«Stein i els brigadistes». Ferran Aisa parla de BRIGADES INTERNACIONALS. LA FI D’UN MITE, a el Punt Avui

Font: El Punt Avui / Ferran Aisa

La història de la Guerra Civil espanyola continua oferint novetats, algunes aclaridores de fets puntuals i altres desmitificadores. Les memòries de Sygmunt Stein són les dues coses alhora: posen llum sobre què van ser les Brigades Internacionals i les desmitifica. I tot escrit en primera persona per un brigadista que va viure in situ tots els esdeveniments que narra.

Sygmunt Stein (1899-1968) era un militant comunista jueu a Txecoslovàquia que, trasbalsat pels processos de Moscou, va cercar aixopluc a l’Espanya republicana amb la intenció de fer reviure els seus ideals revolucionaris. Inscrit a les Brigades Internacionals dins el grup polonès, va ser destinat a Albacete, on va ocupar el càrrec de comissari de cultura. Des del seu privilegiat lloc de combat anirà descobrint la gran estafa estalinista. I anirà explicant com els agents de la Komintern (delegats de la Internacional Comunista) i de la GPU (policia secreta soviètica) es dediquen més a vigilar i a perseguir els camarades, que no pas a combatre el feixisme.

La creació de les Brigades havia estat una iniciativa de l’URSS a través de les seccions dels partits comunistes de tots els països. Stein denuncia que no solament s’hi allistaven idealistes, sinó que preferien escollir malfactors i persones sense gaire compromís polític. També afirma que entre els brigadistes hi havia molts aventurers i arribistes que només pensaven en fer carrera d’oficial i enriquir-se gràcies al saqueig. Però encara pitjor eren els caps polítics de les Brigades, veritables tirans com el comunista francès André Marty, conegut amb el sobrenom d’El Carnisser d’Albacete. Stein dedica força pàgines a explicar les atrocitats de Marty.

Stein manifesta que s’estranyà, en un principi, que els caps polítics de les Brigades, tots comunistes, no parlessin mai de revolució i, alhora, es critiquessin les milícies del POUM i dels anarcosindicalistes com indisciplinades i poc efectives. Denuncia la corrupció, les borratxeres i les orgies del comandament de les Brigades i, a més, és testimoni de la participació directa d’agents comunistes que es vanagloriaven d’haver participat en la provocació dels Fets de Maig del 1937 a Barcelona. Un llibre que realment aclareix l’actuació contrarevolucionària i fins i tot antirepublicana dels dirigents comunistes de les Brigades Internacionals.

«Memòries d’un brigadista desenganyat». Sílvia Marimon sobre «Brigades internacionals. La fi d’un mite», de Sygmunt Stein

Font: Diari Ara / Sílvia Marimon

Sygmunt Stein va ser un militant comunista jueu que el 1936 va arribar a Espanya per lluitar contra el feixisme. Brigades Internacionals. La fi d’un mite és el seu crit de ràbia contra l’“engany de Stalin”.

BARCELONA. Fa més de 75 anys, van arribar a Espanya més de 35.000 homes i dones. Van venir des de Sudàfrica, Mongòlia, Palestina, l’Índia, França… La majoria tenien entre 18 i 20 anys. N’hi havia molts que mai havien agafat un fusell i els van enviar a primera línia de foc. Una tercera part van morir a les trinxeres. Un d’aquests brigadistes era un jueu d’origen ucraïnès, Sygmunt Stein (Ucraïna, 1899 – París, 1968). Stein va ser afortunat: va sobreviure per explicar-ho i, a finals del 1938, a París, va escriure el que acabava de viure. Les seves memòries havien de sortir al diari novaiorquès en llengua jiddisch Der Forvets, però va esclatar la Segona Guerra Mundial i es van perdre. No van veure la llum fins al 1961 i no es van traduir al francès fins al 2012. Ara es publiquen per primera vegada en català amb un títol explícit: Brigades Internacionals. La fi d’un mite [trad. Josep Alemany] (Edicions de 1984). És una de les poques obres que parla de l’experiència de voluntaris jueus a la Guerra Civil.

Des de la primera frase, Stein no amaga que va a Espanya a la recerca d’una esperança: “Al principi, la idea d’anar-me’n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció de Franco, no va néixer de les ganes d’ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d’ajudar-me a mi mateix”. El 1934 Stein vivia a Praga i dirigia la Gezerd, una organització comunista que feia propaganda amb l’objectiu d’instaurar una república jueva autònoma al Birobidjan (Rússia). Stein acabaria molt desenganyat i va unir-se a les Brigades Internacionals: “El món es va dividir en dos camps. Tot el que era vell i reaccionari estava en el bàndol de Franco. El que era portador de somnis i de llibertat feia costat a la República”.

Les orgies i borratxeres

A Espanya, però, Stein va patir una altra decepció. Les seves memòries són el crit de ràbia d’un home d’esquerres que se sent enganyat. Al llibre descriu les atrocitats d’André Marty, un dirigent comunista francès. Detalla la corrupció, les borratxeres desenfrenades i les orgies que s’organitzaven entre l’“aristocràcia” de les Brigades. I denuncia el control rus: “L’aparell policíac estava infestat d’agents russos. No hi havia cap institució policial que no estigués controlada per ells”.

El llibre destil·la indignació. Stein no es mossega la llengua a l’hora de detallar la precarietat de l’exèrcit republicà, que es llançava contra l’enemic armat amb “antigalles rovellades”: “No n’hi havia prou amb l’entusiasme de les masses i la seva voluntat de lluitar”. L’objectiu de la seva ira acostuma a ser la Unió Soviètica: “L’única contribució efectiva de Rússia a l’Espanya republicana va ser la tramesa d’una esquadrilla d’avions militars”. Es carrega molts mites, entre els quals La Passionària: “Puc afirmar que no era més que una enganyifa, un miratge, una bombolla de sabó creada amb astúcia i traça pels comunistes”.

¿Exagera, Stein? ¿Menteix? Al final del llibre, un interessant epíleg de l’historiador francès Jean-Jacques Marie ajuda a respondre a aquestes preguntes. Marie defensa la història de Stein i ho argumenta amb documents i algunes xifres, com les de l’ajuda de Stalin a la República: “El Kremlin va obtenir, així, fraternalment, un sobrebenefici de 700 milions de dòlars a l’esquena de la República Espanyola”.

Una carta d’Odette, la filla de Stein, permet conèixer qui era aquest brigadista: “El pare, durant tota la vida, es va mantenir d’esquerres i, sobretot, al costat dels treballadors en lluita”. Odette s’acomiada lamentant la mort prematura d’aquest home d’esquerres profundament antisovètic: “El pare es va morir el març del 1968, i sempre m’ha sabut greu que se n’hagués anat tan poc temps abans de la revolta del maig, un moviment que sens dubte l’hauria fet feliç”.

Novetat editorial: «Brigades Internacionals. La fi d’un mite», de Sygmunt Stein

Brigades Internacionals. La fi d’un mite
Sygmunt Stein
Traducció de Josep Alemany
isbn 978-84-15835-27-1
De bat a bat, 26
320 pàgines
18,00 euros

Per a molta gent, el mite de les Brigades Internacionals encara avui continua intacte. Però, darrere l’aventura heroica de milers de voluntaris vinguts d’arreu del món, s’hi amaga una altra veritat, desconcertant i dolorosa, que revela aquest testimoniatge salvat de l’oblit.
Sygmunt Stein, militant comunista jueu a Txecoslovàquia, trasbalsat pels processos de Moscou, que fan trontollar la seva fe revolucionària, va a Espanya a buscar l’espurna que revifi els seus ideals. Ara bé, un cop arribat a Albacete, centre de les Brigades Internacionals, el nomenen comissari de propaganda cultural, i aquest càrrec li permet descobrir, dia rere dia, la magnitud de l’enganyifa estalinista. Ben aviat, s’adona de la realitat: «La Rússia soviètica temia l’existència d’una república democràtica victoriosa a l’Europa occidental, i per això sabotejava el duel sagnant entre les forces democràtiques i el feixisme». Tot el que creia combatre en el franquisme, començant per l’antisemitisme, ho troba al seu propi camp. La decepció és proporcional a l’esperança que l’havia empès a anar a Espanya: immensa. Després, destinat a la companyia jueva Botwin, l’envien al front com a carn de canó.
De les execucions arbitràries d’André Marty, «el Carnisser d’Albacete», als banquets disbauxats dels comissaris polítics, passant per les mentides assassines de la propaganda soviètica, Sygmunt Stein denuncia virulentament, en el seu llibre, escrit en jiddisch durant els anys 1950, i no traduït al francès fins al 2012, la llegenda daurada de les Brigades Internacionals.

Nascut el 1899, Sygmunt Stein va passar la joventut al poble de Dobromil, prop de Lemberg, l’actual Lvov. Adolescent autodidacte, es va adherir a les idees socialistes i a la Unió General dels Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia, i, més tard, al partit comunista. Militant professional, membre de la Komintern i de les Brigades Internacionals, es rebel•la i abandona el món del comunisme l’any 1938, decebut i contrari a l’actuació de la direcció política i militar de les Brigades Internacionals. Mor a París al març de 1968. Sygmunt Stein parlava jiddisch, hebreu, una variant de l’arameu, polonès, ucraïnès, alemany i espanyol.

Llegiu-ne el fragment que Vilaweb va publicar, i que acompanyava aquesta notícia.