La història d’uns éssers marcats per l’estigma i l’absència

La memòria de l’Oracle

Pere Joan Martorell

Premi Mallorca de Narrativa 2017

«El pare va néixer mort.» Així comença aquest relat a mig camí de l’èpica i l’epopeia: la història d’uns éssers marcats per l’estigma i l’absència. Una dona cerca el seu marit desaparegut poc després d’iniciar-se el conflicte que manté el poble enfrontat. Acompanyats de tot un mostrari de personatges tan genuïns com estrafolaris, els fills bessons Jacob i Jeremies, la tia i l’oncle, el jutge i l’ecònom, el padrí i n’Alba… configuren el mosaic humà i l’espectre psicològic d’aquest dens univers amarat d’esperança. Al llarg de la novel·la, podem trobar interrogants a l’entorn de conceptes com la pèrdua i la follia, el dubte i la recerca, el misteri i la revelació…, i per parlar-nos-en, Pere Joan Martorell aconsegueix un exercici líric d’alt voltatge que crea una atmosfera a voltes carregada de culpes i traïcions però també a l’encalç d’anhels i somnis.

L’autor, Pere Joan Martorell

Pere Joan Martorell (Lloseta-Mallorca, 1972) és autor d’una quinzena d’obres, entre les quals cal destacar els poemaris Dansa nocturna (2007), Aquest Cor (2012) i Mitologia (2017). També els reculls de contes Art de trobar veritat (2002) i Vides errants (2013), a més de les novel·les Nocturn sense estrelles (2006) i Llibre de les revelacions (2007). L’any 2017 va publicar el llibre d’art Luis Maraver. El viatge infinit i des de fa molts anys escriu crítica literària a la secció «Cos de lletra» del diari Última Hora. Amb La memòria de l’Oracle va resultar guanyador del Premi Mallorca de Narrativa 2017.

Un tast de La memòria de l’Oracle

«El pare va néixer mort. El seu destí estava escrit des de la nit dels temps en algun lloc desconegut i remot. Des de molt abans que ell pogués abastar el domini de la llum. Abans del primer raig d’aquella última albada, quan els galls començaven a avisar els homes de la fi prematura dels dies… Ell ja coneixia la voluntat última de la providència. La mare em contà la història poc abans del meu naixement. No passava dia, tampoc no passava nit, sense que jo pogués sentir la remor profètica de les seves paraules. Record que eren dies foscs i freds. Dies de queixes i lamentacions que s’escampaven pels carrers del poble, aquells carrerons polsegosos i enfangats d’un poblet tan vell i cansat com l’odi o el desig. El batec emmudit dels soscaires entrava a les cases portant precs silents i resos avials. Antigues quimeres i anhels efímers. L’aire es percebia tèrbol, impur, i la claror s’esvania ràpidament, profanant la pupil·la tímida d’aquell sol agònic. Tot era nou, ancestral, estrany…I tot encara havia de succeir. »