«L’exili permanent: ELS VENÇUTS, de Xavier Benguerel», Joaquim Ermengol, a l’Ara

Font: diari Ara / Joaquim Ermengol

FM120Vençuts Deia Jaume Vicens i Vives que, per a la tasca de conèixer-nos, necessitem la col·laboració dels poetes i dels novel·listes, dels esperits que posseeixen el do d’intuir, sense documentació prèvia, els més profunds batecs de l’ànima del poble. I un exemple d’aquest esperit perdurable és el de Xavier Benguerel, que no només tenia el do d’intuir sinó que va ser capaç de deixar imprès un volum de referència que ens fa comprendre millor el nostre drama històric. La narració representa, des de la ficció imaginativa, una visió honesta i testimonial de la derrota dels republicans en la Guerra Civil, la fugida i l’èxode dels refugiats i, en especial, la vida atroç als camps de concentració francesos que molts d’ells van patir. Aquest llibre revelador, cru i magnífic és Els vençuts.

És probable que Els vençuts sigui l’aportació més significativa, pel que simbolitza, de Benguerel a la literatura catalana, i no només pel fet de ser una obra escrita en plena maduresa creativa, sinó també per la seva qualitat literària i per l’inqüestionable valor cultural. En aquesta narració queda explícita la posició moral de l’escriptor: el deure irrenunciable al compromís. Un compromís assumit pel fet d’haver estat testimoni d’aquells successos tan dramàtics i significatius que encara avui arrosseguem. Entenc aquest llibre esplèndid com un acte de responsabilitat, un exemple de decència i actitud ètica de l’escriptor davant la pròpia història. Cal dir que Els vençuts és un volum reelaborat a la dècada dels 60 a partir d’un text original dels cinquanta ( Els fugitius, 1955), i revisat el 1970 i el 1972, cosa que demostra que això d’escriure pot ser un ofici constant, moral i estètic. Aquest treball continu i rigorós fa de Xavier Benguerel un veritable escriptor.

El que resulta interessant, però, més enllà de la crònica i el fris ben dibuixat d’uns fets dramàtics històrics concrets i prou coneguts, és el llast d’un pensament que no es deixa esgotar. Aquí, de fet, no hi ha voluntat de catarsi, sinó la idea insistent que l’èxode provocat per la Guerra Civil i la fugida dels derrotats cercant refugi, és un exili permanent i definitiu que mai acaba. I aquest és l’autèntic drama, l’estigma que provoca indistintament qualsevol conflicte armat d’aquesta mena. Perquè una guerra civil no és altra cosa que la injustícia causada per uns però viscuda per tots, una ferida oberta d’incalculables efectes i dolor.

Els vençuts recrea la crònica de la fugida del país i la crueltat que pateixen els exiliats fets presoners en camps d’internament francesos, sota la vigilància de soldats senegalesos i algerians (els espahís), titllats per Joan Pineda -l’escriptor protagonista del relat- de subhomes. Però sobretot ens mostra la desil·lusió i la desesperació que va provocar l’actitud tan poc amable de França. Quanta ingenuïtat portaven a les butxaques aquells homes i dones que fugien. Que miserablement es va portar la gran França amb els exiliats. Quan pagarà per la seva crueltat i absolut menyspreu? Vull assenyalar amb tot això que el fons temàtic del llibre no és tant la descripció fidel d’uns fets com l’estat emocional del refugiat: la seva desorientació permanent, la impossibilitat de comprendre i assumir la nova i miserable situació. Una situació tan desesperada que acaba convertint-lo en una mena d’espectre, una ombra resignada que arrossega la vida per pura inèrcia.

Els vençuts aporta una magnífica reflexió sobre les conseqüències de la fugida i l’exili, malgrat la ingenuïtat calculada en alguns aspectes pel que fa a la humanitat dels francesos i la maldat dels africans. El que és evident, però, és que el llibre transcendeix sobradament l’anècdota, revelant la misèria i el caos d’un món en constant decadència. Com pot ser que aquell somni que va ser la República per a tots els catalans acabés en una exhalació per convertir-nos en un poble descastat i maleït?

Anuncis

Novetat editorial: «Els vençuts», de Xavier Benguerel

FM120VençutsEls vençuts
Xavier Benguerel
isbn 978-84-15835-25-7
Mirmanda, 120
288 pàgines
18,00 euros

Xavier Benguerel va néixer el 1905 a la barriada barcelonina del Poblenou i va viure la guerra civil del primer a l’últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l’allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d’Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa… i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l’Argentina, Xile… Va viure a l’exili durant setze anys.

En aquest llibre ens explica la tràgica aven¬tura dels pocs que van poder esquivar els camps de concentra¬ció un cop arribats a França i dels molts que per desgràcia hi van anar a parar. Uns episodis dels quals mai en sabrem prou. En la nostra literatura falten encara documents sobre un dels capítols més impressionants de la nostra història. I aquest n’és el més emblemàtic

La guerra civil espanyola, coneguda i seguida dia a dia arreu del món, deixa de ser notícia un cop triomfa la rebel•lió militar-feixista. Les expectatives que havia generat la defensa de la República queden estroncades, i fatalment les desenes de milers de fugitius es converteixen en una càrrega que no vol ningú. «Ai dels vençuts!», diu la dita clàssica. Aquest llibre parla d’ells.

Xavier Benguerel va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1988. Va morir a Barcelona el 1990.