prou diferents per harmonitzar melodies de tota mena. Entre els protagonismes hi podem trobar de carlins a anarquistes, algun lerrouxista, jornalers de tota mena, a més d’esquirols i maçons. També hi ha representació de la Guàrdia Civil, el sometent i pistolers. No hi falten els que tallen el bacallà: els senyors de tota la vida, capellans, metges, jutges i notaris. I, baixant, ens trobem amb la lluita entre menjaciris i menjacapellans i també entre escanyapobres i revoltosos.

Tampoc no hi podien mancar els escenaris de l’època: les societats obreres, els cafès dels senyors i les cases de barrets, únic punt de trobada que igualava tots els personatges.

Un còctel que s’acaba de formar gràcies a un llenguatge sense eufemismes, pel broc gros, com s’estilava a l’època, amb diàlegs directes que descrivien ambients i personatges amb precisió i sornegueria. Una prosa que s’endinsa en els batibulls de l’època. I si bé la història de cada personatge i la global destil·len alè de tristesa i a vegades de dolor, el relat deixa somriures i fins i tot rialles amb escreix. Un plaer de lectura.

Dues llibreteres, mare i filla, ens parlen de «Malanyet», de Pere Audí

Font: Blog Ca l’Isidre / Maria Pallach

Pere Audí,
Malanyet
Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
Col. Mirmanda, 114

Ahir vaig assistir al teatre l’Artesana de Falset a la presentació –representació, millor– del llibre de Pere Audí, Malanyet. Fou una presentació de luxe, lluny d’allò que és més habitual. Un muntatge de Josep Ahumada, amb la col·laboració del grup de teatre-dansa La Corranda i del so de Ràdio Falset, donà vida a uns quants personatges de les històries encadenades que proposa Pere Audí en la seva visió del Priorat dels primers anys del segle XX carregada d’ironia que no defuig la crítica social.

Fa uns quants dies, la meva mare va escriure un comentari al llibre, que havia llegit el llibre a les acaballes d’aquest estiu. Aquí el teniu:

«Aquest estiu ha passat, no diria que de pressa, però sí d’una manera una mica estranya. He llegit tres o quatre llibres (que ja comentaré), però avui tinc al davant una petita joia, per a mi és clar. Me n’havia parlat la meva filla Montsant, que ja l’ha fullejat i li ha fet peça. Coneix l’autor i això sempre fa gràcia.

Porta per títol el nom d’una barriada de Falset. L’acció passa en aquest Priorat que estimem (sobretot a Falset; tot i que el Masroig, els Guiamets, el Molar, Marçà, Bellmunt i Capçanes hi són ben presents).

Som a començament del segle XX. El món està en ebullició i no han de ser menys els de la comarca prioratina. Amos, treballadors, mossens, serventes, botigueres, miners, anarquistes, carlins…, tots conspiren, tots volen canviar les coses: els uns, a més; els altres (la majoria, que són, com sempre, els que tenen el poder) a menys.

És un retaule, o una auca —com vulgueu dir-ne—, de la vida en aquells moments i en aquelles contrades. L’humor també hi és, i això el fa de més bon llegir. Cada capítol té el nom d’un persanatge, i a fe de Déu que tots tenen el seu suc.

Llegir Malanyet recorda una mica llegir els contes del Jesús Moncada –aquest comentari és de la meva filla, i penso que té raó– i, per citar-ne algun exemple: les aventures del pobre Camil un cop mort, però que no és mort.

Llegiu-lo, segur que passareu una molt bona estona.

Maria Pallach i Estela

Aquesta setmana, activitats a dojo d’Octavi Monsonís, Carles Terés i Pere Audí

Dijous 14 de novembre

Octavi Monsonís, autor de Carrer de pas, presenta el llibre a la llibreria La Traca de Benimaclet (C/ Enrique Navarro, 15), a les 19 hores. El presentarà Joan Navarro.

 

 

Per la seva banda, Carles Terés i el llibreter Octavi Serret seran al Born de Barcelona per participar en la taula rodona «Fora Muralles: la novel·la històrica que no passa per Barcelona». Terés parlarà de la seva novel·la Licantropia, la qual, si be no és gaire històrica, sí molt “fora muralles”. A les 16.00, al Born Centre Cultural (Barcelona)

 

 

Divendres 15 de novembre

Dins del marc de les X Jornades Culturals de la Comarca del Matarranya, Carles Terés presenta Licantropia a Calaceit. Al Saló de Plens de l’ajuntament de Calaceit, divendres 15 a les 19h.

 

 

Lectura dramatitzada de Carrer de pas (Octavi Monsonís) a càrrec de l’actor Pep Marí a la llibreria Les Paraules (Avinguda del Camí Nou, 15, Benetússer), a les 19’30 hores.

 

 

 

I finalment, el diumenge 17 de novembre...

«Malanyet», un retrat de la societat d’inicis del segle XX al Priorat [Reus Digital]

Font: Reus Digital / Anna Fortuny

El sorgiment de les societats obreres, les revoltes anarquistes, la disgregació del model de la Restauració… tot això són temes que podem trobar fàcilment als llibres d’història contemporània del nostre país. No obstant això, el professor Pere Audí, ens planteja una altra manera de viure la història a través de la seva primera novel·la: ‘Malanyet’. La idea prové de les històries i els relats que no tenien cabuda en el llibre publicat l’any 2010 “Cooperativistes, anarquistes i capellans (1910-1923)”. En aquest volum Audí exposava minuciosament els hàbits, les maneres de pensar i les reaccions de principis del segle XX a la comarca del Priorat, en un treball d’investigació de més de set anys.

La Història de Catalunya sempre s’ha escrit des de la mirada centralista de Barcelona. Ja sigui per la concentració de població o per les sinergies de la societat catalana, sovint les comarques del sud de Catalunya s’han vist obligades a reivindicar la seva visibilitat respecte la capitalitat barcelonina. Per aquest motiu, cada vegada més historiadors, periodistes i escriptors segueixen reclamant el paper de les comarques en la història.

De la mà del professor Pere Audí, es presenta un nou exemple que pot ajudar a construir part de la història d’un país. Amb l’obra Malanyet el tortosí i marçalenc d’adopció, Pere Audí, busca explicar com era la societat de principis del segle XX a la comarca del Priorat. Així, el seu autor assegura que “no intento explicar una història, sinó mostrar com funcionava la societat, el seu dia a dia”.

Malanyet es defineix per si sol com una novel·la de ficció que recull personatges de totes les classes socials i que busca reflectir el període històric comprès entre 1910 i 1923. Audí rebutja la idea de definir-la com una novel·la històrica, ja que “no compta amb l’heroi, l’heroïna i el dolent de torn”. L’autor fa un joc de paraules i prefereix anomenar-la com “una història feta novel·la”. Així ens assegura que es tracta d’una “obra coral que no compta amb uns protagonistes molt clars” i que permetrà apropar fets històrics d’una manera més amena i divertida.

Rerefons històric

Les històries quotidianes que se’ns presenten a Malanyet provenen de fets documentats i d’articles de premsa de l’època. L’any 2010 Pere Audí va publicar ‘Cooperativistes, anarquistes i capellans (1910-1923)’, un treball d’investigació de més de set anys sobre la comarca del Priorat. Amb aquesta publicació va guanyar el premi Jaume Ardèvol i Cabrer en els Jocs Florals de Torroja del Priorat.

Poc després, es va posar a escriure petites històries i anècdotes que no tenien cabuda en el treball històric. Poc a poc, es va adonar que tenia alguna cosa a explicar i que a través d’un to divertit i suspicaç, amb situacions quotidianes i banals, podria fer arribar la història a un públic major. D’aquesta manera, Malanyet es nodreix d’informacions verídiques i de la imaginació de l’autor per mostrar com pensaven els personatges de l’època.

Personatges de tot tipus i color

Cada capítol s’escriu a partir de l’aventura d’un personatge. L’autor ha destacat que “no hi ha ni bons ni dolents, ni llestos ni savis, vaig intentar riure’m de tots i amb tots”. Amb aquestes paraules Pere Audí demostra que intenta posar-se en la pell de tots i cadascun dels seus protagonistes ja siguin de dretes o d’esquerres. Per exemplificar la situació de revolta, l’enfrontament religiós i la misèria, Audí contraposa jornalers, carlins, minyones, capellans i agitadors en l’escenari de Falset i d’altres pobles com Bellmunt i Capçanes.

El nom de Malanyet fa referència a la zona més pobra de la localitat de Falset. Es tracta d’un barri on es podien veure les fortes diferències socials i econòmiques que hi havia entre les classes socials. Per tant, el títol engloba el missatge central de l’obra. Així, Pere Audí ens convida a viure històries com la d’en Narcís, un jove jornaler que té la desgràcia de caure en la latrina que netejava, o la disputa de dos bàndols de persones per decidir si enterraven un difunt a través de l’església o per la litúrgia civil, com ell havia demanat.

La visibilitat del Priorat

Amb aquesta obra Audí també busca aconseguir que la comarca del Priorat tingui més visibilitat. “M’agradaria que la gent conegués el Priorat des de la seva història i es pogués tenir en compte la seva literatura”, ha assegurat. L’autor lamenta que moltes vegades la manca de canals de distribució i de ressò, barren l’expansió i el reconeixement de la comarca. Així, ha destacat la riquesa històrica del territori i ha posat d’exemple que cent anys enrere la població del Priorat era tres vegades més gran que l’actual.

De cara al futur, Pere Audí es planteja poder descriure el període que compren la Dictadura de Primo de Rivera a la comarca del Priorat. Tot i això, l’historiador explica que es tracta d’una tasca “molt difícil”, ja que el tancament de les publicacions catalanistes i anarquistes i, fins i tot, la censura de publicacions catòliques, “impedeixen assabentar-se dels moviments socials”. A més a més, el marçalenc d’adopció també es planteja investigar els inicis del catalanisme al Priorat.

Demà dijous, «Malanyet» viatja a Tortosa de la mà de Quico el Célio!

Arturo Gaya («Quico el Célio») i Pere Audí presenten Malanyet a la 2 de Viladrich (Art i papers, c/Pintor Gimeno, 11), a Tortosa, demà dijous a les 19.30. Si pareu per allà, no hi falteu!