Yeats/Jaumà, Vogt, Esculies, i el Jordi Lara escalfant a la banda. Aquestes són les presentacions de la setmana.

DIJOUS 27 D’OCTUBRE

A la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès

mecanica-de-laigua-copia

A la llibreria els Nou Rals de Viladecans:

viladecans-jauma2

A Sant Cugat:

lara-sant-cugat

DISSABTE 29 D’OCTUBRE

A Les Borges Blanques

espai-macia

Anuncis

Tres presentacions per aquesta setmana: Serge Basso, W. B. Yeats i Simone Weil.

Dimecres 29 de juny, a la llibreria Laie (Barcelona). Llegiu aquí un dels textos que conformen «El revers de l’arena», publicat a la revista cultural Catorze.

basso barcelonaOKOK

 

Dimecres 29 de juny, a la llibreria Mediterrània d’Eivissa:

YEATS eivissa ok

 

Dijous 30 de juny, a la llibreria Pròleg (Barcelona)

weil proleg

Aquest dimecres, a Vilafranca, W. B. Yeats. Aquest dijous, a Vilassar de Mar, Sílvia Alcàntara.

DIMECRES 15 DE JUNY, VILAFRANCA DEL PENEDÈS
1984PYeatsAquest dimecres 15 de juny, de les 18.00 a les 19.00, al restaurant El taronjer de Vilafranca del Penedès, en Michael McGeary i en Jordi Llavina han organitzat una vesprada poètica anglo-nord-americana que no us podeu perdre: club de lectura íntegrament en anglès amb el traductor Josep M. Jaumà, autor d’esplèndides versions de Graves, Frost i Yeats.

Tot seguit, al mateix pati d’El Taronger, presentació de l’obra Irlanda indòmita. 150 poemes de W. B. Yeats, amb traducció de Jaumà (Edicions de 1984).

 

DIJOUS, 16 DE JUNY, A VILASSAR DE MAR

ALCANTARA VILASSAR

 

 

«La bellesa de la convulsió». Francesc Calafat sobre «Irlanda indòmita. 150 poemes de W. B. Yeats» [El Temps]

Font: Francesc Calafat / El Temps

Edicions de 1984 s’ha convertit en un referent de les traduccions d’obres completes de poesia i tries grosses de poetes rellevants de la poesia moderna. Fins ara el lector ha pogut gaudir d’Akhmàtova, Brodsky, Withman i Mandelstam. Ara li ha tocat el torn a W.B Yeats (1865-1939), de la mà de Josep M. Jaumà. El poeta irlandès ajudà a reconvertir la poesia romàntica en poesia moderna. Potser no té la grandesa d’Eliot, Valéry o Rilke, però s’hi acosta i ofereix un grapat d’al·licients. 

1984PYeatsLa lectura de l’antologia ens aboca a una lírica que barreja d’una manera fabulosa vida i poesia, història i sacseig íntim. És un combinat, de vegades explosiu, de mitologia celta, ocultisme i simbolisme que no fan altra cosa que subratllar el seu romanticisme, el perfil d’un poeta oracular, que transmet “sabers vells, obscurs, pregons”. És una poesia plena de cares diferents que xoquen o s’integren segons el moment. Malgrat el seu esperit aristocràtic, és una figura desficiosa: acaba sent permeable a les precipitacions històriques d’Irlanda i gràcies als consells d’un jove Ezra Pound, segons confessió pròpia, alleugereix la retòrica i embasta un llenguatge més concret, més colpidor. 

És una obra que amb el pas dels anys es destil·la, creix. Cada llibre nou delata les seues obsessions. Veiem la història com una torrentada imprevisible que ens mostra tot un seguit de rostres que cal escorcollar per apamar-la. Fixa presències i situacions que enfoca amb un sentit simbòlic. Així, veiem passar cases ancestrals, esdeveniments històrics, fets personals… on es percep com Yeats substitueix la mitologia celta per una nova cosmologia, fonamentada sobretot en personatges reals o inventats, que a algun lector actual pot resultar arbitrària, però és reblida de suc per la ironia i causticitat de les evocacions. 

En la segona dècada del segle XX Irlanda esdevé somni i responsabilitat, i tot i que la mentalitat conservadora de Yeats xoca amb la realitat, el fascina l’heroisme, la càrrega emblemàtica dels personatges i dels fets: la Pasqua de 1916 els transfigura en herois: “han estat canviats, canviats totalment: / ens ha nascut una beutat terrible”. Amb l’aparició de la decrepitud, descobrirem  un escriptor capficat a transcendir la realitat per tal de preservar la veritat i la bellesa. L’art els pot transportar “dins l’artifici de l’eternitat”, perquè l’obra realitzada purifica l’esperit. El desengany que carreguen els anys refreda els idealismes i entusiasmes íntims: “l’home no cessa / segle rere segle de rapinyar: / de rapinyar, enfurir-se i destruir per arribar / a la desolació de la realitat”. Amb tot, s’agafa amb fúria als rampells i els amolla amb la vehemència de la vitalitat mai conformada. Suren les contradiccions i els impulsos. D’aquesta manera, mentre en el poema “Meru” es deleix per l’espiritualitat més pura, en “La deserció dels animals de circ”, on repassa les constants de la seua obra, ens diu que no són mers productes de la ment, sinó irradiacions del “fastigós Cal Drapaire del cor”. 

Irlanda indòmita és una radiografia d’un poeta convuls, contradictori: ara profètic, adés somniador; ara delirant en les especulacions, adés lúcid. Però sempre llegim un poeta que explora la música del vers per gratar-se una vegada i una altra i extraure batecs intensos que, a hores d’ara, encara atrauen. 

«Yeats, 150 vegades perfecte». Manuel Castaño al Quadern d’El País

Font: Manuel Castaño / El País

1984PYeatsEdicions de 1984 està fent un admirable esforç per anostrar grans poetes del passat segle: en edicions completes, Anna Akhmàtova, Óssip Mandelstam, Walt Whitman; en àmplies seleccions, Joseph Brodsky i, ara, W. B. Yeats. És d’agrair també que la feina sigui encomanada a traductors amb la destresa suficient, ja que traduir poesia no és solament conèixer la llengua de partida i la llengua d’arribada; vol dir també saber construir, en la mesura del possible, un nou poema, i fer-lo plaent a l’oïda del lector.

Josep Maria Jaumà, traductor experimentat —ha traduït també Robert Graves i Robert Frost, entre altres—, presenta una selecció de 150 poemes de W. B. Yeats (1865-1939) amb l’original al costat, cosa que permet comprovar quant s’ha perdut en la traducció. Ha hagut de prescindir de les rimes i de subjectar els versos a la prosòdia catalana, deixant estar altres efectes sonors, però l’important és que tenim un text que funciona com a poema en català i que hi podem copsar bona part del que va dir Yeats.

El títol, Irlanda indòmita, és bo com a reclam comercial, però pot donar una falsa impressió, ja que sembla més adequat per a un recull de cançons de l’IRA que no pas per un dels més grans poetes de la modernitat, i arriba oportunament enguany que es commemora l’aixecament de Pasqua, l’inici del procés que culminà en la independència d’Irlanda —sobre aquest fet, en un dels seus poemes més coneguts, Easter 1916, Yeats va constatar, no sense una certa perplexitat: “Tot ha canviat, ha canviat totalment: / ens ha nascut una beutat terrible”.

Nascut a Dublín, en una família provinent d’Anglaterra i instal·lada a Irlanda des del XVII, es va convertir en un dels més grans poetes en llengua anglesa, i també en història viva d’Irlanda. Va rebre el premi Nobel el 1923, com un doble reconeixement: polític, perquè era just quan començava a funcionar l’Estat Lliure Irlandès, i literari, perquè el comitè dels Nobel deia explícitament que Yeats havia sabut expressar l’esperit de tota una nació; s’ha de dir que la part més perdurable de la seva obra va venir després de rebre el premi. Influït al començament, d’una banda, per la mitologia celta i, d’una altra, per la poesia simbolista, i al mateix temps interessant-se pel misticisme i l’ocultisme, va anar evolucionant cap a un llenguatge com més va més personal i més dens quant a pensament filosòfic. Es va mantenir fidel a la poètica tradicional, i no va experimentar noves formes d’expressió, com feien alguns contemporanis seus; més aviat es va tornar menys retòric i més incisiu.

La selecció que ara ens arriba, la més extensa de Yeats feta en català, és prou àmplia i abasta totes les etapes de la seva producció. Conté els poemes més significatius i més citats, com Navegant cap a Bizanci, una enigmàtica recerca del sentit de l’art i de l’eternitat; La torre, un repàs més o menys imaginari de la vida viscuda, davant la imminència de la mort, o Un diàleg de l’ànima i el jo, que va fer que el metge li prohibís escriure durant un any, com informa una nota del traductor —aquestes notes, relegades al final del llibre, són imprescindibles i mereixerien una extensió més gran.

Yeats representa mig segle d’intensa producció literària, no sols poètica, també narrativa i teatral. Les seves idees socials, filosòfiques i religioses ens interessaran ja només com a rerefons dels seus esplèndids poemes, i davant la seva preocupació pel més enllà només podem dir. com W. H Auden, que a la seva mort va convertir-se en els que l’admiraven.

 

Josefa Contijoch, Creu de Sant Jordi 2016. Josep M. Jaumà, premi Cavall Verd per la traducció d’«Irlanda indòmita. 150 poemes de W.B. Yeats»

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Entre els guardonats, s’hi compta Josefa Contijoch, autora, entre d’altres, de la novel·la Sense alè i del poemari Baix continu.

contijoch sant jordi

 

El jurat de la 33a edició dels Premis Cavall Verd ha distingit Màrius Sampere per l’obra L’esfera insomne amb el Premi Josep Maria Llompart al millor llibre de poesia en català publicat el 2015. Per la seva part, el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any ha estat per a Josep M. Jaumà, per Irlanda indòmita, 150 poemes de W.B. Yeats, de l’escriptor irlandès William Butler Yeats. Els guardons es van lliurar el passat dissabte a Palma en el transcurs d’un sopar literari.

jaumà sant jordi