I bé, aquí unes imatges del Sant Jordi a la ciutat de Lleida, on tres autors del nostre segell signaven els seus llibres: en Carles Terès, la Dolors Millat i l’Helena Rufat. Aquesta darrera, autora d’Una història d’amor, apareix un moment, a partir del segon 30 del reportatge. No deixa de ser una anècdota, però ens plau penjar-ho aquí!
.
LLEIDA
ALACANT
Presentació de Carrer de pas, d’Octavi Monsonís, a càrrec de Josep M. Escolano (Universitat d’Alacant). A les 20.15 a la Sala Miguel Hernández de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Avinguda de Ramon y Cajal, 4)
ALGUAIRE
Presentació d’Una història d’amor, amb la seva autora Helena Rufat.
Biblioteca Josep Lladonosa (Pl. Peretó, 1), a les 19.00h
I BARCELONA
Avui, a les 20,30h. a la llibreria Documenta, descobriu Alrevés, Rafael Dalmau, LaBreu, Males Herbes, alguns del editors per la parada del DLL. També vindran Minúscula, Raig Verd, Sajalín, Virus i Edicions de 1984: editors artesans, reals. Tradició i noves generacions unides per l’amor a l’edició, la creació literària i les humanitats.
Un dels tòpics en el món de la literatura és el fet de considerar que l’obra inicial d’un escriptor acostuma a ser un text poc o gens aconseguit. I per a demostrar-ho, a casa nostra, s’acostuma a posar l’exemple de Mercè Rodoreda, que va rebutjar de ple les quatre primeres novel•les que va publicar i que només en va salvar la cinquena, Aloma, però sotmetent-la a una profunda reelaboració. El mateix podríem dir d’un altre autor emblemàtic com és Salvador Espriu, que va trigar gairebé cinquanta anys a recuperar la seva novel•la El doctor Rip, i duent a terme, com havia fet Rodoreda, un treball de reescriptura molt profund.
El tòpic d’una primera obra imperfecta, desigual, gairebé podríem dir que d’aprenentatge, no es pot aplicar, però, a la novel•la Una història d’amor, d’Helena Rufat. El llibre parteix d’una notícia apareguda als mitjans de comunicació: el trasllat d’una família amb fills a un poble rural, Torsal, per evitar que tanqui l’escola. Un poble que, versemblantment, seria Torrelameu, la vila lleidatana on va néixer l’autora el 1967 i que, en diverses entrevistes, ha assenyalat que la ficció amb què debuta conté un pòsit de records d’infantesa i de joventut. El cert és que l’ambient d’un poble petit —i també opressiu— es troba perfectament reflectit en el text. La història que s’hi exposa, sintètica i d’un marcat caire realista, atrapa el lector des de l’inici. Tenim, d’entrada, dos personatges que són els que portaran el pes del relat i que representen dos mons, l’urbà i el rural, antitètics i en crisi: d’una banda Teresa, una mare soltera amb dos fills, maltractada per la família, i amb greus problemes econòmics, i, de l’altra, Benet Riera, el mossèn del poble, afectat per una malaltia irreversible. Entre ells s’iniciarà una relació d’amistat, de gratitud, de sinceritat, d’interès, d’amor —com s’afirma en el títol— però, i es tracta de remarcar-ho, no d’aquell amor romàntic, sentimental, embafador, digne de la pitjor novel•la rosa. Una relació que desembocarà en un fet, si més no, sorprenent: un matrimoni civil sense la secularització del mossèn i celebrat amb discreció. Al voltant d’aquests dos personatges, i de la història que viuen, Rufat hi incorpora altres personatges que són definits amb cura i precisió: els germans de Benet, Mercè, malaltissa des del seu naixement, i Martí —l’hereu d’una família benestant que, després d’haver consolidat el seu poder durant el franquisme, ha deixat enrere l’època d’esplendor— o el matrimoni sense fills format pel Manel i la Dolors. I Maria, l’amor impossible de Benet, el record del qual travessa les pàgines del llibre. Una novel•la que, temàticament, parla de les febleses i grandeses de la condició humana: estimació, generositat, odi, enveja, por, ambició… No en va la imatge de la llosa familiar dels Riera a la capella de la casa pairal, el Mas Ginesta, ens remet —simbòlicament però també físicament— als secrets amagats per aquesta nissaga durant dècades.
Tan important com la història és la manera com aquesta ens és explicada. Rufat combina, amb habilitat, dues línies argumentals que acaben per confluir: el present, l’any 1984, amb el relat dels lligams entre Teresa i Benet; i el passat, a través del recurs narratiu de la retrospecció, que comença a inicis del segle passat i que ens exposa la trajectòria de la família Riera, falcada amb una intriga sobre la propietat de les seves terres que, tanmateix, no és l’objectiu principal de l’autora. Rufat alterna, per tant, capítols en present i en passat, sense que el lector, en cap moment, arribi a perdre’s. No hi ha dubte, a més, que Rufat és una bona lectora i hi ha passatges del llibre que ens recorden la mà d’un autor de la qualitat i del prestigi de Jaume Cabré: així hi sovintegen paràgrafs iniciats des d’una omnisciència total que acaba per derivar cap a un narrador en primera persona sense que el fil del relat se’n ressenti. Estructuralment paga la pena remarcar la circularitat d’una obra, ben travada, que comença i finalitza amb mateixa escena: un enterrament i la pluja persistent després de la cerimònia. O bé el gust pels detalls, que evidencien una maduració lenta de l’obra: valgui com a exemple el paper que té la funda d’un disc de Ray Charles en el desenllaç del relat i que ja ens era insinuada de bell antuvi. Res, en definitiva, és gratuït en aquesta novel•la. Finalment, cal posar de relleu la prosa sòbria, mesurada, que llisca amb fluïdesa, i amb una notable varietat lèxica, que acaba atrapant el lector no només pel que diu sinó per com ho diu. Una prosa que sembla senzilla però que denota, alhora, una gran sensibilitat.
Tres aspectes —la història, la presentació dels fets i la mateixa escriptura— que donen, en definitiva, valor a un text com Una història d’amor. Una novel•la que conjumina dos aspectes prou difícils de trobar en la literatura catalana actual: qualitat i comercialitat. I que, al mateix temps, revela el talent narratiu d’una escriptora novella de qui esperem, amb interès, futurs lliuraments.
DIMARTS 16, A BARCELONA
DIMARTS 16, A GIRONA
El banquer, de Núria Cadenes. A les 20.00h a la Casa de Cultura (Aula B)
Presentaran l’acte la Núria Cadenes i en Matthew Tree.
DIJOUS 18, A LLEIDA
DIJOUS, 18 A ALACANT
Presentació de Carrer de pas, d’Octavi Monsonís, a càrrec de Josep M. Escolano (Universitat d’Alacant). A les 20.15 a la Sala Miguel Hernández de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Avinguda de Ramon y Cajal, 4)
DIJOUS 18, A ALGUAIRE
Presentació d’Una història d’amor, amb la seva autora Helena Rufat.
Biblioteca Josep Lladonosa (Pl. Peretó, 1), a les19.00h
DIVENDRES 19, A OLIVA
Presentació de Carrer de pas, d’Octavi Monsonís, a càrrec de Joan Navarro i Pepa Savall. Biblioteca Municipal d’Oliva, a les 19.30.
DIVENDRES 19, A GANDESA
A la Biblioteca Municipal de Gandesa (C/ Asís Garrote, 4), a les 19:00h, es presentarà l’obra Licantropia de Carles Terès. Presenta Artur Quintana (membre de la SF de l’IEC). Amb la participació de l’autor.
DIUMENGE 21, A SANT JOAN DE TÉRMENS
A les 18.00 del diumenge, Helena Rufat presentarà la seva novel·la Una història d’amor al Centre Cultural
Bon dia! Avui, si sintonitzeu Ràdio Les Borges a les 18.30 (FM107.1) o els enllaceu aquí, podreu escoltar l’Helena Rufat parlar del seu llibre Una història d’amor.
A més, el dijous 11 d’abril presenta el seu llibre a la Biblioteca Marquès d’Olivart, també a les Borges Blanques
Helena Rufat, autora d’Una història d’amor i l’escriptor balaguerí Ramon Rubinat presentaran l’obra a l’Espai Lector Nobel Balaguer (Pare Sanahuja, 2, Balaguer), a les 20.00.
No cal dir que, si correu per Balaguer, hi sou convidats!
Bon dia! Serveixi aquest post per anunciar-vos (i convidar-vos) a dues presentacions d’Edicions de 1984, el dijous i el divendres.
DIJOUS 7 DE MARÇ, A LA LLIBRERIA ALIBRI DE BARCELONA, A LES 19.30
Aquesta és ben especial! Dos títols de dues editorials, dos títols que es parlen i s’interroguen mútuament. És curiós i divertit trobar dos llibres que corren en paral·lel i comparteixen tantes coses tot i ser, aparentment, tan dispars els seus autors: Sherman Alexie (Danses de guerra, trad. Esther Fallada, Edicions de 1984) indi spokane de les reserves. David Bezmozgis (Nataixa, trad. Ferran Ràfols, LaBreu Edicions), jueu immigrat de Letònia que arriba a Toronto a l’edat de sis anys. Què els uneix? Que els separa? Quina relació tenen, amb la religió i les creences dels seus pares? Una cosa és segura: els uneix la bona literatura.
Conversaran els traductors Ferran Ràfols i Esther Tallada, i els editors Ester Androrrà i Miquel Adam
DIVENDRES 8 DE MARÇ A BALAGUER
Helena Rufat, autora d’Una història d’amor, presenta el seu llibre a Balaguer, amb la companyia de l’escriptor Ramon Rubinat, a l’espai lector Nobel de Balaguer (Pare Sanahuja, 2, Balaguer). Si no l’heu escoltat mai, a la Rufat, aquesta és la vostra, bona gent de Balaguer. Llegir el seu llibre és un descobriment, escoltar-la a ella, un enorme plaer!
Us adjuntem un parell de vídeos en què Helena Rufat, parla de la seva obra, Una història d’amor. Els dos talls són de Lleida TV —el primer del programa Cafeïna, el segon, de les notícies—, i són de molt bon veure. I el llibre, de molt bon llegir!
Entre els grans grups editorials —que aglutinen les apostes literàries més segures i rendibles, que tenen en nòmina els autors més coneguts, que publiquen els premis més importants— i les editorials petites —que sobreviuen de miracle, algunes com a empresa familiar modesta, i aposten per una manera de fer més personal i artesanal— hi ha segells que, a mig camí, treballen a prop de l’autor, fan edicions acurades i saben mantenir una presència constant a les llibreries amb una combinació de llibres amb clares opcions a ser força venuts, bones traduccions i descoberta d’autors desconeguts que han sabut crear un producte literari de prou qualitat. En aquest darrer grup hi ha, per exemple, Edicions de 1984, que els últims anys, gràcies sobretot a la col•lecció Mirmanda, ha recuperat autors mig oblidats com Cèsar August Jordana o el sorprenent Eduard Girbal Jaume, ha publicat traduccions de Doctorow o Sherman Alexie (per citar-ne un parell), i ha confiat en autors catalans poc coneguts amb una prosa de gran qualitat, com Pasqual Farràs o Jordi Lara.
Entre les descobertes sonades d’aquesta editorial hi ha, sobretot, la primera novel•la de Sílvia Alcàntara, Olor de colònia, que es va convertir en un autèntic supervendes.
Sabedors de l’afecte que tinc cap a aquesta editorial i cap al seu editor, Josep Cots, els reis d’enguany em van portar una de les novel•les de la col•lecció Mirmanda: Una història d’amor, d’Helena Rufat. L’autora, que és de Torrelameu i exerceix la docència a Mollerussa, havia publicat fins ara un assaig de crítica literària, contes i alguns articles. Una història d’amor és, doncs, la seva primera novel•la. Una primera novel•la, però, que presenta un bon grau de maduresa narrativa. Helena Rufat demostra que ha llegit molt i estima la literatura. És capaç d’estalviar tot el farcit que, potser amb la voluntat d’arribar als lectors menys exigents (defecte que trobem massa sovint), hauria allargassat inútilment la història, i se centra en el moll de l’os d’una trama que va directa al que vol explicar. És, per tant, una novel•la curta que amaga una història llarga.
El títol, la coberta i el text de la contracoberta poden fer esperar la peripècia d’una heroïna de tall rodoredià, la Teresa, que fa cap a Torsal, un poblet on falta canalla, amb els seus dos fills; i allà busca començar una nova vida i girar full d’un passat massa gris. Però Una història d’amor va més enllà. Hi desfilen una galeria de perdedors prou interessant, hi ha un crim antic que plana sobre la història i apareixen, ben retratades, intrigues rurals sobre la propietat de la terra i la perpetració de la nissaga familiar. I, de tant en tant, a més, el perfum del lèxic que, mig oblidat, Rufat treu de la calaixera: ganyol, vencill, sarpat, trep…
El blog d'Edicions de 1984 