«Poesia per a prosaics». Vicenç Pagès Jordà sobre «Poesia i veritat», de Salvador Oliva

Font: Vicenç Pagès Jordà / El Punt Avui 

Si llegir s’ha convertit en una raresa, llegir poesia frega l’excentricitat. Però sense l’experiència de la poesia no podem considerar completes les humanitats i, doncs, no ens podem considerar del tot humans. Per això són d’agrair els llibres que eleven els lectors prosaics a la poesia sense fer descendir la poesia del lloc on els grans poetes l’han situada. Em veig amb cor de citar tres llibres sobre aquest gènere que tenen en comú la virtut d’elevar els lectors: Dinámica de la poesía (Seix Barral), de Joan Ferraté; El contorn del poema (Quaderns Crema), de Pere Ballart; i Poesia i veritat, de Salvador Oliva, que acaba de publicar Edicions de 1984.

PoesiaVeritat400El més rellevant del llibre de Salvador Oliva (Banyoles, 1942) és que incorpora un sentit comú que trobem a faltar tant en la concepció com en l’ensenyament i fins i tot en part de la pràctica actual de la literatura. Per començar, Oliva estableix que no es pot separar llengua i literatura, ans al contrari, que no es pot entendre l’una sense l’altra (una afirmació irrebatible, malgrat que hem conegut practicants d’una que denigraven l’altra, fins i tot en aules universitàries). La separació entre forma i fons, continua Oliva, és una fal·làcia: “En art no hi ha formes i continguts, sinó tan sols formes i interpretacions.” Seguint Oscar Wilde, l’autor postula que l’única veritat d’una obra literària és l’estil.

A la segona part del llibre, Oliva analitza uns quants poemes a partir de la fonologia, la sintaxi i la semàntica. Així, es fixa en la repetició de paraules en un sonet de Shakespeare, en la tensió entre mètrica i sintaxi en un poema de Riba, en les vocals tòniques d’un epigrama de Carner, en els adverbis que dosifica Gabriel Ferrater. És a través de la llengua que el poema se li fa entenedor, i de retruc a nosaltres. Professor, investigador, traductor i poeta, Salvador Oliva ha conviscut durant anys amb els textos que ha seleccionat en aquest llibre.

En una ocasió, va preguntar a Jaime Gil de Biedma les circumstàncies en què havia sorgit un dels seus poemes. L’explicació el va decebre, ja que les circumstàncies eren inferiors als versos que havien ocasionat. En conseqüència, a Poesia i veritat, un llibre que se centra en la literatura i no en la xafarderia, Oliva escatima l’explicació i desentranya el poema.

«Un llibre amb final feliç». Crònica de Josep Pastells sobre la presentació de «Poesia i veritat» de Salvador Oliva a La 22 de Girona

Font: Josep Pastells / Diari Ara

PoesiaVeritat400

“Cada vegada que apareix un nou llibre de Salvador Oliva, per a mi és una festa”, va afirmar divendres Ferran Toutain durant la presentació de Poesia i veritat (Edicions de 1984) a la Llibreria 22 de Girona. “És un llibre que té un final feliç”, va assegurar l’autor. “Ha sortit d’una assignatura que van voler eliminar sense consultar-me i, a més, una editorial volia censurar-ne el capítol 14”, va aclarir. L’assignatura, impartida durant els darrers anys de la seva docència a la Universitat de Girona, era ‘Estudi lingüístic de les obres literàries’, i el capítol esmentat tracta d’epigrames i sàtires; un dels poemes satírics examinats és ‘Vaca suïssa’, de Pere Quart, sobre el qual Oliva fa aquesta observació: “Pere Quart fa parlar una vaca (que bé podem entendre com un símbol de l’escriptor català), que es nega a ser munyida i utilitzada per raons innobles, justament perquè no és cega i veu molt clarament les vexacions que els escriptors catalans autèntics (des de Verdaguer fins a Riba, passant per Maragall i Carner) han hagut de suportar per part del denigrant, indestructible i sòlid menyspreu que els polítics (o patums) nacionalistes d’aquest país tenen envers els escriptors realment lliures”.

Valoració de les obres

Amb Guillem Terribas presentant l’acte com si no s’hagués jubilat el 31 de gener, les intervencions de Toutain i Oliva van desembocar al cap de pocs minuts en un diàleg al voltant del contingut de Poesia i veritat: la lectura de disset poemes, gairebé tots de temàtica amorosa, de nou poetes d’èpoques i llengües diferents (Paul Verlaine, Josep Carner, Gabriel Ferrater, J.V. Foix, Luis Cernuda, Carles Riba, Juan Antonio González Iglesias, Jaime Gil de Biedma i, naturalment, William Shakespeare); les bases que Oliva considera essencials per llegir i entendre la poesia i un article a favor de la valoració objectiva de les obres i contra les aproximacions ideològiques a l’art i a la literatura

Veritat literària

“A més de ser poeta, novel·lista i un excel·lent traductor, Salvador Oliva és un crític literari de primer ordre, dels pocs que ha parlat de literatura com a construcció lingüística. El seu últim llibre està centrat en la poesia, però el que diu es pot fer extensiu a qualsevol obra literària”, va assenyalar Ferran Toutain. També va parlar de veritat literària –en el sentit de versemblança o, fins i tot, revelació– i del que l’autor descriu com “la funesta idea segons la qual les obres literàries tenen forma i contingut”. En aquest sentit, Toutain va recordar una frase de Joan Ferraté subscrita per Oliva: “Si vols en dius de tot contingut, si vols en dius forma, però és la mateixa cosa”. L’autor de Poesia i veritat va recordar que en totes les arts hi ha tres elements que estan molt lligats (tècnica, forma i veritat) i va posar un parell d’exemples d’artistes que excel·leixen o han excel·lit en aquests tres nivells: l’actor Mark Rylance (“el millor que hi ha actualment”, va dir) i la soprano Maria Callas, “que encarnava els seus personatges i els donava veritat”.

Art enriquidor

A propòsit d’un fragment en francès de ‘Les ingénus’, de Verlaine, en què “les hauts talons luttaient avec les longues jupes”, Oliva va destacar-ne les al·literacions dels sons, la semblança sonora que s’encomana al sentit. “Si la gent sabés de quina manera l’art enriqueix les nostres vides, no faria res més que estar en contacte amb l’art”, va assegurar. Per a Toutain, però, “la gent té l’obsessió del sentit: les coses són com una mena de jeroglífic que condueix a un resultat”. Sobre això, Oliva va apuntar: “Pensar que la literatura té un missatge expressat en formes belles equival a no entendre res”. Toutain va lamentar que la majoria dels professors li feien estudiar història, sociologia i ideologia de la literatura, “però pocs en feien un estudi formalista”. Potser per compensar, Oliva va esmentar uns quants professors “realment bons” que va tenir: Blecua, Valverde, Lisardo Rubio, Rico i Martí de Riquer. Tant Oliva com Toutain van subratllar la vàlua del llibre Dinámica de la poesía, de Joan Ferraté. “És essencial, allà hi és tot”, van coincidir.

Novetat editorial: POESIA I VERITAT, de Salvador Oliva

PoesiaVeritat400Poesia i veritat
Salvador Oliva
Perfils, 6
176 pàgines
16,90 euros

El contingut de Poesia i veritat està format per les classes que Salvador Oliva impartia a la Universitat de Girona a l’assignatura Estudi lingüístic de les obres literàries. Precedeix l’estudi de les obres una primera part que versa sobre els fonaments de la lectura i un estudi de les tres formes del poema: la forma exterior, la intermèdia i la interior. La part central del llibre està formada per l’anàlisi de disset poemes de diversos autors (Shakespeare, Verlaine, Carner, Riba, Foix, Ferrater, etc.). L’autor està interessat sobretot en l’explicació del valor de les obres, i la part final és un estudi sobre aquest tema. El que el llibre intenta mostrar és la diferència entre l’apreciació subjectiva d’una obra determinada i les qualitats objectivables de la forma, que són les úniques que té en compte el temps, el crític més implacable de tots i el que, en definitiva, s’encarrega de separar el gra de la palla, que sovint apareixen indestriables als ulls dels lectors coetanis dels autors.

Salvador Oliva es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona l’any 1968. Va ser lector d’espanyol i català a la Universitat de Nottingham (Anglaterra). El 1977 es va doctorar en Filologia Catalana a la Universitat de Girona, on ha exercit la docència fins al 2013. Ha publicat diversos articles i llibres sobre lingüística, crítica literària, prosòdia i dicció teatral. També és poeta i traductor. Entre els seus llibres de poesia destaca una novel·la en vers, Fugitius (Quaderns Crema). I entre les seves traduccions al català hi figuren els Sonets (Empúries) i tot el corpus dramàtic de William Shakespeare (Vicenç Vives). Actualment està traduint els poemes narratius del mateix autor. La seva tasca docent es limita ara a pràctiques de dicció de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona.