Laura Borràs fa una impecable anàlisi de «Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada», d’Alexie, a Catalunya Ràdio

Cliqueu aquí per escoltar el tall.

«Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada», de Sherman Alexie, premi Literatura Infantil i Juvenil de la Liberis Liber de Besalú

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, de Sherman Alexie i traduït per Yannick Garcia, ha merescut el guardó a millor llibre de Literatura Infantil i Juvenil que atorga l’organització del Festival d’Editorials Independents de Besalú.

Per celebrar-ho, plantem aquí la foto de la coberta i alguna de les millors ressenyes que el llibre ha merescut.

Mercè Ubach / El Punt Avui

Lluís Llort / El Punt Avui

Joan Ducrós / INS Montjuïch

 

 

 

 

«Un gran crit indi d’alerta», extraordinària ressenya de Sebastià Bennasar sobre «Diari del tot verídic…»

Font: Sebastià Bennasar / Bearn

Arribo quasi amb un any de retard a la lectura de Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, del Sherman Alexie (en traducció de Yannick Garcia i editat per edicions de 1984) i a l’immens plaer d’haver-ho fet se li ha de sumar la ràbia de no haver-ho fet abans i, per tant, no haver-vos pogut dir abans això: Deixeu tot el que estigueu fent i sortiu corrents a buscar aquest llibre. És dels que canvien la vida.

Incomprensiblement, el trobem a les prestatgeries de literatura juvenil de les llibreries del país. Ep, i està bé que hi sigui perquè és molt important que els joves llegeixin aquesta mena de llibres. Però també ho és, per descomptat, que els adults el llegeixin en massa. És un llibre que haurien de recomanar tots els llibreters i que hauria de ser als aparadors de les botigues. En primer lloc perquè els llibres no caduquen. En segon lloc perquè els llibres bons no caduquen mai. En tercer lloc perquè necessitem llibres així i perquè necessitem lectors que llegeixin llibres així.

Per si no us ha convençut l’entusiasta elogi (mode fan on) anem a les raons objectives i a explicar una mica què és tot això del Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada i per què entusiasma als lectors. Es tracta de la història de l’Arnold Spirit (conegut per tothom com a Junior) que viu a la reserva índia d’Spokane. Té catorze anys, un problema d’hidrocefàlia de naixement, un pare alcohòlic, una germana tancada en un soterrani, una àvia sàvia i una mare frustrada. Un millor amic. És pobre, molt pobre. Li agrada dibuixar còmics i juga relativament bé a bàsquet. I un dia pren una decisió: anar a estudiar a Reardan, a 35 quilòmetres de distància. Un poble blanc. La qual cosa fa que els seus el titllin de traïdor i que a Reardan hagi de conviure i vèncer el rebuig dels blancs. I això implica la pèrdua del seu millor amic. Després, la mort que tot ho embolcalla, es farà ben present al seu entorn. Fins aquí l’argument sense intentar desvetllar res de fonamental.

De totes maneres, els arguments no són fonamentals, el que és clau és que algú els sàpiga escriure i Sherman Alexie (1966) ha creat un personatge -suposo que basat en la seva pròpia biografia- del tot sensacional. Arnold Spirit no pot ser una invenció literària, és quelcom molt més potent. Les frases curtes, els capítols ben trenats, els dibuixos intercalats al mig del llibre i la brutalitat de la història fan la resta. Aquest llibre són molts llibres a la vegada i hi planen temes com el racisme, la violència, l’alcoholisme, l’amistat, l’amor de la família i la superació, el desig de superació. Llegir aquest llibre fa mal a l’ànima perquè ens confirma que en el fons tots nosaltres som uns privilegiats. I això, adonar-nos de la sort que tenim, ja és una de les primeres grans reflexions que s’obren amb una obra ben escrita que ens apropa una realitat llunyana però que, en realitat, tenim a tocar. Una lectura imprescindible.

SEBASTIÀ BENNASAR

GRETEL (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la UAB) recomana «Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada» per aquest Sant Jordi

Font: GRETEL (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada té d’entrada la carta de l’autenticitat. L’autor [Sherman Alexie, traduït per Yannick Garcia] va néixer al 1966 a la reserva de la tribu Spokane a Wellpinit, Washington. I quan en aquest diari, escrit sobre la seva experiència adolescent, ens retrata la reserva resulta en part ben idèntica a la imatge que en tenim: una població minvant i immersa en la pobresa, l’alcoholisme i la desesperança en què les morts violentes o d’accident són a l’ordre del dia. Però només en part, perquè difícilment hem tingut accés a una veu real que ens parli des d’aquest lloc. Des d’un lloc, malgrat tot estimat, en què la solidaritat, l’admiració per la figura tradicional de l’àvia, la tendresa cap al pare alcohòlic o la lleialtat cap als perdedors desnortats amara un relat que ens fa viure realment en un terreny desconegut.

I cal dir de seguida que la intel·ligència i l’humor són les claus del llibre. Es narra intel·ligentment perquè es fa des del present de manera que es pot reproduir la recordada veu adolescent o apuntar la reflexió en perspectiva, segons convingui. Perquè el relat –que de fet no és pròpiament un diari— reconstrueix l’adolescència del protagonista, un noi de catorze anys que un dia s’afarta de la situació i pren la insòlita decisió d’inscriure’s a l’institut dels blancs a la frontera exterior de la reserva. I no li anirà pas malament, sinó que justament haurà d’enfrontar una acceptació matisada però real en el nou món i compaginar-la amb l’acusació de traïció dels seus, així com amb la seva vivència de navegar entre dues aigües. Perquè aquesta navegació és el que relata l’obra: navegar entre dos mons i fer-ho alhora entre la infantesa i la maduresa a la recerca d’una identitat personal. Una identitat difícil de construir perquè cal bastir una mena de nova esperança que es diferenciï de la perspectiva heretada i que alhora no renunciï a allò que s’és. Un tema que no resultarà gens aliè als nois i noies de tantes terres de ningú que basteixen l’experiència migratòria i els barris perifèrics de les nostres ciutats.

I es narra en clau d’humor. Evidentment com a elecció deliberada de distància narrativa, però amb tal fermesa que aquest recurs esdevé el senyal d’identitat del llibre. Un humor estripat, violent, sempre sorprenent, ple d’ironia i sarcasme, directe en el seu llenguatge sobre el sexe, la mort o la violència d’una forma molt poc usual en la nostra novel.la juvenil que tan sovint es reparteix entre la correcció controlada i la provocació impostada.

En definitiva, una obra autèntica, humorística, que reflecteix un món poc conegut, però que se situa en el terreny del que és humà per incloure al lector ben lluny del coneixement antropològic. Una obra directa, plena de situacions tan terribles com hilarants, que agradarà als nois (especialment als nois) tan mancats d’una literatura que parli sense embuts, però amb la saviesa literària d’interrogar-los sobre ells mateixos.

«Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada». Un llibre amb l’arc de Sant Martí a dintre. Gemma Casamajó, Time Out

Font: Gemma Casamajó / Time Out

Un llibre amb l’arc de Sant Martí a dintre. Així és Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada de Sherman Alexie: una novel·la lluminosa, fabulosa i enginyosa, que abasta amb braços generosos tots els colors de l’espectre cromàtic -l’amistat, la mort, la soledat, la marginació, la diferència- i al seu interior conviuen el drama i l’humor, el sol radiant i la pluja intensa. L’autor amerindi nascut l’any 1966 a la reserva de Spokane escriu sempre des de la seva condició d’indígena nord-americà i encara més en aquesta obra, publicada l’any 2007 i guardonada amb el National Book Award for Young People’s Literature.

El títol inclou la paraula ‘diari’ i qui diu ‘diari’ diu ‘crònica’. Són les memòries d’un adolescent, en Junior, que és l”alter ego’ de l’autor, un pelacanyes de reserva a qui li agrada dibuixar (ep, molt agudes les iŀlustracions que n’ha fet la cartoonist Ellen Forney); un indi pobre i una mica friqui, un cas com un cabàs que va néixer amb aigua al cervell i que sempre s’enamora de les inabastables; un poqueta cosa que un bon dia decideix fotre el camp del cul del món on viu i anar a un institut a 50 quilòmetres de casa, amb els blancs. En Junior és un nòmada, un desconegut en terra estranya que tot el que té de desgraciat ho té de gràcia, que tot el que té d’ingenu ho té d’enginy, que tot el que té de lent ho té de viu, que tot el que té de drama ho té d’humor.

El sentit de l’humor, de fet, és el carnet d’identitat d’aquest llibre que els d’Edicions de 1984 han escollit per inaugurar la nova col·lecció juvenil Propera Parada: un humor irreverent i descarat, un humor entremaliat, un humor que també és tendre. “M’afanyo a riure’m de tot, no fos cas que després em toqui plorar”, deia Beaumarchais. I això fa el protagonista d’aquest ‘Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada’: utilitzar l’humor perquè la lògica l’ha deixat a l’estacada, perquè ja ha aconseguit certa distància amb allò que ha viscut i perquè és capaç de passar comptes amb les seves debilitats. Diversió i emoció assegurada, doncs, en aquesta novel·la amb tots els colors a dintre, molt ben traduïda per Yannick Garcia i també molt ben narrada per una primera persona que és una molt bona persona.

«L’indi de reserva que es va tornar nòmada». Mercè Ubach sobre «Diari del tot verídic d’un indi…», de Sherman Alexie [El Punt Avui]

Font: Mercè Ubach / El Punt Avui

Els seus autors preferits són Walt Whitman i John Steinbeck, i ha escrit en anglès els més de vint llibres (entre reculls de poesia, conte i novel·la) que ha publicat fins ara, però sota el pseudònim de Sherman Alexie s’amaga un escriptor amerindi. Nascut el 1966 a Wellpinit, Washington, a la reserva de la tribu Spokane, en quina altra llengua hauria pogut fer-ho? Del miler escàs que suma aquesta població, només unes cent persones coneixen la llengua nativa. El dels pobladors originaris d’Amèrica va ser un genocidi demogràfic i cultural quasi perfecte, és cosa sabuda. Dins aquest quasi sobreviuen el grapat d’indis de reserva encara no destruïts per l’alcoholisme, la pobresa, la desesperança i la violència dels sense futur. Aquesta és la matèria literària de què es nodreix Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, que té el mèrit de retratar des de dins el món dels indis americans al segle XXI, molt lluny dels clixés amb què els han retratat la literatura i el cinema anglo.

La cultura (o cultures) nativa americana no ens és desconeguda només pel motiu obvi que pràcticament ha desaparegut, absorbida i desnaturalitzada pels blancs, sinó també perquè el seu corpus de relats, que la tradició volia transmesos de manera oral, no ha adoptat l’escriptura per expressar-se fins que el nomadisme no s’ha vist confinat a la reserva. Dins aquest panorama d’aculturació, ¿què pot tenir a dir (d’específicament indi) un escriptor que, com Alexie, no és especialment nostàlgic del passat? Tornant al Diari del tot verídic… –amb què l’autor s’estrena en la literatura dita Young adult, i que Edicions de 1984 ha tingut l’encert de triar per encetar la col·lecció juvenil Propera parada–, les peripècies del seu alter ego de catorze anys Arnold Spirit transcorren a Wellpinit, Washington, però podrien trobar un eco a la Mina, Catalunya. O a Lilla, França. O en qualsevol terra sense arrels. Perquè el llibre se situa en una frontera (entre l’adolescència i l’edat adulta, entre els indis i els blancs, entre l’abandó i l’esperança) movedissa, i gira al voltant d’una identitat làbil, qui sap si impossible.

Per sort, l’Arnold és un xaval amb un parell de daixonses, disposat a desafiar el propi destí. Un bon dia tira al cap d’un profe el llibre de fa trenta anys amb què encara estudien a la seva escola de la rese. Després que l’expulsin, decideix matricular-se a l’institut dels blancs. Aquí arrenca la història, que el porta a enamorar-se d’una noia de pell translúcida, a convertirse en un crac del bàsquet, a barallar-se amb el seu millor amic indi, que el considera un traïdor, a haver d’encaixar una rebuda per part dels blancs molt millor del que s’esperava…

Narrat en forma memorialística més que no pas dietarística –el títol desconcerta una mica–, des d’un present ja adult, el llibre excel·leix en l’elecció del punt de vista –la persona madura que adopta la veu de la pròpia adolescència, que sona actual i propera quan ho ha de fer però que es pot elevar sense que canti i se’n ressenti la versemblança– tant com en l’humor. L’humor quasi com una manera d’estar al món. Aquella boja que reia sola al metro era jo, llegint sobretot els primers capítols, abans que l’humor descordat de les primeres escenes anés evolucionant, perquè la caricatura que provoca rialles és incompatible amb la tendresa. Barrejada amb la intel·ligència més mordaç, solca tot el llibre: en l’admiració per la figura de l’àvia, en la condescendència amb el pare borratxo, en la construcció de la seva pròpia persona.

Vaja, un exemple tan bo de literatura juvenil que se li podria treure l’adjectiu i tot. Per reblar el clau, en l’edició nostrada, la magnífica traducció de Yannick Garcia fa aquest diari del tot verídic en català.

Va de llistes!

Aquests dies de l’any és inevitable referir-se a les diverses llistes de llibres memorables que ens ha deixat l’any. Tot són opinions, naturalment, però no volem deixar de fer-nos ressó dels llibres del nostre segell que han aparegut entre els diversos mitjans, periodistes literaris i blogs culturals.

Obra completa, Blai Bonet

Anna Carreras, La Vanguardia, Cultura/s
Jordi Nopca, Ara
Marina Espasa (blog)
Valèria Gallard, El Punt Avui
Ada Castells, La Vanguardia, Cultura/s
El Periódico
Llegir en cas d’incendi (blog)
Màrius Serra (Lecturàlia), Catalunya Ràdio)

 

Mars del Carib, Sergi Pons Codina

Julià Guillamon, La Vanguardia, Cultura/s
Jordi Nopca, Ara
Marina Espasa (blog)
Valèria Gaillard, El Punt Avui
Els de dalt (blog)

 

.
Fulles d’herba, Walt Whitman

Josep Massot, La Vanguardia, Cultura/s
Ada Castells, La Vanguardia, Cultura/s
Marina Espasa (blog)
Fe Fernàndez, Llibres de L’Espolsada, Lecturàlia de Catalunya Ràdio.

 

 

Retorn a Killybegs, Sorj Chalandon

Marina Espasa (blog)
Cesc Guimerà (El destilador cultural)
Fe Fernàndez, Llibres de L’Espolsada, Lecturàlia, Catalunya Ràdio
.

 

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, Sherman Alexie

Núria Joanico, Ara. (Lectura recomanada per a lectors de 14 anys)

 

 

 

.

Pastoràlia, George Saunders

Màrius Serra, Lecturàlia, Catalunya Ràdio

 

 

.

 

Segona persona del singular, Sayed Kashua

Fe Fernàndez, Lecturàlia, Catalunya Ràdio

La llibretera de La Central Sílvia Aymí parla del «Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada», de Sherman Alexie

Font: Sílvia Aymí / Revista de La Central

Sherman Alexie és un indi spookane reivindicatiu però gens romàntic. És irònic però respectuós amb la seva pròpia ètnia i amb aquest diari a mig camí entre la realitat i la ficció s’estrena com a narrador juvenil. Edicions de 1984 ho aprofita i també inaugura col·lecció juvenil. I els dos fan diana. Aquesta primera, i esperem que no última, novel·la juvenil de l’escriptor, guionista i productor Sherman Alexie és, segons The New York Times «Una novel·la plena de dolor, en què afortunadament el dolor és abordat amb alegria i humor».

L’Arnold Spirit Jr és escanyolit, du ulleres, va néixer amb «aigua al cervell» o, el que és el mateix, massa líquid cefaloraquidi i és indi. Els seus pares són alcohòlics i la seva germana gran viu tancada al coterrani fent veure que no pertany a la realitat que hi ha a fora. Dins la reserva de Spookane, on la seva família viu des de fa incomptables generacions, en Junior és el raret, el friqui, el dèbil. La lectura compulsiva i els seus dibuixos no el fan gens popular: un dia i l’altre també el seu amic Rowdy l’ha de defensar dels abusos de nois més grans. Però potser en Junior és l’únic que té un futur fora dels casinos, la pobresa i l’alcoholisme que envolta tota la comunitat. Un dia qualsevol un professor blanc amb remordiments pel seu passat esclafaidentitats empeny en Junior a seguir el curs en un institut fora de la reserva que l’ha vist crèixer. Ara el jove spookane coneixerà realitats radicalment diferents a la seva i haurà de conviure amb noves regles pel que fa a les relacions afectives, al racisme i a la violència. I ¿són tant diferents les regles que ha de seguir un indi friqui de catorze anys en una reserva situada una mica més enllà del cul del món a les regles que ha de seguir a fora? Tal com diu en Junior: «Pensa-hi. Et podria passar a tu»

«Equilibri dramàtic». Lluís Llort recomana DIARI DEL TOT VERÍDIC… de Sherman Alexie a El Punt Avui

Font: Lluís Llort / El Punt Avui

Molts llibres descriuen infanteses complicades per motius diversos, com ara orfandat, malalties, abusos sexuals, pobresa, ser diferent de la resta… De clàssics com Oliver Twist a la sobrevalorada Wonder, passant per L’incident del gos a mitjanit, Sarah i De la canalla no se’n sap res, per posar alguns exemples variats.

Edicions de 1984 estrena col·lecció juvenil, Propera parada, amb la molt recomanable Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, de Sherman Alexie [traducció de Yannick Garcia], un indi nord-americà nascut el 1966 a la reserva que retrata a la novel·la, autor d’una obra força extensa que inclou poesia i narrativa. En aquesta novel·la, National Book Award for Young People’s Literature 2007, aboca experiències autobiogràfiques amb molta trempera narrativa.

Arnold (o Júnior) és un noi de catorze anys nascut a la reserva índia de Spokane. Pateix un excés de líquid cefaloraquidi (aigua al cervell, podríem dir) que li ha afectat la parla i la visió (en un ull té miopia i en l’altre hipermetropia). Ens relata en primera persona la vida a la reserva, amb ritme i accions constants, sense dramatisme, i això que de motius no en falten: pobresa, racisme, molta violència, uns índexs d’alcoholisme brutals, bulímia, la mort de persones properes… Però també temes universals més amables: amistat, superació personal, amor, sentir-se diferent, l’orgull de les minories i fins i tot la masturbació.

Júnior (o Arnold) té pare, mare, una germana més gran, un gran amic –el violent Rowdy– i una habilitat: juga bé a bàsquet, cosa que li permet anar a un institut de fora de la reserva. Allà es fa amic de Gordy i s’enamora de la bonica Penelope, tots dos de raça blanca. Les vivències, més que aventures, són constants i estan narrades amb humor i una certa i profitosa distància moral. Tot plegat manté un magnífic equilibri dramàtic.

Cal esmentar les moltes il·lustracions d’Ellen Forney que acompanyen el text. En algun cas demostra que és una bona dibuixant, però, en general, imita l’estil matusser que podria tenir un noi com el protagonista.

Molt bon debut d’una col·lecció que vol potenciar les lectures familiars, intel·ligents i amb qualitat literària

Joan Ducrós escriu sobre DIARI DEL TOT VERÍDIC D’UN INDI A MITJA JORNADA, de Sherman Alexie

Font: Joan Ducròs / Debocaorella (Lectures de la Biblioteca de l’INS Montjuïch)

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada de Sherman Alexie, traduït per Yannick García i les il·lustracions d’Ellen Forney que actuen paratext de l’obra, és el primer volum de la col·lecció Propera Parada d’Edicions 1984.

En un intercanvi d’impressions amb l’editor, en Pep Cots, em va explicar que la intenció d’aquesta nova col·lecció era situar la lectura al centre del clos familiar, és a dir, publicar llibres que poguessin tenir interès tant pels joves com pels adults de cada casa.

Una història verídica basa en les les experiències de l’autor, va ser un èxit immediat, el 2007 va obtenir el National Book Award for Young People’s Literatura.

La història narra els primers anys d’adolescència d’un jove indi americà que va néixer amb «el cervell que nedava en lubricant», «amb deu dents més del normal» i «susceptible a convulsions epilèptiques». Aquesta és la seva tarjeta de presentació

«Ei, hola. Soc en Junior, de la reserva índia de Spokane, que està situada una mica més enllà del cul del món. Vaig néixer amb més dents del compte i miopia en un ull i hipermetropia en l’altre. Duc ulleres, és clar. I sóc un friqui, també, és clar. Però això tant és. Et podria haver passat a tu, pensa-hi. Jugo a bàsquet. Dibuixo. És que crec que, si dibuixo una flor, tothom entendrà que allò és una flor, mentre que si ho escric en paraules, doncs potser no. Un dia vaig estampar un llibre de goemetria al nas del meu professor i em van expulsar de l’escola. Suposo que aquí comença la meva història.»

I amb totes aquestes mancances que el temps anirà assuajant, el nostre protagonista, en Junior, tria d’anar a l’institut dels blancs en comptes de romandre a la reserva índia.

Així gairebé de manera automàtica queda convertit en un traïdor a la seva gent, sobretot en la relació amb Rowdy, el seu millor amic i en un estrany, de vegades víctima d’actituds racistes, en el nou institut de Reardan, situat a trenta-cinc quilòmetres de la reserva, un trajecte que mai sap com farà.

A partir d’aquesta situació es desenvolupa el gruix de la novel·la. En certa manera aquesta història de superació personals té moltes similituds amb Wonder, però el que la fa diferent és el retrat que fa de la societat on és mou el nostre protagonista.

Un primer aspecte a destacar és la pobresa, la gana. Si el primer capítol està dedicat al físic del protagonista en el segon, “Per què dono tanta importància al pollastre”, la misèria dels indis de la reserva s’hi fa palesa:

«Sabeu què és el pitjor de ser pobre? Ep, que potser heu fet càlculs mentalment i ja ho teniu clar, vosaltres:

Pobresa = nevera buida = panxa buida

I, és clar la meva família hi ha vegades que no menja, hi ha dies que l’única cosa que tenim per sopar és son…»

Un segon aspecte, enllaçat amb la misèrie perètua del poble de la reserva és la droga, bàsicament l’alcohol, el pare i i l’oncle de Junior són alcoholics i la seva mare ho havia estat. Així descriu l’equip de bàsquet de la reserva de Spokane:

«Sabia que set o vuit d’aquells indis vivien amb mares i pares alcohòlics.
Sabia que un d’aquells indis tenia una pare que venia crac i metamfetamina.
Sabia que dos d’aquells indis tenien el pare a la presó.
Sabia que cap d’ells no arribaria a la universitat. Ni un.
I sabia que segurament el pare d’en Rwody li clavaria una llisada per haver perdut el partit.»

I un tercer element, molt sovint absent i menystingut en la narrativa juvenil, com si no formés part de la pròpia vida: la mort. Així al llarg de la novel•la se succeiran diverses morts amb els seus dols respectius i que ara, com tants aspectes de la novel•la, evidentment, no desvetllarem.

Una lectura altament recomanable que acompleix perfectament la intencionalitat inicial d’aquesta nova col·lecció.

Joan Ducròs