En el centenari del genocidi armeni, Edicions de 1984 presenta ELS QUARANTA DIES DEL MUSA DAGH, de Franz Werfel

FM131MusaEls quaranta dies del Musa Dagh
Franz Werfel
Traducció de Ramon Monton
isbn 978-84-15835-51-6 / 960 pàgs. / 24.50 euros

La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa síria, els turcs inicien l’extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l’esgarrifós destí que els espera i s’enduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d’una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s’erigeixen contra el setge ferotge de l’exèrcit turc.

Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l’any 1915. La importància d’Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d’un genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l’obra.

Els quaranta dies de Musa Dagh planteja qüestions fonamentals sobre els deures morals de l’home modern. Què fem, com actuem, davant de l’horror i la persecució? Com hem de reaccionar?

Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, aquesta novel·la publicada l’any 1933 continua sent, avui dia, l’única obra significativa sobre el primer genocidi sistemàtic del segle xx. Lluita, resistència i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que s’universalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resistència d’un poble contra el seu poderós enemic.

Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans escriptors de la Viena dels anys vint del segle passat. Va ser guardonat amb nombrosos premis. L’any 1929 es va casar amb Alma Mahler. Quan Hitler va envair Àustria el 1938, el matrimoni es va exiliar als Estats Units. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és autor d’una obra extensíssima. Els quaranta dies del Musa Dagh és la seva gran obra mestra. Del mateix autor, a Edicions de 1984, hem publicat Una lletra femenina de color blau pàl·lid.

UNA MICA D’HISTÒRIA

El context històric d’Els quaranta dies del Musa Dagh.

L’avantsala del genocidi

Les autoritats turques ja havien posat el poble armeni en el seu punt de mira els anys 1894 i 1896, quan el sultà Abdul Hamid II va fer massacrar més de 200.000 armenis tot deixant-los a mans dels camperols kurds. Un milió d’armenis van ser desposseïts dels seus béns i molts van ser obligats a convertir-se a l’islam.

El genocidi armeni

7 d’abril de 1915, segon any de la primera guerra mundial. Els armenis de la regió de Van (est de Turquia) es revolten i proclamen un estat armeni independent.
Els Joves Turcs —oficials ultranacionalistes de l’exèrcit que volien imposar una nació turca racialment homogènia— i el ministre de l’interior Talaat Paixà, aprofiten la conjuntura i ordenen l’execució de 600 prohoms de les elits armènies d’Istambul el dia 24 d’abril. Els soldats armenis que servien a l’exèrcit turc van ser executats i es va ordenar la deportació massiva dels armenis de les set províncies orientals de Turquia. Els homes joves van ser condemnats a treballs forçats, i la majoria, assassinats durant el camí a la deportació. Les dones joves van ser violades, venudes com a esclaves i després convertides a l’islam per la força. Les deportacions de dones i nens es van fer en llargues caravanes sense accés a menjar i aigua, a peu pel desert, o bé en vagons de tren destinat al bestiar. Les xifres del primer genocidi organitzat del segle XX parlen per si soles: un milió i mig de víctimes i més de vuit-cents mils deportats. Amb tot, un peu de nota a la història: prop de cinc-mil armenis de la vall del Musa Dagh, comandats per Moses Der Kalousdian, van refugiar-se a la muntanya i van encarar-se al seu destí tot oferint resistència armada a aquells que els volien anihilar.

herois

L’època de Franz Werfel (Adolf Hitler: «qui se’n recorda, del genocidi armeni?»)

El testimoni literari més important de la massacre i la resistència armènia va trigar divuit anys en arribar. L’any 1933 va publicar-se per primera vegada Els quaranta dies del Musa Dagh en una editorial vienesa. Tal i com resa la nota de l’autor que inicia la novel·la: «Aquesta obra es va concebre el març de l’any 1929 durant una estada a Damasc. La imatge deplorable d’uns infants pròfugs, mutilats i afamegats que treballaven en una fàbrica de catifes va ser l’estímul decisiu per desenterrar de l’oblit el destí inconcebible del poble armeni (…)». Werfel, amic de Kafka i Max Brod, admirat per Karl Kraus, va iniciar aleshores unes lectures de la seva obra arreu d’Alemanya, donant a conèixer la tragèdia i resistència armènia. La seva obra va conèixer un èxit immediat. L’any 1934 l’obra es traduïa als Estats Units, i el seu èxit esdevingué mundial. El febrer del mateix any, però, el setmanari de les SS Das Schwarze Korps va denunciar l’obra i, finalment, va ser segrestada com la resta d’obres de Werfel i tants altres escriptors jueus. De la mateixa manera, el govern turc va aconseguir, l’any 1935, que la productora Metro Goldwin Mayer tirés enrere el projecte de fer-ne una pel·lícula en la que havia de participar Clark Gable. Però va ser massa tard. El llibre ja circulava arreu del món.

L’historiador Yair Auron escriu: «els lectors d’aquesta extraordinària novel·la trobaran difícil de creure que fos escrita abans de l’Holocaust.» En efecte, Els quaranta dies de Musa Dagh actua com una esfereïdora profecia de la barbàrie que s’abatria sobre Europa i el poble jueu. Supervivents dels guetos de Varsòvia i Białystok recordaven que el llibre passava de mà en mà i era llegit amb avidesa darrere els murs. Al registre d’una de les reunions que precediren l’alçament del gueto Białystok s’hi pot llegir que Els quaranta dies… va ser utilitzat com una guia per a la resistència: «Només ens queda una cosa: organitzar la resistència col·lectiva en el gueto, a qualsevol preu, que el gueto sigui el nostre “Musa Dagh”, per així escriure un capítol orgullós de Białystok jueu i el nostre moviment en la història». En els registres de la biblioteca del gueto de Vílnius es demostra que Els quaranta dies… va ser el llibre amb més popular entre els lectors del gueto.

L’any 1938, Werfel i la seva dona Alma Mahler van fugir d’Alemanya cap a Sanary-sur-mer. L’any 1940, perseguits per la Gestapo, van creuar els Pirineus amb Heinrich Mann. Va morir l’any 1945 a Beverly Hills.

Fonts: «The Forty Days of Musa Dagh» (Wikypedia, Eng.) / «Lessons Not Learned? The Yazidis and the Armenians of Musa Dagh» (The Huffington Post, Jess Olson) / «Algú se’n recorda de l’extermini armeni»? (Ara, Manuel Forcano)

Anuncis

4 pensaments sobre “En el centenari del genocidi armeni, Edicions de 1984 presenta ELS QUARANTA DIES DEL MUSA DAGH, de Franz Werfel

  1. Retroenllaç: Aquest dimecres presentem ELS QUARANTA DIES DEL MUSA DAGH amb Manuel Forcano a la No Llegiu | El blog d'Edicions de 1984

  2. Retroenllaç: Tast editorial: 'Els quaranta dies del Musa Dagh' de Franz Werfel ⋆ Noticias de hoy

  3. Retroenllaç: Barcelona, el bloc de Juan Josep Isern – El libro de los susurros, libro fundamental sobre el genicidio armenio | Cartea Soaptelor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s